{"id":35197,"date":"2024-07-05T23:01:20","date_gmt":"2024-07-05T21:01:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=35197"},"modified":"2024-07-06T09:10:31","modified_gmt":"2024-07-06T07:10:31","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-353-les-esquerres-franceses-entre-les-divisions-i-el-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-353-les-esquerres-franceses-entre-les-divisions-i-el-futur\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/353 (Esquerres franceses, entre divisions i futur)"},"content":{"rendered":"\n

El diumenge vinent hi haur\u00e0 la segona volta de les eleccions legislatives a Fran\u00e7a. A la preocupant  inc\u00f2gnita del resultat (que ens afectar\u00e0 a tots) s\u2019hi afegeix un mal ambient, enrarit i tens. Segons el ministre de l’Interior, G\u00e9rald Darmanin<\/strong>, \u00ab51<\/em><\/strong> candidats, suplents o militants<\/em>\u00bb han estat \u00abagredits fisicament<\/em>\u00bb des de l\u2019inici de la campanya electoral. L\u2019\u00fanic aspecte positiu del panorama ha estat la formaci\u00f3 del Nou Front Popular<\/a><\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Quan Macron<\/strong> va convocar de manera imprevista aquestes eleccions, ni ell ni molta altra gent pensaven que les esquerres s\u2019hi presentarien plegades. L\u2019alian\u00e7a que s\u2019havia establert a les eleccions de 2022<\/strong> (que va <\/strong>prendre <\/strong>el nom, bastant desafortunat, de Nupes, Nova Uni\u00f3 Popular Ecol\u00f2gica i Social<\/a><\/strong>), estava totalment esberlada. La Fran\u00e7a <\/em>Insubmisa<\/strong> <\/em>(LFI<\/strong>), el PS<\/strong>, els ecologistes<\/strong> i el PC<\/strong> s\u2019acabaven de presentar per separat a les eleccions europees del passat mes de juny. <\/p>\n\n\n\n

De manera que la r\u00e0pida resposta unit\u00e0ria dels partits d\u2019esquerra ha sorpr\u00e8s. S\u2019ha degut, b\u00e0sicament, a dues causes. La primera \u00e9s que, malgrat el naufragi de la Nupes <\/strong>i les tensions que se\u2019n derivaren,\u00a0 <\/strong>un redu\u00eft grup de dirigents de les esquerres havia mantingut una relaci\u00f3 de confian\u00e7a i es reunia peri\u00f2dicament. Va ser all\u00e0 on va sorgir la iniciativa de convocar d\u2019urg\u00e8ncia els partits, i en aquella reuni\u00f3, com ha explicat \u00c9tienne Balibar<\/strong><\/a>, \u00abun electr\u00f3 lliure de \u201cLa Fran\u00e7a Insubmisa<\/strong>\u201d, el diputat <\/em>Fran\u00e7ois Ruffin<\/a><\/em><\/strong>, va llan\u00e7ar la idea, de seguida acollida favorablement,\u00a0 d\u2019un nou \u201c<\/em>Front Popular<\/em><\/strong>\u201d enriquit amb una refer\u00e8ncia expl\u00edcita a l\u2019ecologia i inserit, pel seu mateix nom, en una tradici\u00f3 que suma la unitat de les forces d\u2019esquerra a la defensa republicana enfront del feixisme<\/em>\u00bb.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altra ra\u00f3 de la r\u00e0pida naixen\u00e7a del Nou Front Popular<\/strong> ha estat que la gent corrent d\u2019esquerres sol tenir m\u00e9s nas pol\u00edtic, m\u00e9s agilitat mental i m\u00e9s sensatesa unit\u00e0ria que molts dirigents, que sovint s\u2019entesten m\u00e9s en els problemes i divisions que en les solucions. Massa sovint els dirigents se centren m\u00e9s en les ambicions i rivalitats personals que en les esperances,objectius i interessos col\u00b7lectius. A\u00a0 vegades ho fan fins al punt de cavar la seva pr\u00f2pia tomba pol\u00edtica (com en aquesta ocasi\u00f3 \u00e9s el cas de Macron<\/strong>, i potser de Jean-Luc M\u00e9lenchon<\/a><\/strong>).
<\/p>\n\n\n\n

L\u2019acollida positiva a la constituci\u00f3 del NFP<\/strong> entre la gent d\u2019esquerres\u00a0 va ser immediata, per\u00f2 en la campanya electoral no han mancat les an\u00e8cdotes cainites. L\u2019electorat d\u2019una de les circumscripcions de Seine-Saint-Denis<\/strong>, per exemple, s\u2019ha vist en la desagradable tesitura\u00a0 d\u2019haver de de triar entre un antic coreligionari de M\u00e9l\u00e9nchon<\/strong>, caigut en desgr\u00e0cia i excl\u00f2s de les llistes de LFI<\/strong> (per\u00f2 que ha mantingut la seva candidatura, amb\u00a0 un 40,2 %<\/strong> dels vots a la primera volta), i la candidata oficial de LFI<\/strong>, del nucli pr\u00f2xim de M\u00e9l\u00e9nchon<\/strong>. No ha estat l\u2019\u00fanic cas de disputes fratricides. \u00c9s significatiu que Fran\u00e7ois Ruffin<\/strong> (l\u2019\u00abelectr\u00f3 lliure<\/em>\u00bb que catalitz\u00e0 la formaci\u00f3 del nou Front Popular<\/strong>) s\u2019hagi donat de baixa de LFI<\/strong>, tres dies abans de la segona volta. El paral\u00b7lelisme amb les divisions entre Sumar<\/strong> i Podemos<\/strong> \u00e9s inevitable.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Cal esperar que la l\u00f2gica unit\u00e0ria dels nous comen\u00e7aments s\u2019imposi a les velles r\u00e8mores personalistes i doctrin\u00e0ries. La incertesa dels resultats del diumenge que v\u00e9 a Fran\u00e7a no ens han d\u2019ocultar una certesa: estem embarcats en un mateix combat, i el futur d\u2019Europa dep\u00e8n de la capacitat actual i futura de les esquerres per a unir-se, construir i activar majories socials i pol\u00edtiques, innovar projectes i programes, governar per un futur millor.
<\/p>\n\n\n\n

Quins seran els resultats del proper diumenge? Dependran del grau de participaci\u00f3 de l\u2019electorat d\u2019esquerres, i de fins a quin punt l\u2019electorat \u00abrepublic\u00e0 \u00bb estigui disposat a votar a candidats que no siguin estrctament de la seva corda, per tal d\u2019impedir que guanyin els del RN<\/strong>. De cara a la segona volta el Nou Front Popular ha acordat taxativament el desistiment dels seus candidats. L\u2019actual majoria macronista ha estat menys clara. Aix\u00ed, de 299\u00a0triangulars que eren possibles segons els resultats de la primera volta, l\u2019acord de \u00abdesistiment republic\u00e0<\/em>\u00bb per aturar el RN<\/strong> no funcionar\u00e0 en 89<\/strong> casos, on la tria ser\u00e0 entre tres candidatures. Els duels a dos seran entre 409<\/strong> candidats.
<\/p>\n\n\n\n

Ser\u00e0 suficient per a impedir un govern de l\u2019extrema dreta? S\u2019admeten apostes. <\/p>\n\n\n\n

En tot cas, una cosa ja sabem. A Fran\u00e7a, com a altres pa\u00efsos, la for\u00e7a de l\u2019extrema dreta deriva, en bona mesura, del efecte de \u00abbuit pol\u00edtic<\/em>\u00bb creat per l’abs\u00e8ncia d’unes forces d\u2019esquerra estables, organitzades, ben armades ideol\u00f2gicament i culturalment, i amb programes viables. Siguin quins siguin els resultats aquest compte segueix pendent i \u00e9s decisiu, no sols a Fran\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

P. S.-<\/strong> Hi ha dues coses que m\u2019han sorpr\u00e8s positivament d\u2019aquesta campanya francesa. La primera ha estat constatar la vig\u00e8ncia dels records, d\u2019una mem\u00f2ria popular encara viva. L\u2019adopci\u00f3 del terme \u00abFront Popular<\/em><\/strong>\u00bb, amb el seu dring viu, ha estat una bona troballa.<\/p>\n\n\n\n

La segona ha estat comprovar que, com sovint succeeix amb les iniciatives pol\u00edtiques fecundes, el Nou Front Popular<\/strong> ha comen\u00e7at a generar una iconografia pr\u00f2pia. Es pot comprovar en aquesta  iniciativa: <\/p>\n\n\n\n

24×36, les affiches pour le Front Populaire 24<\/strong><\/a>.<\/p>\n\n\n\n