Els que vam ser escollits per una responsabilitat p\u00fablica durant un temps i temps enrere hem de ser curosos en les apreciacions p\u00fabliques que fem de la feina dels que ens han vingut despr\u00e9s. De la feina dels nostres, o dels que ens sentim nostres. Tamb\u00e9, compte, amb la dels adversaris. Sabem com s\u00f3n les coses i les accions per dins, els seus constrenyiments i limitacions, els treballs i els atzars, els ajuts i els entrebancs, la sort i la dissort.<\/p>\n\n\n\n
Els records que vam deixar, bons o dolents, no ens donen cap autoritat, moral o c\u00edvica, per jutjar contundentment el que ara, segurament en un altre moment i circumst\u00e0ncies, estan portant a terme els que tenen responsabilitats semblants. Una altra cosa \u00e9s el que podem pensar en privat, aix\u00f2 mai es pot limitar, per\u00f2 en p\u00fablic, molta prud\u00e8ncia. Cal tenir clar que ja no som ni hi som. Potser alguns s\u00f3n gerres xineses que estan per ser admirades, per\u00f2 aquelles mai parlen.<\/p>\n\n\n\n
Els moments i les circumst\u00e0ncies no s\u00f3n els mateixos. Ha plogut molt pels que ja som grans i provectes. El m\u00f3n, el seu temps i espai, ha canviat molt des que vam exercir responsabilitats. Potser se\u2019ns fa a nosaltres, els d\u2019abans, dif\u00edcil d\u2019entendre. Potser se\u2019ls fa a ells, els d\u2019ara, dif\u00edcil d\u2019entendre\u2019ns.<\/p>\n\n\n\n
Vam tenir el nostre moment, no hem de pretendre que encara ho sigui. Ara \u00e9s el moment d\u2019uns altres, que l\u2019encertaran o l\u2019erraran tal com ho vam fer nosaltres. La hist\u00f2ria, el pas de les generacions, avui \u00e9s molt din\u00e0mica, va molt de pressa.<\/p>\n\n\n\n
Quaranta anys enrere jo vaig ser un \u201cchico de Felipe\u201d<\/em>, per\u00f2 d\u2019aix\u00f2 ja fa molts anys. Ell, segurament, n\u2019estic conven\u00e7ut, ja ha passat a la hist\u00f2ria, no t\u00e9 cap necessitat de continuar pontificant. Ja no hi ha \u201cchicos de Felipe<\/em>\u201d, potser alguns d\u2019ara no havien ni nascut. Ara s\u00f3n fills (chicos)<\/em> del seu temps, del temps d\u2019avui, com nosaltres ho vam ser en el seu moment del d\u2019ahir. Per\u00f2 compte! S\u00f3n uns temps i uns moments diferents.<\/p>\n\n\n\n No me\u2019n puc estar de tornar al cant XXIV de \u201cLa pell de brau\u201d<\/em> de Salvador Espriu<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n Si et criden a guiar<\/strong><\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n un breu moment<\/strong><\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n del mil\u00b7lenari pas <\/strong><\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n de les generacions, <\/strong><\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n aparta l\u2019or<\/strong><\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n la son i el nom.<\/strong><\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Tamb\u00e9 la inflor<\/strong><\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n