{"id":36283,"date":"2025-03-25T19:16:21","date_gmt":"2025-03-25T18:16:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36283"},"modified":"2025-03-25T22:13:37","modified_gmt":"2025-03-25T21:13:37","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-393-el-cas-comorera-segons-batista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-393-el-cas-comorera-segons-batista\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/393 (El cas Comorera, segons Batista)"},"content":{"rendered":"\n

Una de les coses que he apreciat del llibre d\u2019Antoni Batista<\/strong> \u00abLa veritat sobre el cas Comorera<\/a><\/em><\/strong>\u00bb \u00e9s la frase d\u2019Arthur Conan<\/strong> Doyle<\/strong> que l\u2019encap\u00e7ala: \u00abLa vida \u00e9s infinitament m\u00e9s estranya que qualsevol cosa que pugui inventar la ment humana<\/em>\u00bb. \u00c9s ben cert, i en s\u00f3n un bon exemple les interessants informacions, moltes d\u2019elles in\u00e8dites, que Batista<\/strong> ha aportat en aquest llibre sobre els darrers anys de la vida de Joan Comorera<\/a><\/strong>, que va ser secretari general del PSUC<\/strong> i Conseller de la Generalitat de Catalunya.
<\/p>\n\n\n\n

El llibre es llegeix d\u2019una revolada, com una novel\u00b7la polic\u00edaca. Batista<\/strong> evoca Josep Benet<\/strong> per qualificar el seu intent: vol situar-se \u00aben la sinapsi entre hist\u00f2ria i periodisme<\/em>\u00bb. Objectiu assolit: l\u2019autor ha condensat i destil\u00b7lat una enorme quantitat de materials (\u00abvuit grans caixes d\u2019emmagatzemament<\/em>\u00bb), els ha treballat amb rigor, i n\u2019ha sortit un text apassionat i apassionant. <\/p>\n\n\n\n

El t\u00edtol resp\u00f2n al contingut, per b\u00e9 que no literalment. Vull dir que tot i contenir molt\u00edssima informaci\u00f3, no arriba a resoldre plenament l\u2019enigma de la detenci\u00f3 de Comorera<\/strong>. No queda del tot aclarit com la policia de Franco<\/strong> va saber, i qui concretament li va fer saber, que el \u00absenyor Planes<\/strong><\/em>\u00bb, que vivia al  carrer de Consell de Cent 248<\/strong>, 4<\/strong>rt, 2<\/strong>\u00aa de Barcelona, era en realitat Joan Comorera<\/strong>, el destitu\u00eft secretari general del PSUC<\/strong>.  El llibre d\u00f3na pistes sobre un parell de  confidents (un a la direcci\u00f3 del PCE<\/strong>, l\u2019altre en el cercle de Comorera<\/strong>), <\/em>sobre el paper dels serveis d\u2019informaci\u00f3 brit\u00e0nics (l\u2019MI6<\/strong>) i bascos (la \u00abRed<\/em><\/strong>\u00bb), sobre l\u2019espionatge franquista infiltrat entre els espanyols a Moscou, sobre les den\u00fancies de la Pirenaica;  per\u00f2 els noms i els detalls  concrets de la delaci\u00f3 resten a la penombra. \u00c9s raonable suposar que mai s\u2019acabaran d\u2019escatir. \u00c9s simptom\u00e0tica la conclusi\u00f3 de Batista<\/strong>, en una entrevista a l\u2019Ara<\/strong><\/a>: \u00abA Comorera<\/strong> el van apunyalar una mica entre tots<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

El llibre de Batista<\/strong> \u00e9s recomanable com a m\u00ednim per dos motius. Amb una base documental impressionant, acumulada al llarg dels anys, tra\u00e7a amb talent la narraci\u00f3 d\u2019un drama pol\u00edtic i hum\u00e0 que \u00e9s indispensable con\u00e8ixer si es vol comprendre b\u00e9 la hist\u00f2ria i la realitat pol\u00edtica de la Catalunya contempor\u00e0nia. Un segon motiu em sembla tamb\u00e9 important: ens mostra, amb la narraci\u00f3 d\u2019un cas extrem, que les coses no son mai en blanc i negre, sin\u00f3 acolorides amb les m\u00faltiples gammes (incloses les m\u00e9s  tr\u00e0giques, en aquest cas), que aporten les circumst\u00e0ncies i  les psicologies de les persones. 
<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als dirigents coetanis de Comorera<\/strong> al PSUC<\/strong>, Batista<\/strong> fa unes valoracions que coincideixen amb les que, en el seu moment, vam fer des del camp socialista. Amb en Joan Revent\u00f3s<\/strong> vam tenir una bona relaci\u00f3 amb els comoreristes (Massip<\/strong>, Bernad\u00f3<\/strong>, Planes<\/strong>, Mart\u00ed Salvat<\/strong>, Marl\u00e9s<\/strong>, Granier Barrera<\/strong>). Els vam  con\u00e8ixer i tractar prou  per constatar que eren gent molt valuosa. Alguns s\u2019incorporaren al MSC<\/strong>, o despr\u00e9s al PSC<\/strong>; recuperant, com escriu Batista<\/strong>, \u00abel socialisme inicial de la seva larga i atzarosa travessia<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Entre els dirigents del PSUC<\/strong> que van viure l\u2019expulsi\u00f3 de Comorera<\/strong> del PSUC<\/strong>, Batista<\/strong> distingeix entre \u00abels qui van ser part\u00edcips de l’expulsi\u00f3 o van estar-hi d’acord\u00bb <\/em> i els \u00abque van acatar o donar suport a la dr\u00e0stica mesura, tot i que amb els anys van considerar que tal com es va fer va ser un error i van maldar per la rehabilitaci\u00f3 de Comorera<\/strong><\/em>\u00bb. <\/strong> Aquesta distinci\u00f3, amb Joan Revent\u00f3s<\/strong> tamb\u00e9 la vam tenir clara, i aquest fet no fou ali\u00e8 al desenvolupament unitari que f\u00e9u possible l\u2019Assemblea de Catalunya.
<\/p>\n\n\n\n

Comorera i Creix<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un dels eixos conductors del llibre de Batista<\/strong> \u00e9s la relaci\u00f3 de Comorera<\/strong> amb Antonio<\/strong> Juan Creix,<\/strong> el comissari de la Brigada Social<\/strong> que el va detenir i interrogar durant quaranta-dos dies a les depend\u00e8ncies de la Via Laietana. A les darreres p\u00e0gines del llibre, escriu Batista<\/strong>: \u00abComorera<\/strong> va morir als 65<\/strong> anys. Si la vida se li hagu\u00e9s allargat m\u00e9s, li hauria donat l’oportunitat d’un final com el de Casablanca i potser hauria comen\u00e7at una bella amistat amb Creix<\/strong> (\u2026) No ho sabrem mai, per\u00f2, arribats a aquest final de finals, amb totes les dades a l’abast i alguns precedents notables d’enemics que es feien amics, s\u00ed que podem estar segurs que l’amistat entre Creix<\/strong> i Comorera<\/strong> hauria estat m\u00e9s probable que possible<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

No arribaria  jo a tant. M\u00e9s que d\u2019amistat podria imaginar una accentuaci\u00f3 del respecte que, segons testifica Batista<\/strong>, hi va haver entre ells durant les llargues hores d\u2019interrogatori.   A difer\u00e8ncia d\u2019altres casos, Comorera<\/strong> no fou torturat ni especialment maltractat, si es fa abstracci\u00f3 del fet que pass\u00e0 quaranta-dos dies sotm\u00e8s a interrogatoris i quaranta-dues nits dormint sobre un banc de ciment, en un soterrani humit i sinistre que anys despr\u00e9s vaig tenir ocasi\u00f3 d’experimentar en un parell d\u2019ocasions,  sortosament curtes. <\/p>\n\n\n\n

Potser algun mal pensat dir\u00e0 que, a prop\u00f2sit d\u2019Antonio Juan Creix<\/strong>, personatge singular, Batista<\/strong> s\u2019ha deixat emportar per una mena de contradict\u00f2ria simpatia. Potser veur\u00e0 en els seus dos llibres on parla  del personatge una temptativa de rehabilitaci\u00f3 per raons estranyes. No \u00e9s el cas, em sembla. D\u2019una banda, he recordat, llegint el llibre, que alg\u00fa, fa anys, em van  parlar molt b\u00e9 dels fills de Creix<\/strong>. Que Batista<\/strong> hagi  pogut accedir a la biblioteca i als papers del comissari \u00e9s significatiu d\u2019un context de seriositat i dec\u00e8ncia. D\u2019altra banda, tot i havent estat considerablement (mal)tractat pel comissari (crits,  empentes i un parell de nits a peu dret), recordo b\u00e9 que, des del primer moment, el vaig t\u00e8mer menys que al seu germ\u00e0, sempre silenci\u00f3s. S\u00f3n coses de pell que no solen enganyar.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s bastant convincent Batista<\/strong> en la seva presentaci\u00f3 de la figura d\u2019Antonio Creix <\/strong>amb tota la seva complexitat, amb punts que fan pensar. Que en ple proc\u00e9s de Burgos, l\u2019any 1970<\/strong>, Creix<\/strong> an\u00e9s a dipositar un ram de clavells blancs a la tomba an\u00f2nima de Comorera<\/strong> al cementiri de San Jos\u00e9<\/strong> no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de detall. Tampoc ho \u00e9s que desactiv\u00e9s en persona una bomba d\u2019ETA \u00abperqu\u00e8 no hi havia temps d’avisar els TEDAX, jugant-se la pell, per evitar posibles morts civils, als soterranis de la Borsa, al bell mig de Bilbao, amb el temporitzador marcant el seu tic-tac letal<\/em>\u00bb. Chapeau,<\/em> en tots dos casos: s\u00f3n detalls dignes del comissari Maigret<\/strong>. En tot cas, la valoraci\u00f3 de la complexitat de les coses i de les persones no ens ha de dur al relativisme. No \u00e9s que la realitat sigui grisa, o que tot sigui igual, si fa o no fa. La realitat \u00e9s policrom\u00e0tica, entreverada i contradict\u00f2ria, sempre interessant, sempre \u00abinfinitament estranya<\/em>\u00bb, com deia el creador de Sherlock Holmes<\/strong>.  En aquest sentit, el llibre de Batista<\/strong> \u00e9s alli\u00e7onador. \u00c9s un estudi de cas que confirma una dita de Pascal<\/strong> (\u00ab L\u2019home no \u00e9s ni \u00e0ngel ni b\u00e8stia, i qui vol fer d\u2019\u00e0ngel fa la b\u00e8stia<\/em>\u00bb), que pot aplicar-se tant a correligionaris de Comorera<\/strong> com als seus perseguidors.<\/p>\n\n\n\n

De Creix<\/strong>, Batista<\/strong> ja havia destacat, en el seu llibre La carta<\/a><\/em><\/strong>, que els franquistes m\u00e9s c\u00ednics i adaptadissos el feren servir de boc expiatori en portes de la Transici\u00f3, una situaci\u00f3 que l\u2019obsed\u00ed i que sum\u00e0 als seus records de quan, als 24<\/strong> anys, el 1938<\/strong>,  havia estat torturat a la txeca del carrer de Vallmajor<\/strong>.  
<\/p>\n\n\n\n

Els que van fer i van patir la trag\u00e8dia de la guerra civil, tenien una concepci\u00f3 de la pol\u00edtica a foc viu, com d\u2019un afer de vida o mort. En aquest sentit, els de les generacions posteriors hem tingut la sort d\u2019un temps m\u00e9s benigne; per b\u00e9 que no tots, per desgr\u00e0cia: recordo que l\u2019Ernest Lluch<\/strong> ens explicava que, quan feia la mili a artilleria i feia gu\u00e0rdia al castell de Montju\u00efc, havia pogut parlar amb  Comorera<\/strong> captiu, i li havia causat una forta impressi\u00f3.  <\/p>\n\n\n\n

P. S. 1.- <\/strong>Les \u00abnostres rehabilitacions<\/em>\u00bb, deia Susan Sontag<\/strong> a prop\u00f2sit de Leni Riefensthal<\/strong> i els seus films, \u00abno tenen la brusquedat burocr\u00e0tica d\u2019una<\/em> Enciclop\u00e8dia Sovi\u00e8tica. S\u00f3n m\u00e9s suaus, m\u00e9s insinuants<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

P. S. 2.- <\/strong>Amb el reusenc Celest\u00ed Mart\u00ed Salvat<\/strong>, comorerista fins al moll de l\u2019os que a finals dels anys seixanta es va incorporar al MSC<\/strong>,  hi vaig tenir molta relaci\u00f3. Una vegada, en els primers anys setanta, va ser detingut i interrogat durant dies a la comissaria de Reus i despr\u00e9s arrestat en el seu domicili, per un temps indefinit, amb un policia armat fent gu\u00e0rdia a la porta.  Est\u00e0vem intrigats i inquiets. Un dia ens hi vam acostar, amb Antoni Correig<\/a><\/strong>, i vaig entrar d\u2019amagatotis al domicili, per un hortet i l\u2019eixida. Parlant baix perqu\u00e8 no ens sent\u00eds el gris de gu\u00e0rdia, Mart\u00ed Salvat<\/strong> em va confirmar el que jo ja sabia: que els comoreristes no deien mai res en els interrogatoris.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les coses que he apreciat del llibre d\u2019Antoni Batista \u00abLa veritat sobre el cas Comorera\u00bb \u00e9s la frase d\u2019Arthur Conan Doyle que l\u2019encap\u00e7ala: \u00abLa vida \u00e9s infinitament m\u00e9s estranya que qualsevol cosa que pugui inventar la ment humana\u00bb. \u00c9s ben cert, i en s\u00f3n un bon exemple les interessants informacions, moltes d\u2019elles in\u00e8dites, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36323,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,285,1],"tags":[],"class_list":["post-36283","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36283"}],"version-history":[{"count":44,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36283\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36331,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36283\/revisions\/36331"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36323"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}