{"id":36877,"date":"2025-09-05T23:49:49","date_gmt":"2025-09-05T21:49:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36877"},"modified":"2025-09-05T23:49:51","modified_gmt":"2025-09-05T21:49:51","slug":"jordi-font-felix-marti-home-a-lombra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-felix-marti-home-a-lombra\/","title":{"rendered":"Jordi Font: F\u00e8lix Mart\u00ed, home a l\u2019ombra"},"content":{"rendered":"\n

Ens ha deixat F\u00e8lix Mart\u00ed. <\/strong>Fill d\u2019una fam\u00edlia cat\u00f2lica, en la m\u00e9s fosca postguerra, va ser educat en el cristianisme cr\u00edtic. Seria influ\u00eft successivament per l\u2019escoltisme, la filosofia, la teologia i el Concili Vatic\u00e0 II<\/strong>. Particularment, el va influir l\u2019escolapi Joan<\/strong> Trenchs<\/strong>, d\u2019orientaci\u00f3 humanista i progressista. Tamb\u00e9 la lectura, entre altres, de Carles Card\u00f3<\/strong>, amb el seu accent sobre la just\u00edcia social i la causa de Catalunya, a repel del nacional-catolicisme del moment i en sintonia amb el que seria el pensament d\u2019intel\u00b7lectuals cristians com Jacques Maritain<\/strong>. A la Universitat de Barcelona, va rebre tamb\u00e9 l’empremta de Jaume Bofill,<\/strong> catedr\u00e0tic de Metaf\u00edsica, exponent neotomista, de gran ascendent sobre els seus deixebles i que va obrir les portes de la seva aula a fil\u00f2sofs de l\u2019exili interior com Josep Maria Calsam\u00edglia.<\/strong> Tot plegat va fer, de F\u00e8lix Mart\u00ed<\/strong>, un home religi\u00f3s i un patriota, amb una accentuada vocaci\u00f3 social, aix\u00ed com un militant per la pau i pel di\u00e0leg interreligi\u00f3s. Va formar entre el professorat de l\u2019Institut de Teologia <\/strong>i va dirigir el laboratori de sociologia de l\u2019Institut Cat\u00f2lic d\u2019Estudis Socials de Barcelona <\/strong>(ICESB<\/strong>), un referent, aquest darrer, per als efectius de la resist\u00e8ncia social i pol\u00edtica contra el franquisme.   <\/p>\n\n\n\n

El 1969, F\u00e8lix Mart\u00ed <\/strong>esdevindria el primer director de la Fundaci\u00f3 Jaume Bofill<\/strong>, creada per Josep M\u00aa Vilaseca <\/strong>i Teresa Roca<\/strong>,cal ressenyar una seva incursi\u00f3 pol\u00edtica significativa, encara que breu<\/strong> un matrimoni que, en coher\u00e8ncia amb la seva viv\u00e8ncia cristiana radical, va optar per una vida austera, mentre posava el seu important patrimoni al servei del com\u00fa, m\u00e9s concretament al servei de la recerca sociol\u00f2gica sobre Catalunya, orfe aleshores de tota autoritat democr\u00e0tica i especialment necessitada d\u2019iniciatives de supl\u00e8ncia que tractessin de compensar aquell gran buit. Josep M\u00aa Vilaseca<\/strong> i Teresa Roca<\/strong> van constituir una de les m\u00e9s grans aportacions en aquest sentit i, per descomptat, una de les m\u00e9s generoses i desinteressades. El seu primer activisme d\u2019ajuda a iniciatives diverses va concentrar-se i multiplicar-se en el marc de la Fundaci\u00f3 Jaume Bofill<\/strong>, amb la voluntat de \u201cno ser una fundaci\u00f3 familiar, sin\u00f3 ciutadana<\/em>\u201d, garantint-ne la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica i pol\u00edtica. Amb aquesta finalitat, van dotar-se d\u2019un \u201csenat<\/em>\u201d on, a m\u00e9s del matrimoni fundador i del nucli impulsor, hi havia noms com la pedagoga Marta Mata<\/strong>, l\u2019advocat Josep M\u00aa Gasch<\/strong>, el professor Jos\u00e9<\/strong> Antonio Gonz\u00e1lez Casanova<\/strong>, l\u2019arquitecte Manuel Ribas Piera,<\/strong> etc. <\/p>\n\n\n\n

El<\/strong> projecte de fundaci\u00f3 va gestar-se a finals de 1968<\/strong>, en el nucli d\u2019amistat que formaven Teresa Roca<\/strong> i Josep M\u00aa Vilaseca<\/strong> amb F\u00e8lix<\/strong> Mart\u00ed<\/strong> i Jordi Porta<\/strong>. L\u2019enorme activitat desenvolupada des d\u2019aleshores ha donat vida a m\u00e9s de 2.800<\/strong> recerques, projectes, seminaris i grups de treball. Amb un important accent inicial  sobre el fet immigratori a Catalunya, es van abordar successivament multitud de temes candents com la participaci\u00f3 pol\u00edtica, la sociologia electoral, la renda b\u00e0sica universal, la desigualtat social a Catalunya\u2026, fins a l\u2019actual especialitzaci\u00f3 en la renovaci\u00f3 educativa. <\/p>\n\n\n\n

Tot plegat s\u2019ha esdevingut sempre amb l\u2019abs\u00e8ncia de tot  llu\u00efment per compte de les dues figures fundadores, sempre arrecerades en la seva proverbial discreci\u00f3. Jordi Amat <\/strong>n\u2019ha glossat tot el trajecte en un llibre espl\u00e8ndid (sobre Josep M\u00aa Vilaseca<\/strong>), com ho s\u00f3n sempre els seus llibres: \u201cUn pa\u00eds a l\u2019ombra<\/em>\u201d. F\u00e8lix Mart\u00ed <\/strong>va ser tamb\u00e9, gaireb\u00e9 sempre, un home a l\u2019ombra, que movia fils d\u2019utilitat col\u00b7lectiva silenciosament, discretament, sense major guany. En F\u00e8lix Mart\u00ed<\/strong>, per\u00f2, duraria poc a la direcci\u00f3 de la Fundaci\u00f3. El 1971<\/strong>, era detingut i empresonat per activitats contra el r\u00e8gim franquista, cosa que va fer imperativa la seva substituci\u00f3 a la direcci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 pel seu company Jordi Porta<\/strong>, mantenint-se, tanmateix, en el seu nucli dirigent i en el seu activisme democr\u00e0tic, catalanista i religi\u00f3s, aquest darrer amb una important activitat internacional. <\/p>\n\n\n\n

El 1975 era elegit president de Pax Romana, <\/strong>moviment internacional d\u2019intel\u00b7lectuals cat\u00f2lics. El 1984<\/strong>, creava el Centre UNESCO de Catalunya<\/strong>, que va dirigir fins al 2002<\/strong>, i l\u2019Associaci\u00f3 UNESCO per al Di\u00e0leg Interreligi\u00f3s<\/strong>. El 2004<\/strong>, en ocasi\u00f3 del F\u00f2rum<\/strong> de les Cultures<\/strong> de Barcelona, va impulsar el Parlament de les Religions<\/strong>. Tamb\u00e9 va col\u00b7laborar amb Federico Mayor Zaragoza<\/strong> a Linguapax<\/strong>, Fundaci\u00f3 per la Cultura de la Pau. El seu llibre \u201cDiplom\u00e0tic sense estat<\/em>\u201d dona compte de la seva actuaci\u00f3 internacional. I un altre llibre seu, \u201cD\u00e9us desconeguts\u201d<\/em>, s\u2019endinsa en un viatge inici\u00e0tic per les religions de l\u2019Orient (hinduisme, budisme…). <\/p>\n\n\n\n

Entretant, l\u2019any 1974<\/strong>, cal ressenyar una seva incursi\u00f3 pol\u00edtica significativa, encara que breu: va participar en la creaci\u00f3  del Reagrupament Socialista i Democr\u00e0tic<\/strong> de Josep Pallach<\/strong>, a partir del grup que es reunia a l\u2019Institut Francesc Eiximenis<\/strong>, al voltant de Josep Verde Aldea<\/strong> i que s\u2019identificava com a \u201cSocialistes Dem\u00f2crates Catalans<\/strong><\/em>\u201d, amb efectius diversos, alguns  de l\u2019entorn de la Fundaci\u00f3 Bofill<\/strong> com Joaquim Ferrer<\/strong>, Rosa Dom\u00e8nech,<\/strong> Raimon Mart\u00ednez Fraile<\/strong>, Joan Maj\u00f3<\/strong>… i la mateixa Teresa Roca.<\/strong>    <\/p>\n\n\n\n

El primer F\u00e8lix Mart\u00ed <\/strong>que vaig con\u00e8ixer va ser el desembre de 1971. <\/strong>Era el meu company de cel\u00b7la, juntament amb Josep Urdeix<\/strong>, a la 4\u00aa<\/strong> galeria de la pres\u00f3 Model<\/strong> de Barcelona. Ells dos, m\u00e9s grans que jo, en r\u00e8gim de \u201cpres\u00f3 provisional<\/em>\u201d, cam\u00ed del Tribunal d\u2019Ordre<\/strong> P\u00fablic<\/strong> (TOP<\/strong>); jo, \u201cdepenent de l\u2019autoritat militar<\/em>\u201d, que finalment s\u2019inhibiria del meu cas. Ells hi eren d\u2019abans que jo, mentre que jo m\u2019hi vaig estar un parell de setmanes m\u00e9s que ell. El nostre h\u00e0bitat: unes lliteres i un llit met\u00e0l\u00b7lics, un rentamans, una tassa de v\u00e0ter, per on desfil\u00e0vem ara l\u2019un ara l\u2019altre, sempre a la vista, i una finestra enreixada al capdamunt, des d\u2019on es veia un pany de cel lluny\u00e0. Ten\u00edem uns plats d\u2019alumini foradats, que hav\u00edem de tapar amb el dit perqu\u00e8 no s\u2019escap\u00e9s l\u2019aproximaci\u00f3 de brou que ens repartien. No ten\u00edem aquest problema amb les mandonguilles resseques que ens prove\u00efen i que un repartidor malcarat de vegades ens llan\u00e7ava al vol. A l\u2019hora del pati, confraternitz\u00e0vem sobretot amb els dirigents sindicals de la SEAT<\/strong>, de CISPALSA<\/strong>, etc., amb els que, de vegades, f\u00e8iem assemblees en un rac\u00f3 de pati (all\u00ed, no hi havia el risc de fora: que ens detinguessin i ens empresonessin). Tamb\u00e9 xerr\u00e0vem amb els presos comuns que asseguraven, sense excepci\u00f3, no haver fet res de mal i ser all\u00e0 per equivocaci\u00f3…      <\/p>\n\n\n\n

Primer, aquell pres de nom F\u00e8lix, <\/strong>em va semblar un home molt singular. Era de posat circumspecte i discret, un punt distant i misteri\u00f3s, com de qui guarda un secret, per\u00f2 de seguida girava i es feia atent i proper, amatent a les necessitats dels altres. Aix\u00f2 s\u00ed, no s\u2019esplaiava, no tenia pressa a omplir els silencis. De conversa pausada i s\u00e0via, escoltava molt i feia breus comentaris, els imprescindibles. Cap mot ni cap gest de m\u00e9s. Com qui sap que cal deixar que les coses flueixin i que nom\u00e9s els moviments petits i oportuns tenen efecte: taoisme. No em va costar, per\u00f2, descobrir-hi el patriota. I el cristi\u00e0, dotat d\u2019una forta vocaci\u00f3 social. Vam parlar de Catalunya, de la llengua catalana, vam imaginar accions culturals favorables de dimensi\u00f3 internacional, tamb\u00e9 vam parlar de l\u2019incipient moviment ve\u00efnal de Barcelona, del repte de la immigraci\u00f3 i de la necessitat d\u2019una integraci\u00f3 respectuosa, de l\u2019her\u00e8ncia valuosa de les escoles municipals i de l\u2019Institut-Escola de la Generalitat republicana… <\/p>\n\n\n\n

Em va dir que, quan torn\u00e9s de la mili, pass\u00e9s a veure\u2019l, que no podia ser que segu\u00eds absorbit en les eixorques rutines paleo-inform\u00e0tiques en qu\u00e8 treballava… Aix\u00ed ho vaig fer el 1974<\/strong> i aix\u00ed va ser com vaig mutar cap al terreny de les pol\u00edtiques culturals. Vaig entrar a treballar a la Fundaci\u00f3 Bofill<\/strong>, dirigida ara per Jordi Porta<\/strong>, i a confegir l\u2019arxiu del moviment ve\u00efnal -que, amb el temps, passaria a la Federaci\u00f3 d\u2019Associacions de Ve\u00efns de Barcelona (FAVB)-<\/strong> i a imaginar serveis possibles en favor dels moviments populars. Amb aix\u00f2 i amb les tasques editores de difusi\u00f3 del coneixement que impulsava Oleguer Sarsanedas<\/strong>, la Fundaci\u00f3<\/strong> Bofill<\/strong>, per insist\u00e8ncia de Teresa Roca,<\/strong> va desdoblar-se en la Fundaci\u00f3 Serveis de Cultura Popular<\/strong>, dirigida per Josep M\u00aa Vall\u00e8s<\/strong>, des d\u2019on vam impulsar projectes innovadors d\u2019abast popular: la Universitat Popular del Bes\u00f2s<\/strong> (Paco Garc\u00eda de Haro<\/strong>), \u201cAnella<\/em><\/strong>\u201d de Gr\u00e0cia (Eduard Delgado<\/strong>), Video-Nou<\/strong> d\u2019acci\u00f3 ve\u00efnal (Pau Maragall<\/strong>, Carles Ametller<\/strong>…), el Centre d\u2019Higiene Mental<\/strong> de Les Corts (Roser P\u00e9rez-Sim\u00f3<\/strong>), les gires de l\u2019Equip de Sexologia del Cl\u00ednic<\/strong>, la s\u00e8rie de curtmetratges \u201cImatges i Fets dels Catalans<\/em><\/strong>\u201d, etc., etc. <\/p>\n\n\n\n

F\u00e8lix Mart\u00ed<\/strong> ha estat un factor decisiu per a moltes iniciatives, per a moltes persones, per a moltes realitats que l\u2019han tingut a l\u2019origen, sovint sense que ho sabessin, de manera sovint indirecta, amb un petit moviment oport\u00fa, des de l\u2019anonimat, des de la satisfacci\u00f3 d\u2019una \u00edntima coher\u00e8ncia. Home a l\u2019ombra, de maneres taoistes.       <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ens ha deixat F\u00e8lix Mart\u00ed. Fill d\u2019una fam\u00edlia cat\u00f2lica, en la m\u00e9s fosca postguerra, va ser educat en el cristianisme cr\u00edtic. Seria influ\u00eft successivament per l\u2019escoltisme, la filosofia, la teologia i el Concili Vatic\u00e0 II. Particularment, el va influir l\u2019escolapi Joan Trenchs, d\u2019orientaci\u00f3 humanista i progressista. Tamb\u00e9 la lectura, entre altres, de Carles Card\u00f3, amb el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36882,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-36877","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36877","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36877"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36877\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36881,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36877\/revisions\/36881"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}