{"id":36018,"date":"2025-01-09T17:24:10","date_gmt":"2025-01-09T16:24:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36018"},"modified":"2025-01-09T17:28:02","modified_gmt":"2025-01-09T16:28:02","slug":"raimon-obiols-lany-que-viurem-perillosament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lany-que-viurem-perillosament\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L’any que viurem perillosament"},"content":{"rendered":"\n

L’any que viurem perillosament<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des de la doble crisi financera i econ\u00f2mica del 2008<\/strong> i el 2011<\/strong>, els esdeveniments traum\u00e0tics no han escassejat a Europa: el Brexit, la crisi migrat\u00f2ria, la pand\u00e8mia, la guerra d’Ucra\u00efna, la crisi clim\u00e0tica, la urg\u00e8ncia de la transici\u00f3 energ\u00e8tica, l’expansi\u00f3 de noves tecnologies disruptives, etc. Alguns d\u2019aquests problemes han tingut respostes adequades de la Uni\u00f3 Europea; altres no. La frase tan repetida de Jean Monnet<\/strong> (\u00abSempre he pensat que Europa es formaria en les crisis, i que seria la suma de les solucions que aport\u00e9ssim a aquestes crisis<\/em>\u00bb) nom\u00e9s s\u2019ha confirmat a mitges. No cal abusar-ne com a consol rutinari.<\/p>\n\n\n\n

Avui \u00e9s urgent una nova polititzaci\u00f3 europeista, un nou impuls d’innovaci\u00f3, d’integraci\u00f3 pol\u00edtica i institucional i de renovaci\u00f3 generacional. Si no, les coses poden anar molt malament a Europa. L’actual acumulaci\u00f3 de crisis planteja un interrogant existencial a la Uni\u00f3 Europea, que el retorn de Trump<\/strong> a la Casa Blanca ha accentuat.<\/p>\n\n\n\n

La Uni\u00f3 Europea, que molts veiem com una f\u00f3rmula de salvaci\u00f3 insubstitu\u00efble, s’aproximar\u00e0 el 2025 a una hora de la veritat. Enrico Letta<\/strong> deia fa uns dies a X-Twitter que \u00abla brutalitat de <\/em>Trump<\/em><\/strong> potser ens obligui a enfrontar-nos finalment a la veritat. I la veritat \u00e9s que fragmentats a 27 tots som pa\u00efsos petits en un m\u00f3n de gegants. Nom\u00e9s integrats a nivell europeu podrem, en termes econ\u00f2mics, fer front als Estats Units i la Xina<\/em>\u00bb. For\u00e7ant l’optimisme, afegia Letta<\/strong>: \u00abPotser <\/em>Trump<\/em><\/strong> \u00e9s un federador d’Europa, obligant-nos a fer coses que en una altra situaci\u00f3 no far\u00edem. Nosaltres, els europeus, ho hem de decidir<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

En un article recent, un grup d’opini\u00f3 de Barcelona (Treva i Pau<\/strong>) plantejava amb cruesa aquest actual dilema europeu: \u00abAls segles venidors els llibres d\u2019hist\u00f2ria diran una d\u2019aquestes dues coses: o que els pa\u00efsos europeus, despr\u00e9s de mig mil\u00b7lenni de dominar el m\u00f3n, es van su\u00efcidar amb les dues guerres mundials, arribant \u201cal final de la hist\u00f2ria\u201d; o que amb la uni\u00f3 pol\u00edtica van ser capa\u00e7os de protagonitzar un nou Renaixement i convertir-se en una gran pot\u00e8ncia en un m\u00f3n multipolar. Per Europa \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 existencial: ser o no ser<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Afegia l’article que \u00abAlemanya i Fran\u00e7a, com les dues principals pot\u00e8ncies de la UE, estan cridades a dirigir aquesta empresa<\/em>\u00bb. Tot i aix\u00f2, aquesta refer\u00e8ncia a l’eix francoalemany, can\u00f2nica durant d\u00e8cades, tamb\u00e9 avui est\u00e0 en crisi: aquest motor est\u00e0 gripat. Fran\u00e7a, amb una crisi fiscal hist\u00f2rica, pateix la pitjor situaci\u00f3 d’inestabilitat pol\u00edtica des de l’inici de la Cinquena Rep\u00fablica. Alemanya perd for\u00e7a econ\u00f2mica i pol\u00edtica, dram\u00e0ticament. A tots dos pa\u00efsos planeja l’amena\u00e7a del nacionalpopulisme i de l’autoritarisme iliberal.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context de vulnerabilitats, amenaces i incerteses, no es poden fer pron\u00f2stics sobre el futur d’Europa. Hi ha una cosa, per\u00f2, que \u00e9s evident: l’auge actual dels nacionalismes, avui visible pr\u00e0cticament a tots els pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea, representa un perill creixent. Els nacionalpopulismes prometen el retorn al vell m\u00f3n de les sobiranies i de les fronteres, per\u00f2 en realitat proposen una quimera que comporta un doble risc: d’inefici\u00e8ncia i declivi (els efectes del Brexit s\u00f3n a la vista), i de divisions i confrontacions intraeuropees, en un m\u00f3n de creixents rivalitats geopol\u00edtiques.<\/p>\n\n\n\n

A Europa, les disputes nacionalistes han causat immenses cat\u00e0strofes durant segles, la mort de milions de joves. Ni com a farsa s’han de repetir aquelles trag\u00e8dies. Solem caure al t\u00f2pic d’assimilar el realisme a una acceptaci\u00f3 resignada, fatalista i passiva de la hist\u00f2ria. Per\u00f2 avui \u00e9s obvi que ser realista a Europa vol dir exactament el contrari. Significa tenir present que, amb totes les contradiccions, el proc\u00e9s d’unitat europea ha assegurat d\u00e8cades de pau que no s’han de donar per amortitzades. Significa adonar-se que la situaci\u00f3 a qu\u00e8 ens enfrontem al nostre continent \u00e9s summament perillosa, i que hem de fer el necessari per modificar-la pol\u00edticament.<\/p>\n\n\n\n

El que avui necessita Europa, amb urg\u00e8ncia i, sobretot, \u00e9s una nova generaci\u00f3 pol\u00edtica de joves que siguin aut\u00e8nticament realistes, i en conseq\u00fc\u00e8ncia ambiciosament europeistes. El que s’hauria de fer est\u00e0 for\u00e7a clar. Els darrers temps s’han publicat tres informes (de l’antic primer ministre itali\u00e0 Enrico Letta<\/strong>, de l’expresident del Banc Central Europeu Mario<\/strong> Draghi<\/strong> i de l’expresident finland\u00e8s Sauli Niinist\u00f6<\/strong>) que tracen unes pistes concretes. Tots tres assenyalen un mateix objectiu: frenar el possible declivi mitjan\u00e7ant un enfocament europeu com\u00fa, amb una integraci\u00f3 pol\u00edtica i institucional m\u00e9s gran. El repte, considerable, \u00e9s dur a terme un programa europeu de renovaci\u00f3 i transici\u00f3 que asseguri un triple objectiu de productivitat i efic\u00e0cia econ\u00f2mica, seguretat social i llibertat pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

En cas contrari, el panorama ser\u00e0 sinistre. Ara b\u00e9: els joves europeus \u00bfs\u00f3n conscients del perill? Tota nova generaci\u00f3 tendeix a l’adanisme, una actitud saludable sempre que no s’apliqui estrictament al peu de la lletra. La frase \u00abNot to trust anyone over thirty<\/em>\u00bb (No confiar en ning\u00fa de m\u00e9s de trenta anys) es va fer molt popular en el moviment estudiantil nord-americ\u00e0 contra la guerra del Vietnam, als anys seixanta del segle passat. Era d’Abbie<\/strong> Hoffman<\/strong>, un dels seusl\u00edders. Es va saber anys despr\u00e9s que quan repetia aquella frase sobrepassava amb escreix la trentena.<\/p>\n\n\n\n

Jo gaireb\u00e9 la triplico, per\u00f2 malgrat la desconfian\u00e7a que dono per suposada, no puc evitar deixar const\u00e0ncia d’un av\u00eds i desig d’any nou. Hi ha perills a l’horitz\u00f3 i nom\u00e9s la pol\u00edtica ens podr\u00e0 salvar dels que ens amenacen a Europa. Desitjaria, per a l’any 2025, el sorgiment, encara que sigui incipient, d’una nova generaci\u00f3 pol\u00edtica sense fronteres, que impulsi un nou i ambici\u00f3s europeisme. Per pur realisme.<\/p>\n\n\n\n

(Publicat a ElDiario.es<\/a><\/em><\/strong>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’any que viurem perillosament Des de la doble crisi financera i econ\u00f2mica del 2008 i el 2011, els esdeveniments traum\u00e0tics no han escassejat a Europa: el Brexit, la crisi migrat\u00f2ria, la pand\u00e8mia, la guerra d’Ucra\u00efna, la crisi clim\u00e0tica, la urg\u00e8ncia de la transici\u00f3 energ\u00e8tica, l’expansi\u00f3 de noves tecnologies disruptives, etc. Alguns d\u2019aquests problemes han tingut …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36024,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-36018","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36018","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36018"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36018\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36021,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36018\/revisions\/36021"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36024"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36018"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36018"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36018"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}