{"id":35969,"date":"2024-11-30T10:29:47","date_gmt":"2024-11-30T09:29:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=35969"},"modified":"2024-11-30T20:44:46","modified_gmt":"2024-11-30T19:44:46","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-potser-acceptarem-perdre-ho-tot-de-nou","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-potser-acceptarem-perdre-ho-tot-de-nou\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/384 (\u00abPotser acceptarem perdre-ho tot de nou\u00bb)"},"content":{"rendered":"\n

\u00abPotser acceptarem perdre-ho tot de nou\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n

30 de novembre de 2024<\/p>\n\n\n\n

Diria que la discussi\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s llarga que mai ha estat filmada, en una pel\u00b7l\u00edcula destinada al gran p\u00fablic, \u00e9s a Il terrrorista<\/a><\/strong>, <\/em>de Gianfranco De Bosio<\/a><\/strong>, de 1963<\/strong>. (\u00c9s clar que potser m\u2019equivoco: la meva ignor\u00e0ncia sobre films estalinistes, xinesos o coreans \u00e9s pr\u00e0cticament total, i em temo el pitjor).<\/p>\n\n\n\n

La pel\u00b7l\u00edcula passa el desembre de 1943<\/strong> a Ven\u00e8cia, quan la ciutat era dominada pels alemanys i per les mil\u00edcies de la rep\u00fablica mussoliniana de Sal\u00f3, mentre a It\u00e0lia es constitu\u00efen els Comit\u00e9s d\u2019alliberament nacional (els CLN<\/strong><\/a>)  i els grups armats (els GAP<\/strong>). En el film, les discussions entre els representants dels cinc partits del CNL del Veneto (el partit liberal, el d\u2019acci\u00f3, el democristi\u00e0, el comunista i el socialista) es perllonguen durant m\u00e9s d\u2019un quart d\u2019hora. Discuteixen  sobre  les formes de resist\u00e8ncia, sobre l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, sobre la nova democr\u00e0cia a bastir despr\u00e9s del feixisme, etc. \u00c9s una discussi\u00f3 extremadament versemblant, d\u2019un realisme total; inevitablement llarga, ai las. <\/p>\n\n\n\n

La pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s dif\u00edcil, per\u00f2 molt bona i en alguns moments visualment impressionant: les imatges d\u2019una Ven\u00e8cia hivernal, humida i g\u00e8lida, s\u00f3n fascinants, molt belles. En el seu moment no va tenir gaire \u00e8xit; potser perqu\u00e8, malgrat la seva qualitat i un bon repertori d\u2019actors (Gian Maria Volont\u00e9<\/strong>, Raffaella Carr\u00e0<\/strong>, Anouk<\/strong> Aim\u00e9e<\/strong>, entre altres), \u00e9s deliberadament  freda i distanciada, d\u2019una lentitud reflexiva, brechtiana (Gianfranco De Bosio<\/strong>, que de molt jove fou resistent, despr\u00e9s va ser guionista, home de teatre, i dirig\u00ed obres de Brecht<\/strong>).  La pel\u00b7licula ve a ser, doncs, una mena d\u2019anti Casablanca<\/em>: evita volgudament tot recurs a l\u2019\u00e8pica, al romanticisme, a la sentimentalitat, a l\u2019hagiografia de la resist\u00e8ncia.  Deixa oberts, a m\u00e9s, els problemes pol\u00edtics i \u00e8tics que planteja; no d\u00f3na respostes; deixa el judici a l\u2019espectador. <\/p>\n\n\n\n

Ho fa amb un to amarg, molt actual. \u00abD’aqu\u00ed a vint o trenta anys, quan tot aix\u00f2 s’acabi, tornar\u00e0 a haver-hi un per\u00edode en qu\u00e8 la gent es deixi adormir, anestesiada, per una mica de pau i abund\u00e0ncia\u00bbpotser, per motius materials, acceptarem perdre-ho tot de nou<\/em>\u00bb, diu un dels protagonistes, en un moment donat. 
<\/p>\n\n\n\n

Potser aquesta ra\u00f3 explica que aquesta setmana, amb una c\u00f2pia restaurada, la pel\u00b7l\u00edcula s\u2019ha tornat a distribuir en els cines a Fran\u00e7a, on est\u00e0 passant el que est\u00e0 passant.  <\/p>\n\n\n\n

(Els fans <\/em>del cine i\/o de la pol\u00edtica la poden veure a Youtube<\/strong><\/a>). <\/p>\n\n\n\n


<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abPotser acceptarem perdre-ho tot de nou\u00bb 30 de novembre de 2024 Diria que la discussi\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s llarga que mai ha estat filmada, en una pel\u00b7l\u00edcula destinada al gran p\u00fablic, \u00e9s a Il terrrorista, de Gianfranco De Bosio, de 1963. (\u00c9s clar que potser m\u2019equivoco: la meva ignor\u00e0ncia sobre films estalinistes, xinesos o coreans \u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":35990,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,32,1],"tags":[],"class_list":["post-35969","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35969","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35969"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35969\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36006,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35969\/revisions\/36006"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35990"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35969"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35969"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35969"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}