{"id":35554,"date":"2024-09-03T17:00:17","date_gmt":"2024-09-03T15:00:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=35554"},"modified":"2024-09-04T16:44:50","modified_gmt":"2024-09-04T14:44:50","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-363-el-psc-i-la-politica-lenta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-363-el-psc-i-la-politica-lenta\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/363 (El PSC i la pol\u00edtica lenta)"},"content":{"rendered":"\n

El PSC i la pol\u00edtica lenta<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En pol\u00edtica conv\u00e9 tenir presents dues m\u00e0ximes de Carl Schmitt<\/strong>: \u00abGuanyes si coneixes als teus adversaris millor que a tu mateix<\/em>\u00bb, i \u00abL’important \u00e9s mantenir-te incomprensible per als teus enemics<\/em>\u00bb. Durant els anys d\u2019activitat antifranquista, els casos d\u2019infiltraci\u00f3 policial van ser relativament escassos a Catalunya perqu\u00e8 la realitat ling\u00fc\u00edstica i cultural comportava el compliment  gaireb\u00e9 inconscient d\u2019aquestes dues regles. <\/p>\n\n\n\n

Mentre a la Brigada pol\u00edtico-social (BPS<\/strong>) o al Govern civil hi predominava un desconeixement sideral de la llengua i de la realitat cultural i social del pa\u00eds, l\u2019antifranquisme catal\u00e0 coneixia bastant b\u00e9  el r\u00e8gim que combatia. Per al  franquisme, els canvis generacionals, culturals i pol\u00edtics que es produien a Catalunya eren dif\u00edcils de con\u00e8ixer i d\u2019entendre. Al franquisme, de fet, Catalunya li result\u00e0 sempre  una realitat incomprensible. El fenomen contrari, en canvi, no es don\u00e0.  En bona mesura, l\u2019activaci\u00f3 i expansi\u00f3 de Assemblea de Catalunya, o el restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, es van basar en un bon coneixement dels l\u00edmits i contradiccions de la dictadura.<\/p>\n\n\n\n

Un altre cas d\u2019aquesta manca de comprensi\u00f3 de l\u2019adversari m\u2019ha vingut al cap aquests dies, llegint una entrevista que Pep Mart\u00ed<\/strong> li ha fet a Jordi Font<\/strong> (publicada a Naci\u00f3 Digital<\/em><\/strong><\/a>) i un article del tarragon\u00ed Joan Maria Abell\u00f3 <\/strong>que <\/strong>evocava el 50<\/strong>\u00e8 aniversari de la constituci\u00f3 de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya<\/strong> (publicat a Diari M\u00e9s<\/strong><\/em><\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A dist\u00e0ncia,  i em sembla que  sense haver-ne parlat pr\u00e8viament, tant Font<\/strong> com Abell\u00f3<\/strong> han sortit al pas de les interpretacions, gens innocents, que pretenen posar dist\u00e0ncies entre \u00abel PSC d\u2019Illa<\/em><\/strong>\u00bb i el dels fundadors del partit. Un exemple l\u2019acaba de subministrar el sempre l\u00facid<\/a> Salvador Card\u00fas<\/strong>, entrevistat a VilaWeb<\/strong><\/em><\/a> : \u00abNo queda res d\u2019aquell PSC<\/strong> que coneix\u00edem (\u2026) Si abans parl\u00e0vem de sucursalisme, ara \u00e9s una franqu\u00edcia del PSOE<\/strong>\u00bb<\/em>. Que Santa Ll\u00facia li conservi la vista.<\/p>\n\n\n\n

 <\/strong>Contundent, Jordi Font<\/strong> ha dit, en l\u2019entrevista de Naci\u00f3 Digital<\/em><\/strong>, que \u00abaquest \u00e9s el <\/em>PSC<\/em><\/strong> que vam fundar<\/em>\u00bb. Si se m\u2019accepta un discret coneixement de causa, jo tamb\u00e9 ho subscric. I en el seu article, Joan Maria Abell\u00f3<\/strong> ha escrit que  \u00ab50 anys \u00e9s un temps suficient per tenir una perspectiva que ens ajudi a entendre si la formaci\u00f3 de qualsevol organitzaci\u00f3 va tenir import\u00e0ncia en el seu devenir i en el del pa\u00eds<\/em>\u00bb. Agradi m\u00e9s o menys (a mi m\u2019encanta) el fet \u00e9s que la formaci\u00f3 de Converg\u00e8ncia Socialista<\/strong>, ara fa exactament mig segle, explica en  bona part la constituci\u00f3 ulterior del PSC<\/strong>, la seva llarga traject\u00f2ria, i el fet mateix que Salvador Illa<\/strong> sigui avui  el President de la Generalitat.<\/p>\n\n\n\n

Tradicionalment, i encara avui (com ho mostren els vituperis de Card\u00fas<\/strong>),\u00a0 el socialisme catal\u00e0 ha estat molt criticat, a Catalunya i a Espanya. No \u00e9s estrany, i no ens hem pas de queixar. Les cr\u00edtiques s\u00f3n la sal de la pol\u00edtica, i qui no vulgui pols que no vagi a l\u2019era. El problema \u00e9s que desqualificacions com les de Card\u00fas<\/strong> no afecten a un partit sin\u00f3 a una naci\u00f3. Quna birria de pa\u00eds deu tenir al cap el soci\u00f2leg, capa\u00e7 de donar la majoria i la presid\u00e8ncia de la Generalitat als representants d\u2019una franqu\u00edcia estrangera?<\/p>\n\n\n\n

 El fet que crida l\u2019atenci\u00f3 no \u00e9s aquest tracte sistem\u00e0tic de denigraci\u00f3 sin\u00f3 que el socialisme catal\u00e0 hagi estat tan poc ent\u00e8s, o ent\u00e8s tan malament, pels seus adversaris (tant a Catalunya com a Espanya). Estranyament, s\u2019han limitat a menystenir-lo, silenciar-lo, o vituperat-lo,  per\u00f2 no a estudiar el seu veritable car\u00e0cter, la seva cultura pol\u00edtica, la seva experi\u00e8ncia, les seves dimensions humanes.  El contrari no s\u2019ha donat: els socialistes hem  mantingut sempre els ulls oberts i les orelles atentes per tal de con\u00e8ixer i entendre els adversaris. <\/p>\n\n\n\n

Aquest desequilibri de coneixement seria, segon Schmitt, <\/strong>la clau de la vict\u00f2ria. Jo crec que n\u2019hi ha una altra, m\u00e9s determinant. \u00c9s l\u2019avantatge de la pol\u00edtica lenta, de la \u00abSlow Politics<\/em>\u00bb (estrat\u00e8gica, persistent, resilient) per damunt de la facilitat i versatilitat de la \u00abFast Politics<\/em>\u00bb, la cuina r\u00e0pida que sap aprofitar  modes i febrades pol\u00edtiques, obt\u00e9 collites ef\u00edmeres, i sol deixar un p\u00f2sit de frustracions  i  d\u2019\u00e0ngels caiguts. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El PSC i la pol\u00edtica lenta En pol\u00edtica conv\u00e9 tenir presents dues m\u00e0ximes de Carl Schmitt: \u00abGuanyes si coneixes als teus adversaris millor que a tu mateix\u00bb, i \u00abL’important \u00e9s mantenir-te incomprensible per als teus enemics\u00bb. Durant els anys d\u2019activitat antifranquista, els casos d\u2019infiltraci\u00f3 policial van ser relativament escassos a Catalunya perqu\u00e8 la realitat ling\u00fc\u00edstica i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":35559,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,285,1],"tags":[],"class_list":["post-35554","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35554"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35567,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35554\/revisions\/35567"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35559"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}