{"id":3592,"date":"2011-03-08T10:16:29","date_gmt":"2011-03-08T08:16:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3592"},"modified":"2011-03-15T10:07:47","modified_gmt":"2011-03-15T08:07:47","slug":"jordi-font-moren-per-votar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-moren-per-votar\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Moren per votar"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/03\/urna-voto.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-3595\" title=\"urna-voto\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/03\/urna-voto-300x174.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"174\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/03\/urna-voto-300x174.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/03\/urna-voto.jpg 500w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Durant la primera meitat del segle XIX, prohibides les societats  obreres, va proliferar un lema dur i essencial: \u201cAssociaci\u00f3 o mort!\u201d.  Exigien la m\u00e9s elemental llibertat, aquella que permet reunir-se i  aplegar forces en defensa dels interessos del poble ras, de la just\u00edcia.  Ens ho recorden, ara, els fets que estan tenint lloc a la riba sud del  Mediterrani: la revolta massiva i irreductible del poble contra els  s\u00e0trapes, per la llibertat i el pa, per la democr\u00e0cia i la just\u00edcia. Una  revolta arriscada, que duu els ex\u00e8rcits al l\u00edmit d&#8217;haver de triar entre  liquidar el poble o posar-se al seu servei.<!--more--><\/p>\n<p>D&#8217;aquesta manera, ha  obtingut resposta una vella, assenyada i paralitzadora pregunta que,  despr\u00e9s del cop contra Salvador Allende, va donar lloc al fam\u00f3s <em>compromesso storico<\/em> entre el PCI i la CD italiana: \u201cQuantes masses humanes calen per aturar  un tanc?\u201d. La resposta que ens arriba del sud del Mediterrani diu aix\u00ed:  ha de ser-hi pr\u00e0cticament tot el poble, assumint el risc de deixar-hi  la pell. Perqu\u00e8 molts han mort a Tun\u00edsia i a Egipte. I molts m\u00e9s estan  morint a L\u00edbia, a mans de mercenaris estrangers. Cosa, aquesta, que  planteja una altra pregunta: quanta follia desp\u00f2tica i quanta  carnisseria ha d&#8217;acumular-se perqu\u00e8 es faci inexcusable la \u201cintervenci\u00f3  humanit\u00e0ria\u201d de la comunitat internacional? Manca una mobilitzaci\u00f3  solid\u00e0ria mundial que ho exigeixi. De moment, a casa nostra, la  plataforma Nou Cicle ha llan\u00e7at una crida per a la constituci\u00f3 d&#8217;una  mesa de les principals forces pol\u00edtiques, socials i culturals, destinada  a convocar una gran demostraci\u00f3 unit\u00e0ria de solidaritat amb els pobles  germans del sud i alhora d&#8217;exig\u00e8ncia davant de la comunitat  internacional.<\/p>\n<p>Quina gran paradoxa! Al sud, la gent mor per poder  votar, mentre que, entre nosaltres, n&#8217;hi ha molts que s&#8217;abstenen, que  no acaben de trobar prou atractives les urnes. S\u00f3n els efectes de  l&#8217;ofensiva antipol\u00edtica, de l&#8217;acci\u00f3 poderosa dels qui aposten pel  desprestigi de la democr\u00e0cia, perqu\u00e8 saben que limita els seus  interessos i privilegis. Cal regenerar i reformar la pol\u00edtica  democr\u00e0tica, certament. Per\u00f2 tamb\u00e9 cal, amb tanta o m\u00e9s energia,  combatre el c\u00e0ncer de l&#8217;antipol\u00edtica, d&#8217;aquells que diuen \u201cEls pol\u00edtics  s\u00f3n tots iguals\u201d o \u201cEn pol\u00edtica, no hi ha un pam de net\u201d. O dels que  afirmen: \u201cNo hi ha difer\u00e8ncia entre dreta i esquerra; es tracta d&#8217;una  distinci\u00f3 antiga, del tot superada\u201d. Ho diuen amb posat docte, amb cara  de saber-ne un niu. I n&#8217;hi ha molts que piquen, que se&#8217;ls escolten, que  se&#8217;ls creuen. Segons aquesta pr\u00e8dica, seria el mateix Obama que Bush,  Mandela que Mub\u00e0rak, Lula que Berlusconi&#8230;<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de la caiguda  del Mur, el neoliberalisme rampant, nost\u00e0lgic de la selva primig\u00e8nia,  ho va anunciar amb estr\u00e8pit de trompetes i timbals: \u201c\u00c9s el final de la  hist\u00f2ria\u201d (Fukuyama), la humanitat ha arribat al final del seu trajecte  \u2013l&#8217;imperi del lliure mercat i de l&#8217;individualisme\u2013. Era el cl\u00e0ssic  miratge doctrinari, ja desmentit per l&#8217;enorme crisi econ\u00f2mica que han  desencadenat les finances globals i que ha dut els emf\u00e0tics predicadors a  demanar auxili als estats perqu\u00e8 \u201cens salvin\u201d, a c\u00e0rrec nostre, \u00e9s  clar. Ara, el tsunami popular per la democr\u00e0cia i la just\u00edcia, al sud  del Mediterrani, esbarria definitivament el castell de cartes. La  hist\u00f2ria continua.<\/p>\n<p>Urgeix, entre nosaltres, una rebel\u00b7li\u00f3 contra  l&#8217;antipol\u00edtica. Dep\u00e8n de la capacitat de tots plegats per entendre que  cal actuar col\u00b7lectivament, per mitj\u00e0 de l&#8217;acci\u00f3 pol\u00edtica democr\u00e0tica,  si no volem que els poders foscos ens suplantin i ens dominin. Els ho  deia Raimon Obiols als altermundistes, en una jornada sobre les  merit\u00f2ries iniciatives del voluntariat solidari: \u201c\u00c9s admirable el que  feu, per\u00f2 esteu pujant per una escala mec\u00e0nica que va cap avall. I que  nom\u00e9s pujar\u00e0 si, entre tots, som capa\u00e7os de rectificar-ne els  mecanismes, \u00e9s a dir, de materialitzar una acci\u00f3 pol\u00edtica  transformadora\u201d.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.avui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/378599-moren-per-votar.html\">Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Durant la primera meitat del segle XIX, prohibides les societats obreres, va proliferar un lema dur i essencial: \u201cAssociaci\u00f3 o mort!\u201d. Exigien la m\u00e9s elemental llibertat, aquella que permet reunir-se i aplegar forces en defensa dels interessos del poble ras, de la just\u00edcia. Ens ho recorden, ara, els fets que estan tenint lloc a la &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[115],"class_list":["post-3592","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-internacional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3592","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3592"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3592\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3628,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3592\/revisions\/3628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3592"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3592"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3592"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}