{"id":35353,"date":"2024-07-28T15:41:34","date_gmt":"2024-07-28T13:41:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=35353"},"modified":"2024-07-30T00:58:22","modified_gmt":"2024-07-29T22:58:22","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-358-alex-susanna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-358-alex-susanna\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/358 (\u00c0lex Susanna, fins al moll de l\u2019os)"},"content":{"rendered":"\n<p>Ha mort <strong>\u00c0lex Susanna<\/strong>, poeta, dietarista prolix, obert i curi\u00f3s, gestor cultural competent,&nbsp;professor,  cr\u00edtic d\u2019art, comissari d\u2019exposicions\u2026 <strong>Jordi Amat<\/strong>, que <a href=\"https:\/\/elpais.com\/quadern\/2024-07-27\/alex-susanna-mor-lhereu-del-noucentisme.html\">n\u2019ha fet un retrat<\/a> a <strong><em>El Pa\u00eds<\/em><\/strong>,&nbsp; l\u2019anomena encertadament <em>\u00abhereu del noucentisme<\/em>\u00bb. Era, efectivament, un post noucentista, ben educat, informat i culte. <strong>Ignasi Aragay<\/strong> <a href=\"https:\/\/llegim.ara.cat\/opinio\/alcem-copa-vi-alex-susanna_129_5100105.html\">ha escrit<\/a> que era \u00ab<em>pujolista i maragalli\u00e0<\/em>\u00bb. Segurament.  <br><\/p>\n\n\n\n<p>La seva mort m\u2019ha sabut greu per prematura, i m\u2019ha generat una certa recan\u00e7a, pel fet que, condicionats per les circumst\u00e0ncies i  l\u2019atmosfera pol\u00edtico-cultural del pa\u00eds, a penes ens hem tractat. I aix\u00f2, malgrat una gran coincid\u00e8ncia de gustos i prefer\u00e8ncies que he constatat des de fa anys, llegint els seus articles i dietaris. Ens agradava la pintura de <strong>Miquel Vill\u00e0<\/strong>, de \u00a0 <strong>Rafael Benet<\/strong> o de <strong>Josep<\/strong> <strong>Hurtuna<\/strong>, la poesia d\u2019<strong>Auden<\/strong> o de <strong>Vinyoli<\/strong>,  les traduccions de <strong>Feliu<\/strong> <strong>Formosa<\/strong>, etc. Tamb\u00e9  ten\u00edem en com\u00fa una tirada a mitificar les mateixes coses. Per exemple, els cenacles noucentistes del Viladrau d\u2019abans de la guerra (\u00ab<em>els fantasmes del Montseny<\/em>\u00bb, en deia <strong>Susanna<\/strong>). ..<\/p>\n\n\n\n<p>Per qu\u00e8, doncs, ens vam limitar a saludar-nos?  La resposta \u00e9s senzilla: perqu\u00e8 est\u00e0vem travats pels estereotips i els prejudicis pol\u00edtics, pel joc d\u2019 etiquetes maniquees i  elementals que tant mal han fet, i fan, al pa\u00eds.\u00a0 A Catalunya, la polaritzaci\u00f3 v\u00e9 de lluny. <strong>Susanna<\/strong> em devia veure com un equivocat. A mi no m\u2019agradava la seva acceptaci\u00f3 de la ideologia  i de l\u2019est\u00e8tica convergents (pensant\u00a0jo que ell  devia ser, com a m\u00ednim,  conscient  del  <em>kitsch<\/em> que hi anava associat)<em>. <\/em>\u00a0<br><\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>Recan\u00e7a, paraula catalana intradu\u00efble<\/em>\u00bb, <a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/encatala\/20240728\/9832822\/recanca.html\">escrivia ahir <strong>Antoni Puigverd<\/strong><\/a>, \u00ab<em>consci\u00e8ncia vaga d\u2019all\u00f2 que ens agradava i que no podrem tornar a fer; per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019all\u00f2 que ens pens\u00e0vem que far\u00edem i no hem fet\u00bb<\/em>.  La recan\u00e7a per la mort de <strong>Susanna<\/strong> me n\u2019ha suscitat d\u2019altres.&nbsp;Per exemple per l\u2019intent fallit  del Pacte Cultural de <strong>1984<\/strong>, que vam mirar d\u2019endegar amb <strong>Joan Rigol<\/strong>, aleshores conseller de Cultura.&nbsp; No va ser \u00fanicament un intent de coordinar totes les administracions catalanes en el foment de la cultura. Va ser,  sobretot,  un intent de canviar d\u2019aires, de descontaminar  l\u2019ambient pol\u00edtic i cultural del pa\u00eds. <br><\/p>\n\n\n\n<p>Voliem acabar amb&nbsp; una atmosfera mef\u00edtica, feta de condemnes i recels, de maniqueismes estrets, d\u2019 apropiacions i expropiacions simb\u00f2liques i reals.  Ho express\u00e0rem aleshores amb una f\u00f3rmula que avui \u00e9s encara m\u00e9s imprescidible: \u00ab<em>Catalunya ser\u00e0 plural o no ser\u00e0<\/em>\u00bb.  <br><\/p>\n\n\n\n<p>En tot cas, el  cessament fulminant de <strong>Rigol<\/strong>, despr\u00e9s de la signatura del Pacte Cultural, ultra mostrar una certa ingenu\u00eftat del nostre intent,  accentu\u00e0 una mica m\u00e9s encara la segregaci\u00f3 pol\u00edtico-cultural que vol\u00edem superar. Que el bra\u00e7 executor que liquid\u00e0 aquell intent de  Pacte Cultural fos el president de la Diputaci\u00f3 de Tarragona (un antic \u00ab<em>procurador en Cortes<\/em>\u00bb franquista)&nbsp; afeg\u00ed morbo a l\u2019afer. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong> Sussana<\/strong> ha estat  un arquetip dels  intel\u00b7lectuals catalans que se sentiren primer atrets pel Proc\u00e9s, i despr\u00e9s desencisats.&nbsp; Ho reconeixia l\u00facidament,  en el seu dietari, fent-ne balan\u00e7:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>La democr\u00e0cia va arribar quan \u00e9rem uns joves que ens vol\u00edem menjar el m\u00f3n i, en aquest sentit, hem estat uns aut\u00e8ntics privilegiats: hem tingut l\u2019oportunitat, des del sector p\u00fablic i el privat, de tirar endavant tota mena de projectes, d\u2019ocupar tota mena de responsabilitats, de contribuir a la reconstrucci\u00f3 de Catalunya i a la projecci\u00f3 nacional i internacional de la seva llengua i cultura, per\u00f2 quan m\u00e9s felices ens les promet\u00edem de sobte vam estavellar-nos contra els aparells de l\u2019estat, despr\u00e9s vam embarrancar i ara ning\u00fa no sap ni com ni quan ens sortirem, si ens en sortim\u00bb.&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>La ra\u00f3 del desenc\u00eds, <strong>Susanna<\/strong> la resumia aix\u00ed: <em> \u00abL&#8217;error de calcul pel que fa a la correlaci\u00f3 de forces amb l&#8217;adversari va ser colossal i demostra, un cop m\u00e9s, la barreja d&#8217;imper\u00edcia i ingenuitat de la majoria dels nostres pol\u00edtics, que pretenien fer la quadratura del cercle: una revoluci\u00f3 dels somriures, s\u00ed, un canvi de fronteres sense que s&#8217;hi vess\u00e9s cap gota de sang (quan se&#8217;n van adonar ja era tard i d&#8217;aqu\u00ed la suspensi\u00f3 de la independ\u00e8ncia, en un dels episodis m\u00e9s grotescos que he viscut mai)\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Amb tot, ja molt malalt, deia <a href=\"https:\/\/www.laveudelsllibres.cat\/entrevista\/95854\/alex-susanna-llegir-es-el-pa-de-cada-dia\">en una recent entrevista<\/a> que s\u2019havia imposat \u00ab<em>no participar d\u2019actituds rebentistes, hipercr\u00edtiques o nost\u00e0lgiques, que observo en no pas poca gent de la meva generaci\u00f3 i d\u2019altres m\u00e9s joves. No ens ho podem permetre i hi ha molta feina a fer<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Susanna<\/strong> ha estat un constructor de gran estil: amb talent i bon gust, tenacitat i prurit d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, amb un esperit curi\u00f3s i sempre obert. Li escauen b\u00e9 les paraules que va dedicar a <strong>Oriol Bohigas<\/strong>.  Com ell, era tamb\u00e9 un \u00ab<em>home de cultura comprom\u00e8s fins al moll de l&#8217;os amb la seva ciutat i el seu pa\u00eds<\/em>\u00bb, \u00ab<em>un rebrot tard\u00e0 i actualitzat del noucentisme m\u00e9s comprom\u00e8s i l\u00facid<\/em>\u00bb.  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ha mort \u00c0lex Susanna, poeta, dietarista prolix, obert i curi\u00f3s, gestor cultural competent,&nbsp;professor, cr\u00edtic d\u2019art, comissari d\u2019exposicions\u2026 Jordi Amat, que n\u2019ha fet un retrat a El Pa\u00eds,&nbsp; l\u2019anomena encertadament \u00abhereu del noucentisme\u00bb. Era, efectivament, un post noucentista, ben educat, informat i culte. Ignasi Aragay ha escrit que era \u00abpujolista i maragalli\u00e0\u00bb. Segurament. La seva mort &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":35372,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-35353","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35353","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35353"}],"version-history":[{"count":39,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35353\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35445,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35353\/revisions\/35445"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35372"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35353"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35353"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}