{"id":36395,"date":"2025-05-15T18:28:20","date_gmt":"2025-05-15T16:28:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36395"},"modified":"2025-05-15T18:28:22","modified_gmt":"2025-05-15T16:28:22","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-396-trump-com-a-rei-taumaturg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-396-trump-com-a-rei-taumaturg\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/396 (Trump com a rei taumaturg)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Trump com a rei taumaturg<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>A <strong>Donald Trump<\/strong> no li agradava un quadre amb la seva ef\u00edgie que feia cinc anys que estava penjat a les parets del Capitoli de l&#8217;Estat de Colorado. \u00ab<em>La seva autora deu haver perdut el talent amb l\u2019edat<\/em>\u00bb, va escriure a les xarxes socials, amb la seva habitual delicadesa. El mes passat va aconseguir per fi que el retiressin.<\/p>\n\n\n\n<p>Que l&#8217;actual president dels Estats Units d\u00f3na una gran import\u00e0ncia a la seva iconografia ho corrobora el fet que el seu comit\u00e8 d&#8217;acci\u00f3 pol\u00edtica (\u00ab<em>Save America Leadership<\/em>\u00bb) don\u00e9s <strong>650.000<\/strong> d\u00f2lars a la <strong>Instituci\u00f3 Smithsonian<\/strong> de Washington, al febrer de <strong>2022<\/strong>, per als futurs retrats del president i de <strong>Melania Trump<\/strong>. Era la primera vegada  que aquesta prestigiosa instituci\u00f3 rebia diners directament d\u2019una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica. Segons les regles de la instituci\u00f3, els expresidents poden escollir l&#8217;artista que els ha de retratar, a ells i a les seves consorts. En general, trien discrets pintors acad\u00e8mics, que avui en dia no s\u00f3n f\u00e0cils de trobar. Nom\u00e9s els <strong>Obama<\/strong> trencaren la tradici\u00f3, escollint  un artista afro-americ\u00e0 de Nova York, <strong>Kehinde<\/strong> <strong>Wiley<\/strong>, i les seves obres han alegrat la galeria d\u2019esmorte\u00efts retrats presidencials de la <strong>Smithsonian<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Ser\u00e0 curi\u00f3s veure quin artista rebr\u00e0 l&#8217;enc\u00e0rrec de l&#8217;actual estadant  de la Casa Blanca i quins en seran els resultats. Una indicaci\u00f3 podria venir del segon retrat presidencial oficial. En ell, una llum freda il\u00b7lumina en clarobscur el cap de <strong>Trump<\/strong>,  lleugerament inclinat cap avall, amb el front frunzit, una cella aixecada inquisitivament, els llavis estrets, i un ull semitancat (el dret), amb una picada d&#8217;ullet no se sap si de complicitat, c\u00e0lcul, o amena\u00e7a. El retrat est\u00e0 inspirat, indiscutiblement, en la fotografia que la policia de Ge\u00f2rgia va fer de <strong>Trump<\/strong>, despr\u00e9s de ser acusat d&#8217;intentar revocar el resultat electoral del <strong>2020<\/strong>. \u00c9s la imatge severa i amena\u00e7adora d&#8217;un monarca que ha convertit la seva adversitat en triomf i venjan\u00e7a. La foto, de <strong>Daniel Torok<\/strong>, ha fet diana.<\/p>\n\n\n\n<p>Una altra cosa ben diferent \u00e9s el grotesc retrat papal de <strong>Trump<\/strong>. Quan vam veure la imatge en qu\u00e8 apareixia disfressat amb sotana blanca, creu daurada i mitra papal (i beneint \u00ab<em>urbi et orbe<\/em>\u00bb), molts vam pensar que era fruit de la <strong>IA<\/strong>, i d&#8217;algun enemic ac\u00e8rrim de <strong>Trump<\/strong>. Vam encertar en la primera cosa i ens vam equivocar de ple en la segona. <strong>Trump<\/strong> l&#8217;havia publicat a la seva xarxa social i el compte oficial de la Casa Blanca la va compartir a <strong>X<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>La difusi\u00f3 de la imatge va provocar polseguera (era la seva intenci\u00f3). Un dels primers a criticar-la va ser <strong>Matteo Renzi<\/strong>, pol\u00edtic voluble per\u00f2 \u00e0gil: \u00ab<em>\u00c9s una imatge que of\u00e8n els creients, insulta les institucions i demostra que el l\u00edder de la dreta mundial es diverteix fent el pallasso<\/em>\u00bb. <strong>Timothy Dolan<\/strong>, el cardenal arquebisbe de Nova York, tamb\u00e9 va mostrar el seu malestar. Ho va fer en dues lleng\u00fces, a la pla\u00e7a de Sant Pere, a les portes del conclave: <em>\u00abIt wasn&#8217;t good\u00bb<\/em> (\u00ab<em>no ha estat b\u00e9<\/em>\u00bb), i \u00ab<em>brutta figura<\/em>\u00bb (\u00ab<em>molt mala impressi\u00f3<\/em>\u00bb).<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Trump<\/strong>, que en el seu moment va proclamar que era president per gr\u00e0cia divina (\u00ab<em>Vaig ser salvat per D\u00e9u per tornar a fer gran els Estats Units<\/em>\u00bb), havia dit uns dies abans que li agradaria ser Papa (\u00ab<em>Ning\u00fa ho faria millor que jo<\/em>\u00bb). Tampoc aix\u00f2 devia ser del gust del cardenal novaiorqu\u00e8s, tot i ser procliu a <strong>Trump<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 la veritable intenci\u00f3 de <strong>Trump<\/strong> no \u00e9s ser pont\u00edfex a Roma. El que vol \u00e9s tenir un Papa que se&#8217;l sotmeti; que sigui subm\u00eds i obedient. Tant ell com el seu vicepresident cat\u00f2lic han estat titllats de \u00ab<em>cesaropapistes<\/em>\u00bb, perqu\u00e8 volen, com a les pugnes europees del passat, que el Papa se sotmeti a l&#8217;Emperador, al \u00ab<em>C\u00e8sar<\/em>\u00bb del moment. Ser\u00e0 interessant veure com el nou Papa <strong>Lle\u00f3 XIV<\/strong>, de nacionalitats nord-americana i peruana, respon a aquesta pretensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Encara que tamb\u00e9 \u00e9s possible que el veritable anhel de <strong>Donald<\/strong> <strong>Trump<\/strong> sigui ser admirat com un rei taumaturg. Vol que la gent cregui que t\u00e9 el poder de fer miracles, de la mateixa manera que les poblacions de l&#8217;edat mitjana creien en l&#8217;efic\u00e0cia del \u00ab<em>toc real<\/em>\u00bb, la imposici\u00f3 de mans sobre els malalts que els monarques practicaven solemnement, en dies convinguts, quan centenars o milers de malalts acudien davant dels sobirans esperant la curaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquelles cerim\u00f2nies, en qu\u00e8 el rei solemnitzava el seu pret\u00e8s poder per curar miraculosament, van assolir una enorme popularitat a molts pa\u00efsos europeus. Incl\u00f2s el nostre: \u00ab<em>Quan <strong>Francesc I<\/strong>, presoner despr\u00e9s de Pavia, va arribar a finals de juny de <strong>1525<\/strong> a terra espanyola,  a Barcelona primer, despr\u00e9s a Val\u00e8ncia, va veure acudir-hi -segons va escriure alguns dies m\u00e9s tard el president de Selves al Parlament de Par\u00eds- &#8220;tants i en tant gran nombre  malalts d&#8217;escr\u00f2fules\u2026, amb gran esperan\u00e7a de curaci\u00f3, que a Fran\u00e7a no sol veure&#8217;s tanta gentada reunida<\/em>&#8220;\u00bb, va escriure <strong>Marc<\/strong> <strong>Bloch<\/strong>, el gran historiador i resistent franc\u00e8s (afusellat pels nazis el juny de <strong>1944<\/strong>) , en un llibre cl\u00e0ssic que porta per t\u00edtol \u00ab<strong><em><a href=\"https:\/\/arxiujosepserradell.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/Los-Reyes-Taumaturgos-Estudio-sobre-el-cara%CC%81cter-sobrenatural-atribuido-al-poder-real-particularmente-en-Francia-e-Inglaterra-Marc-Bloch-z-lib.org_.pdf\">Els Reis Taumaturgs. Estudi sobre el car\u00e0cter sobrenatural atribu\u00eft al poder real, particularment a Fran\u00e7a i Anglaterra<\/a><\/em><\/strong>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>All\u00f2 que interessava principalment a <strong>Bloch<\/strong> eren les raons de la formidable popularitat del fenomen del \u00ab<em>toc real<\/em>\u00bb. Per quines causes aquelles accions suposadament miraculoses, ideades i implementades per les elits en el poder (el rei, la cort, els religiosos) van arribar a conv\u00e8ncer i involucrar tant\u00edssima gent, tan profundament i durant tant de temps? Deia <strong>Bloch<\/strong> que, \u00f2bviament, la resposta no es trobava en fets miraculosos comprovables. Calia buscar-la en els patiments i les esperances de la gent, en les seves creences i mentalitats, en la seva predisposici\u00f3 a esperar miracles.<\/p>\n\n\n\n<p>La clau  de l&#8217;assumpte es trobava en la relaci\u00f3 entre les teories i les pr\u00e0ctiques dels poders del moment i les certeses i cultures de la gent comuna. Aquesta relaci\u00f3 constitueix tamb\u00e9 una clau que permet interpretar la for\u00e7a i la debilitat del trumpisme, i a la vegada les seves extravag\u00e0ncies i la seva perillositat. <strong>Bloch<\/strong>, que va veure en la fe els reis taumat\u00fargics \u00ab<em>el resultat d&#8217;un error col\u00b7lectiu<\/em>\u00bb, va afegir que es tractava d&#8217;un error \u00ab<em>m\u00e9s inofensiu que la majoria dels que omplen la hist\u00f2ria de la humanitat<\/em>\u00bb. No es pot dir el mateix, per desgr\u00e0cia, dels efectes de les ambicions taumat\u00fargiques de <strong>Trump<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.eldiario.es\/opinion\/zona-critica\/trump-rey-taumaturgo_129_12291170.html\">ElDiario<\/a><\/strong>,  <strong>12<\/strong> de maig de <strong>2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Trump com a rei taumaturg A Donald Trump no li agradava un quadre amb la seva ef\u00edgie que feia cinc anys que estava penjat a les parets del Capitoli de l&#8217;Estat de Colorado. \u00abLa seva autora deu haver perdut el talent amb l\u2019edat\u00bb, va escriure a les xarxes socials, amb la seva habitual delicadesa. El &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36409,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,49,1],"tags":[],"class_list":["post-36395","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36395","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36395"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36395\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36408,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36395\/revisions\/36408"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36409"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36395"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36395"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36395"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}