{"id":35643,"date":"2024-09-10T10:08:17","date_gmt":"2024-09-10T08:08:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=35643"},"modified":"2024-09-10T12:23:26","modified_gmt":"2024-09-10T10:23:26","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-365-icones-15-bernard-knox-defensor-de-les-humanitats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-365-icones-15-bernard-knox-defensor-de-les-humanitats\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L&#8217;apunt del dia\/365 (Icones 15: Bernard Knox, defensor de les humanitats)"},"content":{"rendered":"\n<p>A principis d&#8217;octubre del <strong>1936<\/strong>, quan tenia <strong>21<\/strong> anys i havia completat els seus estudis de Filologia Cl\u00e0ssica a la Universitat de Cambridge, <strong>Bernard Knox<\/strong> va viatjar a Espanya, amb una pistola a la motxilla (<strong>1<\/strong>).  El novembre de <strong>1936<\/strong> era a Madrid, assignat a una unitat brit\u00e0nica de metralladores de <strong>16<\/strong> homes, adscrita al batall\u00f3 franco-belga \u201c<em>Commune de Paris<\/em>\u201d de la <strong>XI<\/strong> Brigada Internacional. <\/p>\n\n\n\n<p>En el seu llibre <em>Essays ancient and modern<\/em> (<strong>1989<\/strong>), <strong>Knox<\/strong> recorda que, quan va arribar al front de la Ciutat universit\u00e0ria el van&nbsp; destinar&nbsp; al&nbsp; servei&nbsp; d\u2019una metralladora  empla\u00e7ada davant d\u2019un edifici que duia la inscripci\u00f3 de \u00ab<em><strong>Filosof\u00eda y Letras<\/strong><\/em>\u00bb. Amb tota la  ra\u00f3, doncs, <strong>Knox<\/strong> &nbsp;pot ser considerat com un aut\u00e8ntic defensor de les humanitats. <\/p>\n\n\n\n<p>La meitat d\u2019aquells <strong>16<\/strong> brit\u00e0nics van morir, i tres van ser greument ferits. <strong>Knox<\/strong> fou un d\u2019aquests. El desembre del <strong>36<\/strong>, a Boadilla del Monte, una bala li va entrar pel coll i l&#8217;espatlla. La sang brollava com una font i els seus companys el van donar per mort. A la desesperada va sobreviure. A  falta d&#8217;ambul\u00e0ncies va haver de caminar uns quants&nbsp; quil\u00f2metres fins a un refugi de campanya i d\u2019all\u00ed el van portar amb cotxe cap a&nbsp; Madrid.<\/p>\n\n\n\n<p>Un cop curat a l&#8217;hospital de les Brigades, que era a l&#8217;Hotel Palace, <strong>Knox<\/strong> torn\u00e0 al Regne Unit. All\u00e0 es cas\u00e0 amb una jove escriptora  nord-americana, <strong>Betty Baur<\/strong>,  i anaren a viure als EUA. Quan els nordamericans entraren en guerra, despr\u00e9s de Pear Harbour, s\u2019allist\u00e0 a l\u2019ex\u00e8rcit i, com que parlava el franc\u00e8s i l\u2019alemany, malgrat el seu passat de brigadista (d\u2019\u00ab<em>antifeixista prematur<\/em>\u00bb),  fou reclutat per l<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Office_of_Strategic_Services\">\u2019<strong>OSS<\/strong><\/a>, el servei d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia nord-americ\u00e0. El juliol de <strong>1944<\/strong> fou llan\u00e7at amb paracaigudes a Fran\u00e7a i feu d\u2019enlla\u00e7 amb la resist\u00e8ncia francesa, i despr\u00e9s amb els partisans italians.&nbsp; \u00ab<em>Pel que sembla, els capitostos de l&#8217;<strong>OSS<\/strong>&nbsp; es pensaven que qualsevol que parl\u00e9s franc\u00e8s tamb\u00e9 podia parlar itali\u00e0<\/em>\u00bb, comentava  <strong>Knox<\/strong>.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Quan la guerra estava a punt d\u2019acabar, era a la Vall del Po i  en un casalot enrunat\u00a0 per les bombes va trobar un volum de <strong>Virgili<\/strong>, editat per la <strong>Accademia Nazionale Virgiliana<\/strong>  \u00ab<em>iussu<strong> Benedicti Mussolini<\/strong><\/em>\u00bb (\u00ab<em>per ordre de <strong>Benito<\/strong> <strong>Mussolini<\/strong><\/em>\u00bb). <strong>Knox<\/strong> record\u00e0 que a l\u2019Edat Mitjana es practicava la \u00ab<strong>sors<\/strong> <strong><em>virgiliana<\/em><\/strong>\u00bb, una\u00a0 lectura de curts fragments a  l\u2019atzar de les obres de <strong>Virgili<\/strong> per a endevinar el futur. Obr\u00ed doncs el llibre, i lleg\u00ed les darreres l\u00efnies de la Primera Ge\u00f2rgica, que descriuen un m\u00f3n capgirat per les guerres: \u00ab<em>tot bella per orbem<\/em>\u00bb (\u00ab<em>tantes guerres arreu del m\u00f3n<\/em>\u00bb). Deia <strong>Knox<\/strong> que fou aleshores que decid\u00ed reemprendre els seus estudis.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>El poeta estatunidenc <strong>Robert Fagles<\/strong>, que entre <strong>1961<\/strong> i <strong>1996<\/strong> va traduir a l\u2019angl\u00e8s una gran quantitat de literatura grega cl\u00e0ssica ( la Il\u00edada i l\u2019Odissea incloses)  deia que la gran autoritat  sobre el m\u00f3n grec cl\u00e0ssic era\u00a0<strong><strong>Knox<\/strong><\/strong>, que d&#8217;en\u00e7\u00e0 de <strong>1962<\/strong> i fins al la seva jubilaci\u00f3, el <strong>1989<\/strong>, va dirigir el Centre d&#8217;Estudis Hel\u00b7l\u00e8nics de Harvard, a Washington, <a href=\"https:\/\/dbcs.rutgers.edu\/all-scholars\/8850-knox-bernard-macgregor-walker\">escrivint prol\u00edficament<\/a>.  <\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019any <strong>1993<\/strong>, Knox va publicar un llibre de t\u00edtol cridaner: \u00ab<em>The oldest dead white European males and other reflections on the classics<\/em>\u00bb (\u00ab<em>Els mascles europeus blancs m\u00e9s vells i altres reflexions sobre els cl\u00e0ssics<\/em>\u00bb). Malgrat el que el t\u00edtol provocador&nbsp; semblava indicar, el text no era en absolut un al\u00b7legat elitista en defensa de l\u2019alta cultura contra les modes multiculturalistes \u00ab<em>pre woke<\/em>\u00bb. Amb un to conciliador per\u00f2 ferm i combatiu, <strong>Knox<\/strong> s&#8217;oposava a la caracteritzaci\u00f3 que uns i altres (els reaccionaris i els multiculturalistes) fan&nbsp; dels cl\u00e0ssics com a \u00ab<em>emblemes del conservadorisme<\/em>\u00bb, i enumerava algunes evid\u00e8ncies per tal de reivindicar el m\u00f3n cl\u00e0ssic grec com a font d&#8217;inspiraci\u00f3 per a tota mena d&#8217;innovadors, radicals i revolucionaris: \u00ab<em>Malgrat tots els seus defectes, els antics grecs van inventar literalment la filosofia, el teatre, el concepte de literatura nacional, les competicions atl\u00e8tiques, la teoria pol\u00edtica, la ret\u00f2rica i l&#8217;orat\u00f2ria, la biologia, la zoologia, la teoria at\u00f2mica, i podria continuar (\u2026) Van inventar la idea mateixa de les humanitats, com a conjunt d&#8217;estudis que s\u00f3n&nbsp; una educaci\u00f3 per a la democr\u00e0cia, una formaci\u00f3 de la ciutadania lliure<\/em>\u00bb. Irrefutable.<\/p>\n\n\n\n<p>____________________<\/p>\n\n\n\n<p>(1) La pistola era de <strong>John Cornford, <\/strong>que<strong> <\/strong>combat\u00e9 amb <strong>Knox<\/strong> a Espanya i hi va morir.<\/p>\n\n\n\n<p>En vaig parlar aqu\u00ed: <strong><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-91-icones-7-john-cornford-la-fe-i-el-vers-un-sol-acte\/\">John Cornford, la fe i el vers en un sol acte<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A principis d&#8217;octubre del 1936, quan tenia 21 anys i havia completat els seus estudis de Filologia Cl\u00e0ssica a la Universitat de Cambridge, Bernard Knox va viatjar a Espanya, amb una pistola a la motxilla (1). El novembre de 1936 era a Madrid, assignat a una unitat brit\u00e0nica de metralladores de 16 homes, adscrita al &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":35651,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-35643","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35643","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35643"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35643\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35670,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35643\/revisions\/35670"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35651"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35643"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35643"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35643"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}