{"id":36605,"date":"2025-08-09T09:19:16","date_gmt":"2025-08-09T07:19:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36605"},"modified":"2025-08-09T10:26:39","modified_gmt":"2025-08-09T08:26:39","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-401-som-8-milions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-401-som-8-milions\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del d\u00eda\/401 (Som 8 milions)"},"content":{"rendered":"\n

Som vuit milions<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Catalunya tenia l\u20191 de juliol 8.162.079<\/strong> habitants, 104.598<\/strong> m\u00e9s que els registrats en la mateixa data de l\u2019any passat. D\u2019ells, 1.546.921<\/strong> tenen nacionalitat estrangera (el 19%<\/strong> del total).  El gruix (1.093.155<\/strong>), a la prov\u00edncia de Barcelona. Es nota molt. <\/p>\n\n\n\n

Per edats, dos de cada deu residents a Catalunya ja han fet 65<\/strong>\u2009anys. Nom\u00e9s el 13% <\/strong>de la poblaci\u00f3 t\u00e9 menys de 15<\/strong> anys. El 70%<\/strong> dels estrangers que viuen a Catalunya no arriba als 45<\/strong>\u2009 anys.<\/p>\n\n\n\n

Josep Oliver<\/strong> ho comentava ahir, a La Vanguardia<\/em><\/strong><\/a>: \u00abFinalment, la immigraci\u00f3 ha irromput<\/em>. Els conflictes a Torre Pacheco<\/strong> i altres municipis han mostrat que una part del pa\u00eds no \u00e9s diferent de la de certs pa\u00efsos europeus\u00bb. <\/em>D\u00e9j\u00e0 que, com a m\u00ednim, hi ha dos motius. El primer, \u00e9s \u00abun p\u00f2sit de racisme estructural\u00bb<\/em>.\u00a0 El segon, \u00abuna marcada asi\u00admetria entre beneficis macroecon\u00f2mics i costos individuals<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019una banda, escrivia Oliver<\/strong>, \u00abla immigraci\u00f3 explica una part notable del creixement<\/em>\u00bb. Entre el 2018<\/strong> i el 2024<\/strong>, el 72%<\/strong> de l\u2019ocupaci\u00f3 creada a Espanya (2,3<\/strong> milions) l\u2019han absorbit nascuts a l\u2019estranger. A Catalunya \u00abs\u2019acosta al 100%<\/strong> dels m\u00e9s de 450.000<\/strong> nous ocupats, cosa que, tradu\u00eft a l\u2019augment del PIB<\/strong>, apunta a una contribuci\u00f3 m\u00ednima del 35-45%<\/strong><\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 l\u2019altra cara de la moneda \u00e9s \u00abla p\u00e8rdua de benestar dels afectats negativament pels efectes de la immigraci\u00f3 sobre lloguers, educaci\u00f3, sanitat o ajuts socials<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed, la concentraci\u00f3 territorial \u00e9s molt rellevant: \u00abS\u00f3n els casos del Barcelon\u00e8s<\/strong> (32%<\/strong> dels residents), l\u2019Alt Empord\u00e0<\/strong> (31%<\/strong>) o, per sobre de la mitjana, els de la Segarra<\/strong>, el Baix Empord\u00e0<\/strong>, el Giron\u00e8s<\/strong>, el Tarragon\u00e8s<\/strong> o la Garrotxa<\/strong>; o, en l\u2019\u00e0mbit urb\u00e0, Lloret de Mar<\/strong> (45% dels residents) o Salt<\/strong> (44%) i valors molt elevats a l\u2019Hospitalet<\/strong> (38%), Figueres<\/strong> i Roses<\/strong> (36%), Barcelona<\/strong> (33%), Olot<\/strong> (32%) i Santa Coloma de Gramenet <\/strong>(30%), entre altres municipis<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Oliver<\/strong> cita un llibre de Rafaela Dancygier<\/strong>, professora de Princeton<\/strong> (\u00abImmigration and conflict in Europe, 2010<\/a><\/strong><\/em>\u00bb), que afirma que els conflictes emergeixen quan l\u2019oferta de b\u00e9ns p\u00fablics no \u00e9s l\u2019adequada, perqu\u00e8 \u00abinevitablement, genera compet\u00e8ncia entre nadius i immigrants, i aix\u00ed neix el potencial conflicte<\/em>\u00bb. Oliver<\/strong> conclou que \u00absi no actuem r\u00e0pidament i amb decisi\u00f3 avui, plorarem dem\u00e0<\/em>\u00bb.  <\/p>\n\n\n\n

Seguint la recomanaci\u00f3 de Josep Oliver<\/strong>, m\u2019he llegit la introducci\u00f3 i les conclusions del llibre de Dancygier<\/strong>. L\u2019autora utilitza un enfocament emp\u00edric per a\u00efllar les causes dels conflictes, sobretot estudiant casos del Regne Unit, i fent comparacions amb Alemanya i Fran\u00e7a. La seva conclusi\u00f3 d\u00f3na preemin\u00e8ncia als factors econ\u00f2mics i socials, i sit\u00faa en segona posici\u00f3 els d\u2019ordre \u00e8tnic, cultural o religi\u00f3s : \u00abTot i que el meu argument central se centra directament en la primacia dels interessos econ\u00f2mics en la producci\u00f3 de conflictes amb els immigrants, no afirmo que les identitats \u00e8tniques siguin irrellevants. En el meu relat, per\u00f2, les identitats de grup no s\u00f3n les impulsores d’un conflicte sostingut (\u2026) Per si soles, la difer\u00e8ncia \u00e8tnica o la for\u00e7a dels vincles \u00e8tnics no produeixen un conflicte sostingut \u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00abExaminant les actituds individuals\u00bb, <\/em>escriu Dancygier<\/strong>, \u00abels estudiosos han argumentat que les pors basades en la identitat poden superar les ansietats econ\u00f2miques i assenyalen les amenaces culturals que fan que els individus rebutgin l’entrada de nouvinguts \u00e8tnicament diferents\u00bb.\u00a0<\/em> Comenta que, als Estats Units, es una hist\u00f2ria que ve de lluny. Per exemple, <\/em>Benjamin Franklin<\/strong> ja es preocupava perqu\u00e8 massa colons eren d\u2019origen germ\u00e0nic (<\/em>\u00abEns germanitzaran en lloc d’anglificar-los, i mai adoptaran la nostra llengua o costums, de la mateixa manera que no poden adquirir la nostra complexi\u00f3<\/em>\u00bb. Segles despr\u00e9s, escriu Dancygier<\/strong>, \u00abels immigrants hisp\u00e0nics han ocupat el lloc dels colons alemanys<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Dancygier<\/strong> q\u00fcestiona els arguments que situen la principal font de conflicte en els or\u00edgens racials, culturals o religiosos dels immigrants. Per b\u00e9 que \u00e9s evident que aquests factors influeixen en les relacions socials (amistats, matrimonis, transaccions comercials, etc,), pel que fa als\u00a0 conflictes socials cal anar m\u00e9s enll\u00e0 de les explicacions sobre xenof\u00f2bia o manca d’integraci\u00f3, i posar l\u2019\u00e8mfasi en la dimensi\u00f3 socioecon\u00f2mica, en particular sobre l\u2019escassetat de recursos.<\/p>\n\n\n\n

Ahir,\u00a0 Antoni Puigverd<\/strong> alertava exactament del mateix<\/a>: “Sovint, sobre els \u00edndexs migratoris, es publiquen fredes estad\u00edstiques que expliquen poc. Potser la dada que va donar mesos enrere l\u2019alcalde d\u2019Olot<\/strong>, Agust\u00ed Arb\u00f3s<\/strong>, ajuda a entendre millor el fenomen: des de fa un temps, a la seva ciutat, que t\u00e9 38.836<\/strong> habitants, s\u2019hi instal\u00b7len unes mil persones noves cada any. Segons Arb\u00f3s<\/strong>, les escoles, la sanitat, els serveis socials, l\u2019habitatge i altres serveis d\u2019Olot no poden fer front a aquest augment vertigin\u00f3s<\/em>\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Som vuit milions Catalunya tenia l\u20191 de juliol 8.162.079 habitants, 104.598 m\u00e9s que els registrats en la mateixa data de l\u2019any passat. D\u2019ells, 1.546.921 tenen nacionalitat estrangera (el 19% del total).  El gruix (1.093.155), a la prov\u00edncia de Barcelona. Es nota molt. Per edats, dos de cada deu residents a Catalunya ja han fet 65\u2009anys. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36608,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,285,1],"tags":[],"class_list":["post-36605","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36605","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36605"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36605\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36616,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36605\/revisions\/36616"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36608"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36605"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36605"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36605"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}