{"id":36444,"date":"2025-06-11T19:21:20","date_gmt":"2025-06-11T17:21:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36444"},"modified":"2025-06-12T10:58:00","modified_gmt":"2025-06-12T08:58:00","slug":"36444-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/36444-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Entre el passat i el futur"},"content":{"rendered":"\n

Escriu Jaume Asens<\/strong>, en el seu llibre recent \u00abEls anys irrecuperables<\/a><\/strong><\/em>\u00bb, que \u00ables forces del passat i del futur s\u00f3n dos adversaris d’un camp de batalla on ens posem en joc, segons una par\u00e0bola de Kafka<\/strong> citada per Hannah Arendt<\/strong>. L’\u00e9sser hum\u00e0 lluita contra dos enemics. El primer l’assetja per darrere, des dels or\u00edgens. El segon li tanca el cam\u00ed al davant (\u2026) \u00c9s una met\u00e0fora que descriu la nostra situaci\u00f3 actual<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Quan vaig llegir aquestes l\u00ednies, un llampec de la mem\u00f2ria em va portar a una conversa que vaig tenir amb Manuel Azc\u00e1rate<\/strong>, al Madrid dels primers anys vuitanta del segle passat. Militant comunista des de la seva adolesc\u00e8ncia, dirigent del PC<\/strong>, Azc\u00e1rate<\/strong> va narrar la seva llarga traject\u00f2ria pol\u00edtica en un llibre de mem\u00f2ries, \u00abDerrotas y esperanzas<\/a><\/em><\/strong>\u00bb, on hi ha detalls que revelen la seva qualitat: quan, el juny del 1941<\/strong>, Jes\u00fas Monz\u00f3n<\/strong> i Carmen de Pedro<\/strong> li van encomanar passar a la Fran\u00e7a ocupada pels nazis per a organitzar la resist\u00e8ncia del seu partit, la seva reacci\u00f3 immediata va ser \u00abd’orgull desbordant, com si de sobte m’oferissin ser ministre<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Aquells dies de la meva conversa amb ell, que no era ministre, ni diputat, sin\u00f3 que refeia la seva vida a Espanya despr\u00e9s de d\u00e8cades d’exili, jo estava llegint \u00abEntre el passat i el futur<\/a><\/em><\/strong>\u00bb, el llibre d’Arendt<\/strong> que cont\u00e9 el fragment que Asens<\/strong> comenta en el seu llibre. Recordo que, no s\u00e9 per quin motiu, vaig esmentar a Azc\u00e1rate<\/strong> aquella met\u00e0fora de Kafka<\/strong>. \u00ab\u00c9s curiosament optimista, venint de qui ve<\/em>\u00bb em va comentar somrient; i va afegir: \u00abSobre el passat, Marx<\/strong> no ho era tant. Deia que de vegades \u201cel mort atrapa el viu\u201d<\/em>\u00bb. Quan et descuides, em va venir a dir, els morts et poden agafar pels turmells, impedir que avancis, arrossegar-te, fer-te caure.<\/p>\n\n\n\n

Des d’aquella conversa, aquesta imatge de Marx<\/strong> m’ha ballat de vegades pel cap, sense que mai no pogu\u00e9s trobar la seva cita exacta. Ara la IA<\/strong>, que pot resoldre en un tres i no res aquest tipus d’inc\u00f2gnites, m’informa (i ho comprovo) que aquest fragment es troba al pr\u00f2leg del llibre I<\/strong> d’\u00abEl capital<\/em><\/strong><\/a>\u00bb, i diu el seg\u00fcent: \u00abAl costat de les mis\u00e8ries modernes, ens aclapara tota una s\u00e8rie de mis\u00e8ries heretades (\u2026), amb tot el seu seguici de relacions. No nom\u00e9s ens turmenten els vius, sin\u00f3 tamb\u00e9 els morts. \u201cLe mort saisit le vif!<\/em>\u201d\u00bb<\/p>\n\n\n\n

La imatge de Marx<\/strong> era cementirial, per\u00f2 nom\u00e9s metaf\u00f2ricament. En realitat, \u00able mort saisit le vif<\/em>\u00bb \u00e9s una m\u00e0xima de la jurisprud\u00e8ncia medieval francesa que subratlla el car\u00e0cter instantani de l’her\u00e8ncia: en morir una persona, els seus hereus adquireixen immediatament els drets sobre els seus b\u00e9ns, sense pauses interm\u00e8dies.<\/p>\n\n\n\n

Ara, quan la democr\u00e0cia espanyola sembla viure una \u00abcrisi dels quaranta<\/em>\u00bb, i la saliva guerracivilista inunda el debat pol\u00edtic, no sembla inoport\u00fa recordar que som hereus d?un passat que pot tornar i que, a jutjar pel que anuncien alguns, t\u00e9 ganes de tornar. \u00abA la llarga, la dictadura va ser millor que la II Rep\u00fablica<\/em>\u00bb llegeixo que ha dit Esperanza Aguirre<\/strong>, predecessora d’Isabel D\u00edaz Ayuso<\/strong> i manifestant ocasional al carrer Ferraz<\/strong>. Sobretot matant, li va faltar afegir. <\/p>\n\n\n\n

Ja fa temps que a Espanya la doble dreta va tornar a posar en marxa el motor de l’odi. Es tracta d’aguditzar tots els possibles focus d’ira i de ressentiment, de f\u00f2bies ideol\u00f2giques, pol\u00edtiques, identit\u00e0ries. Ara han pitjat l\u2019accelerador. Conv\u00e9, en aquesta circumst\u00e0ncia, fer una distinci\u00f3. Una cosa s\u00f3n els insults, que queden a les hemeroteques, a la mem\u00f2ria d’Internet, o al Diari de Sessions del Congr\u00e9s. Quan presidia el PP<\/strong>, Pablo Casado<\/strong> (\u00abun gran presidente, sin tutelas ni tut\u00edas. Un l\u00edder como un castillo<\/em>\u00bb va dir d’ell Aznar<\/strong>) va titllar a Pedro S\u00e1nchez<\/strong> d\u2019k\u00abincapa\u00e7\u00bb, \u00abmentider compulsiu\u00bb, \u00abmediocre\u00bb, \u00abincompetent\u00bb, \u00abokupa\u00bb, \u00abcat\u00e0strofe\u00bb, \u00abtra\u00efdor ileg\u00edtim\u00bb, \u00abfel\u00f3\u00bb i altres penjaments. Davant d’aix\u00f2, no hi ha gaire cosa a fer. Cal fastiguejar-se i resignar-se, sabent que qui insulta es retrata.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 una altra cosa ben diferent s\u00f3n els intents d’abandonar les normes de la democr\u00e0cia, de desencadenar tensi\u00f3 institucional a ultran\u00e7a, de promoure el caos pol\u00edtic, en una fugida al\u00b7lucinant de retorn al passat. Davant d’aix\u00f2, no hi val la resignaci\u00f3 ni la resist\u00e8ncia passiva. Davant d’aix\u00f2, qui pot parlar, ha de parlar; i qui pot fer, ha de fer. No podem acceptar que estem fatalment condemnats a una her\u00e8ncia d’odis i ranc\u00fanies, de lluites fratricides, de guerres ca\u00efnites. No ens hauria de servir de consol l’aforisme que la hist\u00f2ria sol esdevenir dues vegades, la primera com a trag\u00e8dia, i la segona com a farsa. \u00c9s millor no refiar-se. \u00c9s millor saber que som hereus del futur.<\/p>\n\n\n\n

ElDiario<\/a><\/em><\/strong>, 11<\/strong> de juny de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Escriu Jaume Asens, en el seu llibre recent \u00abEls anys irrecuperables\u00bb, que \u00ables forces del passat i del futur s\u00f3n dos adversaris d’un camp de batalla on ens posem en joc, segons una par\u00e0bola de Kafka citada per Hannah Arendt. L’\u00e9sser hum\u00e0 lluita contra dos enemics. El primer l’assetja per darrere, des dels or\u00edgens. El …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36457,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,285,1],"tags":[],"class_list":["post-36444","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36444","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36444"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36444\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36458,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36444\/revisions\/36458"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36457"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36444"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36444"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36444"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}