{"id":36236,"date":"2025-03-21T18:34:01","date_gmt":"2025-03-21T17:34:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36236"},"modified":"2025-03-21T23:17:42","modified_gmt":"2025-03-21T22:17:42","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-392-canvi-depoca-interpretacions-i-previsions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-392-canvi-depoca-interpretacions-i-previsions\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/392 (Canvi d\u2019\u00e8poca, interpretacions i previsions)"},"content":{"rendered":"\n

Canvi d\u2019\u00e8poca, Interpretacions i previsions<\/strong><\/p>\n\n\n\n

21 de mar\u00e7 de 2025<\/p>\n\n\n\n

Hi ha un consens bastant general, escriu <\/a>Branko Milanovic<\/a>,<\/strong> sobre el fet que l\u2019era de la globalitzaci\u00f3 neoliberal es pot donar per acabada. L\u2019economista serbi ho comentava a comen\u00e7aments de gener, en un article que duia per t\u00edtol \u00abTo the Finland Station<\/a><\/strong><\/em>\u00bb (\u00abA l\u2019Estaci\u00f3 de Finl\u00e0ndia<\/em>\u00bb) , on presentava Trump<\/strong> com \u00abuna eina de la hist\u00f2ria<\/em>\u00bb. Mencionant l\u2019estaci\u00f3 de Sant Petersburg on Lenin<\/strong> arrib\u00e0 el 1917<\/strong> despr\u00e9s d\u2019anys d\u2019exili, Milanovic<\/strong> establia un paral\u00b7lelisme entre aquell esdeveniment i la cerim\u00f2nia d\u2019inauguraci\u00f3 de la segona presid\u00e8ncia de Trump<\/strong>, el 20<\/strong> de gener de 2025<\/strong>. Ambdues dates simbolitzaven, venia a dir, uns moments de canvi dr\u00e0stic del curs de la hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

En el seu article, Milanovic<\/strong> no es lamentava del final de l\u2019era neoliberal, al contrari:  \u00abEl neoliberalisme<\/em> no era una ideologia de \u00absang i terra\u00bb  per\u00f2 ha matat molta gent. Abandona l’escena en olor de falsedat i deshonestedat. Poques vegades una ideologia ha estat tan menda\u00e7: reclamava la igualtat mentre generava augments de desigualtat hist\u00f2ricament sense precedents; demanava democr\u00e0cia tot sembrant anarquia, disc\u00f2rdia i caos; parlava en contra de les classes dominants mentre creava una nova aristocr\u00e0cia de riquesa i poder; demanava regles tot trencant-les totes; va finan\u00e7ar un sistema de mendacitat acad\u00e8mica que intentava erigir les mitges mentides en veritats<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019article fou criticat per Martin Wolf<\/strong><\/a>, el principal comentarista econ\u00f2mic del Financial Times<\/strong><\/em>: \u00abConec i aprecio Branko<\/strong>. Per\u00f2 trobo que aquest text \u00e9s sorprenent i, sobretot, profundament decebedor. En el passat, els intel\u00b7lectuals tamb\u00e9 van elogiar  la destrucci\u00f3 de la hipocresia burgesa provocada pel comunisme i el feixisme. Per\u00f2, com \u00e9s possible repetir avui la mateixa ingenu\u00eftat?  Trump<\/strong> nom\u00e9s anuncia el caos. El caos mai genera altra cosa que m\u00e9s caos o una reacci\u00f3 autocr\u00e0tica.  Des del meu punt de vista, cap persona decent hauria de donar la benvinguda al seu ascens al poder<\/em>\u00bb.  <\/p>\n\n\n\n

Milanovic<\/strong> va replicar immediatament: \u00abSi es llegeix amb atenci\u00f3 el meu text, no \u00e9s un elogi\u00a0 de Trump<\/strong>. Simplement s\u2019hi afirma que \u00e9s una eina de la hist\u00f2ria, que est\u00e0 posant fi al neoliberalisme global\u00bb. <\/em>La inauguraci\u00f3 de la seva segona presid\u00e8ncia \u00e9s \u00absimplement un esdeveniment simb\u00f2lic que \u00a0 marca el final de l\u2019era de globalitzaci\u00f3 neoliberal que comen\u00e7\u00e0 (en aquest episodi de globalitzaci\u00f3) amb la caiguda del Mur de Berl\u00edn\u00bb. \u00a0 <\/em>Considerava Milanovic<\/strong> que l\u2019\u00abordre neoliberal\u00bb <\/em>va comen\u00e7ar a enfonsar-se despr\u00e9s del 2008<\/strong>, i que no \u00e9s Trump<\/strong> sin\u00f3 Biden<\/strong> qui l\u2019hi don\u00e0 l\u2019estocada als EUA. <\/p>\n\n\n\n

Interpretacions<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Ara Milanovic<\/strong> <\/em>insisteix <\/em>en la seva idea, i s\u2019hi referma recolzant-se en un llibre recent (\u00abLe monde confisqu\u00e9. Essai sur le capitalisme de la finitude (XVI\u00b0-XXI\u00ae si\u00e8cle)<\/a><\/strong><\/em>\u201c ) de l\u2019economista franc\u00e8s Arnaud Orain<\/strong>, que estudia la naturalesa c\u00edclica del capitalisme mundial dels \u00faltims quatre segles. Hem entrat, escriu Orain<\/strong>, en un dels reajustaments peri\u00f2dics del capitalisme, amb el pas d\u2019un per\u00edode de lliure comer\u00e7 a un de  \u00abcomer\u00e7 armat<\/em>\u00bb caracter\u00edstic dels per\u00edodes mercantilistes. <\/p>\n\n\n\n

Al terme \u00abmercantilisme<\/em>\u00bb, Orain<\/strong> prefereix el de \u00ab capitalisme de la finitud<\/em> \u00bb, un concepte \u00abque no remet a cap teoria general ni a cap situaci\u00f3 espec\u00edfica de temps o de lloc, sin\u00f3 que repr\u00e8n l\u2019expressi\u00f3 \u00abestat d\u2019esperit\u00bb, atemporal, de l\u2019historiador Marc Bloch<\/strong><\/em>\u00bb. Orain<\/strong> el veu concretat en tres per\u00edodes concrets: els segles XVI<\/strong> a XVIII<\/strong>, el per\u00edode 1880-1945<\/strong>, i el que va de 2010<\/strong> als nostres dies. En proposa la  definici\u00f3 seg\u00fcent: \u00abEl capitalisme de la finitud  \u00e9s una vasta empresa naval i territorial de monopolitzaci\u00f3 d’actius -terres, mines, zones mar\u00edtimes, persones esclavitzades, magatzems, cables submarins, sat\u00e8l\u00b7lits, dades digitals- realitzada pels estats-naci\u00f3 i per empreses privades amb la finalitat de generar ingressos rentistes fora del principi de concurr\u00e8ncia. T\u00e9 tres caracter\u00edstiques. La  primera  \u00e9s el tancament i la privatitzaci\u00f3 dels mars (\u2026) La  segona \u00e9s la relegaci\u00f3 a un segon pla, o fins i tot la supressi\u00f3 pura i simple dels mecanismes de mercat. Els preus lliures, el comer\u00e7 multilateral i la compet\u00e8ncia son marginats en profit de zones imperials d\u2019intercanvis, monopolis,  c\u00e0rtels i coerci\u00f3 violenta. La  tercera  \u00e9s la constituci\u00f3 d’imperis formals o informals mitjan\u00e7ant la presa de control  d’empreses p\u00fabliques i privades sobre grans espais (f\u00edsics i digitals)\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00ab El capitalisme de la finitud\u00bb, <\/em>escriu Orain<\/strong>, \u00abpren una forma que, sense ser id\u00e8ntica -la hist\u00f2ria mai es repeteix- \u00e9s semblant en aquests tres per\u00edodes. El seu motor, durant cinc segles, ha estat un sentiment d’angoixa suscitat per les elits, per\u00f2 \u00e0mpliament dif\u00f3s en  les opinions  p\u00fabliques: el d’un m\u00f3n \u00abfinit\u00bb, \u00e9s a dir, limitat, acotat, que cal acaparar  de manera precipitada<\/em>\u00bb..<\/p>\n\n\n\n

Orain<\/strong> assenyala que aquestes \u00e8poques de mercantilisme han estat m\u00e9s habituals en el capitalisme que les de laissez-faire<\/em> i de lliure comer\u00e7. El seu tret caracter\u00edstic m\u00e9s important \u00e9s considerar el comer\u00e7, i fins i tot l’activitat econ\u00f2mica en general, com un joc de suma zero, i aix\u00f2 \u00abcrea un m\u00f3n que no est\u00e0 mai ni en plena pau ni en plena guerra<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Una de les ambicions del llibre, escriu l\u2019autor, \u00a0 \u00e9s proposar \u00abuna clau de lectura del\u00a0 gran combat ideol\u00f2gic que haurem de lliurar a partir d\u2019ara.\u00a0 El capitalisme de la finitud convida, en efecte, al retorn\u00a0 d’un enfocament econ\u00f2mic que evoca l’antiga f\u00edsica dels elements: aigua (els oceans), terra (els s\u00f2ls i subs\u00f2ls), aire (l\u2019espai f\u00edsic i virtual), foc (la guerra). Aix\u00f2 \u00e9s el que havia pressentit\u00a0 a mitjans del segle XX<\/strong> el jurista cat\u00f2lic alemany proper al nazisme, Carl Schmitt<\/strong> (1888<\/strong>–1985<\/strong>), que l’extrema dreta utilitza avui precisament sobre aquestes q\u00fcestions. Aquest tipus de capitalisme provoca i alimenta totes les idees nauseabundes que hem vist proliferar durant els darrers quinze anys a tot el m\u00f3n, que es\u00a0 retroalimenten en un bucle mort\u00edfer.\u00a0 Per\u00f2 l’economia de quatre elements tamb\u00e9 obre un cam\u00ed completament diferent: el d’una economia realment ecol\u00f2gica i pac\u00edfica<\/em>\u00bb.\u00a0
<\/p>\n\n\n\n

Previsions<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019avenir, tant Orain<\/strong> com Milanovic<\/strong> s\u00f3n extremadament cautes. El primer diu que \u00abTrump<\/strong> voldria poder transformar els Estats Units en una pot\u00e8ncia que actu\u00e9s com la Xina i, sobretot, com R\u00fassia, sense dependre de cap regla i practicant un imperialisme territorial desenfrenat<\/em>\u00bb, i que \u00abjuntament amb un autoritarisme creixent dins del pa\u00eds, veur\u00edem aleshores desapar\u00e8ixer tant el liberalisme pol\u00edtic com el liberalisme econ\u00f2mic<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

A l\u2019hora de fer pron\u00f2stics, Milanovic<\/strong> es remet, com a figura d\u2019autoritat, al beisbolista americ\u00e0 Yogi Berra<\/strong>: \u00ab\u00e9s dificil fer previsions, sobretot sobre el futur<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

Ambd\u00f3s participaran, el proper 25 de mar\u00e7, a un debat a Paris<\/strong><\/a>, que caldr\u00e0 seguir amb atenci\u00f3. Aquest \u00e9s el text introductori<\/a> <\/strong>que ha preparat Orain<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

P. S. – <\/strong>A Yogi Berra<\/strong>, com a Joan<\/strong> Pich i Pon<\/strong><\/a>, se li ha atribu\u00eft una llarga llista de frases c\u00e9lebres<\/a>, algunes aut\u00e8ntiques per\u00f2 moltes ap\u00f2crifes. Algunes s\u00f3n molt bones: \u00abEn teor\u00eda no hi ha\u00a0 difer\u00e8ncia entre la teor\u00eda i la pr\u00e0ctica; en la pr\u00e1ctica s\u00ed<\/em>\u00bb, \u00abQuan arribis a una cru\u00eflla, segueix recte<\/em>\u00bb, \u00abSi no saps on vas, pots acabar a qualsevol altre lloc<\/em>\u00bb, \u00abEl futur ja no \u00e9s el que era<\/em>\u00bb, \u00abS\u2019observa molt<\/em> mirant<\/em>\u00bb, etc.
_____________________<\/p>\n\n\n\n

Branko Milanovic<\/strong>, A la Estaci\u00f3n de Finlandia<\/a><\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Branko Milanovic<\/strong>, El capitalismo de la finitud: pesimismo y belicosidad<\/a><\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Arnaud Orain<\/strong>, Le Monde confisqu\u00e9. Essai sur le capitalisme de la finitude (XVI\u00b0-XXI si\u00e8cle<\/strong><\/em><\/a>)<\/strong><\/em><\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Arnaud Orain<\/strong>, Mercantilismo y capitalismo de la finitud: los or\u00edgenes del imperio Trump<\/a><\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les cinquanta frases m\u00e9s bones de Yogi Berra<\/a><\/strong> (en angl\u00e8s)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Canvi d\u2019\u00e8poca, Interpretacions i previsions 21 de mar\u00e7 de 2025 Hi ha un consens bastant general, escriu Branko Milanovic, sobre el fet que l\u2019era de la globalitzaci\u00f3 neoliberal es pot donar per acabada. L\u2019economista serbi ho comentava a comen\u00e7aments de gener, en un article que duia per t\u00edtol \u00abTo the Finland Station\u00bb (\u00abA l\u2019Estaci\u00f3 de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36256,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,49,1],"tags":[],"class_list":["post-36236","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36236","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36236"}],"version-history":[{"count":39,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36236\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36282,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36236\/revisions\/36282"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36256"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36236"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36236"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36236"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}