Fa deu anys de l\u2019experi\u00e8ncia de Syriza<\/strong> al govern grec. Ho he celebrat amb la lectura de les mem\u00f2ries del pas per aquest govern de l\u2019economista Yanis Varufakis<\/a><\/strong>, lectura que recomano (1). Confesso que jo havia estat v\u00edctima de l\u2019estereotip del qual s\u2019intenta defensar l\u2019autor: jo tamb\u00e9 creia que era un personatge narcissista i populista que no va tenir una actitud constructiva per resoldre la crisi del seu pa\u00eds. M\u2019ha conven\u00e7ut for\u00e7a del contrari. Sens dubte es tracta d\u2019un car\u00e0cter amb una forta personalitat, de dif\u00edcil encaix en els equilibris de la pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 Varufakis<\/strong> era un europeista que volia que Gr\u00e8cia segu\u00eds a l\u2019euro, i que la uni\u00f3 monet\u00e0ria fos un projecte equilibrat que pogu\u00e9s beneficiar a tots els pa\u00efsos europeus. Durant els seus mesos de ministre de finances, va rebre la simpatia de Barack Obama<\/strong>, d\u2019Emmanuel Macron<\/strong> (sent encara ministre), i d\u2019economistes com Jeffrey Sachs<\/strong> i Joseph Stiglitz<\/strong>. El temps li ha donat for\u00e7a la ra\u00f3, i avui \u00e9s part de l\u2019ortod\u00f2xia econ\u00f2mica europea pensar que les pol\u00edtiques d\u2019austeritat que es van acarnissar en particular amb Gr\u00e8cia, van ser excessives. D\u2019aquells errors es va aprendre quan va arribar la crisi de la Covid, a la qual es va reaccionar amb pol\u00edtiques molt m\u00e9s expansives i mancomunades.<\/p>\n\n\n\n Un cop acabada la seva etapa al govern grec (v\u00edctima de la pin\u00e7a entre l\u2019ortod\u00f2xia alemanya i l\u2019aparell del seu partit), Varufakis<\/strong> no va caure en l\u2019euro-escepticisme, sin\u00f3 que va participar en la campanya del Brexit per demanar el vot en contra de la sortida del Regne Unit de la Uni\u00f3 Europea. L\u2019argument final del llibre \u00e9s que si s\u2019hagu\u00e9s tingut una actitud m\u00e9s generosa amb Gr\u00e8cia i una pol\u00edtica econ\u00f2mica m\u00e9s expansiva, el projecte europeu hauria sortit m\u00e9s refor\u00e7at i s\u2019hagu\u00e9s frenat a temps, almenys en part, l\u2019ascens del nacional-populisme.<\/p>\n\n\n\n L\u2019exministre grec era un acad\u00e8mic que estava en contra la tecnocr\u00e0cia com a forma de poder, i per aix\u00f2 es va presentar de diputat, per\u00f2 no va ser militant del partit i la seva perip\u00e8cia va denotar al capdavall la dificultat de ser un acad\u00e8mic fent pol\u00edtica. Per\u00f2 sempre estem a temps de fer arribar a la pol\u00edtica el nou consens econ\u00f2mic. Igual que en altres disciplines, \u00e9s important compaginar el coneixement cient\u00edfic i el comprom\u00eds pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n Progr\u00e9s Real<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n \u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-<\/p>\n\n\n\n![\"\"\/](\"https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/img\/b\/R29vZ2xl\/AVvXsEiiSrGw5dxn-kKxRRqiWGwZ48n-wVypk1-eycDTkOoil5xbAe7qXEwscBTYy5WAtrX4ajLd6ZGKJzp7-KeDuLf9wSozLDUdWHaHF95lNYtNiPviS0hrh_YSMDPIRcCVO3Td5V7EdHqfI8KgOSxAvhCwZi7NeJdkqpcW8QX311aTp1lbpx5jgjA-Hv4nIfk\/s320\/varouf.jpeg\")
<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n