{"id":36188,"date":"2025-02-26T09:18:52","date_gmt":"2025-02-26T08:18:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36188"},"modified":"2025-02-26T09:18:54","modified_gmt":"2025-02-26T08:18:54","slug":"jordi-font-xavier-soto-i-la-joventut-metropolitana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-xavier-soto-i-la-joventut-metropolitana\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Xavier Soto i la joventut metropolitana"},"content":{"rendered":"\n

Fa trenta-cinc anys que ens va deixar Xavier Soto<\/strong>. En tenia tot just trenta-tres. Va ser primer secretari de la Joventut Socialista de<\/strong> Catalunya<\/strong> (JSC<\/strong>), de 1981<\/strong> a 1991<\/strong>. I, en la seva condici\u00f3 de dirigent juvenil, va ser diputat al Parlament de Catalunya des del 1984<\/strong> fins a la seva mort.<\/p>\n\n\n\n

Xavier Soto <\/strong>era una \u00e0nima noble, c\u00e0lida i amable. Molt allunyat del politicastre de l\u2019estereotip i de l\u2019aprenent de males arts que de vegades s\u2019ha volgut adjudicar a les \u201cjoventuts<\/em>\u201d dels partits. Li agradava escoltar i empatitzar amb l\u2019altre, descobrir-ne els sentiments i les raons. Els seus ulls vius exploraven l\u2019interlocutor i tractaven de clissar-lo sota la disfressa, sempre amb aquell somriure lleu, intel\u00b7ligent i tendre. No s\u2019enfilava a cap amb\u00f3 sagrat ni cal\u00e7ava coturns de falsa autoritat: pensava i parlava des d\u2019arran de terra, de tu a tu.<\/p>\n\n\n\n

No era amic de simplismes, no era de bons i dolents. <\/strong>S\u2019interessava per la complexitat de les coses, pels diferents angles de visi\u00f3 que s\u2019hi projectaven. Com Joan Revent\u00f3s<\/strong>, patia amb la divisi\u00f3 entre companys: era home de di\u00e0leg i d\u2019entesa, li agradava lligar l\u2019allioli. Podia ser molt radical en la cerca i la defensa d\u2019una veritat contrastada, per\u00f2 mai sense haver sospesat atentament les altres posicions i haver assajat de comprendre-les. Sabia que la veritat sencera \u00e9s un mirall trencat i que cap dels seus bocins \u00e9s prescindible, perqu\u00e8 cadascun reflecteix un raig d\u2019aut\u00e8ntica llum (Espriu<\/strong>). Potser per aix\u00f2, ho amania tot amb aquell somriure bonhomi\u00f3s i amb aquell polsim d\u2019ironia, que comen\u00e7ava per ell mateix. <\/p>\n\n\n\n

Va voler ser veu sobretot de la joventut metropolitana dels vuitanta, de la qual formava part, expulsada del sistema, v\u00edctima d\u2019un atur galopant, de la manca d\u2019equipaments, de la proliferaci\u00f3 de la droga… Eren els \u201cchaquetas de cuero\u201d<\/em>, que no encaixaven en l\u2019imaginari benpensant, en les previsions de l\u2019ordre establert, i que semblaven condemnats a ser els \u201csioux\u201d<\/em> de la peli, destinats a vegetar en la despossessi\u00f3 o a morir intentant l\u2019assalt el cuirassat fort dels \u201ccowboys\u201d<\/em>. En expressi\u00f3 d\u2019aquesta realitat, Soto<\/strong> va convocar un congr\u00e9s de la JSC<\/strong> en una estaci\u00f3 de metro abandonada, prop del mercat de Sant Antoni, fent \u00fas d\u2019una altra met\u00e0fora: \u201cels del t\u00fanel<\/em>\u201d o els de sota-terra de la ciutat, \u00e9s a dir, els qui no tenien sortida, llevat que, entre tots, f\u00f3ssim capa\u00e7os de dibuixar un punt de llum cap on adre\u00e7ar-se.<\/p>\n\n\n\n

No era un discurs grat al neoliberalisme de la dreta, que tamb\u00e9 feia forat en alguns segments d\u2019esquerra tecnocr\u00e0tica. Era un discurs que, en l\u2019espai socialista, disposava d\u2019un \u201cS\u00f2crates\u201d<\/em> de cap\u00e7alera: Jos\u00e9 Ignacio Urenda<\/strong>, exdirigent del Front Obrer de Catalunya<\/strong> (FOC<\/strong>), de tornada de doctrinarismes i amb una forta c\u00e0rrega humanista que feia pensar els joves i els feia madurar. Ja havia exercit de \u201cS\u00f2crates\u201d<\/em>, els anys seixanta, amb uns joves Pasqual<\/strong> Maragall<\/strong>, Josep M\u00aa Vegara<\/strong>, Conxa Aguirre<\/strong>, Jos\u00e9 Antonio Gonz\u00e1lez<\/strong> Casanova<\/strong>, Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/strong>… Tamb\u00e9 amb alguns dels joves que, a mitjans dels setanta, ens hav\u00edem implicat en l\u2019impuls de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya<\/strong> (CSC<\/strong>): Antoni Puigverd<\/strong>, la colla d\u2019\u00c0ngels D\u00edaz<\/strong>, els \u201cfrontistes\u201d de Juanjo<\/strong> Ferreiro<\/strong>, el grupet de Paz Molinas<\/strong>, jo mateix… I, ara, amb la joven\u00edssima generaci\u00f3 de Xavier Soto<\/strong>, on jo m\u2019afegia. Recordo, en aquesta darrera fase, els inspiradors sopars de dissabte, en algun restaurantet del Raval, al voltant d\u2019Urenda<\/strong>, seguits d\u2019un parsimoni\u00f3s itinerari de gint\u00f2nics que culminava de matinada a \u201cLa Caipirinha<\/em>\u201d del Born, a cavall d\u2019una inacabable i divertida cogitaci\u00f3 sobre la vida i la pol\u00edtica; \u00e9rem Javier Soto<\/strong>, Anna Terr\u00f3n<\/strong>, Carme Garc\u00eda<\/strong>, Xavier Sabat\u00e9<\/strong>, Ricardo Castro<\/strong>, Javier Pozo<\/strong>… Com S\u00f2crates, Urenda<\/strong> no va deixar pr\u00e0cticament res escrit, nom\u00e9s el denominat “Informe Urenda<\/strong>“<\/em> sobre la situaci\u00f3 de la joventut metropolitana, que la JSC<\/strong> va fer seu i que seria un detonant cap a les actuacions que hi haurien d\u2019incidir.<\/p>\n\n\n\n

Tants anys despr\u00e9s, superades aquelles circumst\u00e0ncies, el mercat cec torna a posar la joventut al caire del precipici, expulsant-la del seu dret ciutad\u00e0 a un habitatge digne i, doncs, d\u2019una condici\u00f3 elemental per emprendre qualsevol projecte de vida i no diguem per dur fills al m\u00f3n. Una situaci\u00f3 extrema que dispara la frustraci\u00f3 on arrela el creixement de l\u2019extrema dreta al m\u00f3n sencer. Qu\u00e8 hem fet malament? O qu\u00e8 em deixat de fer? Caldr\u00e0 ser valents i plantar cara de nou, com van fer Xavier Soto<\/strong> i Jos\u00e9 Ignacio Urenda<\/strong>, perqu\u00e8, sense la joventut, no hi ha futur ni projecte que valgui.         <\/p>\n\n\n\n

Xavier Soto <\/strong>era un esperit llibertari, a repel de tota mena de dominaci\u00f3. Considerava indestriables el canvi pol\u00edtic i el canvi cultural i vital. Era clar que nom\u00e9s el canvi pol\u00edtic permetria avan\u00e7ar en el canvi cultural. Per\u00f2 tamb\u00e9 que cap canvi pol\u00edtic substancial no podia consolidar-se sense un canvi cultural de fons. Feia la cr\u00edtica dels \u201csoixantards\u201d <\/em>(Maig-1968<\/strong>) i les seves mancances i ulteriors acomodacions, per\u00f2 n\u2019havia assimilat l\u2019exig\u00e8ncia de revolta cultural, antiautorit\u00e0ria,  antijer\u00e0rquica, autogestion\u00e0ria, contra les convencions castradores i opressives.<\/p>\n\n\n\n

Recordo el dia en qu\u00e8 Xavier Soto<\/strong>, als seus inicis com a primer secretari de la JSC<\/strong>, de la m\u00e0 de Raimon Obiols<\/strong> i meva, descobria els avis del POUM<\/strong> (Manuel Alberich<\/strong>, Ramon Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong>, Maria Manonelles,<\/strong> Josep Vidal<\/strong>-\u201cPep Jai\u201d<\/strong><\/em>, Ant\u00f2nia Adroher<\/strong>, Carmel Rosa<\/strong>-\u201cRoc<\/strong>\u201d<\/em>…), ara membres del PSC<\/strong> i vells lluitadors contra el feixisme i contra l\u2019estalinisme, sempre rebels i iconoclastes, sempre riallers i vitalistes. Va ser un amor a primera vista, en totes dues direccions. Amb ells, Xavier Soto<\/strong> va sentir-se arrelar en la tradici\u00f3 de la Catalunya insurgent i innovadora dels \u201cicarians\u201d<\/em>, del republicanisme federalista, del moviment obrer anarcosindicalista i socialista, del catalanisme d\u2019esquerres, de l\u2019antifeixisme i l\u2019antiestalinisme, de la revolta contra totes les submissions.<\/p>\n\n\n\n

Naci\u00f3 Digital<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa trenta-cinc anys que ens va deixar Xavier Soto. En tenia tot just trenta-tres. Va ser primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC), de 1981 a 1991. I, en la seva condici\u00f3 de dirigent juvenil, va ser diputat al Parlament de Catalunya des del 1984 fins a la seva mort. Xavier Soto era …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36192,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-36188","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36188","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36188"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36188\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36193,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36188\/revisions\/36193"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36192"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36188"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36188"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36188"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}