{"id":36228,"date":"2025-03-20T10:55:29","date_gmt":"2025-03-20T09:55:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36228"},"modified":"2025-03-20T10:55:30","modified_gmt":"2025-03-20T09:55:30","slug":"jordi-font-la-loles-imprescindible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-la-loles-imprescindible\/","title":{"rendered":"Jordi Font: \u00abLa Loles\u00bb, imprescindible"},"content":{"rendered":"\n

Ho deia l\u2019altre dia Ivan San Antonio<\/strong>, al diari Sport<\/strong><\/em>, un mitj\u00e0 ben diferent de les tribunes pol\u00edtiques des de les quals solem parlar-ne: \u201cCatalunya nom\u00e9s ser\u00e0 possible si la seva gent ent\u00e9n que hi cabem tots\u201d<\/em>. Ho deia arran del documental Revoluci\u00f3 304<\/strong> sobre Lamine<\/strong> Yamal<\/strong><\/a>, on surten tamb\u00e9 altres \u201cnov\u00edssims catalans<\/em>\u201d, de fenotips diversos i cultures h\u00edbrides. Dic \u201cnov\u00edssims catalans<\/em>\u201d en refer\u00e8ncia als \u201cnous catalans<\/em>\u201d o \u201caltres catalans<\/em>\u201d de Paco Candel<\/strong>, de proced\u00e8ncia llunyana i recent els uns i de proced\u00e8ncia espanyola i antiga els altres.<\/p>\n\n\n\n

No es tracta nom\u00e9s dels que van arribar o acaben d\u2019arribar, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels seus fills, nascuts aqu\u00ed, per\u00f2 amb una llengua inicial o familiar diferent de la catalana, per m\u00e9s que despr\u00e9s aprenguin el catal\u00e0 a l\u2019escola i escoltin Oques Grasses<\/strong> i descobreixin la Rodoreda<\/strong> o Ausi\u00e0s March<\/strong>. S\u00f3n combinats singulars, com tothom, per\u00f2 diferents dels combinats habituals anteriors. La cultura sempre \u00e9s combinaci\u00f3, sempre \u00e9s h\u00edbrida, en siguem molt o poc conscients. Ho deia V\u00e1clav Havel<\/strong> a prop\u00f2sit de la identitat: \u00e9s com una ceba, feta de moltes capes, algunes de coincidents entre els membres del grup, per\u00f2 altres de m\u00e9s rares i fins i tot d\u2019ex\u00f2tiques i sorprenents. \u00c9s la gr\u00e0cia dels humans, all\u00f2 que ens fa interessants entre nosaltres. Que tedi\u00f3s seria que tots f\u00f3ssim id\u00e8ntics, absolutament previsibles, sense possibilitat de sorpresa ni de descoberta de nous paratges vitals, sense mutu enriquiment possible.<\/p>\n\n\n\n

Esclar que el denominador com\u00fa que cohesiona \u00e9s vital per a la vida compartida i per al consentiment democr\u00e0tic: la cultura comuna, la comuni\u00f3 de sentiments, el projecte col\u00b7lectiu i integrador. Una cosa no treu l\u2019altra: d\u2019un costat, el reconeixement de la diversitat cultural i fenot\u00edpica i, de l\u2019altre costat, l\u2019imperatiu intercultural, la voluntat de fusi\u00f3 cap a una nova resultant compartida, on perviuran ingredients aut\u00f2ctons i ingredients immigrats, ves a saber quins, dep\u00e8n de la qu\u00edmica social que es produeixi. Aix\u00f2 s\u00ed, amb un element que ha de perviure, que ha de formar part dels impl\u00edcits de tota combinaci\u00f3 resultant: la llengua catalana que, sigui quina sigui la llengua inicial o preferent de cadasc\u00fa, ha de ser causa comuna de tota la ciutadania, perqu\u00e8 \u00e9s la llengua que, de fa segles, aqu\u00ed va n\u00e9ixer i va forjar-se i la llengua que aqu\u00ed pot morir. I perqu\u00e8 la defensa de la diversitat humana passa molt especialment per la defensa de la diversitat ling\u00fc\u00edstica i de la diversitat cultural que aquesta transporta. Qui no coincideix en aquesta reflexi\u00f3, a excepci\u00f3 dels irats o desvalguts ac\u00f2lits de Vox<\/strong> i Alian\u00e7a Catalana<\/strong>?<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 ho escric arran d\u2019un fet massa desgraciat: la denegaci\u00f3 de la Medalla d\u2019Or al M\u00e8rit Cultural de la ciutat de Barcelona a Loles<\/strong> Le\u00f3n<\/strong><\/a>, produ\u00efda en una votaci\u00f3 del Ple de l\u2019Ajuntament, contra la proposta de l\u2019alcalde, en una estrident coincid\u00e8ncia de PP<\/strong>, Vox<\/strong>, Junts<\/strong> i ERC<\/strong>, una relaci\u00f3 de sigles que fa mal als ulls. Quin ha estat l\u2019equ\u00edvoc? Cal desfer-lo. Cal trobar la manera de revertir-ho.  <\/p>\n\n\n\n

Tot ve d\u2019algun guardi\u00e0 de la vinya emboirat que va pitjar l\u2019alerta. Li sonava que Loles Le\u00f3n estava en contra de l\u2019escola comuna que vol garantir el coneixement del catal\u00e0 i del castell\u00e0 a tot l\u2019alumnat i que evita la segregaci\u00f3 de la doble xarxa escolar que havien propugnat, de bracet, el nacionalisme espanyol i una part del nacionalisme catal\u00e0. Tamb\u00e9 li sonava que Loles Le\u00f3n<\/strong> estava en contra del m\u00e8tode immersiu per a la poblaci\u00f3 escolar castellanoparlant, que va introduir-se a demanda dels pares i mares, mestres i ajuntaments metropolitans, per tal d\u2019assegurar als seus infants el coneixement efectiu del catal\u00e0 i la conseg\u00fcent igualtat d\u2019oportunitats.<\/p>\n\n\n\n

A part que, ara, no es tractava de premiar o castigar opinions pol\u00edtiques, sin\u00f3 de premiar m\u00e8rits art\u00edstics, resulta que cap d\u2019aquestes alertes no eren certes. El Nacional <\/em><\/strong>que, com correspon, va c\u00f3rrer a justificar el fet, despr\u00e9s de rebuscar tant com ha pogut, no ha trobat res m\u00e9s que aix\u00f2: Loles Le\u00f3n<\/strong>, un dia, en una entrevista a RAC1<\/strong>, a preguntes de Toni Clap\u00e9s<\/strong> sobre per qu\u00e8 se n\u2019havia anat a treballar a Madrid, va respondre: “Aqu\u00ed, no hi tenia oportunitats. Va sortir all\u00f2 de la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i va ser molt dif\u00edcil. Vaig comen\u00e7ar per ser ‘xarnega’, despr\u00e9s ‘botiflera’ i ara em diuen ‘colona’<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Loles\u201d, que \u00e9s com n\u2019hi d\u00e8iem<\/strong>, va ser una pres\u00e8ncia habitual en el moviment cultural i democr\u00e0tic contra el darrer franquisme. Va fer la vaga d\u2019actors i actrius que el 1976<\/strong> desembocaria en aquell primer Grec autogestionari. Va fer teatre i cine en catal\u00e0. La vam veure a la C\u00fapula Venus, al Zeleste, al Romea. Va tenir un \u00e8xit important amb l\u2019espectacle \u201cLola<\/strong>, espill fosc\u201d<\/em>, que va dur a Madrid i que li va obrir les portes per esdevenir una \u201cchica Almod\u00f3var<\/strong>\u201d<\/em> i fer una gran carrera art\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n

Havia nascut a la Barceloneta en plena postguerra, filla d\u2019una jove parella sevillana que va muntar unes quantes xurreries. La seva llengua inicial va ser \u00f2bviament el castell\u00e0, en la modalitat sevillana de la seva fam\u00edlia, amb el \u201cgracejo\u201d<\/em> i el \u201csalero\u201d<\/em> corresponents i que s\u00f3n a la base, ben segur, de la seva vivesa expressiva i de la seva ampla i popular tessitura que va de l\u2019actriu \u201cde car\u00e0cter\u201d<\/em> fins a la vedet cabaretera, passant per la peixatera de verb esmolat.<\/p>\n\n\n\n

Com tants altres, \u201cla Loles<\/strong><\/em>\u201d va sentir la pressi\u00f3 d\u2019all\u00f2 que en vam dir \u201cnormalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica\u201d<\/em>i que volia retornar el catal\u00e0 a la normalitat que li havien pres el franquisme i aquell segment rampant de la burgesia catalana que s\u2019havia passat amb armes i bagatges a \u201cla lengua del Imperio\u201d<\/em>. No trigarien a fer-se notar aquells que entenien la \u201cnormalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica\u201d<\/em> del catal\u00e0 d\u2019una altra manera, com una batalla contra el castell\u00e0, cosa que f\u00e0cilment interferia amb el dret reconegut de cadasc\u00fa a l\u2019\u00fas de la seva llengua inicial, fos el catal\u00e0 o el castell\u00e0, i que no t\u00e9 a veure amb cap imperi abassegador, sin\u00f3 amb la realitat \u00edntima i fr\u00e0gil de cada persona. Una actitud, no cal dir-ho, que era contr\u00e0ria al model que ens hav\u00edem donat i a la pr\u00f2pia Llei de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica<\/em> (1983<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s la mateixa actitud que, m\u00e9s recentment, quan els esventats de banda i banda han tenyit l\u2019\u00e0gora, ha emp\u00e8s tants catalans i tants catalanistes a la cuneta, negats en la meitat espanyola de la seva identitat, for\u00e7ats a triar entre l\u2019automutilaci\u00f3 i la p\u00e8rdua de la seva condici\u00f3 d\u2019iguals per passar a ser \u2018xarnegos<\/em>\u2019, \u2018botiflers<\/em>\u2019, \u2018colons\u2019…  Quins patriotes de pega els qui aprimen les files de la p\u00e0tria en nom d\u2019alguna presumptuosa puresa. \u201cCatalunya nom\u00e9s ser\u00e0 possible si la seva gent ent\u00e9n que hi cabem tots<\/em>\u201d, diuen a l’Sport<\/strong><\/em>, amb tota la ra\u00f3. A quin cap hi cap que \u201cla Loles<\/strong><\/em>\u201d no hi cap? \u201cLa Loles<\/strong><\/em>\u201d \u00e9s part imprescindible de l\u2019\u00fanica Catalunya possible, aquella Catalunya que \u201c\u00e9s prou gran perqu\u00e8 hi capiguem tots i massa petita per prescindir de ning\u00fa<\/em>\u201d (Josep Tarradellas<\/strong>). Alguns haurien de rectificar.<\/p>\n\n\n\n

Publicat a Naci\u00f3 Digital<\/a><\/em><\/strong>, 17<\/strong> de mar\u00e7 de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ho deia l\u2019altre dia Ivan San Antonio, al diari Sport, un mitj\u00e0 ben diferent de les tribunes pol\u00edtiques des de les quals solem parlar-ne: \u201cCatalunya nom\u00e9s ser\u00e0 possible si la seva gent ent\u00e9n que hi cabem tots\u201d. Ho deia arran del documental Revoluci\u00f3 304 sobre Lamine Yamal, on surten tamb\u00e9 altres \u201cnov\u00edssims catalans\u201d, de fenotips diversos i cultures …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36232,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-36228","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36228","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36228"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36228\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36235,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36228\/revisions\/36235"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36232"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36228"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36228"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36228"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}