{"id":3554,"date":"2011-02-26T13:11:59","date_gmt":"2011-02-26T11:11:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3554"},"modified":"2011-03-15T10:10:40","modified_gmt":"2011-03-15T08:10:40","slug":"christian-schemmel-el-desti-de-la-socialdemocracia-a-italia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/christian-schemmel-el-desti-de-la-socialdemocracia-a-italia\/","title":{"rendered":"Christian Schemmel: El dest\u00ed de la socialdemocr\u00e0cia a It\u00e0lia"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/02\/bandiera-pd.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-3555\" title=\"bandiera pd\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/02\/bandiera-pd-300x300.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/02\/bandiera-pd-300x300.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/02\/bandiera-pd-150x150.jpg 150w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/02\/bandiera-pd-50x50.jpg 50w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/02\/bandiera-pd.jpg 472w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><span class=\"highslide\">E Pluribus Unum or E Pluribus Plures<\/span><\/p>\n<p>Per desenvolupar-se com a for\u00e7a pol\u00edtica, el Partito Democratico ha de tendir a ampliar el seu vot per l&#8217;esquerra per tal de fer front al centre des d\u2019una posici\u00f3 de for\u00e7a.<\/p>\n<p>La fundaci\u00f3 del Partito Democratico (PD) l&#8217;any 2007 semblava marcar un canvi important en la pol\u00edtica italiana del centre-esquerra. El PD, com a fusi\u00f3 dels post-comunistes Democratici di Sinistra, els centristes cat\u00f2lics Margherita i de set partits petits, va representar el primer intent del centre-esquerra itali\u00e0 per presentar-se com una for\u00e7a \u00fanica capa\u00e7 de dur a terme una acci\u00f3 governamental incisiva. Les eleccions de 2008 es van perdre des del principi, a causa del descr\u00e8dit que la coalici\u00f3 de centre-esquerra anterior va fer-se a trav\u00e9s de les lluites constants. Lamentablement, a principis de 2011 les possibilitats del PD de ser capa\u00e7 d&#8217;unir el centre-esquerra itali\u00e0 no semblen millorar gaire.<!--more--><\/p>\n<p>En termes d&#8217;organitzaci\u00f3 del partit, la pe\u00e7a central del PD \u00e9s l&#8217;elecci\u00f3 del secretari del partit (i per defecte candidat a primer ministre) a trav\u00e9s d&#8217;eleccions prim\u00e0ries, com a mitj\u00e0 per democratitzar el partit i crear un fort poder a la base del lloc del secretari fora de la seva nomenclatura. En les prim\u00e0ries d\u2019octubre de 2007 es va veure que Walter Veltroni va guanyar amb m\u00e9s del 70% dels vots &#8211; un plebiscit per\u00f2, que nom\u00e9s va destacar per l&#8217;abs\u00e8ncia de candidats oponents que tinguessin un pes pesat, i que va comportar la ren\u00fancia de Veltroni el 2009 i la vict\u00f2ria posterior de Pierluigi Bersani en el lideratge de les prim\u00e0ries.<\/p>\n<p>El PD va perdre part del seu grup el novembre de 2009, quan el centrista Francesco Rutelli, va abandonar el partit per fundar la Alleanza per l&#8217;Italia amb el pol\u00edtic de centre-dreta Bruno Tabacci. L&#8217;API s\u2019ha unit al centre amb Gianfranco Fini en un nou moviment Futur i Libert\u00e0 per l&#8217;Italia (FLI), que ha deixat la coalici\u00f3 de Berlusconi, i la UDC, que ha resistit fins ara el desig de Berlusconi perqu\u00e8 ocupi el lloc de la FLI. Amb l&#8217;arribada a la vida d&#8217;aquest nou Terzo Polo (tercer pol) \u00a0es mostra que l&#8217;intent de Veltroni per arribar al centre fins al moment ha fracassat.<\/p>\n<p>En el curt termini, una alian\u00e7a amb el Terzo Polo, segons ha proposat l&#8217;exprimer ministre Massimo D&#8217;Alema, pot ser un mitj\u00e0 per enderrocar finalment a Berlusconi, per\u00f2 poc es guanyar\u00e0 si la conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s una altra \u00e8poca de par\u00e0lisi pol\u00edtica italiana, recreant un centre que bloquegi tots els moviments, com en els vells temps de la Democrazia Cristiana.<\/p>\n<p>Amb els continus esc\u00e0ndols i espectacles, l\u2019era de Berlusconi est\u00e0 arribant al seu fi i el PD no ha de sacrificar el seu futur per complaure a un centre que no pot ocupar. Una alian\u00e7a amb el Terzo Polo que probablement tamb\u00e9 significaria renunciar a les prim\u00e0ries a favor d&#8217;un candidat de centre elegit per la negociaci\u00f3 de les parts. Els votants es pregunten i amb ra\u00f3, que \u00e9s el que el PD en realitat representa, si la seva participaci\u00f3 en l&#8217;enquesta actual del 23 a 25% es confirma.<\/p>\n<p>Per desenvolupar una perspectiva a llarg termini, el PD ha de tendir a ampliar el vot per l&#8217;esquerra per tal de fer front al centre des d&#8217;una posici\u00f3 de for\u00e7a. At\u00e8s l&#8217;espectacular frac\u00e0s de l&#8217;actual govern d&#8217;It\u00e0lia, aix\u00f2 hauria de ser possible, tot i els mitjans de comunicaci\u00f3 de Berlusconi.<\/p>\n<p>El que es necessita, per tant, \u00e9s una nova visi\u00f3 socialdemocr\u00e0tica d&#8217;It\u00e0lia. El jove PD encara ha de trobar aquesta visi\u00f3. El seu programa de 2008 va representar un intent de conquerir el centre, posant l&#8217;\u00e8mfasi en l&#8217;efici\u00e8ncia econ\u00f2mica &#8211; aqu\u00ed \u00e9s on el programa \u00e9s m\u00e9s coherent, on es detalla una llarga llista de mesures com ara la lluita contra l&#8217;evasi\u00f3 fiscal, reduir els impostos per als menys benestants i la simplificaci\u00f3 per a les empreses , l&#8217;augment de l&#8217;ocupaci\u00f3 femenina i l\u00a1enfortiment de la legislaci\u00f3 anti-c\u00e0rtel -, aix\u00ed com en la meritocr\u00e0cia, les solucions basades en el mercat, en el transport p\u00fablic i la pol\u00edtica ambiental, i la compet\u00e8ncia en la prestaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics. Respecte a aix\u00f2 \u00faltim, el programa recorda al del Nou Laborisme de 1997, i per tant d\u2019un valor molt limitat als socialdem\u00f2crates europeus en la recerca de noves visions i idees a l&#8217;any 2011. Les propostes econ\u00f2miques, mostren un PD en el seu estat m\u00e9s fort, la lluita contra les defici\u00e8ncies especialment a les zones on It\u00e0lia s&#8217;est\u00e0 quedant darrere de la majoria dels altres membres de la UE.<\/p>\n<p>No \u00e9s sorprenent que falti, tenint en compte els cat\u00f2lics que componen el PD, un comprom\u00eds amb el la\u00efcisme i la igualtat de drets de les parelles de fet i del mateix sexe. No obstant aix\u00f2, hi ha m\u00e9s de tres abs\u00e8ncies igualment notables. En primer lloc, el comprom\u00eds d&#8217;establir un estat de benestar universal, ja que mentre \u00e9s l\u2019objecte d&#8217;algunes propostes t\u00edmides, no est\u00e0 en el centre de l&#8217;escenari. Es tracta d&#8217;una q\u00fcesti\u00f3 en la qual els successors de Veltroni, Franceschini i Bersani hi han estat prestant m\u00e9s atenci\u00f3 des de llavors. En segon lloc, el programa no ofereix cap proposta concreta en quant a les pol\u00edtiques europees, el paper d&#8217;It\u00e0lia a la UE o el &#8220;model social europeu&#8221;, tot i no aixecar els aclucalls que encara a\u00efllen la pol\u00edtica italiana de la pol\u00edtica internacional i supranacional. Finalment, no aborda expl\u00edcitament les anomalies conegudes de la democr\u00e0cia italiana, en particular, la situaci\u00f3 dels mitjans i l&#8217;embolic generalitzat entre la pol\u00edtica i l&#8217;economia &#8211; aix\u00f2 \u00e9s tant o m\u00e9s sorprenent, ja que fins i tot l&#8217;objectiu de l&#8217;efici\u00e8ncia econ\u00f2mica \u00e9s sens dubte impossible d&#8217;aconseguir en un sistema pol\u00edtic dominat per interessos especials.<\/p>\n<p>\u00c9s en aquests quatre camps que el PD ha de prendre mesures i desenvolupar noves idees i atrevir-se amb els seus coneixements econ\u00f2mics. Si aix\u00f2 significa perdre uns quants centristes m\u00e9s, que aix\u00ed sigui &#8211; la batalla per l\u2019\u00e0mbit del centre ja s&#8217;ha perdut. Els aliats en l\u2019objectiu de concebre una nova socialdemocr\u00e0cia italiana es poden trobar a Sinistra, Ecologia i Libert\u00e0, una nova esquerra i en el partit ecologista liderat pel carism\u00e0tic governador de Puglia, Nichi Vendola. No \u00e9s d&#8217;estranyar que Vendola sigui considerat com el favorit en cas que el PD i el SEL decideixin posar en marxa les prim\u00e0ries comunes per escollir el proper candidat a primer ministre.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.social-europe.eu\/2011\/02\/the-fate-of-social-democracy-in-italy\/?utm_source=feedburner&amp;utm_medium=feed&amp;utm_campaign=Feed%3A+social-europe%2FwmyH+%28Social+Europe+Journal%29&amp;utm_content=Google+Reader\">Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>E Pluribus Unum or E Pluribus Plures Per desenvolupar-se com a for\u00e7a pol\u00edtica, el Partito Democratico ha de tendir a ampliar el seu vot per l&#8217;esquerra per tal de fer front al centre des d\u2019una posici\u00f3 de for\u00e7a. La fundaci\u00f3 del Partito Democratico (PD) l&#8217;any 2007 semblava marcar un canvi important en la pol\u00edtica italiana &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[34,115],"class_list":["post-3554","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","tag-italia","tag-politica-internacional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3554"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3634,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3554\/revisions\/3634"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}