{"id":36681,"date":"2025-08-19T21:07:00","date_gmt":"2025-08-19T19:07:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36681"},"modified":"2025-08-19T21:44:15","modified_gmt":"2025-08-19T19:44:15","slug":"jordi-font-abdo-terradas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-abdo-terradas\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Abd\u00f3 Terradas"},"content":{"rendered":"\n

El proppassat mes d\u2019abril, en el marc de la Fundaci\u00f3 Rafael Campalans<\/a><\/strong>, tenia lloc la presentaci\u00f3 d\u2019un llibre singular: Abd\u00f3 Terradas, primer alcalde republic\u00e0 i socialista<\/a><\/strong><\/em>. Un llibre escrit per un alcalde de Figueres sobre un altre alcalde de Figueres, encara que separats gaireb\u00e9 per un segle i mig, i prologat pel president Salvador Illa<\/strong>. L\u2019autor, Joan Armangu\u00e9<\/strong> (1953<\/strong>), va ser regidor socialista des de 1983<\/strong> i alcalde entre 1995<\/strong> i 2007<\/strong>, sumant vint-i-quatre anys al servei de la seva ciutat i del municipalisme catal\u00e0, amb un recordat balan\u00e7 d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

El glossat, Abd\u00f3 Terradas (1812-1856), <\/strong>va ser, durant la primera meitat del segle XIX, <\/strong>el pioner del moviment republic\u00e0 federal. I tamb\u00e9 del socialisme, el dels icarians<\/em> o seguidors d\u2019\u00c9tienne Cabet<\/strong> i del seu projecte de societat ideal, \u201cIc\u00e0ria<\/strong><\/em>\u201d; coetanis i aliats del primer sindicat peninsular, l\u2019Associaci\u00f3 de Teixidors de Cot\u00f3 de Barcelona, liderada per Joan Muns<\/strong>. Altres corrents socialistes equivalents s\u2019expandien tamb\u00e9 per Europa, com els seguidors de Robert Owen<\/strong>, fundador del cooperativisme, o de Charles Fourier<\/strong>, impulsor dels Falansteris, comunitats igualit\u00e0ries i autosuficients, de moral lliure. Tots ells, basats en un principi: la Fraternitat humana.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s a Barcelona, els icarians<\/em> arribaven al miler. La seva petja va fer-se notar durant tot el segle XIX<\/strong>. Amb noms com Narc\u00eds<\/strong> Monturiol<\/strong>, l\u2019inventor del submar\u00ed Ictineu<\/strong>, el \u201cbarco-peix\u201d.<\/em> O com Anselm Clav\u00e9<\/strong>, l\u2019impulsor del vast moviment coral i regenerador que s\u2019estendria entre els treballadors de tots els racons del pa\u00eds i, darrere del qual, s\u2019amagaven les societats obreres en temps de prohibici\u00f3; el mateix Clav\u00e9<\/strong> que, membre del Club dels Federalistes<\/strong> (federalisme \u201cdes de baix\u201d<\/em>), tindria un paper destacat a la Revoluci\u00f3 de Setembre (1868<\/strong>) i a la Primera Rep\u00fablica Espanyola (1873<\/strong>). La influ\u00e8ncia icariana es far\u00e0 evident tamb\u00e9 en un altre gegant, Ildefons Cerd\u00e0<\/strong>, i en el seu model de ciutat igualit\u00e0ria, antijer\u00e0rquica, higi\u00e8nica i racionalista; autor del Pla de Reforma i Eixample de Barcelona<\/em>, donar\u00e0 el nom d\u2019Ic\u00e0ria al Poble Nou o Taulat, en record de la col\u00f2nia icariana que s\u2019hi havia assentat i d\u2019on havia partit l\u2019expedici\u00f3 catalana, guiada per Joan Rovira<\/strong>, cap al Far West, on van confluir amb altres expedicionaris europeus i amb el propi \u00c9tienne Cabet<\/strong> per fundar \u201cIc\u00e0ria\u201d…<\/em><\/p>\n\n\n\n

Abd\u00f3 Terradas <\/strong>s\u2019havia plantat a Barcelona el 1840,\u00a0<\/strong>on va fundar una societat secreta que seria el nucli impulsor del primer republicanisme. El 1842<\/strong>, va ser elegit alcalde de Figueres, una elecci\u00f3 que l\u2019autoritat governativa, disconforme, va fer repetir fins a cinc cops, per acabar empresonant-lo i engegant-lo a l\u2019exili. Des de Perpiny\u00e0, faria arribar a Barcelona el seu\u00a0Pla de la Revoluci\u00f3<\/em>, sintetitzat per ell mateix en el popular\u00edssim himne\u00a0La Campana<\/em>, amb continguts sorprenentment program\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n

En el frontispici, el concepte de ciutadania: “Mireu-la que \u00e9s galana l\u2019ensenya ciutadana, que llibertat ens promet si l\u2019alcem<\/em>\u201d. S\u00f3n temps de mil\u00edcia popular armada, primer contra \u201cel Franc\u00e8s<\/em>\u201d, despr\u00e9s de signe liberal i, aviat, de signe republic\u00e0 federal: \u201cEl garrot, l\u2019escopeta, la fal\u00e7 i la forqueta, oh catalans, amb valor empunyem<\/em>!\u201d. Hi ha un enemic compartit amb els liberals, la tirania aristocr\u00e0tica: \u201cFugiu, tirans, el poble vol ser rei<\/em>\u201d. En el camp adversari, a m\u00e9s de l\u2019aristocr\u00e0cia, ja s\u2019hi afegeix la burgesia o \u201cl\u2019orgull de la riquesa<\/em>\u201d: \u201cLa cort i la noblesa, l\u2019orgull de la riquesa, caiguin d\u2019un cop fins al nostre nivell<\/em>\u201d; uns adversaris als quals hom no sembla desitjar cap gran mal, nom\u00e9s que s\u2019arranin \u201cal nostre nivell<\/em>\u201d, \u00e9s a dir, que comparteixin els guanys, que hi hagi just\u00edcia distributiva. Tamb\u00e9 \u00e9s important posar en cintura dos poders f\u00e0ctics que legitimen i asseguren el nefast estat de les coses: \u201cLa mil\u00edcia i el clero no tinguin m\u00e9s que un fuero. El poble, sols, de l\u2019una i l\u2019altra \u00e9s rei<\/em>\u201d. La pitjor part \u00e9s per als corruptes: \u201cEls ganduls que es mantenen del poble i luego el venen, morin cremats, si no, pau no tindrem<\/em>\u201d. Pesa molt, sobre el poble ras, l\u2019arbitrarietat ca\u00f2tica dels tributs que imposen els poders: \u201cEl delme, la gabella, el dret de la portella, no jornalers, mai m\u00e9s no pagarem. (…) Un sol pago directe i un sol ram que el col\u00b7lecta: tothom, d\u2019all\u00ed, ser\u00e0 pagat com deu<\/em>\u201d. I vet aqu\u00ed una sorprenent previsi\u00f3 (per avan\u00e7ada en el temps) en favor de la progressivitat fiscal: \u201cQue pagui qui t\u00e9 renda o b\u00e9 alguna prebenda: el qui no t\u00e9, tampoc deu pagar res\u201d. Tot un programa.<\/p>\n\n\n\n

El 1843, Terradas <\/strong>resulta implicat en la gran revolta de \u201cLa Jam\u00e0ncia\u201d,<\/em> <\/strong>contra el centralisme i en favor d\u2019una junta central espanyola que incorpori les altres juntes territorials. Barcelona, al\u00e7ada i farcida de barricades, ha estat assetjada i reconquerida per l\u2019Ex\u00e8rcit carrer rere carrer, mentre era bombardejada sistem\u00e0ticament des del Castell de Montju\u00efc i des de la Ciutadella. No era el primer cop que passava: ja havia succe\u00eft feia un any, el 1842<\/strong>. El general Espartero<\/strong>, responsable del primer bombardeig, diria una frase reveladora d\u2019una concepci\u00f3: “<\/strong>Por el bien de Espa\u00f1a, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta a\u00f1os“<\/strong><\/em>. <\/strong>En record d\u2019aquests fets i d\u2019aquest designi, Gaiet\u00e0 Buigas<\/strong>, arquitecte del futur monument a Colom<\/strong> (1888<\/strong>), hi inclour\u00e0 furtivament una picada d\u2019ull a la mem\u00f2ria ciutadana: situar\u00e0 quatre parelles de lleons a la seva base, dues parelles tranquil\u00b7les i ajagudes, que miren a mar i a muntanya, mentre les altres dues parelles, les que miren a Montju\u00efc i a la Ciutadella, estan dretes, vigilants, en gu\u00e0rdia…<\/p>\n\n\n\n

El 1854, Abd\u00f3 Terradas, <\/strong>amnistiat, ser\u00e0 elegit de nou alcalde de Figueres, on durar\u00e0 tot just un any, fins que ser\u00e0 destitu\u00eft per l\u2019autoritari capit\u00e0 general de Catalunya, Juan Zapatero<\/strong>, de nefanda mem\u00f2ria. Terrades<\/strong> moriria el 1856<\/strong>. Josep Anselm Clav\u00e9<\/strong>, el 1868<\/strong>, li dedicar\u00e0 una cantata revolucion\u00e0ria basada en els compassos caracter\u00edstics de \u201cLa Campana<\/em>\u201d. L\u2019escriptor Carles Rahola<\/strong> (afusellat per Franco<\/strong> el 1939<\/strong>), remarcava la gran popularitat d\u2019Abd\u00f3<\/strong> Terradas<\/strong>: \u201cPocs cabdills foren, com ell, tan estimats pel nostre poble. [\u2026] No hi va haver a Catalunya, fins al 1856, [\u2026] moviment revolucionari que ell no inspir\u00e9s o dirig\u00eds o en el qual no prengu\u00e9s una part activa\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

A qualsevol altre <\/em>pa\u00eds, Abd\u00f3 Terradas <\/strong>formaria part de la cultura general m\u00e9s estesa. Aqu\u00ed, ning\u00fa no en sap res. \u00c9s l\u2019efecte del triple sed\u00e0s que ha patit la nostra mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Primer, el sed\u00e0s de la gent d\u2019ordre nostrada, sempre tan restrictiva i pudibunda, amb dos dimonis a exorcitzar: la petja de les esquerres i l\u2019est\u00e8tica \u201cxarona<\/em>\u201d o \u201cpitarresca<\/em>\u201d (la cultura popular m\u00e9s desinhibida, \u201cde mal gust<\/em>\u201d), un vell sed\u00e0s que sembla actuar encara en alguns espais i sobretot en algunes abs\u00e8ncies dels mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics. Segon, el sed\u00e0s contundent i allisador del franquisme. I, tercer, el sed\u00e0s de les ortod\u00f2xies d\u2019esquerra, sovint bastant reduccionistes. Per a quan la pel\u00b7l\u00edcula pendent sobre Abd\u00f3 Terradas<\/strong>? Tenim tantes pel\u00b7l\u00edcules pendents! Com si la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva fos un luxe que no ens podem permetre. Sobretot quan cont\u00e9 uns valors i una simbologia que alguns voldrien enterrats. L\u2019excel\u00b7lent llibre de l\u2019alcalde Armangu\u00e9<\/strong> sobre l\u2019alcalde Terradas<\/strong> \u00e9s una llan\u00e7a contra aquesta fatalitat.<\/p>\n\n\n\n

Naci\u00f3 Digital<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El proppassat mes d\u2019abril, en el marc de la Fundaci\u00f3 Rafael Campalans, tenia lloc la presentaci\u00f3 d\u2019un llibre singular: Abd\u00f3 Terradas, primer alcalde republic\u00e0 i socialista. Un llibre escrit per un alcalde de Figueres sobre un altre alcalde de Figueres, encara que separats gaireb\u00e9 per un segle i mig, i prologat pel president Salvador Illa. L\u2019autor, Joan …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36693,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,7,1],"tags":[],"class_list":["post-36681","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36681","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36681"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36681\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36696,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36681\/revisions\/36696"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36693"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36681"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36681"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36681"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}