{"id":35155,"date":"2024-06-19T08:59:00","date_gmt":"2024-06-19T06:59:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=35155"},"modified":"2024-06-19T17:48:32","modified_gmt":"2024-06-19T15:48:32","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-351-front-popular-a-franca-entusiasme-i-tensio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-351-front-popular-a-franca-entusiasme-i-tensio\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/351 (Front popular a Fran\u00e7a:  entusiasme i tensi\u00f3)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Front popular a Fran\u00e7a:&nbsp; entusiasme i tensi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>19 de juny de 2024<\/p>\n\n\n\n<p>El diumenge <strong>9 <\/strong>de juny a les <strong>20,58<\/strong> h. del vespre (menys d\u2019una hora despr\u00e9s que a Fran\u00e7a es tanquessin les urnes de les eleccions europees), el president <strong>Macron<\/strong> va anunciar la disoluci\u00f3 de l\u2019Assemblea Nacional i la convocat\u00f2ria immediata d\u2019eleccions. \u00ab<em>L&#8217;ascens dels nacionalistes, dels demagogs, \u00e9s un perill per a Fran\u00e7a<\/em>\u00bb, va declarar <strong>Macron<\/strong>, en un dram\u00e0tic discurs televisat.&nbsp; La primera volta ser\u00e0 el <strong>30<\/strong> de juny, i la segona el <strong>7<\/strong> de juliol. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Va ser una reacci\u00f3 fulminant, no gaire meditada, a causa del p\u00e8ssim resultat de la seva formaci\u00f3 pol\u00edtica, un humiliant <strong>14,6 %<\/strong> dels vots,&nbsp; enfront del <strong>31,4 % <\/strong>de l\u2019extrema dreta de <strong>Marine Le Pen<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Molt pocs estaven al corrent de la decisi\u00f3 de <strong>Macron<\/strong>. No l\u2019havia&nbsp; comentat ni al seu primer ministre, que se n\u2019assabent\u00e0 una hora abans, i no directament sin\u00f3 a trav\u00e9s del seu cap de gabinet.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El vaitot de <strong>Macron<\/strong>&nbsp; va ser criticat de seguida per gaireb\u00e9 tothom. A la premsa francesa i&nbsp; internacional no van mancar&nbsp; interpretacions descaradament cl\u00edniques: <strong>Macron<\/strong> hauria perdut l\u2019oremus.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019endem\u00e0, el dilluns <strong>10 <\/strong>de juny, a l\u2019avi\u00f3 que els duia al poble m\u00e0rtir d\u2019<strong>Oradour-sur-Glane<\/strong>, on se celebrava una cerim\u00f2nia del cicle commemoratiu de l\u2019alliberament de <strong>1944<\/strong>, un periodista del diari <strong><em>Le Figaro<\/em><\/strong><em> <\/em>li etzib\u00e0 a <strong>Macron<\/strong>: \u00ab<em>Est\u00e0 vost\u00e8 boig, com pretenen?<\/em>\u00bb. \u00ab<em>Nom\u00e9s penso en Fran\u00e7a<\/em>\u00bb, contest\u00e0 el president, \u00ab<em>\u00c9s la bona decisi\u00f3 en inter\u00e8s del pa\u00eds. I els hi dic als francesos: no tingueu por, aneu a votar\u00bb.<\/em> &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s <strong>Macron<\/strong> un estrateg brillant o -com molts pensen- un bomber pir\u00f2man? Una cosa \u00e9s certa: l\u2019incendi que poden provocar aquestes eleccions pot ser devastador. Com <a href=\"https:\/\/lluisrabell.com\/2024\/06\/16\/europa-en-el-espejo-de-francia\/\">ha escrit <strong>Llu\u00eds Rabell<\/strong><\/a> \u00ab<em>tothom ho ent\u00e9n: Fran\u00e7a, un dels motors de la construcci\u00f3 europea, a les mans d&#8217;un govern nacionalista, xen\u00f2fob i d&#8217;inclinaci\u00f3 prorrusa seria una font de desestabilitzaci\u00f3 i una amena\u00e7a per a la democr\u00e0cia. Sobretot, quan l&#8217;executiu de coalici\u00f3 alemany, vertebrat al voltant de l&#8217;<\/em><strong><em>SPD<\/em><\/strong><em>, travessa hores baixes i un eventual retorn de <\/em><strong><em>Trump<\/em><\/strong><em> a la Casa Blanca \u00e9s anhelat per totes les tend\u00e8ncies populistes i autorit\u00e0ries \u2013 comen\u00e7ant pel mateix <\/em><strong><em>Putin<\/em><\/strong>\u00bb.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El c\u00e0lcul d\u2019\u00faltima hora de <strong>Macron<\/strong> era que l\u2019esquerra aniria dividida i fragmentada a les urnes,&nbsp; i que, davant l\u2019amena\u00e7a extrema de l\u2019extrema dreta,&nbsp; el seu partit podria tornar a guanyar, ni que fos per poc. Quan, despr\u00e9s del seu anunci a la televisi\u00f3, va reunir el seu govern, la nit del diumenge (cares llargues, algunes ll\u00e0grimes) va comentar, amb sorna: \u00ab<em>Li desitjo molta sort a l\u2019esquerra per unir-se<\/em>\u00bb. &nbsp; Doble error: no mesurar, malgrat el vot de c\u00e0stig de les europees, el nivell d\u2019impopularitat assolit;  i desdenyar la capacitat de resposta de l\u2019esquerra.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s cert que les formacions d\u2019esquerra havien anat per separat a les europees i que entre elles s\u2019havien multiplicat els penjaments creuats. Per\u00f2 all\u00f2 que <strong>Macron<\/strong> creia impossible s\u2019ha produ\u00eft: els grups d\u2019esquerra <a href=\"https:\/\/www.parti-socialiste.fr\/quelques_jours_pour_faire_front_populaire\">s\u2019han unit<\/a> i en una setmana han presentat <a href=\"https:\/\/www.pressegauche.org\/Nouveau-Front-Populaire-Contrat-de-legislature\"> la plataforma program\u00e0tica<\/a>\u00a0 del que han batejat com el\u00a0 nou <strong>Front popular<\/strong>, i han anunciat la presentaci\u00f3 de candidatures \u00faniques, ja des de la primera volta de les eleccions. \u00a0De moment, el camp de <strong>Macron<\/strong> ja \u00e9s donat en tercera posici\u00f3 en la primera volta de les legislatives, el <strong>30<\/strong> de juny, darrere el <strong><em>Rassemblement national<\/em><\/strong> i darrere el\u00a0 <strong>Front popular<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s impossible preveure en aquests moments el resultats. Per\u00f2 la rapidesa de reflexes dels partits que han format el <strong>Front popular <\/strong>ha<strong> <\/strong>generat<strong> <\/strong>una nova din\u00e0mica, ha canviat l\u2019escenari, i&nbsp; ara \u00e9s el partit de <strong>Macron<\/strong> que pot acabat lluitant per subsistir, comprimit i asfixiat entre la extrema dreta de <strong>Le Pen <\/strong>i les esquerres unides.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Els resultats poden dependre, en bona part, del capteniment dels quatre grups de l\u2019esquerra. Ara han reaccionat amb promptitud quan han vist el foc, per\u00f2 s\u2019ha de veure si el llampant <strong>Front Popular<\/strong> t\u00e9 la capacitat de mobilitzar, atreure i agrupar una majoria amb els vots d\u2019esquerra, del centreesquerra i del centre democr\u00e0tic. \u00c8s la \u00fanica possibilitat d\u2019impedir el triomf de l\u2019extrema dreta. <\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s una carrera contra rellotge, que requereix superar les petites mis\u00e8ries pol\u00edtiques i personals per crear una din\u00e0mica que s\u2019obri a tota la societat civil que vol barrar el pas a l\u2019extrema dreta. Nom\u00e9s pot fer-se amb els partits i m\u00e9s enll\u00e0 dels partits. La unitat electoral es necess\u00e0ria pero no suficient: cal tamb\u00e9 un mecanisme efica\u00e7 de relacions, un bon primer ministre, un equip de govern amb un programa viable i realista. Cal la construcci\u00f3 d\u2019una nova cultura d\u2019unitat, on la solidaritat i l\u2019altruisme (qu\u00e8 formen part de la <em>realpolitik<\/em>) tinguin un paper incentivat.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>S\u00f3n objectius&nbsp; dif\u00edcils per\u00f2 factibles. Per\u00f2 els obstacles no es poden minimitzar: la hist\u00f2ria de les &nbsp; esquerres a Fran\u00e7a -la recent i la m\u00e9s remota-, \u00e9s turmentada, i encara cueja: dins de<strong><em> la France insoumise<\/em><\/strong> <strong>(LFI<\/strong>), hi ha mala maror: cinc diputats cr\u00edtics amb el seu l\u00edder, <strong>Jean-Luc<\/strong> <strong>M\u00e9lenchon<\/strong>, han estat eliminats de les llistes, i malgrat tot mantenen la voluntat de presentar-se\u2026&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El dilluns passat el Front popular va celebrar el primer m\u00edting, a Montreuil, als afores de Par\u00eds. Van intervenir l\u00edders dels quatre principals partits: el <strong>PS<\/strong>, <strong><em>La France insoumise<\/em><\/strong> (<strong>LFI<\/strong>) , els <strong>Verds<\/strong> i el <strong>PC<\/strong>. Entusiasme de base i tensions de c\u00faspide. El primer secretari nacional del Partit Socialista, <strong>Olivier Faure<\/strong>, va dir que cal \u00ab<em>sortir<\/em> <em>d\u2019aquesta hist\u00f2ria de les esquerres irreconciliables<\/em>\u00bb i va exclamar : &#8216;<em>Ens hem de conjurar a no separar-nos mai m\u00e9s!<\/em>\u00bb.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>P. S. &#8211; <\/strong>A Espanya, el repte \u00e9s semblant. \u00ab <em>El pitjor enemic de l&#8217;esquerra espanyola en aquest moment \u00e9s la mateixa esquerra<\/em>\u00bb, <a href=\"https:\/\/www.eldiario.es\/carnecruda\/lo-llevamos-crudo\/izquierda-izquierda_132_11456302.html\">ha escrit <strong>Javier Gallego<\/strong><\/a>: \u00ab <em>A les europees, l&#8217;esquerra a l&#8217;esquerra del <\/em><strong><em>PSOE<\/em><\/strong><em> va perdre <\/em><strong><em>880.000<\/em><\/strong><em> vots respecte a l&#8217;anterior convocat\u00f2ria, gaireb\u00e9 un mili\u00f3 de votants que es van quedar a casa o se&#8217;n van anar amb els socialistes. Si dem\u00e0&nbsp; hi hagu\u00e9s generals, les dues formacions obtindrien un m\u00e0xim de deu diputats. S\u2019acabar\u00eda el govern de coalici\u00f3 i governar\u00eda la dreta amb l\u2019extrema dreta\u00bb.&nbsp;<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Front popular a Fran\u00e7a:&nbsp; entusiasme i tensi\u00f3 19 de juny de 2024 El diumenge 9 de juny a les 20,58 h. del vespre (menys d\u2019una hora despr\u00e9s que a Fran\u00e7a es tanquessin les urnes de les eleccions europees), el president Macron va anunciar la disoluci\u00f3 de l\u2019Assemblea Nacional i la convocat\u00f2ria immediata d\u2019eleccions. \u00abL&#8217;ascens dels &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":35161,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,285],"tags":[],"class_list":["post-35155","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-lapunt-del-dia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35155","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35155"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35155\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35173,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35155\/revisions\/35173"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35161"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35155"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35155"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35155"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}