{"id":3655,"date":"2011-03-16T13:09:19","date_gmt":"2011-03-16T11:09:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3655"},"modified":"2011-03-22T20:22:08","modified_gmt":"2011-03-22T18:22:08","slug":"lluis-foix-por-de-lestranger","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-por-de-lestranger\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Foix: Por de l’estranger"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El m\u00f3n s’est\u00e0 movent a una velocitat sense control. En tots els camps i en molts pa\u00efsos. Han caigut fronteres econ\u00f2miques, pol\u00edtiques i, molt especialment, han caigut les fronteres del coneixement i de la informaci\u00f3. Es mouen tots els productes, els b\u00e9ns, els capitals i els fets, que es coneixen en temps real arreu del m\u00f3n. Tot se sap a tota hora i des de qualsevol indret.<\/p>\n

Per\u00f2 es mouen tamb\u00e9 les persones. Amb m\u00e9s dificultats, per\u00f2 es mouen. Es calcula que hi ha uns 250 milions d’immigrants que han fugit dels seus pa\u00efsos cercant una vida m\u00e9s digna per raons econ\u00f2miques, pol\u00edtiques o religioses. L’espai i el temps s’han redu\u00eft. La mobilitat \u00e9s extraordin\u00e0ria i aquell concepte de nacionalitat que obliga tothom a transportar un passaport que l’identifiqui, una obligaci\u00f3 que es va imposar despr\u00e9s de la Gran Guerra de 1914, \u00e9s cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil que es compleixi.<\/p>\n

Catalunya ha viscut una allau de nouvinguts sense precedents en la seva quantitat i en un per\u00edode tan curt de temps. M\u00e9s d’un catorze per cent dels que conviuen a Catalunya han arribat en els \u00faltims quinze anys, cosa que ha fet augmentar la poblaci\u00f3 fins a 7,3 milions d’habitants. Mentre eren necessaris per contribuir al creixement econ\u00f2mic eren ben rebuts. Ara que la crisi ens afecta a tots, l’impacte de la immigraci\u00f3 \u00e9s percebut com un factor negatiu per molts catalans. L’\u00faltima enquesta del CEO (Centre d’Estudis d’Opini\u00f3) ens diu que una quarta part de catalans s\u00f3n intolerants amb la immigraci\u00f3 i la meitat opinen que hi ha massa estrangers. El que menys molesta als catalans \u00e9s treballar o estudiar amb immigrants (11,5%), per\u00f2 quan se’ls pregunta si voldrien viure en un barri on hi hagi molta immigraci\u00f3 la xifra es dispara (28,2%), per arribar al m\u00e0xim rebuig quan es tracta de portar els fills a una escola on hi hagi molts nens fills d’immigrants. M\u00e9s de la meitat dels enquestats pel CEO no llogarien un pis a una fam\u00edlia immigrada.<\/p>\n

Sortosament no s’han registrat conflictes socials importants. Per\u00f2 el malestar d’una part de la poblaci\u00f3 ser\u00e0 tema central de la campanya de les municipals del mes de maig. No solament ho far\u00e0 el partit ultradret\u00e0 de Josep Anglada, que \u00e9s el segon en nombre de regidors a la ciutat de Vic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s’hi afegir\u00e0 Xavier Garc\u00eda Albiol, del Partit Popular de Catalunya, que ha convertit la immigraci\u00f3 en el tema principal de la seva campanya. Tot dient que els catalans no som racistes proclama que tenim un problema de superviv\u00e8ncia a Catalunya.<\/p>\n

La integraci\u00f3 de tants nouvinguts de sobte no \u00e9s f\u00e0cil. Una senyora que intervenia ahir en el programa de Josep Cun\u00ed deia que de la immigraci\u00f3 ning\u00fa en parla en p\u00fablic, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s motiu de converses entre la gent del carrer. No \u00e9s f\u00e0cil a Fran\u00e7a, on el president Sarkozy ha expulsat centenars de gitanos per decret i ha intentat crear, sense gaire \u00e8xit, una identitat espec\u00edficament francesa. M\u00e9s de cinc milions de francesos s\u00f3n considerats immigrants, encara que nom\u00e9s sigui perqu\u00e8 s\u00f3n de religi\u00f3 musulmana. Tampoc \u00e9s f\u00e0cil a la It\u00e0lia de Berlusconi, que ha aprovat lleis per denunciar tots els que no portin papers i fer-los fora del pa\u00eds. El primer ministre Cameron va dir fa poc que el model multicultural havia fracassat a la Gran Bretanya.<\/p>\n

Les solucions no s\u00f3n senzilles ni f\u00e0cils. Per\u00f2 hem de buscar sortides imaginatives i justes per tal de tractar dignament les persones que s\u00f3n aqu\u00ed i que dif\u00edcilment marxaran. Tots som conseq\u00fc\u00e8ncia d’encreuaments anteriors. La dem\u00f2grafa Anna Cabr\u00e9 diu que als segles XVI i XVII hi havia molts indrets de Catalunya on la meitat dels habitants havien nascut a Fran\u00e7a. El meu cognom \u00e9s un exemple de proced\u00e8ncia francesa encara m\u00e9s antiga. Per\u00f2 Anna Cabr\u00e9 diu tamb\u00e9 que sense la immigraci\u00f3 dels \u00faltims 150 anys, immigraci\u00f3 peninsular principalment, a Catalunya hi viur\u00edem avui uns dos milions i mig de persones.<\/p>\n

El model nord-americ\u00e0 \u00e9s molt simple perqu\u00e8 el pa\u00eds \u00e9s fruit de la immigraci\u00f3, i no n’ha fet una c\u00e0rrega sin\u00f3 que ho ha convertit en un actiu. Per ser japon\u00e8s, xin\u00e8s, itali\u00e0, alemany o espanyol s’ha d’haver nascut en aquests pa\u00efsos. Per ser nord-americ\u00e0 simplement s’ha de viure all\u00e0 el temps que marquin les lleis. El cas d’Israel \u00e9s m\u00e9s complex. Tot jueu pot esdevenir ciutad\u00e0 israeli\u00e0 pel sol fet de ser-ho.<\/p>\n

Malgrat el que diguin les enquestes, i acceptant els problemes que comporta tanta gent arribada de sobte, penso que \u00e9s positiu per a Catalunya l’exist\u00e8ncia de tants nouvinguts. Els pa\u00efsos i les nacions no s\u00f3n fotografies fixes. Evolucionen cont\u00ednuament, de tal manera que la Catalunya d’avui \u00e9s molt diferent de la de fa cinquanta anys i de la que ser\u00e0 el 2050. Una informaci\u00f3 d’ahir deia que dos de cada tres delinq\u00fcents detinguts a Barcelona s\u00f3n estrangers i que els 18.754 arrestats pels Mossos d’Esquadra eren de 131 nacionalitats. S\u00f3n dades inq\u00fcestionables.<\/p>\n

Per\u00f2 penso tamb\u00e9 que l’allau de persones vingudes de fora ha aportat tamb\u00e9 una saba nova, una nova cultura de l’esfor\u00e7, d’afrontar l’adversitat, del treball, de l’estalvi i de la responsabilitat d’ajudar les seves fam\u00edlies, que viuen molt lluny i en condicions molt prec\u00e0ries. No han vingut per caprici ni per ganes. Han arribat perqu\u00e8 els ha expulsat la mis\u00e8ria, la pobresa, la gana i la inestabilitat social i pol\u00edtica. Tinc la sensaci\u00f3 que som als segles III i IV, quan Roma havia arribat a la c\u00faspide de la seva gl\u00f2ria, del seu domini, d’una civilitzaci\u00f3 que es recreava excessivament en la seva comoditat, que no tenia soldats propis i que estava rodejada per aquells b\u00e0rbars que l’emperador Marc Aureli descrivia en les seves meditacions escrites en una tenda de campanya als afores de Viena predient el que passaria cent anys despr\u00e9s.<\/p>\n

Els immigrants d’avui han arribat per quedar-se. S’han d’incorporar amb tots els drets i deures a la nostra manera de viure, de treballar, de respectar-nos, de parlar i de conviure. La llengua l’aprendran a l’escola encara que tardin una mica de temps. Per\u00f2 ser\u00e0 tamb\u00e9 la seva llengua pr\u00f2pia si \u00e9s un instrument de comunicaci\u00f3, de respecte, de pedagogia i d’excel\u00b7l\u00e8ncia. Tindrem el pa\u00eds que surti d’aquesta barreja colossal. No ser\u00e0 un pa\u00eds perfecte per\u00f2 ser\u00e0 Catalunya.<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El m\u00f3n s’est\u00e0 movent a una velocitat sense control. En tots els camps i en molts pa\u00efsos. Han caigut fronteres econ\u00f2miques, pol\u00edtiques i, molt especialment, han caigut les fronteres del coneixement i de la informaci\u00f3. Es mouen tots els productes, els b\u00e9ns, els capitals i els fets, que es coneixen en temps real arreu del …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3655","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3655","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3655"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3655\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3696,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3655\/revisions\/3696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3655"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3655"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3655"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}