{"id":36594,"date":"2025-08-06T20:55:15","date_gmt":"2025-08-06T18:55:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36594"},"modified":"2025-08-06T21:01:24","modified_gmt":"2025-08-06T19:01:24","slug":"jordi-font-david-contra-goliat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-david-contra-goliat\/","title":{"rendered":"Jordi Font: David contra Goliat"},"content":{"rendered":"\n<p>Davant de l\u2019enormitat del mal, les paraules es desgasten i acaben per fer-se banals, si no van seguides d\u2019actuacions conseq\u00fcents, que facin per revertir les coses, per restablir unes cotes acceptables de dignitat humana. <strong>Andrea Rizzi<\/strong> (<strong><em><a href=\"https:\/\/elpais.com\/internacional\/2025-07-27\/el-puno-de-ee-uu-y-otras-razones-por-las-cuales-el-mundo-no-para-la-masacre-israeli-en-gaza.html\">El Pa\u00eds, 26-07-25<\/a><\/em><\/strong>) ens ho venia a dir l\u2019altre dia, en refer\u00e8ncia a l\u2019infern de <strong>Gaza<\/strong>, tot recordant-nos les paraules d\u2019<strong>Italo Calvino<\/strong>:&nbsp;\u201c<em>L\u2019infern dels vius no \u00e9s res que hagi d\u2019arribar. Si n\u2019hi ha un, \u00e9s el que ja existeix aqu\u00ed, l\u2019infern que habitem tots els dies, que formem en estar junts. Hi ha dues maneres de no sofrir-lo. La primera \u00e9s f\u00e0cil per a molts: acceptar l\u2019infern i fer-se\u2019n part fins al punt de deixar de veure\u2019l. La segona \u00e9s arriscada i demana atenci\u00f3 i aprenentatge continuats: buscar i saber recon\u00e8ixer qui i qu\u00e8, enmig de l\u2019infern, no \u00e9s infern, i fer que duri i donar-li espai<\/em>\u201d.&nbsp;&nbsp;Passar de llarg o limitar-se a les paraules que s\u2019emporta el vent, no fer res, \u00e9s normalitzar l\u2019infern, \u00e9s formar-ne part.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Un infern que sempre, en totes les \u00e8poques, amb uns o altres interessos en joc, consisteix en la febrosa i end\u00e8mica deriva dels humans cap a l\u2019absolut. No ja en la contemplaci\u00f3 del <strong>Tot<\/strong> inabastable, sin\u00f3 en la paranoia de posseir-lo i de fer-ne principi rector de la vida en com\u00fa. Va ser primer l\u2019absolut religi\u00f3s, des de l\u2019alian\u00e7a entre el guerrer i el bruixot fins als fonamentalismes sionista i isl\u00e0mic d\u2019avui, passant per les croades i la santa inquisici\u00f3 nostrades. Vindria despr\u00e9s l\u2019absolut de la naci\u00f3 o de la ra\u00e7a, que culminaria amb el feixisme i l\u2019incommensurable <strong>Holocaust<\/strong>, cota m\u00e0xima de la ves\u00e0nia i la crueltat humanes. Al seu costat, havia pres cos un altre absolut, el de la <strong>Revoluci\u00f3<\/strong> redemptora, expressi\u00f3 del \u201c<em>sentit de la hist\u00f2ria<\/em>\u201d, una nova transcend\u00e8ncia que prometia posar fi a tots els esclavatges i explotacions i que acabaria desembocant en l\u2019estalinisme, cam\u00ed del&nbsp;<em>Gran Germ\u00e0<\/em>&nbsp;(<strong>Orwell<\/strong>), amb l\u2019abisme insondable del <strong>Gulag<\/strong>.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Els absoluts llueixen un denominador com\u00fa: la seva causa sagrada els dona dret a matar. Aix\u00f2 explica les monstruositats. L\u2019absolut que encarnen <strong>Netanyahu<\/strong> i el seu govern recolza en les paraules mateixes de <strong>Jahv\u00e9<\/strong>:&nbsp;\u201c<em>Mireu, jo us he posat la terra davant vostre; entreu i preneu possessi\u00f3 de la terra que el Senyor va jurar als vostres pares, <strong>Abraham<\/strong>, <strong>Isaac<\/strong> i <strong>Jacob<\/strong>, que els donaria a ells i a la seva descend\u00e8ncia.<\/em>\u201d&nbsp;(<strong>Deuteronomi<\/strong> <strong>1:8<\/strong>). Es tractava de <strong>Canaan<\/strong>, la Terra Promesa, \u201c<em>des del desert fins al gran riu <strong>\u00c8ufrates<\/strong> i fins al mar<\/em>\u201d&nbsp;(<strong>Josu\u00e8 1:4<\/strong>), en la franja costanera de la qual hi habitaven els filisteus, que no es plegarien f\u00e0cilment a aquest dest\u00ed, tot i que el pas dels segles els acabaria engolint. Abans, per\u00f2, van donar molta feina. Les seves ciutats van resistir, particularment <strong>Gaza<\/strong>. Els jueus comptaven amb el for\u00e7ut <strong>Sams\u00f3<\/strong>, que matava lleons amb les mans nues i que va enderrocar tot sol les portes de <strong>Gaza<\/strong>, per\u00f2 que acabaria perdent la for\u00e7a a mans de la p\u00e8rfida filistea <strong>Dalila<\/strong>, que va tallar-li els cabells mentre dormia confiat. De l\u2019altra banda, el m\u00edtic gegant <strong>Goliat<\/strong> dels filisteus, malgrat la seva envergadura i contund\u00e8ncia, perdia davant l\u2019habilitat amb la fona del menut <strong>David<\/strong> dels jueus&#8230;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El nom de Palestina ve de <strong>Philistia<\/strong>&nbsp;o terra dels filisteus. I els palestins d\u2019avui, que no descendeixen pas dels filisteus, s\u00f3n assimilats a aquests pel fonamentalisme jueu: s\u00f3n ocupants de bona part de la&nbsp;\u201c<em>Terra Promesa<\/em>\u201d&nbsp;i, doncs, contraris al designi div\u00ed i expressi\u00f3 del mal. A <strong>Cisjord\u00e0nia<\/strong>, els colons no tenen el m\u00e9s m\u00ednim dubte: prenen all\u00f2 que \u00e9s seu, tot esgrimint el \u201c<em>contracte<\/em>\u201d sagrat: la <strong>Tanakh<\/strong> (l\u2019Antic Testament b\u00edblic). Del riu <strong>Jord\u00e0<\/strong> al mar, pertany als jueus: fora els palestins!, paraula de <strong>Jahv\u00e9<\/strong>. Sim\u00e8tricament, s\u2019hi oposa el fonamentalisme isl\u00e0mic de <strong>Ham\u00e0s<\/strong>, amb l\u2019Iran dels aiatol\u00b7l\u00e0s al darrere. Del mar al riu <strong>Jord\u00e0<\/strong>, pertany als palestins: fora els jueus!, paraula d\u2019<strong>Al\u00b7l\u00e0<\/strong>.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Aquests absoluts en peu de guerra&nbsp;no es poden confondre amb els respectius pobles. No s\u00f3n m\u00e9s que les poderoses i ancestrals brides culturals amb qu\u00e8 els lliguen, els tiben i els fan ballar al seu aire els interessos en disputa. No \u00e9s el poble palest\u00ed el que va cometre l\u2019atrocitat del <strong>7<\/strong> d\u2019octubre de <strong>2023<\/strong> contra la poblaci\u00f3 israeliana en festes, amb assassinats, violacions, mutilacions, presa d\u2019ostatges&#8230; No \u00e9s el poble israeli\u00e0 el que ha matat <strong>61.000<\/strong> persones en els dos anys que aviat far\u00e0 de l\u2019inici de la devastaci\u00f3 sobre <strong>Gaza<\/strong>; ni tampoc el que condemna els vius a la fam i tiroteja els famolencs que s\u2019aventuren a apropar-se a l\u2019esc\u00e0s menjar que se\u2019ls ofereix; \u00e9s aix\u00ed com els palestins es veuen abocats a triar entre patir genocidi o emprendre la di\u00e0spora, dues vies que porten inexorablement a la neteja \u00e8tnica de <strong>Gaza<\/strong>&#8230;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Els culpables s\u00f3n els ap\u00f2stols de l\u2019absolut&nbsp;i els interessos (geopol\u00edtics, econ\u00f2mics) que, darrere el guinyol, en mouen els fils. I -alerta!-, com ve a dir <strong>Calvino<\/strong>, tamb\u00e9 en s\u00f3n, de culpables, els que veient-ho es posen de biaix o es limiten a la xerrameca inoperant. La Uni\u00f3 Europea&nbsp;\u201c<em>ha fet poc i tard<\/em>\u201d, acaba de dir el ministre <strong>Albares<\/strong>. Es pot entendre la par\u00e0lisi d\u2019Alemanya, encara traumatitzada per la consci\u00e8ncia de l\u2019Holocaust del qual va ser responsable i que la tenalla quan es tracta de parar els peus al govern israeli\u00e0. Per\u00f2 no s\u2019ent\u00e9n que la Uni\u00f3 Europea, a aquestes altures, no sigui capa\u00e7 encara d&#8217;actuar per majoria, m\u00e9s enll\u00e0 de les in\u00e8rcies d\u2019un o altre Estat. Per a quan un govern europeu efectiu, federal, a l\u2019altura del m\u00f3n d\u2019avui?<\/p>\n\n\n\n<p>La for\u00e7a unilateral de ning\u00fa\u00a0no pot ser l\u2019\u00fanic argument que prevalgui. Hem apr\u00e8s a oposar-hi el dret. I hem assumit que tota persona humana \u00e9s igual en dignitat. Per aix\u00f2, no podem canviar de vorera quan <strong>Goliat<\/strong> tracta d\u2019esclafar <strong>David<\/strong>, deixant-ho tot a la pretesa habilitat del petit\u00f3 amb la fona. Els israelians i israelianes indefensos, atacats per <strong>Ham\u00e0s<\/strong> el <strong>7<\/strong> d\u2019octubre de <strong>2023<\/strong>, s\u00f3n <strong>David<\/strong> enfront de <strong>Goliat<\/strong>. I els palestins, assetjats i anorreats pel govern israeli\u00e0 des d\u2019aleshores, tamb\u00e9 s\u00f3n <strong>David<\/strong> enfront de <strong>Goliat<\/strong>. La dignitat humana m\u00e9s elemental obliga a defensar <strong>David<\/strong>, no nom\u00e9s amb paraules, sin\u00f3 amb fets. Sempre, sigui on sigui i sigui quan sigui, tamb\u00e9 quan <strong>David<\/strong> \u00e9s filisteu i <strong>Goliat<\/strong> \u00e9s jueu. La societat civil ha d\u2019emp\u00e8nyer els governs, els governs han d\u2019unir-se i passar a l\u2019acci\u00f3 i, al Vell Continent, ha de possibilitar una Uni\u00f3 Europea capdavantera dels valors que la van engendrar: pau, democr\u00e0cia i Estat social; i impulsora, a l\u2019Orient Mitj\u00e0, de la\u00a0\u201c<em>soluci\u00f3 dels dos Estats<\/em>\u201d\u00a0plantejada per l\u2019<strong>ONU<\/strong>: un Estat d\u2019Israel i un Estat de Palestina, obligats a coexistir, per aprendre, poc a poc i lluny d\u2019absoluts, a cooperar.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/naciodigital.cat\/opinio\/david-versus-goliat.html\">Naci\u00f3 Digital<\/a><\/strong> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Davant de l\u2019enormitat del mal, les paraules es desgasten i acaben per fer-se banals, si no van seguides d\u2019actuacions conseq\u00fcents, que facin per revertir les coses, per restablir unes cotes acceptables de dignitat humana. Andrea Rizzi (El Pa\u00eds, 26-07-25) ens ho venia a dir l\u2019altre dia, en refer\u00e8ncia a l\u2019infern de Gaza, tot recordant-nos les &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36600,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-36594","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36594","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36594"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36594\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36604,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36594\/revisions\/36604"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36600"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36594"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36594"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36594"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}