{"id":3508,"date":"2011-02-23T11:32:16","date_gmt":"2011-02-23T09:32:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3508"},"modified":"2011-03-15T10:15:24","modified_gmt":"2011-03-15T08:15:24","slug":"antoni-dalmau-un-trist-aniversari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-dalmau-un-trist-aniversari\/","title":{"rendered":"Antoni Dalmau: Un trist aniversari"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Sembla impossible poder-se sostreure, precisament en un dia com avui, a comentar el trent\u00e8 aniversari del 23-F. Segur que tots els mitjans en van plens, i pretendre dir-ne alguna cosa original resulta pr\u00e0cticament un esfor\u00e7 in\u00fatil. D’altra banda, els fets s’han analitzat des de tots els punts de vista i, per si no fos prou, \u00e9s for\u00e7a recent l’excel\u00b7lent llibre de Javier Cercas Anatom\u00eda de un instante, si el que volem \u00e9s una aproximaci\u00f3 certament original i profunda, a cavall entre la novel\u00b7la i l’assaig, a aquella data dissortada. Finalment, ja sembla massa f\u00e0cil el vell recurs de preguntar-nos tots on \u00e9rem aquell dia<\/p>\n

i a aquella hora, quan tot Espanya re-tenia l’al\u00e8 i l’amena\u00e7a del cop gravita-va damunt els nostres caps.<\/p>\n

Crec sincerament que el m\u00e9s \u00fatil, a part de tornar-ho a explicar tot als nostres fills i n\u00e9ts \u2013que deuen considerar-ho una batalleta m\u00e9s de la nostra generaci\u00f3 i, alhora, un gest realment anacr\u00f2nic i surrealista\u2013, \u00e9s analitzar qu\u00e8 s’ha fet del nostre projecte comunitari al cap d’aquests trenta anys. Qu\u00e8 ha passat en l’endemig i en quin punt<\/p>\n

ens trobem ara, tant de temps despr\u00e9s. En aquest sentit, al meu parer, la conclusi\u00f3 no \u00e9s precisament optimista i alguns poden tenir tot el dret a pensar que d’aquella pols v\u00e9nen aquests fangs. Perqu\u00e8, si b\u00e9 es cert que va conjurar-se, de manera que podem considerar definitiva, l’amena\u00e7a d’un cop militar contra la democr\u00e0cia, tamb\u00e9 ho \u00e9s que l’inici d’una relectura de l’evoluci\u00f3 de l’Estat auton\u00f2mic prov\u00e9 precisament d’aquell dia. I \u00e9s que resulta evident que, si la conspiraci\u00f3 podia obeir perfectament a m\u00faltiples causes, la preocupaci\u00f3 dels colpistes per l’anomenat \u201cdesmembrament d’Espanya\u201d figurava entre les causes principals.<\/p>\n

Hi ha una paradoxa curiosa en tot aix\u00f2 que s’ha esdevingut despr\u00e9s. D’una banda, \u00e9s un fet evident que han proliferat, principalment en el microclima malalt\u00eds de Madrid, els intents de posar fre a l’Espanya de les autonomies amb tota mena d’arg\u00facies. L’aparici\u00f3 dels nous historiadors revisionistes,<\/p>\n

la traca di\u00e0ria de la caverna medi\u00e0ti-ca, les tert\u00falies d’algunes r\u00e0dios i d’alguns canals de televisi\u00f3 i la catalanof\u00f2bia del principal partit de l’oposici\u00f3 han generat una remor de fons d’una persist\u00e8ncia i d’un desvergonyiment cada vegada m\u00e9s gran, m\u00e9s soroll\u00f3s, m\u00e9s directament neofranquista. En molts moments, l’aire s’ha fet irrespirable i la munici\u00f3 s’ha tornat cada vegada m\u00e9s grollera i abusiva. La hist\u00f2-ria d’aquests trenta anys \u00e9s la d’una lenta i sistem\u00e0tica recuperaci\u00f3 de les velles posicions, del retorn a un discurs neocentralista, de la negaci\u00f3 ra-dical de qualsevol visi\u00f3 d’Espanya<\/p>\n

que pugui recon\u00e8ixer i respectar la<\/p>\n

seva pluralitat interna.<\/p>\n

Per\u00f2, d’altra banda, mai no s’havia vist tan clar com aquesta relativa vict\u00f2ria dels sectors neocentralistes en bona part d’Espanya es tradu\u00efa, en justa i natural correspond\u00e8ncia, en un increment del sentiment independentista a Catalunya. En aquest sentit, la trompeteria estrident que no para d’eixordar-nos t\u00e9 un efecte directe en la desafecci\u00f3 creixent d’uns catalans senzillament fastiguejats de ser v\u00edctimes d’un espoli permanent i, alhora, de batre’s in\u00fatilment contra un mur ina-movible. La paradoxa \u00e9s tan visible<\/p>\n

que alguna ment intel\u00b7ligent de l’\u00f2rbi-ta neoespanyolista hauria d’adonar-se del frac\u00e0s estrepit\u00f3s d’aquesta estrat\u00e8gia matussera. No falla: com m\u00e9s s’ha anat inflamant el discurs nacionalis-<\/p>\n

ta espanyol, m\u00e9s s’abranda la respos-ta nacionalista catalana.<\/p>\n

Fa temps que penso que l’evoluci\u00f3 pol\u00edtica de la democr\u00e0cia espanyola en aquests trenta anys s’ha caracteritzat per dues derives que l’han afeblida de manera ostensible: la primera \u00e9s la modificaci\u00f3 radical de la disposici\u00f3 favorable que, almenys te\u00f2ricament, existia a l’inici en els cercles de poder i de la intel\u00b7lectualitat madrilenya i espanyola envers la llengua, la cultura i la voluntat d’autogovern dels pobles que tenen una personalitat diferenciada o, dit d’una altra manera, una identitat nacional. Dit m\u00e9s cruament: ja no poden resistir-ho m\u00e9s, ja estan farts de les nostres demandes, ja no estan disposats a cedir cap m\u00e9s quota de poder. La segona, que s’aparta una mica de l’objecte d’aquest article, seria l’evident incapacitat del personal pol\u00edtic del pa\u00eds de repensar el seu propi funcionament, els seus m\u00e8todes, les seves regles de joc, de manera que es vagi cobrint, a poc a poc, la bretxa insalvable que separa els ciutadans de la pol\u00edtica. Es tracta de dos d\u00e8ficits greus que han afeblit not\u00f2riament les esperances que molts ciutadans havien dipositat en el projecte democr\u00e0tic postfranquista: el primer afecta un mal cr\u00f2nic, sempre resolt de manera insatisfact\u00f2ria, en la mateixa concepci\u00f3 d’aix\u00f2 que s’anomena Espanya; l’altre \u00e9s com\u00fa a to-<\/p>\n

tes les democr\u00e0cies occidentals, per\u00f2 es fa especialment sensible en un<\/p>\n

pa\u00eds de poca tradici\u00f3 democr\u00e0tica que cada vegada es malfia m\u00e9s dels pol\u00ed-tics i del sistema imperant.<\/p>\n

No s\u00e9 si \u00e9s just afirmar que aquest \u00e9s el balan\u00e7 que podem establir al cap dels trenta anys del dissortat cop militar del 23-F. Segur que hi ha moltes coses positives que podem posar a l’altre plat de la balan\u00e7a i que permetrien una<\/p>\n

impressi\u00f3 m\u00e9s optimista. Per\u00f2 totes dues derives llasten el nostre present i el nostre futur previsible, i exigeixen una severa correcci\u00f3 de rumb. Altrament, la desafecci\u00f3 general de la pol\u00ed-tica i la desafecci\u00f3 espec\u00edfica dels catalans continuaran, sense cap mena de dubte, el seu proc\u00e9s irrefrenable.<\/p>\n

AVUI<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sembla impossible poder-se sostreure, precisament en un dia com avui, a comentar el trent\u00e8 aniversari del 23-F. Segur que tots els mitjans en van plens, i pretendre dir-ne alguna cosa original resulta pr\u00e0cticament un esfor\u00e7 in\u00fatil. D’altra banda, els fets s’han analitzat des de tots els punts de vista i, per si no fos prou, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-3508","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3508","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3508"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3508\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3512,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3508\/revisions\/3512"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}