{"id":36883,"date":"2025-09-06T11:49:49","date_gmt":"2025-09-06T09:49:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36883"},"modified":"2025-09-06T15:45:02","modified_gmt":"2025-09-06T13:45:02","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-409-la-guerra-civil-i-laspra-veritat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-409-la-guerra-civil-i-laspra-veritat\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/409 (L\u2019\u00abaspra veritat\u00bb de David Ucl\u00e8s)"},"content":{"rendered":"\n

Dues coses em van predisposar a llegir aquest estiu La pen\u00ednsula de les casas vac\u00edas<\/a><\/em><\/strong> (Siruela, 2024<\/strong>), de David Ucl\u00e9s<\/strong>: un dibuix de Rafael Zabaleta<\/strong> a la portada i una cita de Max Aub<\/strong> al primer ep\u00edgraf.<\/p>\n\n\n\n

Tot torna. Zabaleta<\/strong> va ser bruscament menystingut a finals dels anys cinquanta del segle passat, com tamb\u00e9 Benjam\u00edn Palencia<\/strong>, Ortega<\/strong> Mu\u00f1oz<\/strong> i d\u2019altres bons figuratius coetanis. El foc creuat del nou \u2019\u201cestablishment<\/em>\u201d est\u00e8tico-comercial, les modes, i la batalla cultural de la Guerra Freda, els van fulminar. Que la seva pintura torni, com l\u2019obra de Max Aub<\/strong> (que encara segueix essent el menys conegut dels grans escriptors coneguts), \u00e9s una bona not\u00edcia. <\/p>\n\n\n\n

La novel\u00b7la d\u2019Ucl\u00e9s<\/strong> \u00e9s la cr\u00f2nica d\u2019una fam\u00edlia, els Ardolento<\/strong>, i del seu poble fictici, J\u00e1ndula<\/strong> (Quesada<\/strong>, el poble de Zabaleta<\/strong>, de fet), durant la guerra civil. L\u2019autor l\u2019adscriu \u201crealisme m\u00e0gic<\/em>\u201d; un recurs que \u201cfacilita el viatge i el fa menys dur<\/em>\u201d. El necessitava, perqu\u00e8 la narraci\u00f3 \u00e9s tr\u00e0gica: cap dels quaranta membres de la fam\u00edlia sobreviu al 1939<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Quan la imaginaci\u00f3 no \u00e9s gaire viva (com a mi em passa), la novel\u00b7la hist\u00f2rica o la bona pintura t\u2019ajuden a endinsar-te en el passat, millor que un llibre d\u2019hist\u00f2ria. Et fan sentir una \u00e8poca. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil aleshores acceptar que fets i dades d\u2019una narraci\u00f3 se situ\u00efn en segon pla, si no hi ha greus incongru\u00e8ncies o mentides interessades.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s habitual buscar errors en les novel\u00b7les hist\u00f2riques, i aix\u00f2 genera debats, sobretot entre historiadors i escriptors. A les pel\u00b7l\u00edcules les falsedats poden passar m\u00e9s desapercebudes: Roberto Benigni<\/strong> va fer alliberar Auschwitz<\/strong> pels nord-americans i no pels sovi\u00e8tics, i aix\u00ed va pavimentar el cam\u00ed perqu\u00e8 la seva pel\u00b7l\u00edcula La vida \u00e9s bella<\/a><\/em><\/strong> guany\u00e9s tres Oscars<\/strong> el 1999<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

La discussi\u00f3 sobre les fronteres entre el rigor hist\u00f2ric i la ficci\u00f3 liter\u00e0ria \u00e9s intermitent per\u00f2 constant. No haur\u00edem de concedir als historiadors el monopoli de la veritat. Poden pecar, com la resta dels humans. La c\u00e8lebre historiadora H\u00e9l\u00e8ne Carr\u00e8re d\u2019Encausse<\/strong>, una gran especialista en R\u00fassia, mentia en la seva vida privada fins i tot quan li deman\u00e0ven l\u2019hora, segons el seu fill, l\u2019escriptor Emmanuel Carr\u00e8re<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n discussions interessants quan no es tracta de detalls de connaisseurs<\/em>, sin\u00f3 d\u2019interpretacions del passat. Robert Paxton<\/strong>, historiadot del nazisme i de la Fran\u00e7a de Vichy<\/strong>, va criticar la novel\u00b7la L\u2019ordre del dia<\/a><\/strong><\/em>, d\u2019\u00c9ric Vuillard<\/strong>, que mostra Hitler<\/strong> reunint-se amb grans patrons alemanys, el 1933<\/strong>, que fan un entusiasta \u00fas del talonari . Paxton<\/strong> opinava que, tret d\u2019excepcions notables com la del magnat Fritz Thyssen<\/strong>, la gran burgesia no va ser nazi, sin\u00f3 que finan\u00e7ava tots els partits de dretes en general. \u00c9s un debat que t\u00e9 resson\u00e0ncies actuals: no amaga el fons del passat ni el risc del present. <\/p>\n\n\n\n

Paxton<\/strong> lamentava que el lector de la novel\u00b7la de Vuillard<\/strong> no pogu\u00e9s distingir, entre qu\u00e8 era inventat i qu\u00e8 estava basat en documents reals. En el llibre d\u2019Ucl\u00e9s<\/strong> aquest risc \u00e9s m\u00ednim: poques de les nombroses cites de pol\u00edtics i personatges tenen certificat de garantia. La majoria s\u00f3n invencions, per\u00f2 mai incongruents. Un exemple: el mateix Franco<\/strong>, mirant amb un telescopi els bombardejos sobre Madrid, exclama somrient: \u201c\u00a1Ah\u00ed ten\u00e9is, madrile\u00f1os! \u00a1Muerte y lucecitas!<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Fins i tot el recurs al realisme m\u00e0gic li permet a l\u2019autor viatjar al passat i intervenir dins la seva novel\u00b7la: envia telegrames al Caudillo<\/strong>, visita Unamuno<\/strong> a Salamanca, encarrega a Zabaleta<\/strong> el dibuix de la portada del llibre, intenta parlar amb Aza\u00f1a<\/strong> al cim de Mulhac\u00e9n<\/strong> i fins i tot passa informaci\u00f3 militar als republicans. Es comprendr\u00e0 que, amb el llist\u00f3 tan alt, la q\u00fcesti\u00f3 del rigor factual \u00e9s m\u00e9s que secund\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

All\u00f2 que realment es planteja \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de la veritat, sense adjectius. Stendhal<\/strong>, cita Danton<\/strong> en un ep\u00edgraf d\u2019 El roig i el negre<\/a><\/em><\/strong>: \u201cLa veritat<\/strong>, l\u2019aspra veritat<\/strong><\/em>\u201d. La frase \u00e9s ap\u00f2crifa, i probablement inventada per Stendhal<\/strong>. Importa poc: \u00e9s una declaraci\u00f3 d\u2019intencions; l\u2019autor es compromet a una veracitat aspra, no edulcorada.<\/p>\n\n\n\n

Javier Cercas<\/strong>, conversant amb l\u2019historiador Justo Serna<\/strong><\/a>, deia que la \u201cveritat liter\u00e0ria<\/em>\u201d \u00e9s diferent per\u00f2 complement\u00e0ria de la \u201cveritat hist\u00f2rica<\/em>\u201d. La ficci\u00f3 pot construir una novel\u00b7la, per\u00f2 si pret\u00e9n canviar el passat pot convertir-se en \u201cuna gota de ver\u00ed en un got d\u2019aigua<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Tot i les seves pocions m\u00e0giques, el llibre d\u2019Ucl\u00e9s<\/strong> es pot llegir amb confian\u00e7a. No enganya en l\u2019essencial. Sap de qu\u00e8 parla i podria fer seva la frase d\u2019un dels Ardolento<\/strong>: \u201cNo s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 ho s\u00e9\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als detalls, podem compartir l\u2019exclamaci\u00f3 que Ucl\u00e9s<\/strong> posa en boca d\u2019una Merc\u00e8 Rodoreda<\/strong> exasperada, a la Barcelona derrotada del gener del 1939<\/strong>, abans d\u2019emprendre un exili de 33 <\/strong>anys: \u201cA la merda el narrador! Que se les arregli amb els historiadors!<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

P. S. –<\/strong> La pintura de Rafael Zabaleta<\/strong> mostra una Espanya que ja no hi \u00e9s, per\u00f2 que jo he conegut.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dues coses em van predisposar a llegir aquest estiu La pen\u00ednsula de les casas vac\u00edas (Siruela, 2024), de David Ucl\u00e9s: un dibuix de Rafael Zabaleta a la portada i una cita de Max Aub al primer ep\u00edgraf. Tot torna. Zabaleta va ser bruscament menystingut a finals dels anys cinquanta del segle passat, com tamb\u00e9 Benjam\u00edn …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36916,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,15,285,1],"tags":[],"class_list":["post-36883","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-espanya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36883","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36883"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36883\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36924,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36883\/revisions\/36924"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36916"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36883"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36883"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36883"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}