{"id":35511,"date":"2024-08-30T08:32:22","date_gmt":"2024-08-30T06:32:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=35511"},"modified":"2024-11-18T14:00:18","modified_gmt":"2024-11-18T13:00:18","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-362-magnifics-rebels","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-362-magnifics-rebels\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/362 (Magn\u00edfics rebels)"},"content":{"rendered":"\n

A finals del segle XVIII<\/strong>, la ciutat alemanya de Jena tenia uns 5.000<\/strong> habitants. Per una especial conjunci\u00f3 de circumst\u00e0ncies (una universitat liberalment governada; la pres\u00e8ncia sovintejada de Goethe<\/strong>; l\u2019esperit del temps; l\u2019impacte de la Revoluci\u00f3 francesa, etc.) s\u2019hi produ\u00ed una ins\u00f2lita  concentraci\u00f3 per metre quadrat de grans poetes, escriptors, fil\u00f2sofs i cient\u00edfics  (que jo s\u00e0piga sense casos precedents ni subseg\u00fcents tan espectaculars).<\/p>\n\n\n\n

Andrea Wulf<\/strong>, una alemanya que escriu en angl\u00e8s, ha investigat aquesta extraordin\u00e0ria conjunci\u00f3 d\u2019astres: els poetes Goethe<\/strong>, Schiller<\/strong>, Novalis<\/strong> i H\u00f6lderlin<\/strong>; els fil\u00f2sofs Fichte<\/strong>, Schelling<\/strong> i Hegel<\/strong>; els dos germans Schlegel<\/strong>, assagistes i traductors; el cient\u00edfic von<\/strong> Humbdolt<\/strong>, i alguns m\u00e9s. En el centre del grup, fent d\u2019est\u00edmul i lligam, Caroline Schelling<\/strong><\/a> (\u00abFrau Lucifer<\/strong><\/em>\u00bb, pels carques de la ciutat), una dona fascinant. La majoria eren molt joves: Schelling<\/strong> tingu\u00e9 c\u00e0tedra a Jena als 24<\/strong> anys; Novalis<\/strong> va escriure els \u00abHimnes a la nit<\/em>\u00bb als 25<\/strong> (recordant la seva promesa, morta als 15<\/strong>); i Caroline Schelling<\/strong> fou detinguda per \u00abjacobina<\/em>\u00bb als 29 <\/strong>(i enviada a la pres\u00f3 amb la seva filla Auguste<\/strong>, que en tenia 7<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n

Del treball de Wulf<\/strong> n\u2019ha sortit un llibre molt b\u00f2 d\u2019alta divulgaci\u00f3 (\u00abMagnificent Rebels<\/a><\/strong><\/em>\u00bb, en castell\u00e0 \u00abMagn\u00edficos rebeldes<\/a><\/strong>\u00bb<\/em>), que es llegeix d\u2019una tirada. Wulf<\/strong> segueix,  consigna i comenta, mes rere mes, de 1794<\/strong> a 1806<\/strong>, les anades i vingudes d\u2019aquell grup de Jena.
<\/p>\n\n\n\n

La confecci\u00f3 d\u2019aquest llibre ha implicat una feinada descomunal, amb refer\u00e8ncies meticulosament documentades de centenars de textos, poemes, novel\u00b7les, assaigs i tractats, correspond\u00e8ncies, diaris i arxius. L\u2019autora ha explicat que l\u2019elaboraci\u00f3 del llibre va ser \u00abun exercici solitari<\/em>\u00bb en temps de pand\u00e8mia, per\u00f2 malgrat que les llibreries digitals han crescut exponencialment, especialment a la sempre sistem\u00e0tica Alemanya, el seu treball de recopilaci\u00f3 i an\u00e0lisi \u00e9s tan extens que sembla fet a v\u00e0ries mans;  en tot cas, amb un resultat magistralment endegat i adobat. \u00c9s un llibre lleuger i divertit, que se segueix com una novel\u00b7la o una s\u00e8rie de televisi\u00f3 addictiva, et sit\u00faa v\u00edvidament al bell mig de la ciutat i de l\u2019\u00e8poca, dibuixa molt b\u00e9 els personatges, i en conta amb tafaneria els amors i amistats, el permanent contagi rec\u00edproc d’idees i entusiasmes, i tamb\u00e9 les gelosies,  enrabiades i ruptures. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquell m\u00f3n ens en separen m\u00e9s de dos segles i una gran difer\u00e8ncia de situacions i circumst\u00e0ncies: les vides eren molt m\u00e9s breus; la condici\u00f3 femenina seria avui  insuportable; les malaties eren freq\u00fcents i sovint fatals; la cirurgia era terrible, sense anest\u00e8sia; la mort dels  infants  era una trag\u00e8dia permanent\u2026 Amb tot,  llegint el llibre, la sensaci\u00f3 que ven\u00e7 i et domina \u00e9s de simpatia i proximitat amb aquells homes i dones de Jena. En el fons,  no hem canviat gaire. Ells eren m\u00e9s soferts i tamb\u00e9 m\u00e9s entusiastes; creien en la for\u00e7a de les seves idees, amb un punt d\u2019ingenuitat. Nosaltres som m\u00e9s individualistes i realistes, m\u00e9s descreguts. \u00abLa gent es mou per altres coses, no per les idees<\/em>\u00bb, ens diem. En aix\u00f2, els de Jena tenien ra\u00f3 i potser nosaltres, m\u00e9s ingenus, anem pel cam\u00ed equivocat. <\/p>\n\n\n\n

Aquells primers rom\u00e0ntics situaren el jo i el lliure albir en el centre del seu pensament: una idea aleshores nova, revolucion\u00e0ria; i que avui ens sembla rutin\u00e0ria, convencional i envellida. Eren idealistes intel\u00b7ligents que donaven per descomptat que la llibertat individual comportava deures morals envers la societat; una idea avui a la baixa, vacil\u00b7lant, afeblida. \u00abNom\u00e9s som lliures<\/em>\u00bb, deia Fichte<\/strong> als seus estudiants de Jena, \u00abquan intentem fer lliures a tots els que ens envolten<\/em>\u00bb. Andrea Wulf<\/strong> ho comenta aix\u00ed: \u00abNo van alliberar  el jo per acabar caient en l\u2019egocentrisme. La seva intenci\u00f3 era crear una societat millor. Ens hem desviat molt de les seves idees<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

El 14<\/strong> d\u2019octubre de 1806<\/strong>, prop de la ciutat, a la batalla de Jena<\/a>, les tropes de Napole\u00f3<\/strong>  van derrotar les del rei de Pr\u00fassia Frederic<\/strong> Guillem II<\/strong>. D\u2019un dia a l\u2019altre, sembl\u00e0 que s\u2019esfondrava un m\u00f3n de servitud i privilegis heretats que, d\u2019una manera o altra,  s\u2019havia anat perpetuant des de l\u2019any 982<\/strong>, quan fou coronat el primer emperador del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic. A la Jena en mans dels francesos, un dia Hegel<\/strong>  va veure Napole\u00f3<\/strong> sortint a cavall de la ciutat, per fer una inspecci\u00f3.\u00ab\u00c9s realment una sensaci\u00f3 meravellosa veure un individu com aquest que, muntat a cavall, beslluma el m\u00f3n i el domina<\/em>\u00bb va escriure Hegel<\/strong> a un amic. Va veure-hi un s\u00edmbol de la superaci\u00f3 definitiva del vell sistema feudal prussi\u00e0, la  culminaci\u00f3 simb\u00f2lica d\u2019una \u00e8poca revolucion\u00e0ria d\u2019afirmaci\u00f3 dels drets universals. Alguns (Koj\u00e8ve<\/strong>, Fukuyama<\/strong>) han dit, exageradament, que aquell dia Hegel<\/strong> va albirar l\u2019acabament de la Hist\u00f2ria amb maj\u00fascula. Avui sabem que a Jena, aquell any de 1806<\/strong>, no es va veure el final de la Hist\u00f2ria sin\u00f3 el d\u2019un grup hum\u00e0 extraordinari que Andrea Wulf<\/strong> ha retratat amb talent. 
<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jena, a les darreries del segle XVIII<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Caroline Schelling<\/strong><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Hegel saludant el final de la Hist\u00f2ria<\/strong><\/figcaption><\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A finals del segle XVIII, la ciutat alemanya de Jena tenia uns 5.000 habitants. Per una especial conjunci\u00f3 de circumst\u00e0ncies (una universitat liberalment governada; la pres\u00e8ncia sovintejada de Goethe; l\u2019esperit del temps; l\u2019impacte de la Revoluci\u00f3 francesa, etc.) s\u2019hi produ\u00ed una ins\u00f2lita  concentraci\u00f3 per metre quadrat de grans poetes, escriptors, fil\u00f2sofs i cient\u00edfics  (que jo s\u00e0piga …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":35514,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-35511","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35511","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35511"}],"version-history":[{"count":34,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35511\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35947,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35511\/revisions\/35947"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35514"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}