{"id":36096,"date":"2025-01-27T09:57:13","date_gmt":"2025-01-27T08:57:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36096"},"modified":"2025-01-28T12:35:14","modified_gmt":"2025-01-28T11:35:14","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-3-la-mar-plena-de-veles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-3-la-mar-plena-de-veles\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/387 (\u00abLa mar plena de veles\u00bb)"},"content":{"rendered":"\n

\u00abLa mar plena de veles<\/strong>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

27 de gener de 2025<\/p>\n\n\n\n

A la primavera de 1949<\/strong>, un grup d\u2019estudiants de la universitat de Barcelona (\u00abrecordo especialment en Joan Revent\u00f3s<\/strong>, l’Albert<\/strong> Manent<\/strong>, l’Enric Gispert<\/strong>, en Francesc Casares<\/strong>, l’Eulalia Amor\u00f3s<\/strong> i en Jordi Cots<\/strong><\/em>\u00bb va deixar escrit en Josep Maria Ainaud<\/strong>), van editar la Primera Antologia Universit\u00e0ria<\/strong>. \u00abEn publicar-la, no pretenem sin\u00f3 donar a contixer una mostra de la poesia, diversa de tendencies i de pensament, dels que convivim avui a la Universitat. I a la vegada, una clara prova de la vitalitat de la nova generaci\u00f3<\/em>\u00bb, van escriure a la presentaci\u00f3 del volum. <\/p>\n\n\n\n

N\u2019enviaren un exemplar al doctor Jordi Rubi\u00f3 i Balaguer<\/a><\/strong>, que en confirm\u00e0 la recepci\u00f3 a Ainaud<\/strong>: \u00abSobretot m’ha impressionat de llegir els versos d’en Joan Revent\u00f3s<\/strong>, que el seu pare no ha pogut con\u00e8ixer. M’ha semblat de trobar-hi aquella for\u00e7a sempre conduida per camins inesperats, del seu recordat pare que en morir ens deix\u00e0 tots m\u00e9s pobres del que \u00e9rem. Aquest volumet revela una generaci\u00f3. No dubtava de la seva existencia, perqu\u00e8 els que som vells prou que en sentim la pressi\u00f3 i l’empenta, per\u00f2 ara la veig com cohesionada no per una unitat de pensament, que no f\u00f3ra la cosa m\u00e9s important, sin\u00f3 per una decisi\u00f3 d’ocupar un lloc en la nostra Iluita. No li parlo com parlaria un critic, tot i que la lectura de les poesies despertaria tants comentaris. Li parlo com un home que ha sobreviscut un naufragi i veu que la mar torna a ser plena de veles<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Una mar plena de veles! Calia un  gran exercici de voluntat de l\u2019optimisme per expressar-se aix\u00ed, en aquells temps sinistres! <\/p>\n\n\n\n

Vaig tenir l\u2019honor, despr\u00e9s de la irrupci\u00f3 de la policia que va interrompre la Caputxinada<\/a><\/strong> de mar\u00e7 de 196<\/strong>6, d\u2019entrar detingut a les depend\u00e8ncies de la Brigada Pol\u00edtico-Social<\/strong>, a la Via Laietana de Barcelona, al costat del doctor Rubi\u00f3<\/strong>. A l\u2019acte fundacional del Sindicat Democr\u00e0tic d\u2019Estudiants<\/strong><\/a>, el doctor Rubi\u00f3<\/strong> s\u2019havia tret uns anys de sobre (en tenia aleshores 79<\/strong>) i en el seu parlament havia qualificat la jornada de \u00abdia meravell\u00f3s<\/em>\u00bb. Aparentment, estava d\u2019excel\u00b7lent humor en el moment d\u2019entrar a la \u00abJefatura Superior de Polic\u00eda<\/em><\/strong>\u00bb. Li brillaven els ulls sota les blanques celles abundants, una mica mefistof\u00e8liques, i mostrava una certa exaltaci\u00f3 pickwickiana. \u00abTorno a ser a casa!<\/em>\u00bb, li comentava rient al policia perplex que l\u2019escoltava, i li explicava que havia nascut i viscut de petit en aquell immoble.<\/p>\n\n\n\n

El doctor Rubi\u00f3<\/strong> devia estar content perqu\u00e8 ara s\u00ed, definitivament, m\u00e9s que el 1949, <\/strong> al cap de trenta anys del naufragi veia la mar plena de veles.  
<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abLa mar plena de veles\u00bb 27 de gener de 2025 A la primavera de 1949, un grup d\u2019estudiants de la universitat de Barcelona (\u00abrecordo especialment en Joan Revent\u00f3s, l’Albert Manent, l’Enric Gispert, en Francesc Casares, l’Eulalia Amor\u00f3s i en Jordi Cots\u00bb va deixar escrit en Josep Maria Ainaud), van editar la Primera Antologia Universit\u00e0ria. \u00abEn …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36102,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,285,1],"tags":[],"class_list":["post-36096","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36096","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36096"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36096\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36126,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36096\/revisions\/36126"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36102"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36096"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36096"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36096"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}