{"id":36010,"date":"2025-01-08T13:18:56","date_gmt":"2025-01-08T12:18:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=36010"},"modified":"2025-01-08T13:24:01","modified_gmt":"2025-01-08T12:24:01","slug":"jordi-font-josep-rovira-aquell-fonament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-josep-rovira-aquell-fonament\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Josep Rovira, aquell fonament"},"content":{"rendered":"\n

Hi ha noms cabdals<\/strong> amb els quals la mem\u00f2ria institu\u00efda s\u2019ha fet esquerpa: els va tocar de viure moment foscos, quan els esfor\u00e7os m\u00e9s heroics eren for\u00e7osament an\u00f2nims o, simplement, van desenvolupar funcions allunyades dels aparadors. Quan, a aix\u00f2, s\u2019hi suma que es tracta de gent d\u2019esquerres o simplement inc\u00f2moda, hi pesa encara l\u2019escreix de silenci que hi han posat els prescriptors d\u2019ordre (la Lliga Regionalista<\/strong> en el seu moment, no diguem els quaranta anys de franquisme i, ja en democr\u00e0cia, els quaranta anys de pujolisme<\/strong><\/em>, amb la seva fortalesa medi\u00e0tica, sobretot de titularitat p\u00fablica). Cal afegir-hi encara les for\u00e7oses prud\u00e8ncies de les esquerres durant la transici\u00f3. I, entre aquestes, les in\u00e8rcies de la vella repressi\u00f3 estalinista contra l\u2019\u201doposici\u00f3 d\u2019esquerres<\/em>\u201d catalana. Els noms que han coincidit en el v\u00f2rtex d\u2019aquests cercles conc\u00e8ntrics han estat gaireb\u00e9 arrasats, per decisiva que hagi estat la seva comesa.<\/p>\n\n\n\n

Entre aquests noms,<\/strong> n\u2019hi ha un que brilla especialment: Josep<\/strong> Rovira<\/strong>. Aquest any 2025<\/strong> en fa vuitanta de la creaci\u00f3 del Moviment<\/strong> Socialista de Catalunya<\/strong> (MSC<\/strong>), a l\u2019exili, aquell 14<\/strong> de gener 1945<\/strong>. Era un projecte sorgit de la Confer\u00e8ncia del POUM<\/strong>, celebrada el novembre de 1944<\/strong>, a Tolosa del Llenguadoc, i secundat de seguida per una part de la dissolta Uni\u00f3 Socialista de Catalunya<\/strong>, a m\u00e9s d\u2019elements provinents de la CNT<\/strong> i d\u2019ERC<\/strong>. L\u2019\u00e0nima i el motor d\u2019aquest fet havia estat Josep Rovira<\/strong>, cap de la 29<\/strong> Divisi\u00f3 al front d\u2019Arag\u00f3 i l\u00edder del POUM<\/strong> d\u2019en\u00e7\u00e0 del segrest i assassinat d\u2019Andreu<\/strong> Nin<\/strong>, mentre Joaquim Maur\u00edn<\/strong> restava a les presons de Franco<\/strong> des de 1936<\/strong>. Es tractava de la culminaci\u00f3 d\u2019una evoluci\u00f3 col\u00b7lectiva, feta de radicalitat d\u2019esquerres, de combat antifeixista i de resist\u00e8ncia contra la persecuci\u00f3 estalinista a Catalunya, que venia ara a desembocar en el socialisme democr\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

Rovira era una ment d\u2019idees clares<\/strong>, sempre contrastades amb la pr\u00e0ctica i amb un especial talent organitzatiu. \u00c9s un dels m\u00e9s destacats exponents de la jove generaci\u00f3 que s\u2019ha oposat a la dictadura de Primo de Rivera<\/strong> i ara es plantejava la necessitat urgent d\u2019unir obrerisme i catalanisme. \u201cLa Lliga Regionalista -diu- \u00e9s la patronal catalana,<\/em>  (…), un partit de classe doncs. El fet catal\u00e0 nom\u00e9s li interessa en tant que li fa d\u2019escambell per aconseguir una representativitat. Aix\u00f2 li permet un joc d\u2019intercanvis negociable, en defensa dels seus interessos\u201d <\/em>(\u201cJosep Rovira, una vida al servei de Catalunya i del socialisme<\/strong>\u201d<\/em>, Josep Coll<\/strong> i Josep Pan\u00e9<\/strong>. Editorial Ariel, Barcelona, 1978<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquesta constataci\u00f3<\/strong>, comen\u00e7a, diu Josep Coll<\/strong>, per \u201cfer costat a l\u2019avi Maci\u00e0<\/strong> que es troba sol, \u00edntegre i sol, per\u00f2 no capitula, sin\u00f3 que continua\u201d<\/em>. Rovira<\/strong>, que ha desertat de la guerra del Rif i es troba a Fran\u00e7a, s\u2019hi enrola fins a esdevenir, amb 24<\/strong> anys, un dels lloctinents de Maci\u00e0<\/strong> al complot de Prats de Moll\u00f3 (1926<\/strong>) contra la dictadura. El fet, que resultar\u00e0 eminentment testimonial, amb el judici que en resulta a Fran\u00e7a i la projecci\u00f3 internacional que adquireix, esdev\u00e9 \u201cuna commoci\u00f3 que trasbalsa l\u2019opini\u00f3 –<\/em>diu Josep<\/strong> Coll<\/strong>-, una onada vivificadora baixa dels Pirineus (…) i permet a Maci\u00e0<\/strong> adquirir una dimensi\u00f3 nacional. \u00c9s aquesta popularitat que fa possible una concentraci\u00f3 republicana entorn de la seva personalitat i la vict\u00f2ria electoral d\u2019abril de 1931<\/strong>\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Rovira acompanya Maci\u00e0 fins a la Presid\u00e8ncia de la Generalitat<\/strong> i, podent accedir a qualsevol responsabilitat, de seguida opta per continuar el seu cam\u00ed cap a l\u2019objectiu que s\u2019ha plantejat: construir una gran organitzaci\u00f3 que reuneixi obrerisme i catalanisme.  Dir\u00e0: \u201cCatalunya necessita la for\u00e7a i la consci\u00e8ncia del moviment obrer (…) i el moviment obrer necessita la motivaci\u00f3 del fet catal\u00e0 per esdevenir una for\u00e7a pol\u00edtica determinant al nostre pa\u00eds\u201d<\/em>. I afegir\u00e0: \u201cCom que no hi ha cap problema pol\u00edtic deslligat d\u2019una concepci\u00f3 social, podem dir que ser catalanista, a seques, no t\u00e9 ni suc ni bruc. Jo crec que l\u2019alliberament de Catalunya, en el sentit de reconeixement de la seva personalitat, passa pel federalisme, la democr\u00e0cia i el socialisme\u201d.<\/em> Pel \u201cfederalisme\u201d<\/em> que ha de comportar una soluci\u00f3 emancipadora per a Catalunya i solid\u00e0ria amb els pobles germans. Per la \u201cdemocr\u00e0cia\u201d<\/em> que, amb els seus contrapesos, ha de ser el marc inexcusable de la vida pol\u00edtica, contra la follia totalit\u00e0ria que desvetlla en els humans l\u2019exercici sense l\u00edmits del poder i que est\u00e0 donant lloc als dos grans monstres del segle XX: el feixisme i l\u2019estalinisme. I pel \u201csocialisme\u201d<\/em>, \u00e9s a dir, per l\u2019aven\u00e7 cap a un societat igualit\u00e0ria, alhora diversa i fraterna, d\u2019homes i dones lliures. \u201cFederaci\u00f3, Democr\u00e0cia, Socialisme\u201d<\/em> ser\u00e0 el lema que presidir\u00e0 l\u2019MSC<\/strong> durant la seva llarga travessia clandestina sota el franquisme.<\/p>\n\n\n\n

Rovira comen\u00e7a intentant la fusi\u00f3 d\u2019obrerisme i catalanisme <\/strong>en el marc de la hibridaci\u00f3 del partit de Maci\u00e0<\/strong>, assajada per Jaume<\/strong> Compte<\/strong> i que dona lloc a Estat Catal\u00e0-Partit Proletari<\/em>. No resulta. Aleshores, Rovira<\/strong> pensa (1933) que el jove Bloc Obrer i Camperol <\/strong>(BOC<\/strong>) que qualla al voltant de Joaquim Maur\u00edn<\/strong> pot ser l\u2019eina adient. Aviat forma part del seu comit\u00e8 executiu i dirigeix el setmanari \u201cL\u2019Hora<\/em><\/strong>\u201d, mentre esdev\u00e9  tamb\u00e9 un dels m\u00e0xims animadors de l\u2019Ateneu Enciclop\u00e8dic Popular<\/strong>. Un nou pas endavant ser\u00e0 la fusi\u00f3, el 1935<\/strong>, del BOC<\/strong> amb l\u2019Esquerra Comunista<\/strong> d\u2019Andreu Nin<\/strong>, en el nou Partit Obrer d\u2019Unificaci\u00f3 Marxista<\/strong> (POUM<\/strong>). Rovira<\/strong> s\u2019incorpora a la seva direcci\u00f3. El 1936<\/strong>, \u00e9s el cap dels grups de combat del POUM<\/strong> que, al costat de les mil\u00edcies de la CNT<\/strong>, dels Mossos d\u2019Esquadra, la Gu\u00e0rdia d\u2019Assalt i la Gu\u00e0rdia Civil, vencen els franquistes al\u00e7ats a Barcelona. Acte seguit, \u00e9s el representant del POUM<\/strong> al Comit\u00e9 Central de Mil\u00edcies Antifeixistes de Catalunya, on \u00e9s favorable a la recuperaci\u00f3 del control pel Govern de la Generalitat. De seguida, per\u00f2, marxa cap al front d\u2019Arag\u00f3 com a cap de la 29<\/strong> Divisi\u00f3, formada per efectius del POUM<\/strong> i on hi figura un angl\u00e8s alt i esprimatxat, de nom Eric Arthur Blair<\/strong>, que m\u00e9s endavant ser\u00e0 conegut internacionalment com a George<\/strong> Orwell<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Hi \u00e9s fins que s\u2019inicia l\u2019ofensiva estalinista <\/strong>que acabar\u00e0 amb la vida d\u2019Andreu Nin<\/strong>, mentre Josep Rovira<\/strong> i tants altres van a parar a la pres\u00f3, d\u2019on el rescatar\u00e0 Indalecio Prieto<\/strong>, ministre de la Guerra. Per\u00f2, de nou empresonat, \u00e9s sotm\u00e8s al \u201cproc\u00e9s contra el POUM<\/em>\u201d, simultani als \u201cprocessos de Moscou<\/em>\u201d. Just quan els franquistes s\u00f3n a punt d\u2018arribar a Barcelona, \u00e9s alliberat per un escamot del POUM<\/strong> i pot fugir a Fran\u00e7a on, enlloc de fer \u00fas del passaport que li ofereixen per anar a M\u00e8xic, opta per enrolar-se a la Resist\u00e8ncia francesa, en la qual organitza el \u201cGroupe Martin<\/strong>\u201d, que forma part de la \u201cL\u00ednia<\/strong> VIC<\/strong>\u201d (Nord de Fran\u00e7a-Barcelona-Gibraltar) i que, entre altres missions, evacua a trav\u00e9s del Pirineu paracaigudistes aliats, presos evadits, agents de la Resist\u00e8ncia \u201ccremats<\/em>\u201d, jueus fugitius… Simult\u00e0niament, a partir de 1941<\/strong>, Rovira<\/strong> activa els contactes que posen en marxa el Front de la Llibertat<\/strong> a l\u2019interior, un primer intent d\u2019aplegar tot l\u2019antifeixisme en una inst\u00e0ncia unit\u00e0ria compartida.                <\/p>\n\n\n\n

Revent\u00f3s recorda el seu primer encontre amb Josep Rovira<\/strong>, a Par\u00eds, el 1954<\/strong>: \u201cEn Rovira<\/strong> feia una tossa impressionant, alt, ben plantat, amb uns ulls inquisitius (…). Tenia davant meu un home que, en la seva vida, reunia tota una tradici\u00f3 de combat per l\u2019emancipaci\u00f3 obrera i les llibertats nacionals de Catalunya (…). Un dels esfor\u00e7os m\u00e9s continuats i tena\u00e7os de lluita\u201d<\/em>. Josep Coll<\/strong>, en retrobar-lo a Fran\u00e7a despr\u00e9s de molt anys, deia que \u201cen el transcurs dels anys, no havia perdut la seva exuber\u00e0ncia ni el seu humor rialler ni la seva disponibilitat a emprendre una nova acci\u00f3\u201d. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Teresa Mitrani, de nom de guerra \u201cDenise\u201d, <\/strong>integrant del \u201cGroupe Martin<\/strong><\/em>\u201d, explicava: \u201cCap adversitat no l\u2019inquietava i aix\u00f2 refeia el meu coratge. Nom\u00e9s em calia veure\u2019l actuar per remuntar i posar-m\u2019hi de nou. Quan els alemanys ocuparen la zona dita \u201clliure\u201d, li vaig expressar les meves inquietuds: \u201cAra ja no podrem continuar actuant\u201d. Ell va riure amb la seva rialla franca i sonora i em va dir: \u201cAl contrari, Denise, \u00e9s ara que aix\u00f2 ser\u00e0 apassionant\u201d.  (\u201cService d\u2019evasion\u201d<\/em>, Editions Continents, Par\u00eds, 1946<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

Josep Rovira va morir a Par\u00eds el 1968. <\/strong>No va veure l\u2019inici del proc\u00e9s de Converg\u00e8ncia<\/strong> Socialista<\/strong> de<\/strong> Catalunya<\/strong><\/a> (CSC<\/strong>) que el seu MSC<\/strong> va impulsar i on va desembocar l\u2019any 1974<\/strong>. Ni el PSC-Congr\u00e9s<\/strong> al qual CSC<\/strong> va donar lloc el 1976<\/strong>. Ni la creaci\u00f3 de l\u2019actual PSC<\/strong> el 1978<\/strong>, a partir del PSC-Congr\u00e9s<\/strong>, la FSC<\/strong> del PSOE<\/strong> i el PSC-Reagrupament<\/strong>. Ni el retorn de la Generalitat exiliada, que la vict\u00f2ria socialista de 1977<\/strong> havia fet inexcusable. Ni la cristal\u00b7litzaci\u00f3 electoral d\u2019un gran espai socialista que esdevenia una for\u00e7a decisiva en defensa dels interessos dels treballadors i una garantia per a la unitat civil del poble de Catalunya. Era la forta conjunci\u00f3 de socialisme i catalanisme que ell havia somniat i que venia a actualitzar el sentit de la seva hist\u00f2rica tripleta per a Catalunya: federaci\u00f3, democr\u00e0cia, socialisme.<\/p>\n\n\n\n

Vaig entrar en contacte amb l\u2019MSC el 1974,<\/strong> en els primers passos de la gestaci\u00f3 de CSC<\/strong>. Jo no n\u2019era i em va sobtar la disponibilitat, per no dir l\u2019entusiasme, de Raimon Obiols<\/strong> primer i de Joan<\/strong> Revent\u00f3s<\/strong> aix\u00ed que el vam con\u00e8ixer, en obrir un proc\u00e9s que apuntava a la dissoluci\u00f3 de l\u2019MSC<\/strong>. D\u2019entrada, aquell despreniment resultava un p\u00e8l desconcertant per inhabitual, quan tants aleshores tendien a aferrar-se a la seva \u201cveritat<\/em>\u201d i m\u00e9s aviat a escindir-se en barraquetes a la mida del darrer mat\u00eds. Hi havia una clau que ho explicava i que no coneixeria fins un temps despr\u00e9s: es deia Josep Rovira, el seu testament pol\u00edtic, les \u201cprimeres<\/em> intencions<\/em>\u201d que havien donat lloc a l\u2019MSC<\/strong> i que justificaven la seva exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

En efecte, Rovira,<\/strong> el 1945<\/strong>, no havia volgut fundar \u201cun partit<\/em>\u201d, sin\u00f3 \u201cun moviment<\/em>\u201d, \u00e9s a dir, una formaci\u00f3 m\u00e9s laxa, m\u00e9s mancomunada, no legitimada per encastellar-se en cap ortod\u00f2xia que, en condicions de clandestinitat, hauria consistit en una mera presumpci\u00f3 i, probablement, en un sectarisme. El \u201cmoviment<\/em>\u201d nom\u00e9s havia de mutar en \u201cpartit<\/em>\u201d quan hi hagu\u00e9s condicions perqu\u00e8 poguessin confluir-hi tots els segments susceptibles de ser-hi, en el marc d\u2019un debat obert i franc. Nom\u00e9s aix\u00f2 podia donar lloc a un veritable partit socialista de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

El 1974, el r\u00e8gim franquista comen\u00e7ava a donar senyals d\u2019esgotament,<\/strong>mentre el moviment obrer, el catalanisme, el moviment ve\u00efnal, el moviment estudiantil, el m\u00f3n de la cultura, l\u2019esgl\u00e9sia postconciliar, etc, guanyaven cada dia m\u00e9s \u201cespais de llibertat<\/em>\u201d. Alhora, integrants d\u2019una joven\u00edssima generaci\u00f3 coincidien espont\u00e0niament en la necessitat d\u2019aplegar forces cap a un gran partit socialista catal\u00e0. L\u2019hora de Josep Rovira<\/strong> havia arribat. I l\u2019MSC<\/strong> s\u2019hi posava amb entusiasme: era en el seu ADN<\/strong>. En sortiria un proc\u00e9s gradual fins a la unitat de tot el socialisme catal\u00e0 l\u2019any 1978<\/strong>. Era, entre altres coses, la vict\u00f2ria p\u00f2stuma de Josep Rovira<\/strong>, un dels fonaments del socialisme catal\u00e0 i de la Catalunya contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

Naciodigital.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha noms cabdals amb els quals la mem\u00f2ria institu\u00efda s\u2019ha fet esquerpa: els va tocar de viure moment foscos, quan els esfor\u00e7os m\u00e9s heroics eren for\u00e7osament an\u00f2nims o, simplement, van desenvolupar funcions allunyades dels aparadors. Quan, a aix\u00f2, s\u2019hi suma que es tracta de gent d\u2019esquerres o simplement inc\u00f2moda, hi pesa encara l\u2019escreix de silenci …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":36015,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-36010","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36010","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36010"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36010\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36017,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36010\/revisions\/36017"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36015"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36010"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36010"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36010"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}