Sobta el contrast entre el combat a pedrades de la politica espanyola d\u2019aquest estiu, escalfat al caliu sinistre dels incendis forestals, i els espectacles d\u2019esgrima pol\u00edtica amb floret a It\u00e0lia, on aquest any hi ha hagut molts menys boscos cremats que a Espanya, no s\u00e9 si per fortuna o por altres raons que caldria esbrinar.
<\/p>\n\n\n\n
Aquest mes d\u2019agost, a la ciutat de Rimini, s\u2019ha celebrat el f\u00f2rum que, cada estiu des de 1980<\/strong>, munta Comunione e Liberazione<\/a> <\/strong>(CL<\/strong>), una organitzaci\u00f3 cat\u00f2lica. \u00c9s un festival de gran influ\u00e8ncia,\u00a0 on solen assistir presidents, ministres, l\u00edders dels partits de gaireb\u00e9 tot l\u2019espectre, i destacades personalitats\u00a0 italianes i europees. La iniciativa impressiona per les seves dimensions: enguany, m\u00e9s de 550<\/strong> ponents italians i internacionals,\u00a0 150<\/strong> confer\u00e8ncies, 13<\/strong> exposicions i 17<\/strong> espectacles, amb una assist\u00e8ncia important d\u2019un p\u00fablic sobretot jove.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Aquest any, a Rimini, hi ha hagut un duel a esgrima entre Mario Draghi <\/strong>i la cap de govern, Giorgia Meloni<\/strong>. (Elly Schlein<\/strong>, la l\u00edder del Partito Democratico<\/strong>, el principal partit de l\u2019oposici\u00f3, no va ser convidada, o va cometre l\u2019error de no assistir). <\/p>\n\n\n\n El discurs de Draghi<\/strong> a Rimini ha interessat molt i ha estat dif\u00f3s a tot Europa. El de Giorgia Meloni<\/strong>, cinc dies despr\u00e9s, va ser de fet una r\u00e8plica al de Draghi<\/strong>. Els dos discursos constitueixen una mena de discussi\u00f3 indirecta, el\u00b7l\u00edptica per\u00f2 molt interessant, que expressa eld dilemes reals i immediats de la pol\u00edtica europea d\u2019ara mateix. <\/p>\n\n\n\n El discurs de Draghi<\/strong> va ser un diagn\u00f2stic l\u00facid i alarmat del moment actal. La creen\u00e7a que la dimensi\u00f3 econ\u00f2mica de la UE<\/strong>, amb els seus 450<\/strong> milions de consumidors, atorgava per si sola un poder geopol\u00edtic \u00e9s \u00abuna il\u00b7lusi\u00f3 que s’ha evaporat<\/em>\u00bb. Europa ha estat una “espectadora<\/em>” dels conflictes internacionals i de les disputes comercials, mentre el m\u00f3n abandonava l\u2019\u00e8poca de la globalitzaci\u00f3 neoliberal. Abans, \u00abla Uni\u00f3 Europea podia actuar principalment com a regulador i \u00e0rbitre, evitant la q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s dif\u00edcil de la integraci\u00f3 pol\u00edtica<\/em>\u00bb. Ara ja no s\u2019ho pot permetre. Ara s\u2019ha d’adaptar urgentment a les exig\u00e8ncies existencials del nou temps, i nom\u00e9s ho podr\u00e0 fer amb una integraci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s profunda i amb el m\u00e8tode del deute com\u00fa, del \u00abdeute bo\u00bb per a invertir estrat\u00e8gicament, amb projectes europeus de gran envergadura (en la l\u00ednia de l\u2019Informe Draghi<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n Adre\u00e7ant-se als joves, Draghi<\/strong> va dir: \u00abHeu crescut en una Europa on els estats naci\u00f3 han perdut import\u00e0ncia relativa: heu crescut com a europeus en un m\u00f3n on \u00e9s natural viatjar, treballar i estudiar en altres pa\u00efsos. Molts de vosaltres accepteu ser italians i europeus alhora; sabeu que Europa ajuda els pa\u00efsos a assolir junts uns objectius que no podrien aconseguir sols, especialment en un m\u00f3n dominat per superpot\u00e8ncies com els Estats Units i la Xina<\/em>\u00bb. Els convoc\u00e0 a \u00abtransformar l\u2019escpticisme en acci\u00f3<\/em>\u00bb, a afrontar amb decisi\u00f3 els nous contorns del m\u00f3n. \u00abA canviar la traject\u00f2ria del nostre continent<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n El discurs de Giorgia Meloni,<\/strong> s\u2019esperava amb inter\u00e8s, tenint en compte el seu paper en l\u2019\u00abacord<\/em>\u00bb d\u2019aranzels amb Trump<\/strong> i en la reuni\u00f3 a Washington sobre Ucra\u00efna. Va ser un exercici de ret\u00f2rica subtil i ben calibrada. Malauradament no pass\u00e0 de ser un exercici molt ben greixat de comunicaci\u00f3, fet de matisos (de \u201csfumature<\/em>\u201d) dissenyats per a dissimular les contradiccions de la coalici\u00f3 que encap\u00e7ala i els l\u00edmits estret\u00edssims de la politica europea actual.<\/p>\n\n\n\n A Europa estem en un punt, que enerva una mica, en qu\u00e8 els que governen parlen com si trepitgessin ous, i en qu\u00e8 els \u00fanics que parlen clar, que apressen, que diuen coses que toquen el moll de l\u2019os, s\u00f3n els ja no ocupen, o encara no ocupen, els llocs de comanament. <\/p>\n\n\n\n P. S.-<\/strong> La trobada de Rimini s\u2019ha fet sota un lema que tradu\u00efa uns versos de T. S. Elliot<\/strong>: \u201cNei luoghi deserti costruiremo con mattoni nuovi<\/em>\u201d (“In the vacant places \/ We will build with new bricks<\/em>“; \u201cAls llocs buits \/ construirem amb maons nous<\/em>\u201d, segons Gabriel Ferrater<\/strong>). Giorgia Meloni<\/strong> va estendre\u2019s llargament tot explicant el sentit que atribuia a aquest fragment del poeta brit\u00e0nic. No puc imaginar-me a Fej\u00f3o<\/strong> o Abascal<\/strong> fent una cosa semblant. Els discursos de Giorgia Meloni<\/strong> i de Mario Draghi<\/strong>, a YouTube: <\/p>\n\n\n\n
______________________________
El discurs de Mario Draghi<\/strong>, en castell\u00e0<\/a>. <\/p>\n\n\n\n