{"id":36333,"date":"2025-04-02T09:44:48","date_gmt":"2025-04-02T07:44:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36333"},"modified":"2025-04-02T09:44:50","modified_gmt":"2025-04-02T07:44:50","slug":"jordi-font-illa-de-ventotene","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-illa-de-ventotene\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Illa de Ventotene"},"content":{"rendered":"\n

\u201c<\/strong>L\u2019Europa d\u2019Altiero Spinelli<\/strong> no \u00e9s la meva<\/em>\u201d, <\/strong>ha sentenciat Giorgia Meloni, <\/strong>tot citant parcialment el Manifest de Ventotene<\/strong>, amb la intenci\u00f3 de desfigurar-ne el contingut i facilitar-ne l\u2019estigmatitzaci\u00f3. Spinelli<\/strong>, Ventotene<\/strong>… Ves per on la Meloni<\/strong> acaba de posar en circulaci\u00f3 dos noms pr\u00e0cticament desconeguts per a la gran majoria de la ciutadania europea d\u2019avui. Dos noms que, tanmateix, pertanyen a l\u2019ADN<\/strong> del projecte europeu. De l\u2019Europa federalitzant, democr\u00e0tica i en pau. De l\u2019Europa de la igualtat de drets i oportunitats, que fa de la llibertat i la dignitat, ja no una ret\u00f2rica, sin\u00f3 una realitat que tendeix a situar-se a l\u2019abast del ciutad\u00e0 ras, amb una important redistribuci\u00f3 de rendes que dona lloc, entre altres coses, a una sanitat i una educaci\u00f3 per a tothom. \u00c9s habitual que no siguem conscients de les coses que gaudim. Per nova i excel\u00b7lent que sigui la fita assolida, passa de seguida a formar part de la nostra normalitat i oblidem com era abans (tendim a oblidar els mals records). <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que no vivim a Arc\u00e0dia<\/strong> i que l\u2019invent resulta, a voltes, massa lluny\u00e0 i burocr\u00e0tic, tot i que de vegades tamb\u00e9 es mostra capa\u00e7 de superar-se a si mateix, com amb el tractament de la crisi de la Covid<\/strong> respecte del donat a la crisi de 2008<\/strong>. Ens cal abundar en aquesta direcci\u00f3 i accelerar la recta final de la construcci\u00f3 europea, amb la culminaci\u00f3 de l\u2019Europa pol\u00edtica, deixant enrere el predomini de les taifes dels estats naci\u00f3 i obrint pas a una Uni\u00f3 federal m\u00e9s forta, que resulti directament de la voluntat ciutadana.     <\/p>\n\n\n\n

I cal sobretot assegurar el que tenim. Perqu\u00e8 no hi ha cap fita irreversible. Hem comprovat que la hist\u00f2ria no va sempre cap endavant i que tamb\u00e9 pot caminar com els crancs. Dep\u00e8n de quines idees esdevinguin hegem\u00f2niques i legitimin un o altre sentit de la marxa. Ho endevinem, avui, davant la transgressi\u00f3 escandalosa dels impl\u00edcits internacionals establerts l\u2019endem\u00e0 de la II Guerra Mundial<\/strong>. Sembla que, de sobte, salten tots els l\u00edmits virtuosos i s\u00f3n els pinxos, els perdona-vides, els qui es fan amb el tim\u00f3 a les dues pot\u00e8ncies que s\u00f3n de refer\u00e8ncia per a Europa: els EUA<\/strong> i R\u00fassia<\/strong>. I es deixen entreveure conniv\u00e8ncies insospitades entre elles, en detriment d\u2019altres parts m\u00e9s indefenses, entre les quals Europa. Europa, per als milhomes, \u00e9s el model pol\u00edtic a batre, perqu\u00e8 contrav\u00e9 la l\u00f2gica dels oligarques que manen a banda i banda… \u00c9s just ara, quan sentim aquesta tibada, que el cuc europeista reviscola entre nosaltres i ens dona consci\u00e8ncia de qu\u00e8 tenim i podem perdre. I ho descobrim com una fita irrenunciable a defensar. La Meloni<\/strong>, paradoxalment, amb les seves f\u00f2bies, ens ensenya el cam\u00ed a seguir.  <\/p>\n\n\n\n

Ventotene <\/strong>\u00e9s una petita illa d\u2019origen volc\u00e0nic, d\u20191,5<\/strong> quil\u00f2metres quadrats de superf\u00edcie, al mig del mar Tirr\u00e8<\/strong>, a l\u2019oest de la Camp\u00e0nia<\/strong>. Va ser lloc de desterraments des de la Roma Antiga, passant pel regnat dels Borbons-Dues Sic\u00edlies <\/strong>i fins a Mussolini<\/strong>. El Duce<\/strong> hi va desterrar, entre altres, tres individus que aprofitarien aquella reclusi\u00f3 per reflexionar i redactar el manifest \u201cPer una Europa lliure i unida<\/em><\/strong>\u201d (1941<\/strong>), un text que el moviment europeista de postguerra va considerar el seu referent fundacional. \u200bEren Altiero Spinelli<\/strong><\/a> -citat per Meloni<\/strong>-, Ernesto Rossi<\/strong><\/a> i Eugenio Colorni<\/strong><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Altiero Spinelli<\/a>, que tindria aviat una influ\u00e8ncia decisiva <\/strong>sobre els denominats \u201cpares d\u2019Europa<\/em>\u201d: Alcide De Gasperi<\/strong><\/a>, Paul-Henri<\/strong> Spaak<\/strong><\/a> i Jean Monnet<\/strong><\/a>; i que, posteriorment, seria responsable del Pla Espinelli, aprovat pel Parlament Europeu el 1984<\/strong>, en favor d\u2019un tractat per a una Uni\u00f3 Europea federal, que inspiraria la marxa dels Tractats de la UE, els anys vuitanta i noranta. \u200bErnesto Rossi<\/strong><\/a>, que el 1925<\/strong>, havia fundat el peri\u00f2dic clandest\u00ed Non Mollare<\/em><\/strong> i havia estat dirigent de l\u2019organitzaci\u00f3 antifeixista Giustizia e Libert\u00e0<\/strong>; i que, posteriorment, s\u2019afiliaria al Partito Radicale<\/strong> i es dedicaria al periodisme d\u2019investigaci\u00f3 a Il Mondo<\/em><\/strong>. I Eugenio Colorni<\/strong><\/a>, resistent antifeixista, que seria un dels dirigents del Centro interno socialista<\/strong> (Mil\u00e1, 1934<\/strong>), i que el 1943<\/strong>, fugat de la reclusi\u00f3, es dedicaria a l\u2019organitzaci\u00f3 del PSIUP<\/strong> (a partir del PSI<\/strong> i d\u2019una organitzaci\u00f3 de joves resistents), seria redactor en cap de l\u2019Avanti<\/em><\/strong>! i, pocs dies abans de l\u2019alliberament de Roma, moriria a mans d\u2019una patrulla de soldats feixistes. <\/p>\n\n\n\n

Raimon Obiols<\/strong>, al seu darrer llibre El temps esquerp<\/a><\/em> <\/strong>ens parla d\u2019una faceta especialment atractiva de Colorni<\/strong>, molt relacionada tamb\u00e9 amb el pensament pol\u00edtic que gestaria la Uni\u00f3 Europea: Colorniva aprendre \u201ca malfiar-se de les grans idees (sobretot de les grandioses) i a substituir l\u2019ambici\u00f3 de les teories abstractes i les concepcions globals per la pr\u00e0ctica constant de l\u2019atenci\u00f3 a la recerca de petites idees, de \u2018petites peces de coneixement\u2019. Calia observar i observar-se (…) i nom\u00e9s despr\u00e9s inferir, comparar, generalitzar (i despr\u00e9s sotmetre les generalitzacions a dubte i revisi\u00f3).<\/em>\u201d  <\/p>\n\n\n\n

Tres insurgents contra el feixisme i contra tot pensament absolut, a risc de deixar-hi la pell. Empresonats i desterrats pel Duce<\/strong> a l\u2019illa de Ventotene<\/strong>, van destil\u00b7lar un testament pol\u00edtic que va ser llavor de l\u2019Europa que som i sobretot de l\u2019Europa que volem ser. I que cal defensar i fer culminar contra els fanfarrons tavernaris i les seves bravates.    
<\/p>\n\n\n\n

Publicat a Naci\u00f3Digital<\/a><\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cL\u2019Europa d\u2019Altiero Spinelli no \u00e9s la meva\u201d, ha sentenciat Giorgia Meloni, tot citant parcialment el Manifest de Ventotene, amb la intenci\u00f3 de desfigurar-ne el contingut i facilitar-ne l\u2019estigmatitzaci\u00f3. Spinelli, Ventotene… Ves per on la Meloni acaba de posar en circulaci\u00f3 dos noms pr\u00e0cticament desconeguts per a la gran majoria de la ciutadania europea d\u2019avui. Dos noms …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36336,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[106,25],"class_list":["post-36333","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-europa","category-general","tag-federalisme","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36333","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36333"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36333\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36338,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36333\/revisions\/36338"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36336"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36333"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36333"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36333"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}