{"id":36382,"date":"2025-05-10T10:17:04","date_gmt":"2025-05-10T08:17:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36382"},"modified":"2025-05-10T11:17:41","modified_gmt":"2025-05-10T09:17:41","slug":"raimon-obiols-podem-sumar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-podem-sumar\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/395 (Podem sumar?)"},"content":{"rendered":"\n

Podem sumar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una de les raons (n\u2019hi ha unes quantes) de l’ascens del trumpisme internacional ha estat l’acci\u00f3 i la inacci\u00f3 pr\u00e8vies de l’esquerra i el centreesquerra, sobretot en dos aspectes principals. La crisi financera i social del 2008<\/strong>, que va erosionar a fons els programes neoliberals de desregulaci\u00f3, no va ser aprofitada efica\u00e7ment per construir un nou sentit com\u00fa i aplicar programes viables d’esquerra (uns van patinar art\u00edsticament cap al centre; altres van xocar amb la enutjosa realitat). En segon lloc, encara que \u00e9s arxisabut que les esquerres es debiliten dram\u00e0ticament quan predomina la divisi\u00f3 entre els diferents grups i dins d’ells, la tend\u00e8ncia a la fragmentaci\u00f3 va augmentar, de vegades fins a extrems rid\u00edculs. Elly Schlein<\/strong>, l\u00edder del Partit Democr\u00e0tic itali\u00e0, va comentar en alguna ocasi\u00f3 que \u00abde vegades faig broma dient que a l’esquerra italiana tenim m\u00e9s partits que votants\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La cosa continua. “\u00c9s sorprenent comprovar amb quina facilitat es reprodueixen els vells esquemes ca\u00efnites<\/em>“, ha escrit Enric Company<\/strong>. El veter\u00e0 periodista barcelon\u00ed considera que \u00abl’actuaci\u00f3 actual de Podem es contradiu de manera flagrant amb la que va tenir el 2014<\/strong>, fa nom\u00e9s una d\u00e8cada, i que va ser la condici\u00f3 b\u00e0sica, essencial, del seu fulgurant \u00e8xit pol\u00edtic: reunir el que \u00e9s dispers, acostar el que est\u00e0 dividit, compartir una orientaci\u00f3 estrat\u00e8gica entre organitzacions diferents<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s molt recomanable un llibre recent, Els anys irrecuperables<\/a><\/em><\/strong> de Jaume Asens<\/strong>, que entre altres coses descriu amb l\u00facida precisi\u00f3 d’insider<\/em> la fascinant par\u00e0bola d’Unidas Podemos<\/strong>. Asens<\/strong> \u00e9s un home pont que ha contribu\u00eft decisivament a desfer alguns nusos, nom\u00e9s aparentment gordians, de la pol\u00edtica d’aquests darrers anys. Tot i aix\u00f2, ha assistit, amb desgrat per\u00f2 sense resignar-se, a la fragmentaci\u00f3 del moviment que va contribuir a crear. En el seu llibre fa una seriosa advert\u00e8ncia: \u00abConcebre la unitat com a recomposici\u00f3 al voltant de Podem<\/strong> enmig de les ru\u00efnes que quedin despr\u00e9s de la baralla interna \u00e9s una estrat\u00e8gia temer\u00e0ria. \u00c9s dif\u00edcil unificar dedicant tants esfor\u00e7os a destruir el teu futur aliat. Genera desafecci\u00f3 general. Anticossos a les teves bases. Com les convences despr\u00e9s de la bondat d’un acord? La foguera que encens contra el teu adversari, al final tamb\u00e9 et socarrima a tu<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s contundent \u00e9s Santiago Alba Rico<\/strong>, al pr\u00f2leg de l\u2019edici\u00f3 en castell\u00e0 del llibre d’Asens<\/strong>: \u00abAlg\u00fa va dir que \u00aben el futur s’estudiaria el naixement de Podem a les facultats de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques\u00bb. Tamb\u00e9 s’estudiar\u00e0, probablement, la seva esfondrament, despr\u00e9s d’un curs vital celer\u00edssim, ja que en nom\u00e9s deu anys va passar de tocar el cel a descompondre’s en un munt d’estelles sense sutura possible\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Estem destinats a repetir sempre la mateixa hist\u00f2ria? \u00c9s demostrable que el camp plural i com\u00fa de les esquerres guanya for\u00e7a quan es creen unions \u00e0mplies amb programes viables, quan es construeix amistat pol\u00edtica. El contrari tamb\u00e9 \u00e9s perfectament verificable: la possibilitat de formar i mantenir majories d’esquerres es destrueix quan la divisi\u00f3 s’imposa. Les lli\u00e7ons del passat s\u00f3n clares, particularment a Espanya, on durant d\u00e8cades es va haver de lluitar simult\u00e0niament a dos fronts: contra la dictadura i contra les divisions entre els seus oponents.<\/p>\n\n\n\n

Estem condemnats a no sumar, a no poder? S’ha dit que les crides a la unitat s\u00f3n una fa\u00e7ana comunicativa per reduir el discrepant i que \u00absi aix\u00f2 \u00e9s la unitat, aleshores caldr\u00e0 fer una altra cosa<\/em>\u00bb. Per\u00f2 el que apareix a l’horitz\u00f3 \u00e9s una descoratjadora pugna pel \u201csorpasso<\/em>\u201d, aquesta vegada entre opcions enfrontades a l’esquerra del socialisme, i amb repercussions que van molt m\u00e9s enll\u00e0, perqu\u00e8 afecten el conjunt de la societat.<\/p>\n\n\n\n

Per explicar els cicles de fragmentaci\u00f3 de les esquerres s’invoquen en general raons de tipus subjectiu: el ca\u00efnisme, el personalisme, la libido dominandi<\/em>, les derives multiformes del poder. Ho deia fa poc Costa-Gavras<\/strong>, en una entrevista: \u00abPotser estigui a la naturalesa humana l’\u00e0nsia per dominar els altres i potser estiguem condemnats a suportar lideratges insensats pels segles dels segles sense que importi gens el benefici com\u00fa, per a tot el poble, que hauria de ser l’\u00fanica motivaci\u00f3<\/em>\u00bb. El cineasta, de 92<\/strong> anys, ha vist de tot: guerres, dictadures, esperances frustrades, estrelles fugaces, divisions in\u00fatils. S’ha guanyat el dret al pessimisme.<\/p>\n\n\n\n

Un altre nonagenari, Jos\u00e9 Mujica<\/strong>, expresident d’Uruguai, ha apuntat a la mateixa direcci\u00f3. Diu que l’individualisme \u00e9s avui una \u00abcultura de fet<\/em>\u00bb que el capitalisme esperona subliminalment a les nostres societats, i que fins i tot penetra a l’interior dels moviments alternatius. A Pepe Mujica<\/strong> l’exaspera constatar que “les esquerres es divideixen per idees i les dretes s’uneixen per interessos<\/em>“. Crida a recobrar l’altruisme, no per una pru\u00efja de \u00abbonisme<\/em>\u00bb ingenu, sin\u00f3 per pur realisme, per efic\u00e0cia elemental.<\/p>\n\n\n\n

Al costat dels factors lligats a la condici\u00f3 humana, les divisions de les esquerres solen respondre a problemes objectius que se situen als \u00abterritoris de frontera<\/em>\u00bb de les nostres societats. Un se situa entre els sectors motivats per les condicions \u00absocials<\/em>\u00bb (serveis p\u00fablics, salaris, seguretat, etc.) i els que es mouen m\u00e9s per motius \u00abpostmaterials<\/em>\u00bb, culturals o identitaris (drets civils, de g\u00e8nere, nacionalitaris, etc.). Un segon \u00abterritori de frontera<\/em>\u00bb es d\u00f3na entre el m\u00f3n del treball estable i el del treball precari; i un tercer, entre el m\u00f3n assalariat (estable i precari) i el de les classes mitjanes que temen el declivi.<\/p>\n\n\n\n

Si s’impulsen i mantenen les aliances estrat\u00e8giques adequades, aquestes tres zones frontereres generen energia pol\u00edtica, unit\u00e0ria i majorit\u00e0ria. Cal afegir que a Espanya aquestes tres aliances necess\u00e0ries s\u00f3n en realitat quatre, com els mosqueters, perqu\u00e8 s\u2019hi suma la diversitat territorial. En tot cas, i a tot arreu, el repte prioritari \u00e9s avui superar la falsa i nefasta confrontaci\u00f3 \u201cwoke<\/em>\u201d\/\u201cantiwoke<\/em>\u201d, que tan suculents beneficis subministra al trumpisme i a les altres dretes radicals.<\/p>\n\n\n\n

Un altre repte principal de les esquerres \u00e9s el de la continu\u00eftat. A les forces de la \u00abnova pol\u00edtica<\/em>\u00bb es donen problemes d’emmagatzematge comparables al repte encara irresolt de les bateries i altres procediments per retenir l’energia solar, o l’e\u00f2lica. Els nous moviments han estat molt entr\u00f2pics, de vegades gaireb\u00e9 pirot\u00e8cnics.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEn pol\u00edtica<\/em>\u00bb, escriu Asens<\/strong> al seu llibre, \u00abla radicalitat no es mesura per les samarretes que portem, pels cops de pit o la gesticulaci\u00f3. Tampoc no es mesura per les intencions, sin\u00f3 pels resultats. Per la capacitat per transformar la vida de la gent<\/em>\u00bb. Demanar a les esquerres m\u00e9s sentit com\u00fa i m\u00e9s ofici (m\u00e9s m\u00e0 esquerra) no \u00e9s una ret\u00f2rica crida a la unitat. \u00c9s un crit d\u00b4alerta. Ens enfrontem al r\u00e0pid desenvolupament de nous fets i circumst\u00e0ncies, el significat i la direcci\u00f3 dels quals encara no podem albirar plenament, per\u00f2 que sabem brutals i molt perillosos. En aquestes condicions, l’exig\u00e8ncia d’unitat \u00e9s una reclamaci\u00f3 \u00e0mplia, majorit\u00e0ria i instintiva, de resposta inexcusable, perqu\u00e8 les funestes conseq\u00fc\u00e8ncies de la divisi\u00f3 de les esquerres no afectarien \u00fanicament els seus promotors. \u00c9s el futur de la societat en conjunt el que est\u00e0 en risc.<\/p>\n\n\n\n

publicat a ElDiario<\/a>, 29 d\u2019abril de 2025<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Podem sumar? Una de les raons (n\u2019hi ha unes quantes) de l’ascens del trumpisme internacional ha estat l’acci\u00f3 i la inacci\u00f3 pr\u00e8vies de l’esquerra i el centreesquerra, sobretot en dos aspectes principals. La crisi financera i social del 2008, que va erosionar a fons els programes neoliberals de desregulaci\u00f3, no va ser aprofitada efica\u00e7ment per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36390,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,15,1],"tags":[],"class_list":["post-36382","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36382","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36382"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36382\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36393,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36382\/revisions\/36393"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36390"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36382"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36382"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36382"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}