{"id":3662,"date":"2011-03-18T12:06:25","date_gmt":"2011-03-18T10:06:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3662"},"modified":"2011-03-22T20:21:31","modified_gmt":"2011-03-22T18:21:31","slug":"jordi-font-%e2%80%9cviola-del-violer%e2%80%9d","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-%e2%80%9cviola-del-violer%e2%80%9d\/","title":{"rendered":"Jordi Font: \u201cViola del Violer\u201d"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> i Jaume Vidal Alcover<\/strong> van empescar-se, a partir de 1968, una interessant modalitat de cabaret d\u2019agitaci\u00f3 cultural i pol\u00edtica, que va donar lloc a espectacles diversos, dirigits per Josep Anton Codina<\/strong>, a la Cova del Drac de Barcelona. En un d\u2019aquests espectacles, hi figurava la can\u00e7\u00f3 \u201cViola del violer\u201d<\/em><\/strong>, de contingut feminista (on es repassen les expressions b\u00e0siques del masclisme), cantada per Carme Sansa<\/strong>. La lletra era de Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> i la m\u00fasica d’Antoni Parera Fons. <\/strong>Malgrat el seu encert literari i musical, la can\u00e7\u00f3 acabaria per caure en l\u2019oblit de manera inexplicable.<\/p>\n

Passats molts anys, durant la preparaci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 \u201cCiutadana Maria Aur\u00e8lia\u201d<\/em><\/strong>, al Palau de la Virreina, vam demanar a Carme Sansa<\/strong> que cant\u00e9s \u201cViola del violer\u201d<\/em><\/strong> per a una filmaci\u00f3 destinada a l\u2019exposici\u00f3, cosa que va produir-se a Gest M\u00fasic, la casa dels \u201ctrincos\u201d. Desfeta l\u2019exposici\u00f3, la filmaci\u00f3 va anar a parar fatalment a un magatzem.<\/p>\n

Ara, amb el perm\u00eds de tots els implicats, la recuperem, la pengem a You Tube \u00a0i l\u2019oferim al feminisme catal\u00e0, que hi retrobar\u00e0 el verb vigor\u00f3s i burleta de Maria Aur\u00e8lia –<\/strong>o, si ho preferiu, de \u201cla Capmany\u201d–<\/strong>, autora de \u201cLa dona a Catalunya\u201d<\/em><\/strong> i de la novel\u00b7la \u201cFeli\u00e7ment, jo soc una dona\u201d<\/em>, <\/strong>pionera <\/strong> del feminisme catal\u00e0 de postguerra, impulsora de la \u201csegona onada\u201d feminista (Simone de Beauvoir, Betty Friedan, Maria Lafitte) a Catalunya.<\/p>\n

Trobareu \u201cViola del violer\u201d<\/em> <\/strong>a la seg\u00fcent adre\u00e7a (You Tube):<\/p>\n

<\/embed><\/object><\/p>\n

Viola del violer<\/strong><\/em><\/p>\n

Ai viola, violeta,
\nviola del violer.
\nVioleta violada,
\nviolada no en ser\u00e9.<\/p>\n

Homenet, que presumeixes
\nde ser en tot sempre el primer
\ni l\u2019oficina regeixes
\ncom el gall el galliner.
\nAmb arts d\u2019estira i afluixa
\ni amb posat manifasser,
\nhas fet teu el dret de cuixa
\ni qui es queixa va al carrer.
\nAmb mirades d\u2019esquitllentes
\ni car\u00edcies al clatell,
\nsaps treure ungles lluentes
\ni demostres que ets gat vell<\/p>\n

Ai viola…<\/p>\n

Capat\u00e0s, que cobres doble
\nque l\u2019obrera de m\u00e9s sou
\ni et passeges a pas doble
\namb posat d\u2019amagar l\u2019ou.
\nAmb ull viu, tries, remenes
\nen l\u2019harem que t\u2019han donat
\ni, amb el poder, fas estrenes
\nde fingit enamorat.
\nTrafiqueges amb l\u2019angoixa
\nque t\u2019engegar\u00e0 al carrer
\nsi no fas la gata moixa
\ni t\u2019avens al seu voler.<\/p>\n

Ai viola…<\/p>\n

Capit\u00e0, amo, profeta,
\nque, del sexe, en fas la llei
\ni que portes la bragueta
\ncom el ceptre porta el rei,
\nque violes sense esc\u00e0ndol,
\nque el costum et protegeix.
\nBarrut, amb cara de b\u00e0mbol,
\nque la dona sedueix,
\nja et dic jo que se t\u2019acaba
\naquest dret patriarcal,
\nperqu\u00e8 ja no ens cau la baba
\nni ens agrada el teu regal<\/p>\n

Ai viola…<\/p>\n

Algunes frases DE Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/span><\/strong>
\n-\u201c\u00c9s altament instructiu pensar que la feble dona no ha trobat mai cap obstacle per llaurar els camps ni per baixar a les mines. La casta dona ha trobat fresat el cam\u00ed de la prostituci\u00f3. L\u2019egoista femella ha estat exaltada en els altars com a santa. Per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil, enormement dif\u00edcil, obtenir la direcci\u00f3 d\u2019un banc, un seient a l\u2019Acad\u00e8mia, una dignitat a l\u2019Esgl\u00e9sia, una c\u00e0tedra a la Universitat.\u201d <\/em><\/p>\n

–<\/em>\u201cDes que vas omplir les grans naus de teixits i de filats, vas demostrar, amb una impertin\u00e8ncia exemplar, que un home \u00e9s exactament igual que una dona.\u201d <\/em><\/p>\n

-\u201cAvui, en el moment en qu\u00e8 les dones s\u2019alliberen, encara que molt lentament, de tantes inhibicions i de tantes pressions alienes, es troben que han d\u2019emprendre de nou la lluita contra l\u2019intent de reduir-les a feminitat. Un intent tan ben orquestrat pels dogmes i les lleis, els costums i els mitjans de comunicaci\u00f3 de masses. Cada vegada m\u00e9s, la dona haur\u00e0 d\u2019alliberar-se de la caricatura d\u2019ella mateixa que li ofereixen.\u201d <\/em><\/p>\n

-\u201cLes dones s\u00f3n tan capaces d\u2019exercir, posem per cas, c\u00e0rrecs pol\u00edtics de comandament com \u00e9s absolutament f\u00e0cil per a un home cosir-se un bot\u00f3 o plaxar-se la camisa.\u201d <\/em><\/p>\n

-\u201c\u00c9s una fal\u00b7l\u00e0cia criminal sostenir teories \u2018protectores\u2019 sobre la feminitat i entendridors paneg\u00edrics sobre la funci\u00f3 maternal de la dona, i servir-se d\u2019aquesta tesi per explotar-la com a treballadora.\u201d<\/em><\/p>\n

Algunes frases SOBRE Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/span><\/strong><\/p>\n

Eul\u00e0lia Llad\u00f3<\/strong>: \u201cRecordo el teu caminar segur i majestu\u00f3s, impressionant. Les mitges plenes de tom\u00e0quets com a mi m\u2019hauria agradat portar els mitjons. L\u2019abric negre, folgat, sempre al teu servei i no tu al seu, no semblava empresonar-te el gest. Em vas ser posada com exemple del que no s\u2019ha de fer. Sense saber-ho, has estat prehist\u00f2ria de m\u00e9s d\u2019una revolta. La teva imatge i la teva mirada sense por, en un m\u00f3n que la prohibia, el teu caminar segur, ens va comen\u00e7ar a ensenyar el cam\u00ed que hav\u00edem de gosar trepitjar i ens va fer sospitar que potser no calia renunciar a res.\u201d<\/em><\/p>\n

Mireia Bofill<\/strong>: \u201cAquella dona, capa\u00e7 de viure sola, de dir veritats, de saber el que volia i el que no volia,\u00a0 oferia certament una imatge poderosa, que donava forces a les qui comen\u00e7aven a orientar la seva vida i a les dones m\u00e9s grans que volien canviar-la.\u201d<\/em><\/p>\n

Montserrat Roig<\/strong>: \u201cMaria Aur\u00e8lia s\u2019ha constru\u00eft a si mateixa com a \u00e9sser independent i ens ha donat les claus perqu\u00e8 nosaltres, nascudes en temps d\u2019inquisici\u00f3, poguem tamb\u00e9 construir-nos com a persones.\u201d<\/em><\/p>\n

Montserrat Palau<\/strong>: \u201cAmb \u2018La dona a Catalunya\u2019 i \u2018Feli\u00e7ment, jo soc una dona\u2019, Maria Aur\u00e8lia Capmany esdevenia la pionera del feminisme de postguerra. Tamb\u00e9 va ser segurament la primera a oferir un model de dona diferent.\u201d <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a>
\n<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Maria Aur\u00e8lia Capmany i Jaume Vidal Alcover van empescar-se, a partir de 1968, una interessant modalitat de cabaret d\u2019agitaci\u00f3 cultural i pol\u00edtica, que va donar lloc a espectacles diversos, dirigits per Josep Anton Codina, a la Cova del Drac de Barcelona. En un d\u2019aquests espectacles, hi figurava la can\u00e7\u00f3 \u201cViola del violer\u201d, de contingut feminista …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-3662","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3662","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3662"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3662\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3666,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3662\/revisions\/3666"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3662"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3662"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3662"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}