{"id":36375,"date":"2025-04-29T09:06:55","date_gmt":"2025-04-29T07:06:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36375"},"modified":"2025-04-29T09:06:57","modified_gmt":"2025-04-29T07:06:57","slug":"jordi-font-el-llegat-de-pilar-figueras","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-el-llegat-de-pilar-figueras\/","title":{"rendered":"Jordi Font: El llegat de Pilar Figueras"},"content":{"rendered":"\n

Pilar Figueras <\/strong>formava part del nucli que, al voltant de Marta<\/strong> Mata<\/strong>, havia impulsat l\u2019Escola de Mestres \u201cRosa Sensat\u201d<\/em><\/strong>, amb Montserrat Casas<\/strong>, Irene Balaguer, M. Josep Udina<\/strong>, Assumpta<\/strong> Baig<\/strong>… i, segurament, altres noms que ara mateix no recordo. <\/p>\n\n\n\n

La Pilar <\/strong>hi desembocava a partir de l\u2019Escola Costa i Llobera<\/strong>, dirigida per Pere Darder,<\/strong> on havia fet o faria de mestre d\u2019educaci\u00f3 infantil, prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, aix\u00ed com d\u2019especialista en m\u00fasica. El seu coneixement pedag\u00f2gic i musical, la durien tamb\u00e9 a ser professora de did\u00e0ctica de la m\u00fasica de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, aix\u00ed com vicerectora d\u2019Escoles Universit\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

Cap a mitjans dels setanta, quan el r\u00e8gim franquista\u00a0comen\u00e7ava a esquerdar-se i la resist\u00e8ncia democr\u00e0tica trobava un eco considerable entre la gent, el nucli de \u201cRosa Sensat<\/em><\/strong>\u201d va concloure que, arribat el moment, alg\u00fa hauria d\u2019assumir responsabilitats pol\u00edtiques, per fer avan\u00e7ar la pedagogia i fer-ho per a tothom. La Marta Mata<\/strong> ho va sintetitzar girant la famosa afirmaci\u00f3 de Rafael<\/strong> Campalans<\/strong>: \u201cpol\u00edtica \u00e9s pedagogia<\/em>\u201d. Ella va afirmar que, per poder avan\u00e7ar realment, caldria assumir que \u201cpedagogia \u00e9s pol\u00edtica<\/em>\u201d i disposar-se a dissenyar lleis i pol\u00edtiques de govern que fessin girar les coses.\u00a0
\u00a0\u00a0
Just en aquell moment, l\u2019espai socialista\u00a0estava refonent-se i ampliant-se. Alguns membres d\u2019aquell nucli de l\u2019Escola de Mestres \u201cRosa Sensat<\/em><\/strong>\u201d estaven en contacte amb el Moviment Socialista de Catalunya (de Joan Revent\u00f3s<\/strong>, Raimon Obiols<\/strong>, Josep Vidal<\/strong>…) i va venir rodat: es van incorporar al proc\u00e9s obert de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya (CSC, 1974<\/strong>) cap al PSC-Congr\u00e9s (1976<\/strong>) i cap a l\u2019actual PSC (1978<\/strong>). La Pilar Figueres<\/strong>, en aquell red\u00f3s, hi tenia tamb\u00e9 un altre nexe: el seu company, el professor Josep M\u00aa Vegara<\/strong>, futur catedr\u00e0tic de la Universitat Aut\u00f2noma, que s\u2019havia incorporat a CSC amb els efectius de l\u2019ex-Front Obrer de Catalunya (de Pasqual<\/strong> Maragall<\/strong>, Isidre Molas<\/strong>…). Sense voler-ho, la Pilar<\/strong> resultava ser una frontissa entre aquests dues tradicions o sensibilitats, que tenien un pes determinant entre els diversos afluents que hi havien conflu\u00eft i que, encara m\u00e9s, hi confluirien.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Potser era aquesta ubicaci\u00f3 fortu\u00efta a cavall de dues sensibilitats que la feien filar m\u00e9s prim del que era costum, evitant els f\u00e0cils rampells dial\u00e8ctics i tractant sempre d\u2019assolir un m\u00e0xim d\u2019equanimitat. Era una conducta que aplicaria, en endavant, a tantes altres dualitats que l\u2019evoluci\u00f3 de les coses produiria, amb altres protagonistes i significacions.  Enmig d\u2019un debat, en una reuni\u00f3 o assemblea, quan jo acabava d\u2019intervenir -que era en comptades ocasions-, m\u00e9s o menys carregat de raons, els ulls se me n\u2019hi anaven. Ella assentia lleument: b\u00e9. O no assentia gens ni mica i no li trobava la mirada: era senyal que alguna ra\u00f3 important estava de l\u2019altre costat i que jo no havia d\u2019ignorar-ho… Des d\u2019aleshores, n\u2019han passat moltes de coses als rengles socialistes. Ella sempre hi ha sigut, en hores altes i en hores baixes. Ha estat una pres\u00e8ncia constant, equ\u00e0nime, pacificadora, molt s\u00e0via. Coincidir-hi, sempre ha estat una garantia d\u2019encert.  <\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019arribada de la democr\u00e0cia, aquell nucli <\/strong>de \u201cRosa Sensat<\/em><\/strong>\u201d es disposaria a assumir les corresponents responsabilitats pol\u00edtiques, amb Marta Mata<\/strong> al capdavant. De primer, a l\u2019Ajuntament de Barcelona, que havia estat fam\u00f3s, els anys vint i trenta, per les seves escoles innovadores. Pilar Figueras<\/strong> va fer de directora dels seus Serveis Pedag\u00f2gics i, despr\u00e9s, de directora del Conservatori Superior de M\u00fasica de Barcelona i responsable d\u2019Ensenyaments Musicals. <\/p>\n\n\n\n

La Marta Mata <\/strong>no trigaria a passar al Parlament de Catalunya <\/strong>per impulsar, l\u2019any 1983<\/strong>, la Llei de la llengua -amb una envergadura fundacional-  i la Llei CEPEPC<\/strong> (Col\u2022lectiu d’Escoles per l’Escola P\u00fablica Catalana), que resoldria la situaci\u00f3 de provisionalitat de tantes escoles innovadores, d\u2019iniciativa privada o cooperativa, per\u00f2 amb vocaci\u00f3 de servei p\u00fablic. Enllestida aquesta feina, passaria al Congr\u00e9s dels Diputats, per impulsar una altra eina fonamental, la LODE<\/strong> (Llei  Org\u00e0nica Reguladora del Dret a l\u2019Educaci\u00f3), amb la qual establiria la generalitzaci\u00f3 dels Consells Escolars, instituint al conjunt espanyol la corresponsabilitat pedag\u00f2gica de ciutats, escoles i fam\u00edlies.<\/p>\n\n\n\n

Artur Martorell <\/strong>ja ho havia mig dit: \u201cSi l\u2019escola ha de ser un aprenentatge de la vida, fem que l\u2019escola sigui la mateixa vida\u2026Que tingui cor i bategui, que emocioni, que entristeixi, que s\u2019alegri, que celebri les festes i plori el dol<\/em>\u201d. D\u2019aqu\u00ed, a la idea de la ciutat com un tot educador, hi havia un sol pas. \u00c9s el que van fer, particularment, Marta Mata<\/strong> i Pilar Figueras<\/strong>. La soluci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 no passava per uns mestres dotats de s\u00faper poders, inexistents en la realitat, capa\u00e7os d\u2019entomar-ho tot, de lidiar en solitari amb la delegaci\u00f3 de responsabilitats que tothom els feia alegrement.<\/p>\n\n\n\n

Les influ\u00e8ncies sobre els infants s\u2019havien multiplicat. Els mitjans de comunicaci\u00f3, sobretot les teles,  s\u2019havien fet omnipresents. I no diguem el que passaria amb l\u2019eclosi\u00f3 de les xarxes socials, que encara ni tan sols s\u2019entreveia\u2026 Calia armar una alian\u00e7a educadora entre ciutat, escoles i fam\u00edlies, que sum\u00e9s capacitats i an\u00e9s a l\u2019una, que pogu\u00e9s compensar tants altres efectes dissolvents, dotant els infants de valors s\u00f2lids i d\u2019eines \u00fatils per a un discerniment saludable, que els dot\u00e9s de llibertat i de responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n

El 1992<\/strong> ol\u00edmpic, n\u2019esdevindria la rampa. Jacques Delors<\/strong> tamb\u00e9 havia formulat la idea de la \u201cville \u00e9ducatrice<\/em>\u201d. Pilar Figueres<\/strong> se n\u2019encarregaria i, d\u2019acord amb Marta Mata<\/strong> i Pasqual Maragall<\/em>, posaria els fonaments i impulsaria l\u2019Associaci\u00f3 Internacional de Ciutats Educadores<\/strong> (AECI<\/strong>). En va organitzar el Ier Congr\u00e9s Internacional, celebrat el 1990<\/strong>, a Barcelona, del qual en va sorgir la Carta de Ciutats Educadores. El 1994<\/strong>, es constituiria l\u2019Associaci\u00f3, assumint-ne ella la secretaria general fins al 2012<\/strong>. La Carta s\u2019assenta sobre una idea central: l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019infant o el jove es nodreix, no tan sols de les fonts escolars i acad\u00e8miques, sin\u00f3 tamb\u00e9  i de manera creixent de moltes altres fonts del seu entorn vital, \u00e9s a dir, de la seva ciutat o el seu poble.  I, davant dels riscs creixents de degradaci\u00f3 dels valors \u00e8tics i democr\u00e0tics de la conviv\u00e8ncia, es conjura per impulsar \u201cla formaci\u00f3 en valors i pr\u00e0ctiques de ciutadania democr\u00e0tica que fomenten el respecte, la toler\u00e0ncia, la participaci\u00f3, la responsabilitat, l\u2019inter\u00e8s pel que \u00e9s p\u00fablic i el comprom\u00eds amb el b\u00e9 com\u00fa<\/em>.\u201d Avui, aquesta xarxa agrupa 500<\/strong> ciutats de 5<\/strong> continents, amb un prop\u00f2sit educatiu compartit. \u00c9s el llegat de Pilar Figueras<\/strong>, mestra exemplar. I pres\u00e8ncia constant, equ\u00e0nime, pacificadora, molt s\u00e0via. 
<\/p>\n\n\n\n

Naci\u00f3 Digital<\/a> <\/strong><\/p>\n\n\n\n

28<\/strong> d\u2019abril de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pilar Figueras formava part del nucli que, al voltant de Marta Mata, havia impulsat l\u2019Escola de Mestres \u201cRosa Sensat\u201d, amb Montserrat Casas, Irene Balaguer, M. Josep Udina, Assumpta Baig… i, segurament, altres noms que ara mateix no recordo.  La Pilar hi desembocava a partir de l\u2019Escola Costa i Llobera, dirigida per Pere Darder, on havia fet …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36378,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,7,1],"tags":[],"class_list":["post-36375","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36375","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36375"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36375\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36379,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36375\/revisions\/36379"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36375"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36375"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36375"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}