{"id":3541,"date":"2011-02-25T10:42:03","date_gmt":"2011-02-25T08:42:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3541"},"modified":"2011-03-15T10:12:21","modified_gmt":"2011-03-15T08:12:21","slug":"gentil-puig-mediterrani-la-primavera-dels-pobles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gentil-puig-mediterrani-la-primavera-dels-pobles\/","title":{"rendered":"Gentil Puig: “Mediterrani: la primavera dels pobles”"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Fa tot just un mes no pod\u00edem imaginar escriure sobre Tun\u00edsia i Egipte, perqu\u00e8 aparentment semblava que no hi pass\u00e9s res. Per\u00f2, per sota, tota la societat estava en ebullici\u00f3. Potser es parlava m\u00e9s d\u2019Alg\u00e8ria, un pa\u00eds, on vaig ser cooperant t\u00e8cnic de 1962 a 1965 durant els anys de vel\u00b7le\u00eftats del socialisme autogestionari \u00e0rab del president Ahmed Ben Bella. Per\u00f2, els recents i inesperats esdeveniments d\u2019aquests dos pa\u00efsos m\u2019obliguen a redactar aquestes ratlles, i ho faig amb gran plaer, perqu\u00e8 sempre he cregut que el temps ef\u00edmer de les revolucions era com el temps de l\u2019amor incandescent entre dos amants. S\u00f3n uns moments breus i \u00fanics que cal viure intensament, car el temps ordinari dels pobles i dels \u00e9ssers humans no sempre \u00e9s divertit. Mentrestant, alguns governs occidentals prudents demanen als seus compatriotes de tornar a casa, i els turistes es refugien en els seus hotels estrellats, perqu\u00e8 era evident que la revoluci\u00f3 no formava part del programa.<\/p>\n

Per\u00f2, segur que haureu observat les cares de les dones i dels homes que es manifestaven a la pla\u00e7a Tahrir, semblaven com transfigurats, m\u00e9s que feli\u00e7os, plens d\u2019una joia profunda gaireb\u00e9 irreal. Una joia inversament proporcional a la llarga nit d\u2019una dictatura militar que durant trenta anys els havia redu\u00eft al silenci. Nosaltres tamb\u00e9 en sabem alguna cosa d\u2019aquest silenci i del desig de llibertat i democr\u00e0cia. L\u2019acc\u00e9s a la llibertat sigui on sigui en el m\u00f3n \u00e9s un dret, una sort i, a vegades, un miracle. S\u00f3n els casos de Tun\u00edsia d\u2019Egipte. Dos pa\u00efsos musulmans, diferents, acaben de demostrar-nos que la democr\u00e0cia no \u00e9s \u00fanicament occidental, com ho semblen creure molts ciutadans occidentals – un p\u00e8l etnoc\u00e8ntrics.<\/p>\n

El desig de democr\u00e0cia i de llibertat sembla avui universal i forma part inherent de la mundialitzaci\u00f3. Quatre setmanes de manifestacions cont\u00ednues a Tun\u00edsia, que es van estendre a tot el pa\u00eds malgrat la repressi\u00f3, han provocat la fugida \u00a0improbable de Ben Ali cap a l\u2019Ar\u00e0bia Saudita el 14 de gener de 2011. Nom\u00e9s un mes despr\u00e9s, els ciutadans egipcis han viscut hores hist\u00f2riques, la nit del divendres 11 al dissabte 12 de febrer de 2011. L\u2019any 2011 comen\u00e7ava b\u00e9 per a ells, per a tots els pobles dels pa\u00efsos musulmans que comencen a vibrar, i per al m\u00f3n sencer, estupefacte. Ning\u00fa no s\u2019esperava aquesta formidable sorpresa que no tardar\u00e0 a modificar les relacions entre les pa\u00efsos de les dues ribes del Mediterrani, i m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n

Quan van saber l’anunci de la dimissi\u00f3 del president Hosni Mubarak, centenars de milers de persones van convergir vers la gran pla\u00e7a Tahrir del Caire, lloc emblem\u00e0tic d\u2019aquest esdeveniment incre\u00efble que nom\u00e9s amb 18 dies haur\u00e0 acabat de fermentar. Revoluci\u00f3, Llibertat, Democr\u00e0cia, Just\u00edcia social, mots m\u00e0gics que aixequen llur entusiasme, i el nostre tamb\u00e9. Quan els pobles expressen amb tant de for\u00e7a llur voluntat d\u2019accedir a aquests drets, ning\u00fa no pot defensar els antics r\u00e8gims dictatorials. Ni els mateixos governs occidentals que continuen justificant la realpolitik<\/em> dels etats. Fran\u00e7a i It\u00e0lia i d\u2019altres estats continuen, com si no hagu\u00e9s passat res, visitant l\u2019Ar\u00e0bia Saudita, l\u2019Estat salafista m\u00e9s retr\u00f2grad de l\u2019Orient Mitj\u00e0, practicant el doble joc amb l\u2019Occident i amb els pa\u00efsos \u00e0rabs, perqu\u00e8 tenen pous de petroli, s\u00f3n riqu\u00edssims, i poden comprar armament als pa\u00efsos occidentals.<\/p>\n

La nostra solidaritat amb aquests pobles en lluita no ha de tenir cap escletxa. Ens alegrem de llur acc\u00e9s als valors humanistes. Nogensmenys, tamb\u00e9 hem de ser l\u00facids sobre llur avenir, car hi ha nombrosos perills. Els hem d\u2019informar, sense paternalisme, per a tractar d\u2019evitar-los futures desil\u00b7lusions. La democr\u00e0cia \u00e9s sempre un proc\u00e9s molt fr\u00e0gil, i \u00e9s el fruit d\u2019una llarga lluita mai acabada. La hist\u00f2ria ens recorda sovint que els somnis m\u00e9s bonics es poden transformar, a vegades, en horribles malsons.<\/p>\n

Recordem la nostra hist\u00f2ria m\u00e9s recent a l\u2019Estat espanyol en relaci\u00f3 amb el guany de la democr\u00e0cia. Es van necessitar 2 anys, despr\u00e9s de la mort del dictador, perqu\u00e8 tot els partits democr\u00e0tics fossin finalment legalitzats, i se\u2019n van necessitar 3 perqu\u00e8 es pogu\u00e9s elaborar i votar la nova Constituci\u00f3 l\u2019any 1978. Per\u00f2 el proc\u00e9s democr\u00e0tic no era ni acabat ni consolidat perqu\u00e8 una part dels militars i de la dreta nost\u00e0lgica del franquisme, encara va intentar un cop d\u2019estat militar el fam\u00f3s i trist 23F de 1981-nom\u00e9s fa 30 anys-, amb els tancs del tinent coronel Jaime Milans del Bosch, als carrers de Val\u00e8ncia, i la guardia civil del tinent coronel Antonio Tejero metrallant les Corts espanyoles a Madrid. Havien passat 6 anys d\u2019en\u00e7\u00e0 de la mort del dictador. Per aix\u00f2 molt observadors pol\u00edtics consideren que la Transici\u00f3 Democr\u00e0tica a l\u2019Estat espanyol va durar 4 anys, de 1977 a 1981. L\u2019\u00fanica ruptura possible amb el franquisme va ser la restauraci\u00f3 de la Generalitat l\u2019any 1977. La q\u00fcesti\u00f3 de la Rep\u00fablica no es va poder plantejar i es van fer moltes altres concessions, com l\u2019amnistia general de tots els botxins del franquisme. Aquesta \u00e9s la nostra dura experi\u00e8ncia de la Transici\u00f3 Democr\u00e0tica, que els podem presentar, tot i sabent, que cap experi\u00e8ncia d\u2019acc\u00e9s a la democr\u00e0cia no \u00e9s repetible ni transferible. Per\u00f2, encara que la hist\u00f2ria no es repeteixi mai, \u00e9s molt probable que els processos i les etapes actuals l\u2019accelerin notablement.<\/p>\n

Avui, ning\u00fa no pot predir el futur ni l\u2019evoluci\u00f3 de la revoluci\u00f3 a Egipte. A Egipte hi ha 85 milions d\u2019habitants, una demografia explosiva, una gran pobresa, un atur massiu, 50% de persones analfabetes, i una classe mitjana redu\u00efda. \u00c9s tamb\u00e9 un pa\u00eds on l\u2019ex\u00e8rcit disposa de tots els poders d\u2019en\u00e7\u00e0 del cop d\u2019estat militar del tinent coronel Gamal Abdel Nasser, l\u2019any 1952. \u00c9s el pa\u00eds on van n\u00e9ixer els\u00a0 Germans Musulmans<\/em>, l\u2019any 1928. Quan Elie Barnavi escriu, el 5 de febrer passat: \u00abPerqu\u00e8 la Revoluci\u00f3 eg\u00edpcia em fa por\u2026\u00bb<\/em>, hem de comprendre els seus temors i tenir en compte el seu missatge: \u00abEl dia en qu\u00e8 els egipcis hauran de votar, no seran els intel\u00b7lectuals ni els membres de les professions liberals del Caire que decantaran el vot, sin\u00f3 els 70 milions de fellahs o pagesos i les masses urbanes, pobres i analfabetes. Ells nom\u00e9s coneixen l\u2019islam i els seus promotors, els Germans Musulmans, l\u2019\u00fanica for\u00e7a pol\u00edtica organitzada del pa\u00eds. Com desitjaria equivocar-me<\/em> !\u00bb Elie Barnavi, historiador, home pol\u00edtic, i exembaixador d\u2019Israel a Fran\u00e7a, \u00e9s membre del moviment israeli\u00e0 \u00abLa Pau Ara\u00bb,<\/em> i coneix molt b\u00e9 aquesta regi\u00f3 i els seus pobles. Desitgem nosaltres tamb\u00e9 que s\u2019equivoqui, i que la hist\u00f2ria, aquesta vegada, no es repeteixi.<\/p>\n

Crec que \u00e9s la primera vegada, a la hist\u00f2ria moderna, que dos pa\u00efsos musulmans semblen voler accedir gaireb\u00e9 simult\u00e0niament a la democr\u00e0cia. Una democr\u00e0cia que no t\u00e9 perqu\u00e8 ser una c\u00f2pia de la democr\u00e0cia occidental, que no \u00e9s tampoc universal ni perfecte, com molt sovint es pret\u00e9n. Car, \u00e9s certament m\u00e9s formal que real, i m\u00e9s representativa que participativa. Nosaltres, tamb\u00e9 hem de fer progressar la nostra democr\u00e0cia. En tot cas, els correspon a ells, pobles musulmans, d\u2019inventar-la, de renovar-la i d\u2019apropiar-se-la. Els pobles musulmans s\u00f3n a l\u2019any 1432 de l\u2019H\u00e8gira (a les portes del nostre Renaixement), per\u00f2 no importa, car la hist\u00f2ria s\u2019accelera notablement, i ara, els pobles d\u2019arreu del m\u00f3n no han de con\u00e8ixer for\u00e7osament els mateixos drames hist\u00f2rics que l\u2019occident ha conegut.<\/p>\n

Per resumir la situaci\u00f3 actual d\u2019aquests dos pa\u00efsos, podem pensar que el proc\u00e9s democr\u00e0tic de Tun\u00edsia presenta unes possibilitats m\u00e9s grans d\u2019arribar a una soluci\u00f3 favorable, molt m\u00e9s, en tot cas, que la d\u2019Egipte, que \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil. Per\u00f2, la hist\u00f2ria sovint ens reserva sorpreses. Jean Daniel subratlla en un dels seus darrers editorials del Nouvel Obs<\/em> (del 16 de febrer de 2011), que Tun\u00edsia t\u00e9 totes les possibilitats de realitzar una transici\u00f3 democr\u00e0tica \u00abEls sindicats tenen una llarga tradici\u00f3 de lluita. Les classes mitjanes s\u00f3n nombroses i responsables. L\u2019ex\u00e8rcit est\u00e0 al servei del poble. No hi ha clergat. La capacitat d\u2019oferir als desheretats que han desencadenat les revoltes contra la mis\u00e8ria unes reformes socials \u00e9s un repte seri\u00f3s i urgent. La possibilitat d\u2019establir un estat de dret, amb eleccions lliures, separaci\u00f3 dels poders i la\u00efcitat de la constituci\u00f3 \u00e9s tan forta que els islamistes del moviment Ennahda s\u2019imposen una prud\u00e8ncia h\u00e0bil. A tot estirar, es reclamen del partit islamodemocr\u00e0tic turc de Tayyip Erdogan. Per als 10 milions de tunisians, res no ser\u00e0 f\u00e0cil per\u00f2 tot \u00e9s possible. Per aix\u00f2 no poden parlar encara d\u2019un model tunisi\u00e0\u00bb. <\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Per contra, a Egipte, s\u2019hi observen tres forces pol\u00edtiques que poden coincidir en un proc\u00e9s democr\u00e0tic, o b\u00e9 oposar-s\u2019hi, i que s\u00f3n, d\u2019una banda, el poble egipci\u00e0 i la seva joventut que acaben de demostrar la seva for\u00e7a i la seva pres\u00e8ncia\u00a0; d\u2019una altra, hi ha l\u2019ex\u00e8rcit \u00e9gipci totalment equipat pels EEUU, \u00e9s l\u2019espina dorsal del r\u00e8gim, i que no obstant, no ha tirat sobre els manifestants; i finalment, hi ha els Germans musulmans,<\/em> durant molts anys perseguits per\u00f2 sempre presents i influents, que representen prop d\u2019un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3, una part enorme del pa\u00eds. Caldr\u00e0 que els seus dirigents puguin arribar a conciliar l\u2019afirmaci\u00f3 de la fe isl\u00e0mica, amb les reivindicacions de llibertat i democr\u00e0cia del poble, i en aquesta q\u00fcesti\u00f3, com a Tun\u00edsia, el partit islamodemocr\u00e0tic turc d\u2019Erdogan podria esdevenir per a ells un model pol\u00edtic.<\/p>\n

Sembla clar que un moviment democr\u00e0tic totalment nou acaba tot just de comen\u00e7ar en els pa\u00efsos del Nord d\u2019\u00c0frica i de l\u2019Orient Mitj\u00e0, i que aquest moviment s\u2019estendr\u00e0 a d\u2019altres pa\u00efsos, amb convulsions i reaccions m\u00e9s o menys fortes, com ara a L\u00edbia, on la situaci\u00f3 \u00e9s encara diferent dels dos altres pa\u00efsos citats m\u00e9s amunt, i on les lluites tribals i pol\u00edtiques s\u00f3n carregades d\u2019una gran viol\u00e8ncia. Aquesta acceleraci\u00f3 de la hist\u00f2ria posar\u00e0 en relleu la necessitat d\u2019una revisi\u00f3 total de les relacions amb els pobles i els pa\u00efsos de les dues ribes del Mediterrani. I molt especialment, la revisi\u00f3 radical de l\u2019Union pour la M\u00e9diterran\u00e9e <\/em>tal i com l\u2019ha concebuda un Nicolas Sarkozy omnipotent. Una UpM que, suprimint el Proc\u00e9s de Barcelona<\/em> del 1995, va n\u00e9ixer amb forceps el 2008, d\u2019una uni\u00f3 incestuosa entre una gerontocr\u00e0cia de dictadors decadents i uns dirigents occidentals creguts, arrogants, \u00e0vids de poder i de fama. El febrer de 2011 haur\u00e0 estat la data de la par\u00e0lisi total de la UpM. Amb un periodista liban\u00e8s, hem estat fa pocs dies a la seu de la UpM de Barcelona, al Palau Reial de Pedralbes, i \u00e9s el que ens han confirmat, tot dient-nos que no ens podien rebre.<\/p>\n

Mireu per\u00f2, la foto i el comunicat d\u2019aqu\u00ed sota\u2026<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

Le 30 ao\u00fbt 2010, Nicolas Sarkozy recevait Hosni Moubarak \u00e0 l\u2019\u00c9lys\u00e9e (nom\u00e9s fa\u00a0 6 mesos)<\/span>. Les deux chefs d\u2019\u00c9tat annon\u00e7aient la tenue d\u2019un sommet de l\u2019Union pour la M\u00e9diterran\u00e9e, pour le 20 novembre 2010 \u00e0 Barcelone (que mai no s\u2019ha fet)<\/span>, pour faire avancer les perspectives de paix au Proche-Orient.<\/em><\/strong> Nicolas Sarkozy et Hosni Moubarak, les deux pays co-pr\u00e9sidents de l\u2019Union de la M\u00e9diterran\u00e9e (UPM) depuis sa fondation en juillet 2008, souhaitaient pouvoir r\u00e9unir rapidement (!) <\/span>tous les acteurs du conflit isra\u00e9lo-palestinien, y compris des repr\u00e9sentants de l\u2019\u00c9tat h\u00e9breu.<\/em><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Els comentaris en vermell s\u00f3n nostres.<\/p>\n

En conclusi\u00f3, ens demanem si el Proc\u00e9s de Barcelona <\/em>o la UpM<\/em> (el nom ser\u00e0 sens dubte diferent i nou) no hauria de ser revisat, reconstru\u00eft i rellan\u00e7at sobre unes bases radicalment noves, entre els nous representants d\u2019uns pobles ara m\u00e9s lliures, d\u2019una banda i de l\u2019altra de la Mediterr\u00e0nia. El Parlament de la Uni\u00f3 Europea ha de donar una resposta pol\u00edtica, r\u00e0pida, \u00fanica, solid\u00e0ria i clara, deixant els hegemonismes de banda, per tal d\u2019evitar els avatars desgraciats que han condu\u00eft a la desastrosa situaci\u00f3 actual.<\/p>\n

\u00c9s un repte hist\u00f2ric tan enorme com inesperat, que sembla obrir unes portes a l\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa tot just un mes no pod\u00edem imaginar escriure sobre Tun\u00edsia i Egipte, perqu\u00e8 aparentment semblava que no hi pass\u00e9s res. Per\u00f2, per sota, tota la societat estava en ebullici\u00f3. Potser es parlava m\u00e9s d\u2019Alg\u00e8ria, un pa\u00eds, on vaig ser cooperant t\u00e8cnic de 1962 a 1965 durant els anys de vel\u00b7le\u00eftats del socialisme autogestionari \u00e0rab …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[115],"class_list":["post-3541","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-internacional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3541","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3541"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3541\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3635,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3541\/revisions\/3635"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}