{"id":36491,"date":"2025-07-09T06:11:25","date_gmt":"2025-07-09T04:11:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36491"},"modified":"2025-07-09T06:14:41","modified_gmt":"2025-07-09T04:14:41","slug":"jordi-font-entre-leuforia-i-la-precarietat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-entre-leuforia-i-la-precarietat\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Entre l\u2019euf\u00f2ria i la precarietat"},"content":{"rendered":"\n

\u201cEl 2024 ha estat el millor any teatral de la hist\u00f2ria, a Catalunya\u201d, va proclamar no fa gaire, amb bombo i platerets, l\u2019Associaci\u00f3<\/strong> d\u2019Empreses de Teatre de Catalunya<\/strong> (ADETCA<\/strong>). Una afirmaci\u00f3 recolzada en les dades que els teatres de Barcelona van registrar l\u2019any passat: 3.118.673<\/strong> d\u2019espectadors (amb un increment del 9,47%<\/strong> respecte de l\u2019exercici anterior) i 92.794.694<\/strong> d\u2019euros recaptats (amb un increment de 6.663.168<\/strong> d\u2019euros respecte de l\u2019exercici anterior). Pel que fa al conjunt de Catalunya, incloent-hi Barcelona, les darreres dades disponibles (ressenyades pel Departament de Cultura<\/strong>)  corresponen a l\u2019any 2023<\/strong> i indiquen un total arrodonit de 4,4 <\/strong>milions d\u2019espectadors i de 91,5<\/strong> milions de recaptaci\u00f3, xifres que superen \u00e0mpliament les registrades abans de la pand\u00e8mia, amb un increment del 30 % <\/strong>d\u2019espectadors i del 18 %<\/strong> de la recaptaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Felicitats, doncs, a les empreses, administracions i persones que produeixen i programen teatre. Tocats de mort pel tancament de sales pand\u00e8mic, que havia redu\u00eft les xifres a zero, han sabut recuperar el terreny perdut fins a superar amplament les xifres de 2019<\/strong> i obtenir els r\u00e8cords hist\u00f2rics que ara se celebren. Potser, per completar-ho, seria hora d\u2019anar una mica m\u00e9s enll\u00e0 en la concertaci\u00f3 publicoprivat, de manera que es tradu\u00eds en la deguda coordinaci\u00f3 entre totes les programacions receptores de diner p\u00fablic, de manera que l\u2019oferta de conjunt comport\u00e9s una aposta clara per la innovaci\u00f3 i la pluralitat creativa, per\u00f2 tamb\u00e9, molt especialment, una aposta per la re-visitaci\u00f3 del repertori nacional i internacional, un p\u00f2sit cultural fonamental que sovint s\u2019escatima i que \u00e9s preceptiu posar a l\u2019abast, sistem\u00e0ticament,  de les successives promocions de la jove ciutadania.<\/p>\n\n\n\n

La cara riallera de les esmentades xifres t\u00e9, per\u00f2, una creu amarga i del tot incomprensible. Una creu d\u2019unes dimensions que tracta d\u2019apamar l\u2019enquesta publicada pel CoNCA<\/strong>, en el marc del seu \u201cInforme Anual sobre l\u2019Estat de la Cultura i de les Arts-2024<\/strong>\u201d<\/em>, referida a les \u201cCondicions de treball d\u2019artistes i professionals de la cultura\u201d<\/strong><\/em>,  realitzats l\u2019un i l\u2019altre per l\u2019\u00c0rea de Coneixement del CoNCA<\/strong>, dirigida per Ramon Castells<\/strong>, amb l\u2019impuls de Salvador<\/strong> Casals<\/strong> des del Plenari de l\u2019organisme. No \u00e9s una aproximaci\u00f3 isolada: el CoNCA<\/strong> est\u00e0 fent, de la precarietat entre els artistes i els professionals de la cultura, l\u2019eix central de la seva actuaci\u00f3 durant l\u2019any 2025<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Una labor, aquesta, que dona continu\u00eftat a la interlocuci\u00f3 estrat\u00e8gica amb el sector cultural desenvolupada en el marc del \u201cLaboratori Politarts<\/strong>\u201d,<\/em> durant tot l\u2019any 2023<\/strong>. I que, ja l\u2019any 2014<\/strong>, havia donat lloc a l\u2019informe \u201c36 propostes per a la millora de la condici\u00f3 professional en el m\u00f3n de la cultura<\/em><\/a>\u201d<\/strong>, que \u00e9s a l\u2019origen del cam\u00ed que, passant pel Congr\u00e9s dels Diputats, va donar lloc, l\u2019any 2021, de la m\u00e0 del ministre  Miquel Iceta<\/strong>, al proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 interdepartamental de l\u2019\u201dEstatut de l\u2019Artista\u201d, <\/em>avui en els darrers i accidentats meandres del seu trajecte.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019enquesta ara publicada pel CoNCA <\/strong>ofereix dades que clamen al cel.<\/strong> El 23%<\/strong> dels artistes i professionals de la cultura tenen uns ingressos que se situen per sota del Salari M\u00ednim Interprofessional<\/strong><\/em>. Nom\u00e9s el 35%<\/strong> superen el salari mitj\u00e0 de Catalunya. I el 40%<\/strong> han de combinar feines diverses per arribar a fi de mes. S\u00f3n unes xifres que contrasten amb qualsevol altre sector professional. Com pot ser que, amb els resultats magn\u00edfics esmentats al comen\u00e7ament, sigui aquesta la situaci\u00f3 del \u201cpersonal<\/em>\u201d del sector cultural? Alguns segments n\u2019estan especialment afectats: bona part dels professionals que treballen en els serveis culturals \u201cexternalitzats\u201d<\/em> per les administracions (subcontractats a empreses de serveis) i, sobretot, els artistes o creadors, tant en la seva faceta d\u2019autoria i direcci\u00f3 com en la seva faceta interpretativa.<\/p>\n\n\n\n

Entre els artistes, arriben al 41% <\/strong>els que es troben per sota del Salari M\u00ednim Interprofessional<\/em>. <\/strong>I no es tracta tampoc d\u2019ocupacions de suport, t\u00e8cnic o administratiu (mereixedores d\u2019un tracte no menys digne), sin\u00f3 que es tracta d\u2019aquelles ocupacions que aporten el talent creatiu en qu\u00e8 es basa tot l\u2019edifici. Tota la resta, inclosos els estaments que se senten euf\u00f2rics, no fan altra cosa que manufacturar i comercialitzar la capacitat creativa dels artistes. Cal convenir que, en el sector de la cultura, \u201cla<\/em> redistribuci\u00f3\u201d <\/em>de guanys cap a la base <\/em>no funciona, sigui per raons circumstancials (contractuals…) o per raons estructurals (intermit\u00e8ncia del treball art\u00edctic…), sigui en el terreny privat o sigui en el terreny p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n

Cap dels excel\u00b7lents resultats esgrimits no seria possible sense els artistes, sense els creadors i creadores que saben generar la m\u00e0gia del fet esc\u00e8nic. Cap factoria de producci\u00f3, cap programaci\u00f3 esc\u00e8nica, cap \u00e8xit de taquilla, no existiria sense aquells homes i dones que saben penetrar l\u2019\u00e0nima dels personatge que encarnen, que saben immergir-se en el temps i les circumst\u00e0ncies corresponents i que els saben donar vida i fer-los versemblants,  fins a commoure\u2019ns, fins a angoixar-nos o divertir-nos, fins a fer-nos riure o fer-nos plorar. Els artistes s\u00f3n l\u2019or de l\u2019orfebreria teatral, la seva mat\u00e8ria prima, valuosa i escassa, la \u201cterra rara\u201d<\/em> amb la que es pasta el miracle de l\u2019escena.<\/p>\n\n\n\n

Com deia l\u2019altre dia Margarida Troguet, <\/strong>presidenta del CoNCA, en <\/strong>explicar els objectius perseguits, \u201cens calen unes pol\u00edtiques culturals que posin les persones al centre\u201d. <\/em><\/strong>La llei de Drets Culturals<\/strong>, presentada pel Departament de Cultura<\/strong>, ha de ser una eina clau en aquesta direcci\u00f3, fonamentant les pol\u00edtiques culturals en els drets de la ciutadania i, doncs, en l\u2019obligaci\u00f3 p\u00fablica d\u2019universalitzar els serveis culturals. Tamb\u00e9 ho ha de ser l\u2019assumpci\u00f3 de la diversitat social i \u00e8tnica de la societat actual, no pas en detriment de l\u2019imperatiu democr\u00e0tic i nacional  d\u2019enfortir el denominador com\u00fa, les identificacions compartides i cohesionadores, sin\u00f3 precisament com la via m\u00e9s efectiva per aconseguir-ho. I, dins del propi sector cultural, els professionals de la cultura i molt especialment els artistes tamb\u00e9 han de ressituar-se i han de posar-se al centre, com correspon al paper central que juguen, deixant definitivament enrere la precarietat a la qual \u201cla far\u00e0ndula\u201d<\/em> sembla fatalment condemnada, com quan se l\u2019enterrava \u201cfora de sagrat\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Urgeix que l\u2019\u201dEstatut de l\u2019Artista\u201d <\/em><\/strong>completi el seu trajecte i que garanteixi condicions de treball dignes per als artistes. No pas privilegis, sin\u00f3 igualtat. Cal acabar amb els efectes desigualadors <\/em>dels tractaments homogenis, que perjudiquen all\u00f2 que \u00e9s diferent. Cal un tractament espec\u00edfic per a cada difer\u00e8ncia, de manera que els efectes siguin realment igualadors. Cal que els usos,  les pol\u00edtiques i les normatives de car\u00e0cter fiscal, contractual i de protecci\u00f3 social s\u2019adaptin a la singularitat del treball art\u00edstic. I que els artistes -i els professionals de la cultura en el seu conjunt- puguin deixar enrere la precarietat i, sense necessitat d\u2019arribar a l\u2019euf\u00f2ria, puguin sentir-se tractats amb la dignitat deguda.   
<\/p>\n\n\n\n

Naci\u00f3 Digital<\/a>  <\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cEl 2024 ha estat el millor any teatral de la hist\u00f2ria, a Catalunya\u201d, va proclamar no fa gaire, amb bombo i platerets, l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA). Una afirmaci\u00f3 recolzada en les dades que els teatres de Barcelona van registrar l\u2019any passat: 3.118.673 d\u2019espectadors (amb un increment del 9,47% respecte de l\u2019exercici anterior) …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36500,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-36491","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36491","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36491"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36491\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36498,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36491\/revisions\/36498"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36500"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36491"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36491"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36491"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}