{"id":3703,"date":"2011-03-23T10:34:07","date_gmt":"2011-03-23T08:34:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3703"},"modified":"2011-03-23T10:34:07","modified_gmt":"2011-03-23T08:34:07","slug":"olivier-roy-com-a-solucio-politica-lislamisme-esta-acabat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/olivier-roy-com-a-solucio-politica-lislamisme-esta-acabat\/","title":{"rendered":"Olivier Roy : “Com a soluci\u00f3 pol\u00edtica, l’islamisme est\u00e0 acabat”"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El polit\u00f2leg franc\u00e8s Olivier Roy [2] \u00e9s l\u2019autor de \u00ab L\u2019Echec de l\u2019islam politique \u00bb, publicat el 1992, [3], llibre que cal comparar amb la teoria del “Xoc de civilitzacions” [4], publicat l’any seg\u00fcent per l\u2019americ\u00e0 Samuel Huntington [5].<\/p>\n

Professor associat de filosofia en un insititut de secund\u00e0ria. Es va diplomar en LanguesO en persa i posteriorment es va doctorar en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques. L’investigador de 61 anys ara ensenya a l’Institut Universitari Europeu [7] a Flor\u00e8ncia (It\u00e0lia), on dirigeix \u200b\u200bel Programa Mediterrani, i a el CNRS i a la EHESS.<\/p>\n

Menys conegut a Fran\u00e7a que a l’estranger, Olivier Roy ha treballat successivament sobre l’Afganistan, l’Iran, l’Orient Mitj\u00e0, l’Islam pol\u00edtic, els musulmans a Occident i, m\u00e9s recentment, sobre un enfocament comparatiu de les noves formes de la religiositat (\u00ab La sainte ignorance \u00bb, el 2008).<\/p>\n


\nRue89: Les revolucions de Tun\u00edsia i Egipte s\u00f3n comparables? <\/strong><\/p>\n

Olivier Roy:<\/strong> S\u00ed, pels seus actors i les seves demandes.<\/p>\n

Podem trobar aquests actors a tot el m\u00f3n \u00e0rab i m\u00e9s enll\u00e0. Es tracta de joves educats, connectats (a internet, Twitter, Facebook, tel\u00e8fons m\u00f2bils, etc.), encara que no cal exagerar la taxa de penetraci\u00f3 d’Internet en aquestes societats. Aquests joves s\u00f3n sociol\u00f2gicament moderns en termes d’estructures de la fam\u00edlia, de la seva formaci\u00f3 i sobre la concepci\u00f3 de les coses.<\/p>\n

S\u00f3n individualistes, creuen en la democr\u00e0cia, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s un moviment de protesta que de la revoluci\u00f3. De seguida van ser seguits per les altres generacions.<\/p>\n

En segon lloc, aquest col\u00b7lectiu lluita contra: els r\u00e8gims gastats, gent gran, clept\u00f2crates, que s’han personalitzat i “familiaritzat” durant trenta anys i que no evolucionen.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la generaci\u00f3 d\u2019\u201destar-ne fins els nassos\u201d, \u00e9s el final de les grans ideologies, de totes les grans ideologies: l’Islam, el nacionalisme, el socialisme \u00e0rab.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que provoca que tot aix\u00f2 exploti en aquests pa\u00efsos pol\u00edtica i socialment diferents? <\/strong><\/p>\n

Pol\u00edticament no s\u00f3n tan diferents, ja que segueixen sent r\u00e8gims autoritaris. Hi ha la variant mon\u00e0rquica que \u00e9s m\u00e9s leg\u00edtima, m\u00e9s consolidada, m\u00e9s arrelada en la hist\u00f2ria.<\/p>\n

Per\u00f2 a part d’aix\u00f2, no: les dictadures s\u00f3n poc diversificades. I on hi havia una successi\u00f3 (Marroc, S\u00edria, Jord\u00e0nia) \u00e9s el fill que ha pr\u00e8s el lloc al seu pare, tot reformant el discurs per\u00f2 no les pr\u00e0ctiques.<\/p>\n

La difer\u00e8ncia est\u00e0 en la sociologia i l’antropologia pol\u00edtiques de cada pa\u00eds. Per exemple, \u00e9s evident que en el Iemen i Jord\u00e0nia, la q\u00fcesti\u00f3 de les tribus \u00e9s important, una q\u00fcesti\u00f3 que no es planteja en el nord d’\u00c0frica o Egipte. O que a S\u00edria hi ha el factor alauita [8] mentre no tenim altres exemples de parts d’un grup \u00e8tnic-religi\u00f3s que hagi pres el poder.<\/p>\n

B\u00e0sicament, les difer\u00e8ncies estan en com s’articulen els poders en la societat per mantenir-se.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Quin \u00e9s el pes de la divisi\u00f3 entre xi\u00eftes i sunnites?<\/strong><\/p>\n

Hi ha un problema addicional quan la demanda de democr\u00e0cia es basa en criteris \u00e8tnics (Iraq), de fe (Bahrain) o tribals (Iemen). \u00c9s all\u00e0 on el risc de la repressi\u00f3 i de la viol\u00e8ncia \u00e9s molt m\u00e9s fort.<\/p>\n

Aix\u00f2 s’aplica, per exemple, a Bahrain, on una minoria sunnita domina una la majoria xi\u00efta. Per als sunnites, amb el suport de l’Ar\u00e0bia Saudita, la democr\u00e0cia \u00e9s inacceptable, perqu\u00e8 perden poder.<\/p>\n

Per aix\u00f2, els xi\u00eftes, lluny de ser pro-iranians, insisteixen justament en el fet de ser ciutadans de Bahrain abans de xi\u00eftes (en les protestes, fan onejar la bandera nacional).<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s un discurs inaudible en l’elit sunnita del Golf.<\/p>\n

Per qu\u00e8 ha explotat gaireb\u00e9 a tot arreu, i ara? <\/strong><\/p>\n

Vet aqu\u00ed el misteri. Han passat vint anys des que la constataci\u00f3 del bloqueig est\u00e0 fet, i explota ara.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que em fa dir que es tracta d’un fenomen generacional: \u00e9s l’arribada d’una generaci\u00f3 nascuda en la crisi, que mai ha invertit en l’Islam com una soluci\u00f3 als seus problemes, perqu\u00e8 l’Islam era ja part del panorama pol\u00edtic quan es van convertir pol\u00edticament conscients. Aquesta generaci\u00f3 no \u00e9s ideol\u00f2gica.<\/p>\n

Hi ha altres coses per excavar. Per exemple, el pic de creixement demogr\u00e0fic: despr\u00e9s d’ells, la taxa de natalitat ha disminu\u00eft. Aix\u00f2 \u00e9s el “baby boom”, el que permet una comparaci\u00f3 amb el Maig del 68.<\/p>\n

Quin \u00e9s el paper d’Internet? Se n’adonen els l\u00edders d’aquests pa\u00efsos el canvi pol\u00edtic que provoquen les xarxes socials, la viralitat virtual?<\/strong><\/p>\n

En veuen els efectes, i els perceben negativament, \u00e9s clar. Veuen Internet com un nou mitj\u00e0, una mena de super Al Jazeera. No ho veuen tot com un nou vincle social.<\/p>\n

Aix\u00ed, apareix un nou mitj\u00e0, que diu coses que no agraden, doncs es tanca. No entenen que es tracta d’una nova generaci\u00f3. El paternalisme en la intervenci\u00f3 de Mubarak a la televisi\u00f3 eg\u00edpcia ho demostra: “Jo tamb\u00e9 he estat jove, m’encanta el meu pa\u00eds”, etc.<\/p>\n

Per\u00f2 no funciona, perqu\u00e8 no han interioritzat la cultura d’aquests nous mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

Podem parlar d’un nou pan-arabisme [9], que no estigui marcat pel nacionalisme com abans, per\u00f2 per un rebuig als r\u00e8gims autocr\u00e0tics?<\/strong><\/p>\n

La crisi mostra que hi ha un m\u00f3n \u00e0rab: l’efecte de mimetisme est\u00e0 funcionant en el m\u00f3n \u00e0rab, i nom\u00e9s existeix de moment. Hi ha una solidaritat \u00e0rab, refor\u00e7ada per Al Jazeera, per exemple, aix\u00f2 \u00e9s evident.<\/p>\n

Per\u00f2 el terme panarabisme no \u00e9s un projecte pol\u00edtic: no hi ha consigna pan-\u00e0rab, aix\u00ed com no hi ha cap consigna ideol\u00f2gica en aquestes manifestacions.<\/p>\n

El m\u00f3n \u00e0rab \u00e9s un espai de debat, hi ha una escena en \u00e0rab, per\u00f2 no hi ha pan-arabisme com a projecte pol\u00edtic.<\/p>\n

I \u00e9s potser precisament ara, perqu\u00e8 ja no hi ha projecte pol\u00edtic, que la paraula \u00e9s lliure. Aquesta \u00e9s la paradoxa del que est\u00e0 succeint ara.<\/p>\n

Els altres dictadors prenen la llavor de les revolucions de Tun\u00edsia i d’Egipte? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed. La primera lli\u00e7\u00f3 que van aprendre \u00e9s la precauci\u00f3: no anar de front en contra d’aquests moviments, per\u00f2 tractar de desactivar-los abans que arribin a un efecte de massa.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que el govern d’Alg\u00e8ria est\u00e0 tractant de fer. Per\u00f2 les seves accions no impedeixen que el moviment creixi. Si no t\u00e9 \u00e8xit, ser\u00e0 a causa d’altres obstacles, com l’efecte anest\u00e8sic de la guerra civil. No obstant aix\u00f2, no podem saber, que alimentar\u00e0 encara m\u00e9s l\u2019\u201destar fins els nassos\u201d. <\/strong><\/p>\n

Quin \u00e9s el pes real dels islamistes en aquestes revolucions? Es troba aparentment per sobre de tots els moviments laics? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed: en totes aquestes revolucions, els islamistes es troben absents. Aix\u00f2 no vol dir que no puguin tornar.<\/p>\n

L\u2019islamisme [10] ha acabat com una soluci\u00f3 pol\u00edtica i com una ideologia. Per\u00f2 els islamistes hi s\u00f3n.<\/p>\n

Veig dos camins possibles, que no s\u00f3n incompatibles:<\/p>\n