{"id":35672,"date":"2024-09-12T10:17:27","date_gmt":"2024-09-12T08:17:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=35672"},"modified":"2024-09-12T17:11:30","modified_gmt":"2024-09-12T15:11:30","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-366-el-retorn-de-roma-planas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-366-el-retorn-de-roma-planas\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del d\u00eda\/366 (El retorn de Rom\u00e0 Planas)"},"content":{"rendered":"\n

A prop\u00f2sit de l\u2019elecci\u00f3 de Salvador Illa<\/strong> com a President de la Generalitat, s\u2019ha parlat a la premsa de Rom\u00e0 Planas<\/strong>, que fou el seu predecessor a l\u2019alcaldia de la Roca del Vall\u00e8s<\/strong>. Un article d\u2019Enric Juliana<\/strong> es titulava \u00abTorna el club Emprius<\/a><\/em><\/strong>\u00bb. Emprius<\/strong> \u00e9s es nom del grup d\u2019opini\u00f3 que en Rom\u00e0<\/strong> impuls\u00e0 a Catalunya, en els anys vuitanta, en una l\u00ednia de reivindicaci\u00f3 del llegat del president Tarradellas<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la seva llarga i estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb Tarradellas<\/strong> i amb els socialistes catalans, crec que hi ha dos fets que en bona part expliquen el car\u00e0cter hum\u00e0 i pol\u00edtic d\u2019en Rom\u00e0 Planas<\/strong>: les vicissituds del seu exili a Fran\u00e7a, i la personalitat del seu pare. <\/p>\n\n\n\n

La fam\u00edlia Planas<\/strong> havia anat a viure a la Roca<\/strong> cap al 1930<\/strong>. De ben aviat es van guanyar l\u2019estima del poble, i el pare d\u2019en Rom\u00e0<\/strong> va impulsar la posta en marxa del Sindicat Agr\u00edcola<\/strong>. Va ser detingut arran dels Fets d\u2019octubre de 1934 <\/strong>i va passar nou mesos a la pres\u00f3. Durant la guerra civil va ser alcalde de la Roca<\/strong> i el 1937<\/strong> va ser nomenat director general d’Agricultura de la Generalitat. <\/p>\n\n\n\n

El 26<\/strong> de gener de 1939<\/strong>, el mateix dia que els franquistes entraren a Barcelona, la fam\u00edlia va marxar cap a l\u2019exili. En Rom\u00e0<\/strong> tenia set anys. Primer van ser a Olot<\/strong>, on es concentraren els efectius de la Conselleria.  Despr\u00e9s a Darnius<\/strong>, d\u2019on, amb un grup d\u2019una quarantena persones, passaren a peu la frontera, de nit, amb molt fred, per un cam\u00ed gla\u00e7at, de la Vajol<\/strong> fins al poblet de les Illes<\/strong>. All\u00e0 els gendarmes els separaren: els homes, d’un costat, i les dones i criatures, d’un altre. En Rom\u00e0<\/strong>, amb la seva germana Rosa<\/strong> i la seva mare van ser duts en un cami\u00f3 militar al Vol\u00f3<\/strong>. \u00abEns vam afegir a milers de persones tirades per terra als carrers, sense allotjament\u00bb,<\/em> ha explicat la Rosa<\/strong>, en un llibre de records (1<\/strong>), \u00abEns hi vam quedar dos o tres dies, a l’espera de not\u00edcies del pare. Ens havien separat i no sab\u00edem on era. Les dones no volien marxar, per no allunyar-se dels marits, per no dispersar-se. Per\u00f2 ens van obligar a pujar als trens, vigilats pels soldats senegalesos a cavall. A en <\/em>Rom\u00e0<\/em><\/strong> i a mi, aquells soldats ens van fer molta por. A bord dels trens, aturats, plens de gom a gom, ens hi van fer estar tres dies i tres nits<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Els van destinar a Chartres<\/strong>, al poblet de <\/em>Sainville<\/strong>, governat<\/em> per un alcalde d\u2019esquerres, que va <\/em>posar tres cases a disposici\u00f3 de les dones i criatures refugiades. S\u2019ubicaren en una d\u2019elles, atape\u00efts amb vuit refugiats m\u00e9s. Per\u00f2 el febrer reberen l\u2019ordre d\u2019aplegar-se en els camps de concentraci\u00f3. Retorn, doncs, a Chartres<\/strong>, amb tren, i ingr\u00e9s a unes casernes militars habilitades. All\u00e0 van aconseguir que una fam\u00edlia francesa aval\u00e9s el pare perqu\u00e8 pogu\u00e9s sortir del camp d\u2019Agde<\/strong> i reunir-se amb ells. El pare va sortir del camp de concentraci\u00f3 el 13<\/strong> de juliol de 1939<\/strong>. S’havia aprimat disset quilos, fins al punt que en Rom\u00e0<\/strong> d\u2019entrada no el va recon\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s, els seus amics francesos de Sainville<\/strong> van adre\u00e7ar-se al prefecte del departament, Jean Moulin<\/strong> (que poc despr\u00e9s seria  cap de la Resist\u00e8ncia, torturat i mort pels nazis), el qual autoritz\u00e0 la mare i els fills a sortir del camp i unir-se a son pare. \u00abDos dies despr\u00e9s\u00bb, <\/em>escriu la Rosa<\/strong>, \u00abl’endem\u00e0 de la festa nacional del 14 de juliol, ens van deixar marxar tots quatre a Sainville<\/strong>\u00bb. <\/em>(En Rom\u00e0<\/strong> sempre comparava el Grup d\u2019opini\u00f3 Emprius, <\/strong>que va fundar, al Club Jean Moulin<\/strong><\/a>,  un laboratori d\u2019idees que de 1958<\/strong> a 1970<\/strong> va reunir a Fran\u00e7a un interessant grup de funcionaris, periodistes,  intel\u00b7lectuals i sindicalistes. Afinitat pol\u00edtica, doncs, per\u00f2 tamb\u00e9 reminisc\u00e8ncia personal). <\/p>\n\n\n\n

El pare d\u2019en Rom\u00e0<\/strong>, pol\u00edticament era molt proper al president Tarradellas<\/strong>. Salvador Illa<\/strong> ha escrit que era un home que tenia \u00abpassi\u00f3 per la pol\u00edtica, i a la Roca<\/strong>, va organitzar els pagesos, va fundar una cooperativa, va impulsar un sindicat. En aquest aspecte, va revolucionar el municipi<\/em>\u00bb.  <\/p>\n\n\n\n

Ja de gran, un dia els hi va dir als seus fills: \u00abAll\u00f2 que us agraeixo m\u00e9s \u00e9s que ning\u00fa de vosaltres no m’ha dit mai que no hauria hagut de fer el que vaig fer\u00bb. <\/em>Es referia, esclar, al fet d\u2019haver arrossegat la fam\u00edlia al desterrament. Doncs b\u00e9: no sols els seus dos fills no li van fer mai cap retret,  sin\u00f3 que seguiren la seva petja. En Rom\u00e0<\/strong> fou un estret col\u00b7laborador de Tarradellas<\/strong>, i un activista formidable de l\u2019espai socialista,  i la Rosa <\/strong>va ser regidora de l\u2019Ajuntament d\u2019Argenteuil<\/strong> durant 24<\/strong> anys i tinent d\u2019alcalde durant 12<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\u00abSempre he pensat\u00bb, <\/em>escriu la Rosa<\/strong>, \u00abque, si en <\/em>Rom\u00e0<\/em><\/strong> va fer el que va fer en pol\u00edtica, si jo vaig fer el que vaig fer, va ser per tot all\u00f2 que el nostre pare ens va inculcar d’honestedat, de paraula donada, de rectitud. Mai no ens va imposar res de manera autorit\u00e0ria, ens ho va inculcar amb l’exemple.  El pare era un home molt integre, molt dret. Ens va fer passar per all\u00e0 on tothom havia de passar, sense cap mena de privilegi, com estava establert\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

El recordo de molt gran, a la casa dels Planas<\/strong> a la Roca<\/strong>,  conreuant a l\u2019hort ciboulettes<\/em> i altres magn\u00edfiques hortalisses, que ens enduiem satisfets. Mort el 1990<\/strong>, no va ser a temps de veure el seu fill Rom\u00e0<\/strong>  elegit alcalde de la Roca. Per\u00f2 hauria estat molt content (La mare, segons la Rosa<\/strong>, \u00abva estar molt orgullosa del seu noi<\/em>\u00bb). De la mateixa manera, en Rom\u00e0<\/strong> hauria estat molt content de veure en Salvador Illa<\/strong> succeint-l\u2019ho a l\u2019alcaldia, i entusiasmat de veure\u2019l elegit President. <\/p>\n\n\n\n

Hi ha un fil conductor que uneix aquells alcaldes de la Roca<\/strong> a l\u2019actual Presid\u00e8ncia de la Generalitat: un mateix tarann\u00e0, una determinada manera de fer, una certa idea de la pol\u00edtica i de Catalunya. \u00a0
________________________________<\/p>\n\n\n\n

(1) \u00abVaig con\u00e8ixer Rom\u00e0 Planas\u00bb<\/em><\/strong>, Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2001<\/strong> (edici\u00f3 no venal)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A prop\u00f2sit de l\u2019elecci\u00f3 de Salvador Illa com a President de la Generalitat, s\u2019ha parlat a la premsa de Rom\u00e0 Planas, que fou el seu predecessor a l\u2019alcaldia de la Roca del Vall\u00e8s. Un article d\u2019Enric Juliana es titulava \u00abTorna el club Emprius\u00bb. Emprius \u00e9s es nom del grup d\u2019opini\u00f3 que en Rom\u00e0 impuls\u00e0 a Catalunya, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":35683,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,285,1],"tags":[],"class_list":["post-35672","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35672","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35672"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35672\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35689,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35672\/revisions\/35689"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35683"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35672"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35672"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35672"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}