{"id":36478,"date":"2025-07-04T10:57:43","date_gmt":"2025-07-04T08:57:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36478"},"modified":"2025-07-04T16:20:37","modified_gmt":"2025-07-04T14:20:37","slug":"raimon-obiols-esta-guanyant-hitler","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-esta-guanyant-hitler\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Est\u00e0 guanyant Hitler?"},"content":{"rendered":"\n

Est\u00e0 guanyant Hitler?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ha mort Alfred Brendel<\/strong>, el gran pianista austr\u00edac, als 94<\/strong> anys. En una entrevista del 2012<\/strong> va recordar la seva inf\u00e0ncia a la Cro\u00e0cia dels \u00fastaixes<\/a> i la seva primera joventut a l’\u00c0ustria ocupada per Hitler. Va dir que aquelles experi\u00e8ncies l\u2019 havien \u201cinoculat contra el feixisme nazi i croat<\/em>\u201d. Es mostrava \u201cen contra de qualsevol extremisme ideol\u00f2gic<\/em>\u201d, per b\u00e9 que era poc procliu a pronunciar-se en els afers p\u00fablics. La seva \u00faltima declaraci\u00f3 pol\u00edtica va ser contra el Brexit, i molt concisa: \u201cBritain, please remain<\/em>\u201d (\u201cGran Bretanya, si us plau queda’t<\/em>\u201d).<\/p>\n\n\n\n

La mort de Brendel<\/strong>, que tenia nou anys quan va esclatar la segona guerra mundial, ens alerta de la progressiva desaparici\u00f3 de la darrera generaci\u00f3 europea que va viure el feixisme i les seves guerres. Aviat passar\u00e0 el mateix a Espanya amb els que van con\u00e8ixer de primera m\u00e0 la guerra i la dictadura de Franco<\/strong>. Aquest fet, que s’afegeix a altres, ens alerta que determinats consensos i ressorts democr\u00e0tics, que es donaven per consolidats i permanents, tornen a estar en joc. Els \u201cinoculats contra el feixisme\u201d<\/em> desapareixen i la immunitzaci\u00f3 de les democr\u00e0cies es debilita.<\/p>\n\n\n\n

Brendel<\/strong> escrivia molt b\u00e9. Els seus llibres \u201cSobre la m\u00fasica<\/em>\u201d i \u201cDe la A a la Z de un pianista<\/em>\u201d (Acantilado<\/strong>), s\u00f3n molt recomanables, no nom\u00e9s per als mel\u00f2mans. Quan l’interrogaven, com els sol succeir als grans int\u00e8rprets, sobre si donava preemin\u00e8ncia als sentiments oa la t\u00e8cnica, Brendel<\/strong> responia amb tres coses \u00f2bvies, que sovint oblidem. Deia que els sentiments i el rigor no s\u00f3n incompatibles, sin\u00f3 que han d\u2019anar de la m\u00e0. Afegia que s’ha de practicar un \u201ccontrol de qualitat sobre els sentiments<\/em>\u201d. I constatava que \u201chi ha sentiments de primera, segona i tercera m\u00e0<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Es referia, \u00e9s clar, a les maneres de compondre, interpretar i escoltar la m\u00fasica. Per\u00f2 la seva recomanaci\u00f3 \u00e9s aplicable a altres facetes de la nostra vida p\u00fablica i privada. Brendel<\/strong> cita als seus llibres, a aquest prop\u00f2sit, el fragment d’una carta del f\u00edsic Max Born<\/strong> a Albert Einstein<\/strong>: \u201cEn els humans, les emocions i la ra\u00f3 es combinen de manera nefasta<\/em>\u201d. Aquesta reflexi\u00f3, que t\u00e9 una validesa general, es pot aplicar de manera especial a la situaci\u00f3 actual de la nostra vida col\u00b7lectiva, al m\u00f3n i a Espanya.<\/p>\n\n\n\n

El que avui passa al m\u00f3n espanta. Fa unes setmanes, en rebre a Viena el Premi Bruno Kreisky,<\/strong> l’escriptora italiana Francesca<\/strong> Melandri<\/strong> va dir una cosa que, si som sincers amb nosaltres mateixos, hem de recon\u00e8ixer com un sentiment com\u00fa: “Estem travessant temps desconcertants, cruels, sagnants, aterridors, vertiginosos i, sens dubte, hist\u00f2ricament significatius. Per\u00f2 qu\u00e8 signifiquen<\/em>? On ens porten? No en tenim ni idea\u201d<\/em>.
<\/p>\n\n\n\n

En molt bona mesura, \u00e9s cert. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que, en aquesta situaci\u00f3 de boira i d’incertesa, podem veure com creixen les amenaces autocr\u00e0tiques contra la democr\u00e0cia (Autocr\u00e0cia: \u201cforma de govern en qu\u00e8 la voluntat d’una sola persona \u00e9s la suprema llei<\/em>\u201d). <\/p>\n\n\n\n

A It\u00e0lia hi ha qui, en aquests moments, ha recordat les paraules d’Alessandro Natta<\/strong>, que va ser secretari general del PCI<\/strong>, quan va caure el Mur de Berl\u00edn: “S’enfonsa un m\u00f3n, canvia la hist\u00f2ria, Hitler ha ven\u00e7ut. Es realitza el seu projecte, despr\u00e9s de mig segle<\/em>“. Aquelles paraules es van interpretar llavors com a referides al col\u00b7lapse de l’URSS i a l’amena\u00e7a d’una \u201cEuropa alemanya<\/em>\u201d. Avui, en un m\u00f3n en flames, quan les democr\u00e0cies es troben a la defensiva davant de l’ascens de les extremes dretes i de les autocr\u00e0cies, es poden interpretar de manera diferent. Ressonen advertint-nos de la possibilitat d’un m\u00f3n en mans d’aut\u00f2crates furiosos, magnats embogits i multituds amb identitats col\u00b7lectives fanatitzades. Una revenja dels feixismes del segle passat.<\/p>\n\n\n\n

D’aquest perill no n’est\u00e0 exempta Espanya, on la s\u00f2rdida brut\u00edcia de la corrupci\u00f3 ho est\u00e0 embrutant tot. La \u201ccombinaci\u00f3 nefasta<\/em>\u201d a qu\u00e8 es referia Max Born<\/strong> es produeix aqu\u00ed no nom\u00e9s entre ra\u00f3 i sentiments, sin\u00f3 tamb\u00e9 entre ressentiments creuats, arrelats i profunds, per no parlar de l’atordiment decebut de tanta gent davant dels esc\u00e0ndols actuals. Espanya no \u00e9s una excepci\u00f3 ex\u00f2tica en mat\u00e8ria de corrupci\u00f3 (a Fran\u00e7a, sense anar m\u00e9s lluny, tenen un expresident de la Rep\u00fablica amb bra\u00e7alet electr\u00f2nic), per\u00f2 ha de prendre nota que treu mala nota: Transpar\u00e8ncia Internacional<\/strong> la col\u00b7loca al lloc 16<\/strong> dels 27<\/strong> pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea, per sota de la mitjana.<\/p>\n\n\n\n

Davant del panorama actual, el pessimisme \u00e9s inevitable. Per\u00f2 aquest no \u00e9s un moment per trencar el carnet, per a decepcions i dimissions. Perqu\u00e8 nom\u00e9s la pol\u00edtica ens podr\u00e0 salvar. La pol\u00edtica t\u00e9 horror al buit i, si s’abandona, pot quedar en mans del millor de cada casa, amb la seva corrupci\u00f3 sota el bra\u00e7. Ara b\u00e9: est\u00e0 comprovat que la corrupci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s immoral. \u00c9s lliberticida. En aquests moments, els corruptes i els corruptors, i els qui se n’aprofiten, llancen c\u00e0rregues de profunditat contra la nostra democr\u00e0cia. Aplanen el cam\u00ed a les dretes extremes, el promptuari cl\u00e0ssic del qual \u00e9s arxiconegut des de fa m\u00e9s un segle: fanatitzaci\u00f3 a ultran\u00e7a de la pol\u00edtica, enviliment dels instruments de la democr\u00e0cia, obstrucci\u00f3 dels parlaments i de les altres institucions democr\u00e0tiques. Els seus m\u00e8todes s\u00f3n coneguts tamb\u00e9: viol\u00e8ncia, bronques, insults, rebequeries, pintades, escarnis, atacs a seus i un llarg repertori de vileses. El seu objectiu final tamb\u00e9 \u00e9s arxisabut: sempre que poden cercenen les llibertats, i sempre que els conv\u00e9 acaben amb la democr\u00e0cia. \u00c9s per aix\u00f2 que eliminar la corrupci\u00f3 \u00e9s vital per als dem\u00f2crates. Cal liquidar-la no sols per raons \u00e8tiques, de moral i dignitat col\u00b7lectives, sin\u00f3 per raons de vida o mort de la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

O la democr\u00e0cia acaba amb la corrupci\u00f3, o la corrupci\u00f3 acabar\u00e0 amb la democr\u00e0cia. Una vict\u00f2ria p\u00f2stuma de Hitler<\/strong> o dels altres dictadors del segle XX<\/strong>, per inconcebible que sigui, no \u00e9s impossible. No ressuscitaran les multituds amb el bra\u00e7 al\u00e7at, ni els himnes i les lit\u00fargies militaritzades, per\u00f2 s\u00ed que torna la fascinaci\u00f3 per l’home fort, per la brutalitat sense l\u00edmits del poder. El nostre deure \u00e9s impedir aquest retorn al passat.<\/p>\n\n\n\n

elDiario<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Est\u00e0 guanyant Hitler? Ha mort Alfred Brendel, el gran pianista austr\u00edac, als 94 anys. En una entrevista del 2012 va recordar la seva inf\u00e0ncia a la Cro\u00e0cia dels \u00fastaixes i la seva primera joventut a l’\u00c0ustria ocupada per Hitler. Va dir que aquelles experi\u00e8ncies l\u2019 havien \u201cinoculat contra el feixisme nazi i croat\u201d. Es mostrava …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36487,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32,1],"tags":[],"class_list":["post-36478","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36478","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36478"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36478\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36490,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36478\/revisions\/36490"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36487"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}