{"id":36220,"date":"2025-03-04T08:56:26","date_gmt":"2025-03-04T07:56:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36220"},"modified":"2025-03-04T09:04:09","modified_gmt":"2025-03-04T08:04:09","slug":"jordi-font-cultura-nova-etapa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-cultura-nova-etapa\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Cultura, nova etapa"},"content":{"rendered":"\n

Ulls vius, mirada franca i intel\u00b7ligent, somriure afable. Naturalitat, molta empatia. Menuda, els faristols li venen alts. Per\u00f2 no cal\u00e7a coturns ni xancles: parla a peu pla, sense presumpci\u00f3 ni fullaraca, amb veu neta i idees clares. \u00c9s la nova consellera de cultura, S\u00f2nia Hern\u00e1ndez<\/strong>. Per a molts, una desconeguda (tret de la gent del patrimoni cultural d\u2019on ve) i, ja se sap, la inc\u00f2gnita desvetlla els ploraners i els malastrucs, que van c\u00f3rrer a donar-se\u2019n de menys, cosa que ha servit per incrementar la grata sorpresa dels qui la van descobrint. L\u2019acompanya, als teclats, de fa temps, un gat vell de les pol\u00edtiques culturals, municipals i tamb\u00e9 nacionals: Josep M\u00aa Carret\u00e9<\/strong>, \u201cel meu germ\u00e0 gran\u201d<\/em> que diu ella.   <\/p>\n\n\n\n

Fa molts anys que les pol\u00edtiques culturals es debaten entre el rigor i la improvisaci\u00f3, entre el sentit de realitat i el voluntarisme est\u00e8ril, entre la complexitat de la vida social i el reduccionisme econ\u00f2mic, entre el respecte a l\u2019autonomia de la cultura i la instrumentalitzaci\u00f3 ideol\u00f2gica, entre l\u2019equanimitat i el clientelisme, entre el coneixement acumulat i l\u2019invent reiterat del Mediterrani, entre la feina ben feta i l\u2019expansi\u00f3 narcisista del gestor que s\u2019arroga l\u2019estatut arbitrari de l\u2019artista, entre el patrimoni ciutad\u00e0 i les \u201cjoies de la corona<\/em>\u201d… En definitiva, entre el modest servei p\u00fablic i la ufanosa inconsist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

En el passat, hi ha hagut moments que han implicat progressos significatius, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha hagut regressions i sobretot discontinu\u00eftats. L\u2019anterior equip del Departament de Cultura, encap\u00e7alat per la consellera Nat\u00e0lia Garriga<\/strong>, per fi durant un per\u00edode raonable, va fer cam\u00ed en la bona direcci\u00f3: va fixar prioritats b\u00e0siques, va dialogar i va emprendre camins encertats. Una tasca que ha de culminar i ha d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 en l\u2019actual legislatura, tal com assenyala el programa anunciat per la nova consellera.<\/p>\n\n\n\n

Un programa amb una idea troncal: els drets culturals de la ciutadania, un concepte que, degudament desenvolupat, comporta un canvi copernic\u00e0. La cultura no pot ser el territori on sigui possible fer de m\u00e9s o de menys, en una direcci\u00f3 o l’altra, a l\u2019atzar dels \u201celements<\/em>\u201d, sense continu\u00eftats, sense contrast amb cap patr\u00f3 de mesura, sin\u00f3 que cal donar-li el tractament seri\u00f3s que donem a la sanitat o a l\u2019educaci\u00f3. \u00c9s a dir, cal fer-ne un dret ciutad\u00e0. I dret ciutad\u00e0 vol dir cobertura universal, sense exclusions socials ni territorials, inclusiva de la diversitat. I vol dir escaires i compassos amb els quals mesurar, planejar, avaluar. I vol dir sobretot l\u2019obligaci\u00f3 p\u00fablica d\u2019assolir aquesta universalitat, no tan sols amb el 2%<\/strong> del pressupost del Govern, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb els programes que el justifiquin i que apuntin cap a un nou horitz\u00f3, lluny d\u2019in\u00e8rcies, vicis i fatalitats.  <\/p>\n\n\n\n

Uns programes que han de comportar l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019un veritable Sistema Cultural de Catalunya.<\/strong> No pas un sistema tancat i feixuc, sin\u00f3 obert i lleuger, en concertaci\u00f3 amb els agents econ\u00f2mics i socials, prou flexible i prou eficient per respondre als canvis accelerats i als nous reptes que planteja el m\u00f3n de dem\u00e0 i d\u2019ara mateix. Un Sistema on engranin totes les peces, sense buits ni solapaments. Amb un Pla d\u2019Equipaments i Serveis Culturals<\/strong> que contempli tot el territori. Amb xarxes de gesti\u00f3 mancomunada i circuits estables de difusi\u00f3, generadors de les degudes interaccions, economies d\u2019escala i sinergies multiplicadores. Amb sistemes sectorials estructurats i estesos de cap a cap del pa\u00eds, coronats per uns equipaments nacionals que actu\u00efn de veritables cap\u00e7aleres, generant fluxos de baix cap amunt (trampol\u00ed promocional de tot all\u00f2 que despunta en el conjunt) i de dalt cap avall (central difusora i nau nodrissa del corresponent sistema sectorial).<\/p>\n\n\n\n

El fonament de tot plegat ha de ser la suma d\u2019energies p\u00fabliques, la cooperaci\u00f3 estable entre totes les administracions, donant lloc a actuacions complement\u00e0ries i permanents de cadascuna, a partir dels respectius marcs competencials i dels acords entre elles: Govern, ajuntaments i diputacions, consells comarcals. Aquesta \u00e9s una molt vella assignatura pendent, que ara ressorgeix amb el nom de Pacte Nacional per la Cultura<\/strong>. Una assignatura nom\u00e9s aprovada en alguna de les seves facetes, com va ser el cas, en el seu moment, del paradigm\u00e0tic Pacte Bibliotecari<\/strong>. Aprovar, sencera, aquesta assignatura \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que afecta les condicions vitals de la nostra cultura. Tots els partits de govern han assajat d\u2019aprovar-la, d\u2019una manera o l’altra, en moments successius, sense sortir-se\u2019n.<\/p>\n\n\n\n

No seria admissible que la t\u00e0ctica pol\u00edtica circumstancial, dels uns o dels altres, pugui preterir de nou aquesta entesa essencial. Sobretot pel que fa als partits que s\u2019autoreconeixen dins del catalanisme (federalista, independentista, etc.). Cal disposar d\u2019uns objectius estrat\u00e8gics que estiguin emparats per un ample consens pol\u00edtic, que garanteixi la seva continu\u00eftat enll\u00e0 de relleus governamentals. I cal bastir la cooperaci\u00f3 deguda entre les administracions. S\u00f3n, aquestes, unes premisses inexcusables per poder desenvolupar les altres concertacions, econ\u00f2miques i socials. La nostra cultura ho requereix sense demora. En dep\u00e8n la salut i el paper d\u2019avan\u00e7ada cultural que, com en el passat, Catalunya pot i ha de tornar a jugar.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquest <\/strong>plantejament <\/strong>de fons, el programa del Departament de Cultura avan\u00e7a tamb\u00e9 algunes prioritats. Cal remarcar, per la seva novetat i pel seu potencial democratitzador i participatiu, la incorporaci\u00f3 de les arts a l\u2019escola i l\u2019institut<\/strong>, en la seva doble dimensi\u00f3 d\u2019objecte d\u2019aprenentatge i d\u2019eina pedag\u00f2gica; es tracta d\u2019un programa conjunt dels departaments de Cultura i d\u2019Educaci\u00f3, amb onze agents distribu\u00efts en el territori que tenen per missi\u00f3 catalitzar les aliances locals entre el sistema educatiu i els agents culturals i art\u00edstics de cada indret. \u00c9s de remarcar tamb\u00e9, per la seva envergadura creativa, productiva i simb\u00f2lica com per la seva ambici\u00f3 de centralitat mediterr\u00e0nia, l\u2019impuls del \u201cHub\u201d Audiovisual de Catalunya<\/strong>. O, entre les pol\u00edtiques de patrimoni cultural, el fascinant programa \u201cUlls de la hist\u00f2ria<\/strong>\u201d, destinat a completar la visita presencial a les restes arqueol\u00f2giques amb la visi\u00f3 virtual i immersiva dels escenaris hist\u00f2rics, cosa que obre extraordin\u00e0ries possibilitats educatives i econ\u00f2mico-tur\u00edstiques. O la contribuci\u00f3 a l\u2019Estatut de l\u2019Artista<\/strong>, contra la precarietat que ofega segments massa grans de la creaci\u00f3, cosa que ha d\u2019anar acompanyada d\u2019un nou impuls als plans sectorials i a l\u2019articulaci\u00f3 de dispositius estructuradors (en la l\u00ednia esbossada, el 2023<\/strong>, pels seminaris \u201cPolitarts<\/strong>\u201d). O tamb\u00e9 l\u2019atenci\u00f3 a la cultura de base<\/strong>, lluny de les velles dualitats entre Govern i ajuntaments, en una aposta seriosa i contrastada per consolidar i desenvolupar un teixit social din\u00e0mic i implantat. O la voluntat, tantes vegades frustrada, de simplificaci\u00f3 dels procediments<\/strong> i d\u2019acompanyament<\/strong> dels agents culturals en la seva relaci\u00f3 amb l\u2019administraci\u00f3, a l\u2019hora de tramitar ajuts, de cobrar-los, de contractar actuacions, etc.; un terreny en el qual cal explorar les possibilitats in\u00e8dites que deixa obertes la llei de subvencions<\/strong>, mentre es planta cara, des d\u2019on correspongui, a les interpretacions restrictives i abusives que imposen certs estaments administratius i que escanyen l\u2019activitat cultural.<\/p>\n\n\n\n

Una nova etapa comen\u00e7a. El Departament de Cultura l\u2019empr\u00e8n amb ambici\u00f3 estrat\u00e8gica i amb una proposta d\u2019ampla entesa en favor de la cultura. Una entesa parlament\u00e0ria i una entesa de cooperaci\u00f3 entre les administracions, que persegueixi objectius estrat\u00e8gics convinguts. La nostra cultura demana, necessita, ser preservada de la brega contingent i rebre un tracte no invasiu per compte de la pol\u00edtica, un tracte respectu\u00f3s amb la seva autonomia, de manera que pugui esdevenir cosa de tothom, causa comuna. Esperem que totes les forces necess\u00e0ries estiguin a l\u2019altura.  
<\/p>\n\n\n\n

publicat a Naci\u00f3 Digital<\/a><\/em><\/strong>, 03 de mar\u00e7 de 2025<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ulls vius, mirada franca i intel\u00b7ligent, somriure afable. Naturalitat, molta empatia. Menuda, els faristols li venen alts. Per\u00f2 no cal\u00e7a coturns ni xancles: parla a peu pla, sense presumpci\u00f3 ni fullaraca, amb veu neta i idees clares. \u00c9s la nova consellera de cultura, S\u00f2nia Hern\u00e1ndez. Per a molts, una desconeguda (tret de la gent del …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36222,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-36220","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36220"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36225,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36220\/revisions\/36225"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36222"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}