{"id":3722,"date":"2011-03-25T12:17:41","date_gmt":"2011-03-25T10:17:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3722"},"modified":"2011-03-25T12:18:03","modified_gmt":"2011-03-25T10:18:03","slug":"william-wan-la-revolucio-de-facebook-degipte-senfronta-a-una-crisi-didentitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/william-wan-la-revolucio-de-facebook-degipte-senfronta-a-una-crisi-didentitat\/","title":{"rendered":"William Wan: La revoluci\u00f3 de Facebook d’Egipte s’enfronta a una crisi d’identitat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>A uns 30 minuts de la pla\u00e7a Tahrir, en una habitaci\u00f3 fosca, en mal estat, i il\u00b7luminada per una \u00fanica bombeta, els membres del Moviment 6 d\u2019abril es reuneixen per decidir el futur del grup.<\/p>\n

El que va comen\u00e7ar com un debat moderat s’ha convertit en un debat amarg.<\/p>\n

“Qui som?” es pregunta un dels membres. “Un grup de resist\u00e8ncia? Una organitzaci\u00f3 de drets civils? Un lobby i un grup de pressi\u00f3?”.<\/p>\n

“Haur\u00edem de seguir existint?” es pregunta un altre. “Hem complert la nostra missi\u00f3. Mubarak se n’ha anat.”<\/p>\n

La crisi d\u2019identitat del grup ha estat impulsada en les \u00faltimes setmanes pel r\u00e0pid creixement d’una incipient p\u00e0gina de Facebook, inicialment creada per donar suport als treballadors que estaven planejant una vaga pel 6 d’abril de 2008, fins a convertir-se en una organitzaci\u00f3 que va jugar un paper central en la revoluci\u00f3 d’Egipte. En l’actualitat compta amb m\u00e9s de 20.000 membres i gaireb\u00e9 200 mil seguidors a Facebook.<\/p>\n

La majoria s\u00f3n professionals amb formaci\u00f3 d\u2019uns vint o trenta anys. Tenen experi\u00e8ncia en l’oposici\u00f3 al govern, per\u00f2 no en reformar-lo i treballar amb ell. I les divisions que estan sorgint entre el grup i els altres s\u2019han aprofundit per la fractura, cadasc\u00fa rep una veu natural d\u2019Internet, que una vegada va unir el moviment de protesta.
\nQuan un membre suggereix que el grup ha de constituir-se en un partit pol\u00edtic, la reuni\u00f3 es converteix en una baralla de crits de ple dret. Els pol\u00edtics \u2013 acompanyats amb les seves maquinacions de poder, l’egoisme i la corrupci\u00f3 – s\u00f3n el que van emp\u00e8nyer a Egipte cap a un r\u00e8gim de tres d\u00e8cades d’autoritarisme, diu un dels membres. Per qu\u00e8 no centrar-se en l’activisme en lloc de perdre temps en un partit pol\u00edtic?.<\/p>\n

Va ser, en molts sentits, molt m\u00e9s f\u00e0cil durant la revoluci\u00f3.<\/p>\n

En aquells embriagadors 18 dies, els joves activistes d’Egipte compartien una visi\u00f3 i van centrar tots els seus esfor\u00e7os – tweets, missatges de Facebook, v\u00eddeos i blocs, aix\u00ed com els punys i les pedres – cap a aquesta meta: enderrocar Hosni Mubarak, l’aut\u00f2crata que havia governat Egipte durant 30 anys.<\/p>\n

Per\u00f2 ara, amb aquest objectiu aconseguit, s\u2019han originat altres demandes. Hi ha, com alguns activistes van manifestar, tantes metes i visions, com comptes de Twitter.<\/p>\n

Alguns volen comen\u00e7ar a construir la infraestructura per a la nova democr\u00e0cia d’Egipte. Altres pensen que, mentre romanguin vestigis com ara la llei d\u2019emerg\u00e8ncia de Mubarak o que els presos pol\u00edtics segueixin a la pres\u00f3, la revoluci\u00f3 no pot acabar. Despr\u00e9s hi ha els que es preocupen per l’estancament de l\u2019economia i creuen que ja ha passat el temps per vagues.<\/p>\n

Fins i tot l’espai f\u00edsic que un cop van compartir, la pla\u00e7a Tahrir, s’ha convertit en un lloc de divisi\u00f3 quan els manifestants s\u2019han enfrontat violentament amb altres egipcis sobre si han de continuar les protestes.<\/p>\n

Al centre del caos s’arremolina una gran pregunta: Qui parla en nom d’aquest nou Egipte i dels milions de manifestants que el van fer possible? \u00c9s una crida que cada grup s’afanya a respondre, en un intent de reclamar la legitimitat, la influ\u00e8ncia i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, el poder de modelar el tipus de pa\u00eds que sortir\u00e0 en aquest temps de transici\u00f3.<\/p>\n

La manca d’estructura
\n<\/strong>
\nLa reuni\u00f3 a la seu del grup – una casa destru\u00efda donada per un empresari simpatitzant- dura fins a altes hores de la nit. Alguns membres del Moviment 6 d\u2019abril es queden despr\u00e9s i expliquen que aquests intensos debats s’han convertit en comuns entre molts moviments de joves.<\/p>\n

Hi ha desacords sobre si s’ha de negociar amb el consell militar que executa el govern de transici\u00f3 a Egipte o boicotejar-lo. Hi ha discrep\u00e0ncies sobre si s\u2019han de dur a terme protestes cada dia o nom\u00e9s els divendres, que \u00e9s quan m\u00e9s gent hi participa.<\/p>\n

Part del problema, per als grups com el Moviment 6 d\u2019abril, \u00e9s l’estructura organitzativa, o la falta d’ella. Els joves a Egipte assenyalen amb orgull que la seva era una revoluci\u00f3 sense l\u00edders, una filosofia deliberada nascuda en part dels llibres de la no viol\u00e8ncia i el moviment serbi Otpor! que va inspirar als fundadors del Moviment 6 d’abril.<\/p>\n

El problema tamb\u00e9 t\u00e9 a veure amb la l\u00ednia d\u2019origen del moviment, on tothom pot publicar comentaris. En els dies posteriors a la revoluci\u00f3, el grup va tractar d\u2019aplicar principis similars a les reunions, donant a tots els que hi assistien dos minuts per parlar. Les sessions maratonianes resultants es van allargar durant hores amb poc consens.<\/p>\n

Per\u00f2 la filosofia sense l\u00edder s’est\u00e9n molt m\u00e9s enll\u00e0 del Moviment 6 d’abril. Durant la revoluci\u00f3, diversos grups de joves es van unir per formar la Coalici\u00f3 de la Joventut de la Revoluci\u00f3, una taula que inclo\u00efa dos representants de cada facci\u00f3. Des de llavors, la coalici\u00f3 – que ha tingut un paper important en la negociaci\u00f3 amb els militars egipcis – ha evitat apuntar a cap l\u00edder.<\/p>\n

De fet, abans que Mubarak es retir\u00e9s, quan un dels membres de la coalici\u00f3, l\u2019executiu de Google, Wael Ghonim, va ser alliberat de la captivitat, alguns joves activistes van dir que havien demanat a Ghonim que redu\u00eds les seves aparicions en els mitjans de comunicaci\u00f3. Es van adonar que amb la cobertura de mitjans de comunicaci\u00f3 l\u2019havien comen\u00e7at a identificar com la cara de la revoluci\u00f3. Des de llavors, s’ha esva\u00eft en gran mesura del centre d’atenci\u00f3, a concedit poques entrevistes i ha restringit els seus comentaris p\u00fablics en les \u00faltimes setmanes a Twitter i Facebook.<\/p>\n

“El nostre raonament \u00e9s el seg\u00fcent” va dir Muhammad Adal, de 23 anys, membre de base del Moviment 6 d’abril. “Un l\u00edder pot ser arrestat, calumniat o arrossegat pel fang. Per\u00f2 si el teu l\u00edder \u00e9s una idea, aix\u00f2 \u00e9s una cosa que ning\u00fa pot matar. ”<\/p>\n

Moviment sense fi<\/strong><\/p>\n

Encara que la revoluci\u00f3 hagi acabat, l’impuls de la revolta nom\u00e9s ha augmentat des que Mubarak es va retirar l\u201911 de febrer.<\/p>\n

Cada dia, hi ha dotzenes de protestes – de les dones per la igualtat de drets, dels cristians coptes contra la discriminaci\u00f3, dels estudiants de secund\u00e0ria en contra dels ex\u00e0mens, dels conductors enfadats pel preu del gas. Fins i tot els ballarins i els m\u00fasics de l’\u00f2pera del Caire han dut a terme sentades pels salaris.<\/p>\n

Per\u00f2 potser l’intent m\u00e9s sorprenent de reforma ha vingut de dins dels Germans Musulmans, que s’han convertit en una de les forces pol\u00edtiques m\u00e9s poderoses en l’Egipte del post-Mubarak.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’haver estat prohibida durant anys per l’antic r\u00e8gim, la Germandat Musulmana est\u00e0 intentant convertir-se en una facci\u00f3 pol\u00edtica legal, sense fer entrar en p\u00e0nic alguns egipcis que es preocupen perqu\u00e8 l’objectiu \u00faltim del grup sigui instal\u00b7lar un govern isl\u00e0mic.<\/p>\n

Els joves de la Germandat Musulmana, per\u00f2, han amena\u00e7at a mobilitzar les seves pr\u00f2pies protestes massives a menys que el grup revisi el seu lideratge. Demanen una major transpar\u00e8ncia, una major participaci\u00f3 de les dones i una estrat\u00e8gia moderna amb els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

En els primers dies de la revoluci\u00f3, els Germans Musulmans joves es van afanyar a participar en les protestes, mentre els seus l\u00edders m\u00e9s ancians dubtaven. En la formaci\u00f3 del seu moviment, els joves membres de la Germandat Musulmana van dir que estaven aprofitant les lli\u00e7ons d’aquells dies.<\/p>\n

“Cada nit durant la revoluci\u00f3 a la Pla\u00e7a Tahrir, despr\u00e9s de les escaramusses, parl\u00e0vem amb altres joves i entre nosaltres,” va dir Kamal Fargallah Samir, de 38 anys, consultor de negocis, que el primer acte que va fer despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 va ser crear un grup a Facebook, ja que havia vist altres grups ho havien fet, demanant una reforma dins la Germandat. “Va ser la primera vegada que els joves de diferents moviments es van asseure junts. Hem apr\u00e8s els uns dels altres” va dir.<\/p>\n

Per\u00f2, fins i tot, a mesura que impulsen la construcci\u00f3 d’una Germandat Musulmana m\u00e9s moderna i moderada, els membres m\u00e9s joves del grup saben que corren el risc d’irritar el seu lideratge, que segueix estant fermament al comandament.<\/p>\n

“\u00c9s delicat” va dir Mohammad al-Kassar, un jove l\u00edder de la Germandat. “Per aquest motiu, tot i que es veu l’intent de l\u00ednia oberta, en el fons tamb\u00e9 s\u2019estan fent esfor\u00e7os de tranquil\u00b7litat, darrera l\u2019escenari.”<\/p>\n

Assegut en una cafeteria del centre amb un vestit gris pissarra i amb un tel\u00e8fon intel\u00b7ligent a cada butxaca de la jaqueta, Samir va parlar amb cautela, restant import\u00e0ncia a les divisions i amb evitant criticar a la vella gu\u00e0rdia.<\/p>\n

“Tenim els mateixos objectius. Es tracta simplement d’una difer\u00e8ncia en la velocitat” va dir. “Els vells dirigents estan conduint a 80 quil\u00f2metres per hora perqu\u00e8 aix\u00f2 ja solia estar fora de la llei. Estem apuntant a un nou l\u00edmit de velocitat, preguntant-nos per qu\u00e8 no anar a 120?”.<\/p>\n

Per\u00f2 en una hora i mitja de conversa, en un moment de sinceritat, va dir: “En el futur, els joves seran els l\u00edders d’Egipte, fins i tot en els Germans Musulmans. Aix\u00f2 \u00e9s el que la revoluci\u00f3 ens va mostrar. Els joves s\u00f3n els \u00fanics que tenen la flexibilitat per adaptar-se”.<\/p>\n

Lluitant per ser escoltats<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 no per tothom es tan f\u00e0cil trobar una veu en el nou Egipte.<\/p>\n

Entre els manifestants, hi ha diversos centenars de joves i adults que de forma espor\u00e0dica convergeixen a la pla\u00e7a Tahrir, molts estan enfadats i desil\u00b7lusionats amb els moviments juvenils, que majorit\u00e0riament han abandonat Tahrir, tornant nom\u00e9s els divendres, el dia m\u00e9s important de les protestes.<\/p>\n

Com assenyalen, les demandes clau de la revoluci\u00f3 no estan satisfetes: l’alliberament dels presos pol\u00edtics, l’eliminaci\u00f3 de la llei d’emerg\u00e8ncia, i un govern de transici\u00f3 dirigit per civils.<\/p>\n

“Per qu\u00e8 nom\u00e9s els l\u00edders juvenils arriben a negociar amb el govern? No vam lluitar a la revoluci\u00f3 per tenir una sola veu?” va preguntar Osama Ibrahim, de 36 anys i mestre d’escola de m\u00fasica de prim\u00e0ria, fa poc a la Pla\u00e7a Tahrir.<\/p>\n

L\u2019Ibrahim va fer autoestop cap al El Caire des de casa seva que es troba a dues hores al nord a Kafr al-Sheikh, el 2 de febrer, despr\u00e9s d’haver vist forces en favor de Mubarak atacant als manifestants a les not\u00edcies. Es va quedar a Tahrir durant setmanes, desafiant bombes lacrim\u00f2genes, lluitant contra matons, dormint a terra, compartint una manta amb altres manifestants.<\/p>\n

Per\u00f2 en aquests dies, l’alegria que va sentir quan Mubarak finalment va renunciar s\u2019ha convertit en amargor. Est\u00e0 protestant tan durament com sempre, diu, per\u00f2 ning\u00fa est\u00e0 escoltant.<\/p>\n

El major perill pel pa\u00eds ara, afirma, \u00e9s que l’ex\u00e8rcit estigui al c\u00e0rrec de la transici\u00f3. I l’\u00fanica manera de resoldre’l, va dir, \u00e9s amb un consell de transici\u00f3 presidencial, que inclogui civils – una idea que va ser molt popular durant la revoluci\u00f3, per\u00f2 que des de llavors ha estat en gran part abandonada.<\/p>\n

Va tractar de trucar, enviar missatges de text i enviar missatges de Facebook a les noves figures prominents de la coalici\u00f3 dels joves per expressar el seu punt de vista. Va tractar de lliurar volants i mobilitzar els companys per a la manifestaci\u00f3.
\nDespr\u00e9s, amb dos homes amb idees afins, va comen\u00e7ar a tra\u00e7ar un nou curs, un pla tret directament d\u2019un llibre de jugades dels joves activistes. Va convocar en un cibercaf\u00e8, un divendres recent, a Ibrahim i els seus col\u00b7laboradors i ha iniciat una sessi\u00f3 a Facebook i ha obert una p\u00e0gina per crear un nou moviment.<\/p>\n

L’\u00fanica pregunta que queda \u00e9s com anomenar-se a si mateixos. Feia tot just unes setmanes que el govern de Mubarak s\u2019havia retirat, perqu\u00e8 l\u2019Ibrahim i els altres a la pla\u00e7a havien guanyat de nou el seu pa\u00eds, per\u00f2 ja podien sentir que s\u2019escapava.<\/p>\n

Despr\u00e9s de molts debats, finalment es van decidir per un nom: el Moviment per a Salvar la Revoluci\u00f3.<\/p>\n

Washingtonpost.com<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A uns 30 minuts de la pla\u00e7a Tahrir, en una habitaci\u00f3 fosca, en mal estat, i il\u00b7luminada per una \u00fanica bombeta, els membres del Moviment 6 d\u2019abril es reuneixen per decidir el futur del grup. El que va comen\u00e7ar com un debat moderat s’ha convertit en un debat amarg. “Qui som?” es pregunta un dels …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[90],"class_list":["post-3722","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-mediterrani"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3722","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3722"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3722\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3725,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3722\/revisions\/3725"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3722"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3722"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3722"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}