{"id":36619,"date":"2025-08-14T16:24:15","date_gmt":"2025-08-14T14:24:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36619"},"modified":"2025-08-14T19:01:25","modified_gmt":"2025-08-14T17:01:25","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-402-omri-boehm-universalisme-i-estat-binacional-israel-palestina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-402-omri-boehm-universalisme-i-estat-binacional-israel-palestina\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/402 (Omri Boehm: Universalisme i Estat binacional Israel-Palestina)"},"content":{"rendered":"\n

Omri Boehm: Universalisme i Estat binacional Israel-Palestina<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Abans d\u2019ahir, Manuel Cruz<\/strong> publicava a Babelia<\/strong><\/a> una cr\u00edtica del llibre \u00abUniversalismo radical. M\u00e1s all\u00e1 de la identidad<\/a><\/strong><\/em>\u00bb del fil\u00f2sof israeli\u00e0-alemany Omri Boehm<\/strong>. L\u2019\u00abuniversalisme radical<\/em>\u00bb de Boehm<\/strong>, escrivia Cruz<\/strong>, \u00ab \u00e9s el que beu de la tradici\u00f3 kantiana que, al seu torn, realitza una espec\u00edfica operaci\u00f3 sobre la idea d’humanitat ja present en els textos b\u00edblics. L’operaci\u00f3 consisteix a traduir aquesta idea al pensament secular sense tornar a caure en la fe religiosa o en una reducci\u00f3 cient\u00edfica\u00bb. <\/em>
<\/p>\n\n\n\n

L\u2019universalisme, afirma Boehm<\/strong>, ens fa recon\u00e8ixer radicalment la igualtat i dignitat de totes les persones, contra tot intent de relativitzaci\u00f3: \u00abEls drets humans s\u00f3n expressi\u00f3 d’una veritat universal, d’una llei moral universal i no construccions culturalment condicionades<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, deia Manuel<\/strong> Cruz<\/strong> en el seu article, Boehm<\/strong> \u00abal\u00e7a la bandera de l\u2019universalisme<\/em>\u00bb contra all\u00f2 que anomena \u00abfals universalisme<\/em>\u00bb, la noci\u00f3 convencional d\u2019universalisme de les democr\u00e0cies liberals occidentals, i que \u00e9s com una \u00abclosca buida<\/em>\u00bb que sovint serveix simplement als seus propis interessos. En aix\u00f2, coincideix amb Carl Schmitt<\/strong>, per b\u00e9 que amb conclusions diametralment oposades (Schmitt<\/strong> deia: \u00abQui diu humanitat, menteix<\/em>\u00bb).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019adolescent,  Boehm<\/strong> s\u2019encaparr\u00e0 amb la hist\u00f2ria b\u00edblica del sacrifici d\u2019Isaac<\/strong> (G\u00e8nesi 22<\/a><\/strong>),  en la que D\u00e9u<\/strong> ordena a Abraham<\/strong>: \u00abPren Isaac<\/strong>, el teu fill \u00fanic que tant estimes, i ves-te’n al pa\u00eds de Mori\u00e0<\/strong>. All\u00e0, a dalt de la muntanya que jo t’indicar\u00e9, ofereix-me’l en holocaust<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

Anys despr\u00e9s,  llegint Kant<\/strong>, va veure que aquest justificava que Abraham<\/strong> desobe\u00eds D\u00e9u<\/strong>: \u00abSi quelcom es presenta com manat directament per D\u00e9u<\/strong>, per\u00f2 est\u00e0 directament en conflicte amb la moralitat, no pot ser un miracle div\u00ed malgrat que en tingui l\u2019aparen\u00e7a<\/em>\u00bb ( Kant<\/strong>, La religi\u00f3 dins dels l\u00edmits de la mera ra\u00f3\u00bb). <\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00abVaig sentir una afinitat\u00bb<\/em>, comenta Boehm<\/strong>. De fet, en comptes d\u2019 interpretar aquella  hist\u00f2ria b\u00edblica com una apologia a l\u2019obedi\u00e8ncia absoluta a D\u00e9u<\/strong>, Boehm<\/strong> creu que la clau n\u2019\u00e9s justament la desobedi\u00e8ncia, la rebel\u00b7li\u00f3 \u00e8tica, perqu\u00e8 cal situar radicalment la vida humana per damunt de qualsevol llei o precepte religi\u00f3s. La radical aportaci\u00f3 de Kant<\/strong>, sost\u00e9 Boehm<\/strong>, va ser \u00abplantejar per primera vegada \u201cla idea d’humanitat com un concepte moral\u201d<\/em>\u00bb (Boehm<\/strong> es revolta contra el t\u00f2pic que pinta el fil\u00f2sof de Koenisberg<\/strong> com un petit burg\u00e8s rigorista, mani\u00e0tic i inoperant, i afirma que era, de fet, un rebel, un insubm\u00eds). 
<\/p>\n\n\n\n

En aquests moments, quan l\u2019horror a Palestina-Israel es perpetua, i l\u2019horitz\u00f3 d\u2019una sortida pol\u00edtica politic apareix totalment tancat, Boehm<\/strong> diu que s\u2019imposa l\u2019exig\u00e8ncia de l\u2019imperatiu categ\u00f2ric, que cal el coratge d\u2019afirmar un ideal, per irrealista que sembli,  per molt que et censurin i combatin. <\/p>\n\n\n\n

De fet, a Boehm<\/strong> el critiquen per dues bandes.  El mar\u00e7 de 2024<\/strong>, quan li van atorgar el premi de la fira del llibre de Leipzig<\/strong>, l\u2019acte va ser interromput diverses vegades per manifestants que s\u2019oposaven a les matances israelianes a Gaza. En sentit antag\u00f2nic, l’ambaixada d’Israel a Berl\u00edn va impedir que Boehm<\/strong> intervingu\u00e9s als actes commemoratius del 80<\/strong>\u00e8 aniversari de l’alliberament del camp de concentraci\u00f3 de Buchenwald<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

En un llibre del 2021<\/strong>, \u00abHaifa Republic: A Democratic Future<\/strong><\/em><\/a>\u00bb<\/em>, Boehm<\/strong>  defensa la idea d\u2019una federaci\u00f3 israeliano-palestina: un pa\u00eds per a tots dos pobles, amb un sol Estat binacional, federal o confederal. Argumenta que aquesta soluci\u00f3 ofereix una “soluci\u00f3 m\u00e9s justa per a tots<\/em>\u00bb i correspon als ideals originals del sionisme. \u00abFins i tot  Jabotinsky<\/strong><\/em>\u00bb, escriu, \u00abque avui \u00e9s vist com un nacionalista jueu de dretes, estava expl\u00edcitament d’acord amb \u201cBrit Shalom\u201d, la facci\u00f3 sionista de Martin Buber<\/strong>, i va dir que “el futur de Palestina s’ha de fonamentar, legalment parlant, com un estat binacional”. Fins i tot Hannah Arendt<\/strong>, que sovint \u00e9s considerada antisionista, podria subscriure aquest concepte de sionisme\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la matan\u00e7a de Ham\u00e0s<\/strong> a Israel el 7<\/strong> d’octubre, i de les interminables matances israelianes a Gaza i  Cisjord\u00e0nia, Boehm<\/strong> no ha canviat de parer i ha reafirmat les seves  posicions a favor d\u2019un sol estat binacional. 
<\/p>\n\n\n\n

Avui \u00e9s, evidentment, una soluci\u00f3 totalment inviable (ell mateix ho reconeix). Per\u00f2 considera que la soluci\u00f3 de \u00abdos pobles, dos Estats<\/em>\u00bb tamb\u00e9 s\u2019ha mostrat tamb\u00e9 totalment irrealitzable i, a m\u00e9s, la considera injusta, perqu\u00e8 les propostes actuals ofereixen nom\u00e9s el 22%<\/strong> del territori als palestins, que representen el 50% <\/strong>de la poblaci\u00f3). Segons Boehm<\/strong>, no \u00e9s tracta d\u2019una proposta de comprom\u00eds, sin\u00f3 d\u2019una manera de \u00abdespullar els palestins dels seus drets<\/em>\u00bb, una justificaci\u00f3 per eliminar-los si refusen,  amb l’argument que no volen la pau.  
<\/p>\n\n\n\n

De fet, v\u00e9 a dir Boehm<\/strong>, entre dues solucions impossibles, cal triar la m\u00e9s justa. \u00abEn moments com els actuals<\/em>\u00bb, ha escrit<\/a>, \u00abpot ser temptador descartar els ideals com a poc realistes o poc pr\u00e0ctics, indistingibles dels mites. Per\u00f2 els ideals tenen una funci\u00f3 indispensable en el pensament hum\u00e0: lluny de ser utopies abstractes per a un futur atemporal, els ideals que escollim marquen la difer\u00e8ncia en la nostra resposta a les proves insuportables que avui afrontem<\/em>\u00bb.<\/a><\/em><\/strong> <\/em><\/strong><\/a>
______________<\/p>\n\n\n\n

Una entrevista a Omri Boehm <\/strong>a Ethic: \u00ab<\/strong>Israel <\/strong><\/em>no sobrevir\u00e1<\/em><\/strong> a la destrucci\u00f3n de Palestina<\/em><\/strong><\/a>\u00bb<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Omri Boehm: Universalisme i Estat binacional Israel-Palestina Abans d\u2019ahir, Manuel Cruz publicava a Babelia una cr\u00edtica del llibre \u00abUniversalismo radical. M\u00e1s all\u00e1 de la identidad\u00bb del fil\u00f2sof israeli\u00e0-alemany Omri Boehm. L\u2019\u00abuniversalisme radical\u00bb de Boehm, escrivia Cruz, \u00ab \u00e9s el que beu de la tradici\u00f3 kantiana que, al seu torn, realitza una espec\u00edfica operaci\u00f3 sobre la idea …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36647,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,49,1],"tags":[],"class_list":["post-36619","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36619","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36619"}],"version-history":[{"count":35,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36619\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36663,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36619\/revisions\/36663"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36619"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36619"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36619"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}