{"id":3646,"date":"2011-03-15T20:21:26","date_gmt":"2011-03-15T18:21:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3646"},"modified":"2011-03-15T20:21:26","modified_gmt":"2011-03-15T18:21:26","slug":"jordi-ortega-alemanya-allarga-la-vida-de-les-seves-centrals-nuclears-necessita-lenergia-renovable-un-pont-nuclear","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-alemanya-allarga-la-vida-de-les-seves-centrals-nuclears-necessita-lenergia-renovable-un-pont-nuclear\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: Alemanya allarga la vida de les seves centrals nuclears: Necessita l&#8217;energia renovable un &#8216;pont nuclear&#8217;?"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/03\/energia-nuclear.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-3647\" title=\"energia-nuclear\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/03\/energia-nuclear.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"240\" \/><\/a>El passat 6 de setembre el govern alemany va culminar un canvi en la seva pol\u00edtica energ\u00e8tica, amb la pr\u00f2rroga de la vida de les centrals nuclears. Aquest canvi ha estat molt aplaudit en certs \u00e0mbits al nostre pa\u00eds, que afirmen que Alemanya ha tornat al club de pa\u00efsos favorables a les nuclears.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, per exemple, el f\u00f2rum nuclear ha assenyalat que, d&#8217;aplicar la nova pol\u00edtica nuclear alemanya a Espanya, Santa Maria de Garo\u00f1a podria perfectament allargar la seva vida \u00fatil durant 12 anys en lloc de la decisi\u00f3 de tancament presa pel govern espanyol. No obstant aix\u00f2, l&#8217;acord d&#8217;Alemanya de prorrogar 14 anys les centrals nuclears m\u00e9s noves i segures, i 8 anys la resta de centrals, marca a les centrals constru\u00efdes el 1988 una data de tancament el 2035, i per tant una vida \u00fatil de 47 anys. Per tant, incloent la pr\u00f2rroga recentment aprovada, les centrals alemanyes tindran solament: tres anys de vida \u00fatil m\u00e9s que Garo\u00f1a!<\/p>\n<p>Hi ha altres detalls de l&#8217;acord d&#8217;Alemanya que no agraden tant als defensors de l&#8217;energia nuclear, com la idea d&#8217;introduir un nou impost sobre l&#8217;urani. Per a la ind\u00fastria afectada, la proposta inicial del govern alemany de fixar un tipus impositiu de 220 euros per gram d&#8217;urani es titlla de &#8220;desgavellada&#8221;. La pressi\u00f3 de la ind\u00fastria va assolir que la c\u00e0rrega tribut\u00e0ria de l&#8217;impost de combustible nuclear sigui finalment molt m\u00e9s baixa del que s&#8217;havia anunciat en un principi: 145 euros\/gram urani, la qual cosa equival a 9 euros\/MW nuclear.<\/p>\n<p>Com podem explicar el gir de la pol\u00edtica nuclear alemanya? Fins al 6 de setembre el govern va mantenir la pol\u00edtica aprovada el 1999 per Els Verds i el SPD. L&#8217;acord nuclear va ser un comprom\u00eds per a escur\u00e7ar la vida de les nuclears 8 anys, la qual cosa suposava posar com a data el 2022 per l&#8217;abandonament de l&#8217;energia nuclear, en situar la vida \u00fatil en 32 anys.<\/p>\n<p>L&#8217;acord al qual s&#8217;ha arribat finalment ha estat el resultat d&#8217;una tensa negociaci\u00f3 entre el govern alemany i la ind\u00fastria. El sector nuclear amena\u00e7ava de reclamar indemnitzacions astron\u00f2miques per perdre les llic\u00e8ncies d&#8217;explotaci\u00f3, mentre que el govern tirava m\u00e0 a una llei per prohibir el transport de residus radioactius, el que ofegava la capacitat d&#8217;emmagatzematge i de producci\u00f3 de les centrals. Finalment, es va acabar acceptant un sistema de transfer\u00e8ncia de volum de producci\u00f3 de les centrals m\u00e9s antigues a les m\u00e9s noves i segures.<\/p>\n<p>El 20 i 21 d&#8217;agost RWE, E. ON, Vattenfall i EnBW van publicar a la premsa un manifest titulat: Valentia i realisme per al futur energ\u00e8tic d&#8217;Alemanya. Aquest anunci de premsa, recolzat per 40 personalitats, era tot un atac a la pol\u00edtica del govern, al qual acusaven de bloquejar les &#8220;inversions necess\u00e0ries&#8221; pel futur energ\u00e8tic, en una defensa de les energies renovables, per\u00f2 defensant el paper de &#8220;pont de l&#8217;energia nuclear &#8220;, encara que clarament el seu argument era reclamar que s&#8217;allargu\u00e9s aquest pont (per no caure al riu).<\/p>\n<p>Entre els impulsors trobem vells coneguts. Wolfgang Clement, exministre d&#8217;Economia i Treball de l&#8217;SPD, que va ser expulsat en qualificar de &#8220;perill per a la ind\u00fastria&#8221; a la candidata del SPD de Hesse. Un altre expert en pol\u00edtica energ\u00e8tica del SPD, Herman Scheer no podia creure que un dirigent del SPD es mogu\u00e9s a les ordres del lobby nuclear. Per\u00f2 m\u00e9s interessant que con\u00e8ixer el perfil d&#8217;aquestes 40 personalitats amb &#8220;corbata de seda&#8221;- com va titular el diari <em>Handelsblatt<\/em>-, \u00e9s saber qui no va participar-hi, i destaca especialment l&#8217;abs\u00e8ncia de l&#8217;empresa Siemens.<\/p>\n<p>Angela Merkel va qualificar aquest manifest de &#8220;xantatge intolerable per a un govern&#8221;. Sigmar Gabriel, president de l&#8217;SPD, va denunciar que s&#8217;estava produint una &#8220;onada de propaganda sense precedents en la democr\u00e0cia alemanya&#8221;, i que la ind\u00fastria pretenia &#8220;imposar els seus interessos particulars d&#8217;una manera brutal&#8221;.<\/p>\n<p>El govern va encarregar un estudi per analitzar els beneficis que obtindrien les empreses propiet\u00e0ries de les centrals nuclears en el cas d&#8217;allargar la seva vida \u00fatil 4, 12, 20 i 30 anys. Segons Felix Matthes de <em>\u00d6ko-Institut<\/em> i Uwe Leprich de la Universitat de Sarre, a partir d&#8217;un cost mitj\u00e0 de l&#8217;energia, marcada pel preu del gas, a 65 d&#8217;euros el MW, reportaria al sector nuclear beneficis de 127.000 milions de euros. No s\u00f3n c\u00e0lculs complexos. En el cas d&#8217;una central de 1.345 MW amb 29 anys, els beneficis per cada hora s\u00f3n de 48.500 euros, els beneficis addicionals anuals s\u00f3n de 400 milions d&#8217;euros. La proposta de 9 euros el MW suposa reduir a 3.000 milions els beneficis. Com va assenyalar alg\u00fa tan poc sospit\u00f3s com Bloomberg, suposava 6.400 milions de &#8220;beneficis extraordinaris&#8221; (<em>windfall profits<\/em>) per a les nuclears, que en consumar l&#8217;acord van pujar en borsa.<\/p>\n<p>Com considerar l&#8217;acord, a porta tancada, el diumenge 6 de setembre, entre Merkel, R\u00f6ttgen i Westerwelle, per part del govern, amb els presidents dels quatre grups energ\u00e8tics? &#8220;\u00c9s una clara violaci\u00f3 de la llei&#8221; va dir Sigmar Gabriel, ja que &#8220;l&#8217;acord amb el govern \u00e9s contrari al parlamentarisme, cosa que mai abans&#8221; havia passat en la hist\u00f2ria de la Rep\u00fablica Federal &#8220;. Al parlament, Gabriel va acusar Merkel de comportar-se com la consellera delegada de la ind\u00fastria nuclear.<\/p>\n<p>Com havia estat fins a aquest moment la pol\u00edtica del govern de FDP i CDU? No sense contradiccions internes, el principi b\u00e0sic era considerar la tecnologia nuclear com una &#8220;energia pont&#8221; o &#8220;de transici\u00f3&#8221; cap a un futur d&#8217;energies renovables. El FDP interpreta que parlar d&#8217;una &#8220;tecnologia pont&#8221; permet &#8220;estendre els venciments&#8221;. En canvi Norbert R\u00f6ttgen, ministre de medi ambient (CDU), s&#8217;havia resistit a allargar el &#8220;pont&#8221;, i fins i tot, proposava una sortida m\u00e9s r\u00e0pida. El que s&#8217;havia anunciat com una &#8220;sortida a la sortida de la nuclear&#8221;, (\u00e9s a dir, allargant els terminis de venciment), passava a ser una &#8220;sortida de la sortida a la sortida&#8221; com t\u00edtol el diari Frankfurter Rundschau: &#8220;<em>der Austieg vom Austieg vom Austieg<\/em> &#8220;.<\/p>\n<p>L&#8217;antic acord per posar fi a l&#8217;era nuclear considerava que la tecnologia nuclear contenia riscos inacceptables. En el programa de govern de CDU i FDP s&#8217;aborda una morat\u00f2ria als magatzems de Gorleben, Asse II i Morsleben. En el cas de Asse II, Norbert R\u00f6ttgen no va tenir inconvenients de criticar el SPD i Els Verds de covardia pol\u00edtica per no abordar la catastr\u00f2fica situaci\u00f3 en qu\u00e8 es trobaven 126.000 barrils de residus radioactius, a 450 metres de profunditat davant una amena\u00e7a d&#8217;ensorrament. El govern ha de buscar resposta a 3,3 milions de metres c\u00fabics de residus de la mina de Asse II. Segons els mateixos responsables del ministeri no hi ha cap lloc segur.<\/p>\n<p>Com, sense un dest\u00ed pels actuals residus, es prorroga la vida d&#8217;unes centrals que generaran un ter\u00e7 m\u00e9s de residus? El govern ha fet marxa enrere a la morat\u00f2ria de Gorleben, acordada fa deu anys, encara que els procediments de Gorleben segueixen oberts. El CDU espera que alg\u00fa demostri que no \u00e9s adequat, mentre \u00e9s la porta per allargar la vida a les centrals nuclears. La pol\u00edtica \u00e9s evitar transport amb emmagatzematge a la central en sec.<\/p>\n<p>El gran perdedor potser sigui Norbert R\u00f6ttgen. Ha estat incapa\u00e7 d&#8217;aconseguir que el CDU sigui el partit de la modernitzaci\u00f3 ecol\u00f2gica d&#8217;Alemanya. Ha mostrat en la negociaci\u00f3 manca d&#8217;orgull, i m\u00e9s quan havia defensat que assolir el 47% d&#8217;energies renovables suposava travessar el &#8220;pont nuclear&#8221;. De poc van servir els gestos de complicitat que Norbert R\u00f6ttgen va fer als Verds ja que va permetre coalicions a Hamburg o a Sarre.<\/p>\n<p>La proposta d&#8217;un impost a la nuclear va ser plantejada per l&#8217;SPD. El govern recaudar\u00e0 m\u00e9s de 30.000 milions d&#8217;euros, una quantitat que no \u00e9s m\u00e9s que una quarta part dels beneficis extraordinaris. Una part anir\u00e0 a un fons per renovables, que tornar\u00e0 a les empreses energ\u00e8tiques. Aquest impost permetr\u00e0 a les empreses energ\u00e8tiques desgravar en l&#8217;impost de societats i renda, que recapten els governs regionals. Es calcula que aquests governs podrien perdre m\u00e9s de 700 milions d&#8217;euros anuals. \u00bfObliden les energ\u00e8tiques que, a m\u00e9s, reben 5.000 milions d&#8217;euros per promoure la e\u00f2lica marina?<\/p>\n<p>Ara s&#8217;ha descobert que l&#8217;informe de l&#8217;East West Institute va costar mig mili\u00f3 i que el mateix Institut rep milions de RWE i E.ON. Per J\u00fcrgen Trittin, portaveu dels Verds, &#8220;la revoluci\u00f3 at\u00f2mica de la coalici\u00f3 no \u00e9s un nou comprom\u00eds, sin\u00f3 milers de milions regalats a RWE, E. ON, Vattenfall i EnBW&#8221;.<\/p>\n<p>El 18 de setembre a Berlin va tenir lloc una manifestaci\u00f3 massiva que anuncia una tardor calenta. Mentrestant, es van coneixent la llarga s\u00e8rie d&#8217;avantatges que l&#8217;acord atorga a les nuclears. El President de Sarre, Peter M\u00fcller (CDU) a la coalici\u00f3 &#8220;Jamaicana&#8221; que inclou liberals, advertia en con\u00e8ixer els continguts del pacte, de la possible inconstitucionalitat d&#8217;aquest. L&#8217;SPD considera que el canvi de llei no seria constitucional i, menys encara, segons l&#8217;article 87 de la constituci\u00f3, que el govern vulgui evitar passar la llei pel <em>Bundesrat<\/em> que rebutja un canvi de terminis. Durant la multitudin\u00e0ria marxa que va rodejar el govern amb una cadena humana, Sigmar Gabriel assenyal\u00e0 que &#8220;les energies renovables havien creat 300.000 llocs de treball, perqu\u00e8 la gent sabia que abandonar\u00edem l\u2019 energia nuclear&#8221;.<\/p>\n<p>L&#8217;energia renovable, com ha dit Herman Scheer, no necessita ponts. Allargar els terminis de vida \u00fatil de les centrals nuclears suposa un fre al desenvolupament de les energies renovables. No hi ha motius per no abandonar l&#8217;energia nuclear. En la pr\u00f2pia p\u00e0gina web del Ministeri d&#8217;Energia alemany encara es pot llegir que &#8220;es podria prescindir de les centrals nuclears sense problemes de seguretat en el subministrament energ\u00e8tic&#8221;.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El passat 6 de setembre el govern alemany va culminar un canvi en la seva pol\u00edtica energ\u00e8tica, amb la pr\u00f2rroga de la vida de les centrals nuclears. Aquest canvi ha estat molt aplaudit en certs \u00e0mbits al nostre pa\u00eds, que afirmen que Alemanya ha tornat al club de pa\u00efsos favorables a les nuclears. Aix\u00ed, per &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[57],"class_list":["post-3646","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon","tag-medi-ambient"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3646","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3646"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3646\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3648,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3646\/revisions\/3648"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3646"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3646"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3646"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}