{"id":36515,"date":"2025-07-21T20:43:14","date_gmt":"2025-07-21T18:43:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36515"},"modified":"2025-07-21T20:43:51","modified_gmt":"2025-07-21T18:43:51","slug":"jordi-font-mercader-el-noi-de-la-mare","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-mercader-el-noi-de-la-mare\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Mercader, el noi de la mare"},"content":{"rendered":"\n

Temps d\u2019incertesa, temps de fanatismes. Com m\u00e9s torbador \u00e9s el vertigen, m\u00e9s forta i compulsiva \u00e9s la necessitat d\u2019arrapar-se on sigui. Davant la percepci\u00f3 de la calamitat, apel\u00b7lem a l\u2019absolut salvador: \u201cD\u00e9u meu!<\/em>\u201d o a qualsevol succedani que s\u2019hi presti; \u201cnos agarramos a un clavo ardiendo<\/em>\u201d, que diuen encertadament en castell\u00e0, perqu\u00e8 els absoluts salvadors s\u00f3n sempre claus ardents, que cremen i que fan, de qui s\u2019hi arrapa, una teia encesa i incendi\u00e0ria. \u00c9s el fanatisme, l\u2019\u201dadhesi\u00f3 extrema, apassionada i acr\u00edtica a una idea, creen\u00e7a, causa…<\/em>\u201d, amb \u201cincapacitat o rebuig per acceptar altres punts de vista…<\/em>\u201d, cosa que pot dur a \u201cactuar de manera irracional, intolerant o fins i tot violenta..<\/em>.\u201d (GPT dixit).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s aquest un vell monstre que reviscola amb for\u00e7a en el m\u00f3n d\u2019avui, en la incertesa extrema de les transicions i esquin\u00e7aments en curs. Tan vell com la humanitat mateixa, dotada d\u2019un cervell potser excessiu, que \u00e9s capa\u00e7 de multiplicar exponencialment les capacitats zool\u00f2giques, particularment les violentes. No hi ha res m\u00e9s inexacte que parlar d\u2019una \u201cviol\u00e8ncia bestial<\/em>\u201d per remarcar-ne la magnitud: la viol\u00e8ncia humana \u00e9s infinitament superior.<\/p>\n\n\n\n

El proper mes d\u2019agost es complir\u00e0 l\u2019aniversari rod\u00f3 d\u2019una fita cl\u00e0ssica del fanatisme, universalment coneguda, perpetrada per un catal\u00e0. Un cas sobre el qual disposo d\u2019una an\u00e8cdota de transmissi\u00f3 oral, amb una evident c\u00e0rrega psicol\u00f2gica o, millor, psicoanal\u00edtica, que dona lloc al t\u00edtol d\u2019aquest article i que no puc deixar de relatar, perqu\u00e8 no consta enlloc que jo s\u00e0piga.<\/p>\n\n\n\n

El 20 d’agost del 1940, <\/strong>ara far\u00e0 vuitanta-cinc anys, Ramon Mercader, <\/strong>d\u2019una revolada instant\u00e0nia i ben calculada, encastava un piolet al crani de Lev Trotski<\/strong>, el segon de Lenin<\/strong> a la Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre, el fundador de l\u2019Ex\u00e8rcit Roig i, d\u2019un temps en\u00e7\u00e0, el l\u00edder de l\u2019\u201dOposici\u00f3 d\u2019esquerres<\/em>\u201d contra l\u2019estalinisme i creador de la IV<\/strong> Internacional. Va ser a Coyoac\u00e1n (Ciutat de M\u00e8xic), on Trotski<\/strong> vivia exiliat des de 1937<\/strong>, sota l\u2019empara del president L\u00e1zaro C\u00e1rdenas<\/strong>, protector tamb\u00e9 de bona part de l\u2019exili catal\u00e0 i espanyol. La m\u00e0 d\u2019Stalin<\/strong> era molt llarga, tant com donava de s\u00ed l\u2019esplet de devots incondicionals, que hi veien l\u2019encarnaci\u00f3 mateixa del \u201csentit de la hist\u00f2ria<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Segons en Llu\u00eds, <\/strong>el seu germ\u00e0 petit, Ramon Mercader<\/strong> era “un home molt Intel\u00b7ligent, en\u00e8rgic i decidit. Esvelt, alt (1,85<\/strong>m) i molt simp\u00e0tic; vestia sempre amb eleg\u00e0ncia. Feia gimn\u00e0stica i doblegava una moneda de coure de cinc c\u00e8ntims amb tres dits<\/em>“.(Ramon Mercader, mi hermano<\/strong><\/em>, Espasa-Calpe<\/strong>, Madrid, 1990<\/strong>). <\/em>Havia crescut de la m\u00e0 de la seva mare, Caritat Mercader<\/strong> (de soltera, Caritat del R\u00edo<\/strong>). Una dona que, despr\u00e9s de tenir cinc fills dins d\u2019una fam\u00edlia burgesa del t\u00e8xtil, sentiria una simpatia sobtada pels anarquistes i s\u2019enamoraria d\u2019un aviador, raons per les quals seria internada en el manicomi pels seus germans i el seu marit, i sotmesa a un tractament infernal que alternava dutxes fredes i electroxocs. Fins que va aconseguir escapant-se cap a Fran\u00e7a amb els seus cinc fills… Passat un temps, abandonada per l\u2019amant i despr\u00e9s de perip\u00e8cies diverses, va intentar su\u00efcidar-se. Finalment, a primers de 1937<\/strong>, trobaria un port segur on recalar i al qual lliurar-se en cos i \u00e0nima, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies i tota la devoci\u00f3: el Partit Comunista Franc\u00e8s<\/strong>, en plena hegemonia estalinista. En aquest marc, seria reclutada per l\u2019NKVD<\/strong> (precedent del KGB<\/strong>), concretament per Leonid Eitingon<\/strong> (\u201cKotov<\/strong>\u201d), que conduiria mare i fill fins al final de la seva \u201cmissi\u00f3 hist\u00f2rica\u201d.<\/em> Va ser la pr\u00f2pia Caritat<\/strong> la que va emp\u00e8nyer Ramon<\/strong> perqu\u00e8 s\u2019incorpor\u00e9s a l\u2019NKVD<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Leonardo Padura<\/strong>, al seu magn\u00edfic llibre El hombre que amaba a los perros<\/strong><\/em>, va descriure Caritat<\/strong> de la seg\u00fcent manera: \u201c<\/em>\u2026no tan sols havia sigut qui havia educat el seu fill en l\u2019odi i qui l\u2019havia posat en contacte amb els oficials del t\u00e8tric NKVD<\/strong> sovi\u00e8tic encarregats de concebre i executar l\u2019assassinat, sin\u00f3 que el va encoratjar i impulsar en la seva missi\u00f3 fins la mateixa tarda del 20<\/strong> d\u2019agost, quan a bord d\u2019un auto i en companyia de \u201cKotov<\/strong>\u201d, responsable del pla, va veure entrar Ramon Mercader<\/strong> a la casa de Trotski<\/strong>… i a la cloaca de la hist\u00f2ria del segle XX<\/strong><\/em>\u201d. <\/p>\n\n\n\n

Tot indica que la influ\u00e8ncia de Caritat <\/strong>sobre Ramon <\/strong>va ser decisiva, com tamb\u00e9 la depend\u00e8ncia extrema d\u2019ell respecte d\u2019ella. En Llu\u00eds<\/strong> Mercader<\/strong>, al seu llibre, narra una conversa de Ramon<\/strong> i Caritat<\/strong> de la que ell mateix va ser testimoni:<\/p>\n\n\n\n

– \u201cAcabada la guerra, vull quedar-me a viure a Espanya<\/em>\u201d, li va dir Ramon<\/strong> a la seva mare.<\/p>\n\n\n\n

– \u201cTu no elegeixes. Cap de nosaltres no elegeix. Nom\u00e9s fem all\u00f2 que diu el partit<\/em>\u201d, li respongu\u00e9 Caritat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

– \u201cM\u2019hi nego<\/em>\u201d, insist\u00ed el fill.<\/p>\n\n\n\n

– \u201cPosa\u2019t aix\u00f2 al cap d\u2019una puta vegada. No penses, nom\u00e9s obeeixes. No actues pel teu compte, nom\u00e9s executes. No decideixes, nom\u00e9s compleixes. La meva veu \u00e9s la del camarada Stalin<\/strong>. I Stalin<\/strong> pensa per tots nosaltres<\/em>\u201d, va concloure Caritat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

I aix\u00ed seria. El 1938, <\/strong>a Par\u00eds, un tal Jacques Mornard,<\/strong> belga, fill de diplom\u00e0tic franc\u00e8s, educat pels jesu\u00eftes, que fumava puros havans, sempre molt elegant, vestit amb roba i barrets cars, amb un apartament lux\u00f3s, es trobava amb Sylvia Ageloff<\/strong>, dona de l\u2019entorn de Trotstki<\/strong>, que venia a Par\u00eds per assistir a la reuni\u00f3 fundacional de la IV<\/strong> Internacional. Jacques Mornard<\/strong> era, en realitat, Ramon<\/strong> Mercader<\/strong>. I el seu encontre amb Sylvia Ageloff<\/strong> havia estat rigorosament planejat per l\u2019NKVD<\/strong> i supervisat per Caritat<\/strong>. Aquesta seria la via per mitj\u00e0 de la qual, pacientment, pas a pas, Mercader<\/strong> aconseguiria ser una de les poqu\u00edssimes persones habitual a la casa de Trotski<\/strong>. Aix\u00f2 s\u00ed, amb una nova identitat falsa: Frank Jackson<\/strong>, un exportador canadenc. Se suposa que era una cautela per si la seva anterior identitat falsa pogu\u00e9s resultar cremada per causa de les accions d\u2019espionatge realitzades a Fran\u00e7a. I deuria justificar-ho davant de Sylvia<\/strong> arg\u00fcint raons relatives a les seves suposades activitats econ\u00f2miques. En qualsevol cas, per a Trotski<\/strong> i el seu entorn, com per a les autoritats mexicanes, aquell nouvingut va ser en tot moment el canadenc Frank Jackson<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

A primers de 1939<\/strong>, Stalin<\/strong> va donar l\u2019ordre expressa de liquidar Trotski<\/strong>. <\/strong>Immediatament, Leonid Eitingon<\/strong>, a les ordres de P\u00e1vel<\/strong> Sudopl\u00e1tov<\/strong>, cap del Departament d\u2019Operacions Especials de l\u2019URSS, va dissenyar l\u2019\u201dOperaci\u00f3 Utka\u201d <\/em>(\u201cOperaci\u00f3 \u00c0nec\u201d<\/em>). <\/em>\u200b Una operaci\u00f3 que tindria una primera versi\u00f3 fracassada, a c\u00e0rrec d\u2019un escamot dirigit pel fam\u00f3s muralista mexic\u00e0 David Alfaro Siqueiros<\/strong> i pel seu cunyat, el pintor Leopoldo Arenal Bastar<\/strong>, dos fan\u00e0tic estalinistes mexicans. Van tallar la llum i el tel\u00e8fon de la casa de Trotski<\/strong>, van entrar-hi a l\u2019assalt, van metrallar el dormitori on es trobaven Trotski<\/strong> i la seva dona Nat\u00e0lia<\/strong> i hi van llan\u00e7ar un paquet de dinamita que no va explotar. Trotski<\/strong> i la seva dona van resultar il\u00b7lesos.<\/p>\n\n\n\n

El frac\u00e0s d\u2019aquest primer intent, va determinar l\u2019activaci\u00f3 de la segona versi\u00f3 de l\u2019Operaci\u00f3 \u00c0nec,<\/em> a c\u00e0rrec de Ramon Mercader<\/strong>, infiltrat, i amb el suport extern de Caritat<\/strong> i Eitingon<\/strong>. Aquest cop va funcionar, encara que Ramon<\/strong> no va poder fugir i Caritat<\/strong> i Eitingon<\/strong>, que l\u2019esperaven a fora amb dos cotxes, van haver de fugir de M\u00e8xic sense ell. I \u00e9s que Trotski<\/strong> s\u2019hi havia tornat, cridant i impedint que el remat\u00e9s (no va morir fins 12<\/strong>h hores despr\u00e9s) i ordenant als seus guardians que no matessin Mercader<\/strong>, que calia que parl\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Detingut i interrogat dia i nit per la policia mexicana, Mercader<\/strong> va recon\u00e8ixer que Frank Jackson<\/strong> era una falsa identitat, per\u00f2 no va passar d\u2019aqu\u00ed. Va repetir sense parar: \u201cEm dic Jacques Mornard<\/strong>, vaig n\u00e9ixer a B\u00e8lgica, soc comerciant.<\/em>..\u201d.<\/em>Cap relaci\u00f3 amb l\u2019URSS. Ho havia fet \u201cperqu\u00e8 tenia problemes personals amb Trotski<\/strong><\/em>\u201d. Ho va repetir sense parar, centenars de vegades, durant setmanes d\u2019interrogatoris, en el judici, a la pres\u00f3… El van condemnat a 20<\/strong> anys per homicidi.<\/p>\n\n\n\n

Precisament, des d\u2019abans de l\u2019intent fallit de Siqueiros,<\/strong> s\u2019allotjava al seu taller, exiliat, Josep Renau<\/strong>, el gran cartellista valenci\u00e0 de la guerra espanyola. Renau va viure tots aquets fets com qui diu des de primera fila. Va ser ell qui va contar a Eliseu Climent<\/strong> l\u2019enrenou que hi havia entre els exiliats catalans a prop\u00f2sit del misteri\u00f3s Jacques Mornard<\/strong>. Alguns d\u2019ells, a les fotos dels diaris, li trobaven una rara semblan\u00e7a amb un catal\u00e0 que tenien vist dels ambients d\u2019esquerres de Barcelona i, a algun, li semblava haver-hi coincidit en el front de l\u2019Arag\u00f3… No podia ser. Tots, en algun lloc del m\u00f3n, tenim alg\u00fa que se\u2019ns assembla. N\u2019hi havia un, per\u00f2, militant del POUM<\/strong>, que no es treia la mosca de darrera l\u2019orella. Havia conegut for\u00e7a Ramon Mercader<\/strong> des de molt jove i la seva expressi\u00f3 li resultava inconfusible. Despr\u00e9s, s\u2019havien distanciat molt, no en va l\u2019estalinisme i la NKVD<\/strong> tamb\u00e9 havien fet estralls a Catalunya, comen\u00e7ant pel segrest i assassinat d\u2019Andreu Nin<\/strong>, el dirigent del POUM.<\/p>\n\n\n\n

Tenia carnet de periodista i vet aqu\u00ed que, a l\u2019hora del pati, era perm\u00e8s que els periodistes poguessin completar els seus reportatges entrevistant un o altre condemnat. S\u2019ho va fer venir b\u00e9 i va aconseguir un passi per entrar al pati de la pres\u00f3. De seguida, el va veure: destacava, alt com era. Estava sol, recolzat a la paret, pensar\u00f3s. El va abordar a la brava: \u201cRamon<\/strong>! Hola! Que em recordes?<\/em>\u201d. Aquell home se\u2019l va mirar, inexpressiu, encongint les espatlles. Era obvi que no l\u2019entenia. Va insistir passant al castell\u00e0 i l\u2019altre no va moure ni una pestanya. Nom\u00e9s li va venir a dir, amb desgana, que es confonia de persona i que ell no el coneixia de res. EL visitant va pensar: no pot ser que sigui tan bon actor. De fet el trobava bastant canviat. S\u2019hi assemblava for\u00e7a, per\u00f2 potser no l\u2019era… El va deixar estar i va anar cap on hi havia un periodista amic. No va trigar a sonar el timbre que invitava els periodistes a marxar. Es va girar per fer-li una darrera ullada: era all\u00e0 a prop, estava sol, ajupit, d\u2019esquena…, per\u00f2 li va semblar com si remoreg\u00e9s alguna cosa. Va acostar-s\u2019hi sigil\u00b7losament, pel darrera, va parar b\u00e9 l\u2019orella i va sentir-lo cantussejar, com en una jaculat\u00f2ria, \u201cQu\u00e8 li darem a n’el noi de la mare..<\/em>.\u201d. Es va quedar gla\u00e7at. No va gosar interrompre\u2019l. Se\u2019n va anar de pressa, amb una fiblada al pit.<\/p>\n\n\n\n

No seria fins el setembre de 1950 <\/strong>que el crimin\u00f2leg mexic\u00e0 Alfonso Quiroz Cuar\u00f3n<\/strong> va viatjar a Par\u00eds per assistir a un congr\u00e9s mundial de criminologia i va aprofitar el viatge per fer una escapada a Madrid, a l\u2019Escuela de Medicina Legal,portant amb ell una c\u00f2pia de les empremtes digitals de Frank Jackson<\/strong> (destapat com a Jacques<\/strong> Mornard<\/strong>), l\u2019assass\u00ed conf\u00e9s de Trotski<\/strong>. Van resultar id\u00e8ntiques a les d\u2019un tal Ramon Mercader<\/strong>, detingut el juny de 1935<\/strong> a Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Caritat del R\u00edo, despr\u00e9s de fugir de M\u00e8xic, va arribar a Moscou el 1941, <\/strong>on Lavrenti Beria<\/strong>, el cap del NKVD<\/strong>, li va organitzar una gran rebuda, en la qual el President del Presidium del Soviet Suprem li va imposar l\u2019Orde de Lenin.<\/em> Ramon Marcader<\/strong> va sortir de la pres\u00f3 l’any 1960<\/strong>, d’on va viatjar a Cuba. El 1961<\/strong>, l\u2019URSS li va concedir la seva m\u00e0xima condecoraci\u00f3, la d\u2019Heroi de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Per\u00f2 amb sordina, no en va Khrusxov<\/strong> havia posat en marxa la cr\u00edtica a Stalin<\/strong>. Va tornar a Cuba i, quan va morir, l\u2019any 1978<\/strong>, va ser traslladat a Moscou, on va ser enterrat amb un tercer nom fals: Ramon Iv\u00e0novitx L\u00f3pez<\/strong>. No era cosa d\u2019exhibir-lo. Comen\u00e7ava a bellugar la generaci\u00f3 Gorbatxov<\/strong> i s\u2019albiraven nous temps.<\/p>\n\n\n\n

Naci\u00f3 Digital<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Temps d\u2019incertesa, temps de fanatismes. Com m\u00e9s torbador \u00e9s el vertigen, m\u00e9s forta i compulsiva \u00e9s la necessitat d\u2019arrapar-se on sigui. Davant la percepci\u00f3 de la calamitat, apel\u00b7lem a l\u2019absolut salvador: \u201cD\u00e9u meu!\u201d o a qualsevol succedani que s\u2019hi presti; \u201cnos agarramos a un clavo ardiendo\u201d, que diuen encertadament en castell\u00e0, perqu\u00e8 els absoluts salvadors s\u00f3n …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36523,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-36515","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36515","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36515"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36515\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36524,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36515\/revisions\/36524"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36523"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36515"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36515"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36515"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}