{"id":3621,"date":"2011-03-14T19:19:50","date_gmt":"2011-03-14T17:19:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3621"},"modified":"2011-03-16T15:37:17","modified_gmt":"2011-03-16T13:37:17","slug":"claire-alet-dones-la-revolucio-inacabada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/claire-alet-dones-la-revolucio-inacabada\/","title":{"rendered":"Claire Alet: Dones, la revoluci\u00f3 inacabada"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El moviment cap a la igualtat entre homes i dones est\u00e0 actualment estancat. Hi ha, per\u00f2. alguns pa\u00efsos que estan m\u00e9s avan\u00e7ats que altres. Resumir\u00e9 el panorama europeu.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un petit article escrit amb motiu de la llei francesa en mat\u00e8ria de pensions aprovada la passada tardor. Sota el t\u00edtol “La igualtat entre homes i dones”, es preveien sancions per a totes les empreses amb m\u00e9s de 50 empleats que no posessin en marxa accions per lluitar contra les desigualtats professionals – majorit\u00e0riament salarials – entre g\u00e8neres (1). Per qu\u00e8 les sancions? Perqu\u00e8 sense elles, molt poques companyies entrarien en el joc. Encara estem aix\u00ed.<\/p>\n

Certament, en dues o tres generacions, la situaci\u00f3 de les dones ha canviat considerablement. Per\u00f2 avui en dia aquest moviment est\u00e0 “estancat”, tal i com ho escriuen Dominique Meda i Helen Perivier (veure refer\u00e8ncia al final de l’article). Fran\u00e7a tampoc n\u2019\u00e9s una excepci\u00f3: les dones europees segueixen destinant de mitjana unes 17 hores m\u00e9s per setmana que les seves parelles en les tasques dom\u00e8stiques i familiars. Un 31% de les dones treballen a temps parcial, enfront de nom\u00e9s el 8% dels homes. I encara que no es veuen m\u00e9s afectades per l’atur que ells (9,6% de mitjana en ambd\u00f3s casos), els seus ingressos es mantenen per sota en un 17%.<\/p>\n

Un r\u00e0nquing dif\u00edcil<\/strong><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, aquestes mitjanes amaguen realitats nacionals contrastades. “Cada pa\u00eds \u00e9s un model en si mateix”<\/em>, segons Helen Perivier, economista de l’Observatori Franc\u00e8s de condicions econ\u00f2miques (OFCE). Aquestes singularitats s’expliquen per la hist\u00f2ria, les normes socials i culturals, i les pol\u00edtiques p\u00fabliques de cada pa\u00eds. En total, fan que sigui dif\u00edcil aconseguir un r\u00e0nquing europeu d\u2019igualtat entre gen\u00e8res, encara que es poden identificar els pa\u00efsos que estan m\u00e9s desenvolupats que altres.<\/p>\n

Alemanya: la influ\u00e8ncia de la maternitat<\/span><\/p>\n

Amb una mitjana de 1,36 fills per dona el 2009, Alemanya t\u00e9 una de les taxes de fecunditat m\u00e9s baixes d’Europa. “La culpa a la norma social segons la qual les mares han de quedar-se a casa<\/em>“, va dir Marie-Th\u00e9r\u00e8se Letablier, soci\u00f2loga del Centre d’Estudis sobre l’Ocupaci\u00f3. Aquesta mesura ha comportat difer\u00e8ncies salarials entre homes i dones d\u2019entre les m\u00e9s altes d’Europa, les dones treballadores es troben sovint en feines a temps parcial o en treballs espor\u00e0dics. A m\u00e9s, cada vegada m\u00e9s dones qualificades han abandonat la maternitat per tal de centrar-se en la seva vida professional.<\/p>\n

Al principi dels anys 2000, els Verds i els socialdem\u00f2crates van elaborar \u00a0una reforma de la pol\u00edtica familiar amb la finalitat de facilitar la conciliaci\u00f3 entre la vida laboral i familiar: vacances parentals reconegudes, millor remunerades i m\u00e9s oberta als pares, un ampli programa d’obertura de places de guarderia per als nens petits …<\/p>\n

“Avui en dia, tot i que el pes de la c\u00e0rrega en les mares \u00e9s menor i els serveis de guarderia per la inf\u00e0ncia s\u00f3n m\u00e9s nombrosos, les mares treballadores segueixen optant en la seva majoria per treballar a temps parcial, mantenint-se la discriminaci\u00f3 en termes d\u2019ascensos i de remuneraci\u00f3<\/em>\u201d analitza Marie-Thr\u00e9r\u00e8se Letablier.<\/p>\n

Per exemple, els pa\u00efsos n\u00f2rdics, sovint presentats com a models, es troben entre aquells que m\u00e9s van impulsar la recerca de la igualtat. Han aplicat pol\u00edtiques encaminades a conciliar la vida professional i la vida familiar: prestacions familiars generoses, vacances parentals obertes al pare i la mare, i nombrosos serveis d\u2019acollida a la petita inf\u00e0ncia. Aix\u00ed, la taxa d\u2019activitat de les dones t\u00e9 el r\u00e8cord i la fecunditat continua sent elevada. Les dones, per\u00f2, es troben sovint en llocs de treball a temps parcial en el sector p\u00fablic que s\u00f3n menys remunerats. En realitat, la desigualtat d’ingressos \u00e9s una mica superior a la mitjana europea.<\/p>\n

Un altre m\u00f3n: els antics pa\u00efsos comunistes. Mantenen els trets dels r\u00e8gims on la igualtat de g\u00e8nere ha estat m\u00e9s buscat. Aix\u00ed, a Bulg\u00e0ria, Romania, Hongria i Pol\u00f2nia, les difer\u00e8ncies salarials entre homes i dones s\u00f3n significativament inferiors a la mitjana europea, el temps parcial femen\u00ed \u00e9s relativament baix i el nombre de dones graduades \u00e9s superior als dels homes. No obstant aix\u00f2, les estructures de cura de la petita inf\u00e0ncia s\u00f3n molt deficients, fent dif\u00edcil conciliar l\u2019activitat professional i l\u2019educaci\u00f3 i cura dels fills (Rep\u00fablica Txeca, Hongria). Aix\u00f2 explica en part una menor participaci\u00f3 de la dona en el mercat de treball.<\/p>\n

El sud d’Europa contrastat<\/strong><\/p>\n

Pel que fa a l’Europa mediterr\u00e0nia – considerada patriarcal i masclista – es pot dividir en dos blocs: d’una banda, els pa\u00efsos de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, de l\u2019altra, Gr\u00e8cia i It\u00e0lia. En aquests dos \u00faltims pa\u00efsos, la participaci\u00f3 de les dones en el mercat laboral continua sent relativament baixa i les desigualtats en el treball dom\u00e8stic es mantenen altes. En comparaci\u00f3, Portugal apareix com un parad\u00eds de la igualtat: amb una alta taxa de participaci\u00f3, la proporci\u00f3 de dones a temps parcial \u00e9s dues vegades inferior a la mitjana europea, l\u2019impacte de la maternitat en l’ocupaci\u00f3 \u00e9s gaireb\u00e9 nul, hi ha una alta proporci\u00f3 de nens i nenes joves que es mantenen en l’estructura col\u00b7lectiva, la desigualtat salarial en la feina i en les llars estan contingudes i hi ha una forta participaci\u00f3 de les dones en la vida parlament\u00e0ria.<\/p>\n

Com situar els francesos en el panorama europeu? Elles apareixen en molts aspectes com a campiones: combinen un nivell d’activitat per sobre de la mitjana europea, amb altes taxes de fecunditat. Per\u00f2 a quin preu? Sota un risc d’esgotament. En tots els casos, d’exc\u00e9s de treball: dediquen 18 hores m\u00e9s per setmana que els homes en les tasques de la llar i la fam\u00edlia. Tamb\u00e9 al preu d’una ocupaci\u00f3 de mala qualitat. Certament, les dones treballen m\u00e9s, per\u00f2 en un 30% a temps parcial (davant del 6% dels homes), incloent-hi una proporci\u00f3 significativa que voldrien treballar m\u00e9s. D’altra banda, les dones franceses estan massa sovint limitades al sector de serveis, sovint en treballs de baixa categoria, com en els supermercats.<\/p>\n

Espanya: Ad\u00e9u al Senyor ‘gagne-pain<\/em>‘<\/span><\/p>\n

“La pol\u00edtica espanyola d’igualtat de g\u00e8nere \u00e9s una de les m\u00e9s progressistes d’Europa<\/em>“, afirma Brigitte Froti\u00e9e, soci\u00f2loga a l’Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials (ISP \/ CNRS). Entre altres coses, el Govern \u00e9s paritari des de 2004 i la proporci\u00f3 de dones al Parlament arriba al 36,3%.<\/p>\n

Des del final del r\u00e8gim de Franco el 1975, el lloc de la dona en la societat espanyola ha canviat sota la influ\u00e8ncia dels moviments feministes actius. M\u00e9s enll\u00e0 del model de “El senyor ‘gagne-pain<\/em>‘, les dones casades han esdevingut cada vegada m\u00e9s actives, tant \u00e9s aix\u00ed que la taxa d’activitat de les espanyoles \u00e9s ara gaireb\u00e9 com les franceses. Al mateix temps, la fecunditat ha disminu\u00eft de forma significativa.<\/p>\n

Des de la d\u00e8cada dels noranta, els governs, preocupats per l’envelliment de la poblaci\u00f3 i submisos als objectius europeus, han posat en marxa el finan\u00e7ament de serveis de guarderia per als infants. Avui en dia, tot i que la solidaritat familiar persisteix, cada vegada m\u00e9s infants s\u00f3n atesos fora de la fam\u00edlia. “Coexisteix a Espanya un ‘familiarisme social’ en qu\u00e8 la solidaritat local segueix sent molt forta, aix\u00ed com el desenvolupament de l’individualisme-feminista<\/em>“, analitza Brigitte Froti\u00e9e.<\/p>\n

Resultat: el sostre de vidre, \u00e9s a dir, el conjunt de barreres que tenen les dones per accedir a llocs m\u00e9s alts en la jerarquia professional, es fa particularment dif\u00edcil de penetrar. Hi ha nom\u00e9s un 10% de pres\u00e8ncia femenina en els consells d\u2019administraci\u00f3 d’empreses i representen nom\u00e9s el 19% al Parlament. Cal dir que entre la feina i la vida familiar, les franceses tenen per fi una mica de temps per involucrar-se en la vida col\u00b7lectiva, per\u00f2 menys per exemple que les seves hom\u00f2logues alemanyes o holandeses.<\/p>\n

Un assumpte d’Estat<\/strong><\/p>\n

Com podria una Uni\u00f3 Europea heterog\u00e8nia encoratjar als seus membres a millorar? L\u2019any 2002, dins l\u2019Estrat\u00e8gia de Lisboa, es van fixar dos objectius: una taxa d’ocupaci\u00f3 femenina fins al 60% (era de 58,6% el 2009) i un percentatge de nens menors de 3 anys acollits en estructures col\u00b7lectives del 33% (nom\u00e9s set Estats membres van superar aquest llindar). Les solucions concretes, per\u00f2, per a respondre a aquestes directives europees segueixen estan en mans dels Estats europeus.<\/p>\n

A Fran\u00e7a, per exemple, es va aprovar una llei el 13 de gener passat per lluitar contra el sostre de vidre: s\u2019ha imposat que en els consells d\u2019administraci\u00f3 i en els consells de supervisi\u00f3 de les societats cotitzades i empreses p\u00fabliques tinguin almenys un 20% de dones el 2014 i almenys un 40% el 2017. Per a alguns, aquesta pol\u00edtica de quotes pot permetre a algunes dones l’acc\u00e9s a llocs de responsabilitat, per\u00f2 deixar\u00e0 a la gran majoria a la part inferior, ampliant aix\u00ed les desigualtats entre les dones. D’altres ho veuen com un mal necessari: “Per descomptat, la pol\u00edtica de quotes crea efectes perversos. Per\u00f2 ja que no avan\u00e7a, hem de for\u00e7ar el canvi. Un dia ser\u00e0 normal tenir 50% de les dones en els cercles m\u00e9s alts de lideratge “, va afirmar Helen Perivier. La lluita continua!<\/p>\n

Per a m\u00e9s informaci\u00f3, consultar:<\/p>\n

Le deuxi\u00e8me \u00e2ge de l’\u00e9mancipation. La soci\u00e9t\u00e9, les femmes et l’emploi,<\/strong><\/em> par Dominique M\u00e9da et H\u00e9l\u00e8ne P\u00e9rivier, Seuil-La R\u00e9publique des id\u00e9es, 2007.<\/p>\n

“Les discriminations entre les femmes et les hommes”,<\/strong> Revue de l’<\/em>OFCE<\/a><\/em> n\u00b0 114, juillet 2010.<\/p>\n

“Equality Between Women and Men 2010”<\/strong>, rapport de la Commission europ\u00e9enne<\/a> accessible sur http:\/\/eur-lex.europa.eu\/LexUriServ\/LexUriServ.do?uri=COM:2009:0694:FIN:EN:PDF<\/a><\/p>\n

“La r\u00e9forme de la politique familiale en Allemagne: de nouveaux horizons pour les femmes?”,<\/strong> par Jeanne Fagnani et Antoine Math, Droit social<\/em> n\u00b0 5, mai 2007, accessible sur www.politiquessociales.net\/Les-reformes-de-la-politique<\/a><\/p>\n

“Espagne. L’acc\u00e8s des femmes aux responsabilit\u00e9s politiques”<\/strong>, par Brigitte Froti\u00e9e, Grande Europe<\/em> n\u00b0 21, juin 2010, La Documentation fran\u00e7aise.<\/p>\n

Alternatives Economiques<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El moviment cap a la igualtat entre homes i dones est\u00e0 actualment estancat. Hi ha, per\u00f2. alguns pa\u00efsos que estan m\u00e9s avan\u00e7ats que altres. Resumir\u00e9 el panorama europeu. Aquest \u00e9s un petit article escrit amb motiu de la llei francesa en mat\u00e8ria de pensions aprovada la passada tardor. Sota el t\u00edtol “La igualtat entre homes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[67],"class_list":["post-3621","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-dones"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3621","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3621"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3621\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3658,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3621\/revisions\/3658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}