{"id":3682,"date":"2011-03-22T20:11:41","date_gmt":"2011-03-22T18:11:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3682"},"modified":"2011-03-22T20:20:31","modified_gmt":"2011-03-22T18:20:31","slug":"justin-snider-claus-per-a-lexit-educatiu-finlandes-intensiva-formacio-de-professors-col%c2%b7laboracio-dels-sindicats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/justin-snider-claus-per-a-lexit-educatiu-finlandes-intensiva-formacio-de-professors-col%c2%b7laboracio-dels-sindicats\/","title":{"rendered":"Justin Snider: Claus per a l’\u00e8xit educatiu finland\u00e8s: Intensiva formaci\u00f3 de professors, col\u00b7laboraci\u00f3 dels sindicats"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El 16 de mar\u00e7, em vaig asseure amb la Ministra d’Educaci\u00f3 de Finl\u00e0ndia, Sra Henna Virkunnen, per a fer-li una entrevista sobre el sistema educatiu finland\u00e8s – i per saber quines lli\u00e7ons es podrien adoptar en el sistema educatiu dels EUA.<\/p>\n

La seg\u00fcent entrevista ha estat editada i condensada per a major claredat.<\/em><\/p>\n

The Hechinger Report:<\/em><\/strong> \u00c9s ben sabut que els mestres de Finl\u00e0ndia s\u00f3n un grup d’elit, on nom\u00e9s els millors estudiants tenen l’oportunitat de convertir-se en mestres. Tampoc \u00e9s cap secret que estan ben formats. Per\u00f2 porti\u2019ns dins d’aquesta formaci\u00f3 per un moment – <\/strong> com \u00e9s concretament? De quina manera la formaci\u00f3 del professorat a Finl\u00e0ndia difereix de la formaci\u00f3 del professorat en altres pa\u00efsos?<\/strong><\/p>\n

Virkkunen<\/strong>: \u00c9s una pregunta dif\u00edcil. Els nostres professors s\u00f3n molt bons. Una de les raons principals pel que s\u00f3n tan bons \u00e9s perqu\u00e8 la professi\u00f3 de docent \u00e9s una de les carreres m\u00e9s famoses de Finl\u00e0ndia, aix\u00ed que els joves volen ser mestres. A Finl\u00e0ndia, pensem que els mestres s\u00f3n la clau per al futur i \u00e9s una professi\u00f3 molt important i per aix\u00f2 tots els joves, les persones amb talent volen ser mestres. Tota la formaci\u00f3 pels professors est\u00e0 dirigida per les universitats de Finl\u00e0ndia i tots els estudiants fan un m\u00e0ster de cinc anys. Com que estan estudiant a la universitat, la formaci\u00f3 del professorat est\u00e0 basada en la investigaci\u00f3. Els estudiants tenen una gran quantitat de formaci\u00f3 de professors supervisada durant els seus estudis. Tenim una cosa anomenada “escoles de formaci\u00f3” – normalment al costat de les universitats – on l’estudiant ensenya i rep els comentaris d’un supervisor capacitat.<\/p>\n

Els mestres a Finl\u00e0ndia poden escollir els seus propis m\u00e8todes d’ensenyament i els materials. S\u00f3n experts del seu propi treball i posen a prova els seus propis alumnes. Crec que aix\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 una de les raons per les quals l’ensenyament \u00e9s una professi\u00f3 atractiva a Finl\u00e0ndia perqu\u00e8 els mestres estan treballant com a experts del m\u00f3n acad\u00e8mic amb els seus propis alumnes a les escoles.<\/p>\n

The Hechinger Report:<\/em> Com <\/strong> s’avaluen<\/strong> els professors\u00a0a Finl\u00e0ndia? Com aconsegueixen ser responsables <\/strong> de<\/strong> l’aprenentatge de l’estudiant?<\/strong><\/p>\n

Virkkunen<\/strong>: La nostra societat educativa es basa en la confian\u00e7a i la cooperaci\u00f3, aix\u00ed\u00a0que\u00a0quan estem fent algunes proves i avaluacions, no\u00a0s’utilitzen per controlar [els mestres], sin\u00f3 per la seva evoluci\u00f3. Confiem en els docents. \u00c9s cert que tots som \u00e9ssers humans, i per descomptat que hi ha difer\u00e8ncies en com els professors avaluen els alumnes, per\u00f2 si ens fixem en l’avaluaci\u00f3 de l’OCDE – PISA, per exemple – les difer\u00e8ncies d’aprenentatge entre les escoles i els alumnes finlandesos s\u00f3n els m\u00e9s petits dels pa\u00efsos de l’OCDE.\u00a0Pel que sembla que tenim un sistema molt igualitari i de bona qualitat.<\/p>\n

The Hechinger Report:<\/em> Com incorpora Finl\u00e0ndia els immigrants i les minories en el seu sistema educatiu?<\/strong><\/p>\n

Virkkunen<\/strong>: No hem tingut masses immigrants a Finl\u00e0ndia, per\u00f2 en tindrem m\u00e9s en el futur \u2013 i en necessitem m\u00e9s perqu\u00e8 tenim un envelliment de la poblaci\u00f3\u00a0creixent. En algunes escoles, als voltants de H\u00e8lsinki, m\u00e9s del 30 per cent dels alumnes s\u00f3n immigrants. Sembla que hem estat fent una bona feina, tamb\u00e9 amb els immigrants, si ens fixem en els resultats de PISA. Normalment, si els nens v\u00e9nen d’un sistema educatiu o de societat molt diferent, passen un any en unes aules m\u00e9s petites on estudien finland\u00e8s i potser algunes altres mat\u00e8ries. Nosaltres tractem d’elevar el seu nivell abans que arribin a les aules regulars. Creiem tamb\u00e9 que una llengua d’aprenentatge materna \u00e9s molt important, i \u00e9s per aix\u00f2 que tractem d’ensenyar la llengua materna a tots els immigrants. \u00c9s molt dif\u00edcil. Crec que a H\u00e8lsinki, ensenyen 44 lleng\u00fces maternes diferents. El govern paga\u00a0classes de dues hores cada setmana per a aquests alumnes. Creiem que \u00e9s molt important con\u00e8ixer la llengua pr\u00f2pia – que et permeti escriure, llegir i pensar-hi. Llavors \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil tamb\u00e9 per aprendre altres idiomes com\u00a0 el\u00a0finland\u00e8s o\u00a0\u00a0l’angl\u00e8s, o\u00a0altres mat\u00e8ries.<\/p>\n

The Hechinger Report:<\/em> Quin paper juguen els sindicats de docents a Finl\u00e0ndia? Als EUA en aquest moment, els sindicats s\u00f3n vistos com un gran problema en el cam\u00ed de la reforma. Com \u00e9s a Finl\u00e0ndia?<\/strong><\/p>\n

Virkkunen<\/strong>: \u00c9s una situaci\u00f3 totalment diferent a Finl\u00e0ndia. Per a mi, com a Ministra d’Educaci\u00f3, els sindicats dels nostres mestres han estat un dels principals socis perqu\u00e8 tenim el mateix objectiu: tots volem garantir que la qualitat de l’educaci\u00f3 sigui bona i estem treballant molt en conjunt amb el sindicat. Gaireb\u00e9 totes les setmanes estem en converses amb ells. S\u00f3n molt poderosos a Finl\u00e0ndia. Gaireb\u00e9 tots els professors en s\u00f3n membres. Crec que no tenim grans difer\u00e8ncies en el nostre pensament. S\u00f3n socis molt bons per a nosaltres.<\/p>\n

The Hechinger Report:<\/em> Qu\u00e8 creu vost\u00e8 que els EUA poden i han d’aprendre de Finl\u00e0ndia quan es tracta de l’educaci\u00f3 p\u00fablica?<\/strong><\/p>\n

Virkkunen<\/strong>: \u00c9s una pregunta molt dif\u00edcil. Un sistema educatiu ha de servir a la comunitat local, i va molt lligada a la hist\u00f2ria pr\u00f2pia d’un pa\u00eds i la societat, pel que no es pot prendre un sistema d’un altre pa\u00eds i posar-lo en un altre lloc. Per\u00f2 crec que els professors s\u00f3n realment la clau d’un millor sistema educatiu. \u00c9s molt important prestar atenci\u00f3 a la formaci\u00f3 dels docents, la formaci\u00f3 en l’ocupaci\u00f3 i les condicions de treball. Per descomptat, els professors sempre diuen que tamb\u00e9 s\u2019ha de prestar atenci\u00f3 als seus salaris. Per\u00f2 a Finl\u00e0ndia, sembla que els salaris no en s\u00f3n la ra\u00f3 principal sin\u00f3 que \u00e9s una professi\u00f3 atractiva. Els mestres no estan molt mal pagats. Guanyen la mitjana si ho comparem amb les altres professions acad\u00e8miques.<\/p>\n

The Hechinger Report:<\/em> Als EUA, s’estima que el 50 per cent dels nous mestres abandonen entre els cinc primers anys. Sospito que \u00e9s diferent a Finl\u00e0ndia. L’ensenyament \u00e9s vist com una carrera de per vida a Finl\u00e0ndia?<\/strong><\/p>\n

Virkkunen<\/strong>: L’ensenyament \u00e9s una carrera de per vida a Finl\u00e0ndia, per\u00f2 en aquest moment estem fent una avaluaci\u00f3 de per qu\u00e8 alguns professors deixen els seus llocs de treball. La taxa no \u00e9s molt alta. Sovint s\u00f3n els homes que se’n van, quan troben treballs amb salaris m\u00e9s alts. Hem de desenvolupar algun tipus de sistema de tutoria per als nous mestres, perqu\u00e8 els joves necessiten suport. Sovint els comentaris que escolto dels professors joves \u00e9s que no \u00e9s f\u00e0cil cooperar amb els pares, per exemple, de manera que \u00e9s una de les \u00e0rees on els mestres joves necessiten el suport dels seus companys.<\/p>\n

The Hechinger Report:<\/em> Quina\u00a0seria una cosa important, per\u00f2 no ben coneguda o entesa sobre l’educaci\u00f3 p\u00fablica a Finl\u00e0ndia?<\/strong><\/p>\n

Virkkunen<\/strong>: Ensenyem a tots els alumnes en les mateixes aules. No tenim les millors escoles, tampoc\u00a0les pitjors. Som bastant bons en donar suport especial als estudiants amb dificultats d’aprenentatge. Al voltant d’un 25 per cent dels nostres alumnes rep algun tipus de suport especial, per\u00f2 a les aules regulars – sovint el professor t\u00e9 un assistent a l’aula. Tamb\u00e9 crec que \u00e9s molt important el fet que no hi ha masses\u00a0 alumnes per mestre. No tenim una legislaci\u00f3 que limiti la mida de la classe, per\u00f2 la mida mitjana de les classes per a tots els graus \u00e9s de 21. En primer i segon grau, \u00e9s de 19.<\/p>\n

Creiem que podem tenir la igualtat i la bona qualitat, al mateix temps – que no s\u00f3n termes oposats.<\/p>\n

Els nostres alumnes passen menys temps a la classe\u00a0 que els estudiants d\u2019altres pa\u00efsos de l’OCDE. No crec que ajudi als estudiants a aprendre si passen set hores al dia a l’escola perqu\u00e8 ells tamb\u00e9 necessiten temps per a les aficions i per descomptat tamb\u00e9 tenen deures.<\/p>\n

The Huffington post<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 16 de mar\u00e7, em vaig asseure amb la Ministra d’Educaci\u00f3 de Finl\u00e0ndia, Sra Henna Virkunnen, per a fer-li una entrevista sobre el sistema educatiu finland\u00e8s – i per saber quines lli\u00e7ons es podrien adoptar en el sistema educatiu dels EUA. La seg\u00fcent entrevista ha estat editada i condensada per a major claredat. The Hechinger …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[104],"class_list":["post-3682","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3682","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3682"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3682\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3690,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3682\/revisions\/3690"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3682"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3682"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3682"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}