{"id":35073,"date":"2024-06-14T09:51:18","date_gmt":"2024-06-14T07:51:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=35073"},"modified":"2024-06-14T12:07:40","modified_gmt":"2024-06-14T10:07:40","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-350-histories-contrafactuals-politiques-catastrofiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-350-histories-contrafactuals-politiques-catastrofiques\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/350 (Hist\u00f2ries contrafactuals, pol\u00edtiques catastr\u00f2fiques)"},"content":{"rendered":"\n

Hist\u00f2ries contrafactuals, pol\u00edtiques catastr\u00f2fiques <\/strong><\/p>\n\n\n\n

A vegades ens fem la pregunta \u00abQu\u00e8 hauria passat si en comptes del que va passar hagu\u00e9s passat una altra cosa?<\/em>\u00bb. I si Hitler<\/strong> i Mussolini<\/strong> haguessin guanyat la segona guerra mundial? I si Franco<\/strong> hagu\u00e9s perdut la guerra civil?, etc\u00e8tera. Les preguntes poden ser infinites, i els intents de resposta, fantasiosos o rigorosos, s\u00f3n abundants.
<\/p>\n\n\n\n

Des de fa anys tenen bona acollida els llibres d\u2019hist\u00f2ria, novel\u00b7les, films i s\u00e8ries contrafactuals<\/strong>. \u00abS’anomena contrafactual<\/strong>\u00bb, <\/em>llegeixo a Viquip\u00e8dia<\/strong><\/a>, \u00ab a tot esdeveniment o a tota situaci\u00f3 que no ha succe\u00eft en l’univers actualment observable per l’\u00e9sser hum\u00e0, per\u00f2 que s’especula que podria haver succe\u00eft si s’haguessin donat determinades circumst\u00e0ncies\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Un bon historiador brit\u00e0nic, Richard J. Evans<\/strong>, bi\u00f2graf de Hobsbawm<\/strong><\/a>, va publicar fa deu anys un llibre (\u00abAltered Pasts<\/strong>: Counterfactuals in History<\/strong><\/a>\u00bb<\/em>, en castell\u00e0 \u00abContrafactuales. \u00bfY si todo hubiese sido diferente?<\/a><\/em><\/strong>\u00bb) que explicava molt b\u00e9 el fen\u00f2men. \u00c9s un llibre ple de refer\u00e8ncies erudites i curioses, molt entretingut i en ocasions francament  divertit.

Evans<\/strong> esmenta dos il\u00b7lustres precedents antics de la literatura contrafactual. Un \u00e9s l\u2019historiador rom\u00e0 Titus Livi<\/strong>, que especul\u00e0 sobre el que podria haver passat si Alexandre el Gran<\/strong> hagu\u00e9s conquerit Roma. L\u2019altre \u00e9s el \u00abTirant lo blanc<\/em><\/strong><\/a>\u00bb, la novel\u00b7la de 1490<\/strong> de Joanot Martorell<\/strong> i Mart\u00ed Joan de Galba<\/strong>, que transcorre en un m\u00f3n on l’Imperi Bizant\u00ed ha derrotat l’Imperi Otom\u00e0 i no a l\u2019inrev\u00e9s, com succe\u00ed.
<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte que el Tirant<\/strong> va ser escrit poques d\u00e8cades despr\u00e9s de la caiguda real de Constantinoble a mans dels turcs (el <\/strong>maig de 1453<\/strong>), Evans<\/strong> interpreta que la novel\u00b7la posa clarament de manifest la frustraci\u00f3 i el \u00abwishful thinking<\/em>\u00bb (el desig conscient o inconscient) dels autors: haurien volgut que les coses anessin d\u2019una altra manera i, a manca de canviar els fets, van  canviar el relat. Aquesta \u00e9s sovint la clau que explica la hist\u00f2ria contrafactual: l\u2019anhel de refer i corregir la hist\u00f2ria real. <\/p>\n\n\n\n

Napole\u00f3<\/strong>, a l’illa de Santa Helena<\/strong>, on havia estat exiliat despr\u00e9s de la seva derrota a Waterloo<\/strong>, especulava sobre qu\u00e8 hauria passat si els russos no haguessin calat foc a Moscou quan la Grande Arm\u00e9e<\/em> arrib\u00e0 a  les  portes de la ciutat. Deia que les seves forces haurien pogut hivernar i reposar a la ciutat i despr\u00e9s \u00abtan bon punt retornat el bon temps, jo hauria marxat sobre els meus enemics, els hauria ven\u00e7ut i m’hauria convertit en amo del seu imperi<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Un admirador franc\u00e8s de l\u2019emperador, Louis Geoffroy<\/strong><\/a>, va anar m\u00e9s enll\u00e0. En un pamflet de 1836<\/strong>, \u00abNapol\u00e9on et la conqu\u00eate du monde<\/em>\u00bb, Bonaparte<\/strong> infligeix una derrota aclaparadora a l’ex\u00e8rcit rus, captura el tsar Alexandre I<\/strong>,  ocupa Su\u00e8cia,  ressuscita el regne de Pol\u00f2nia, consolida la conquesta d’Espanya, desembarca a la costa anglesa i polveritza un ex\u00e8rcit brit\u00e0nic de 230.000<\/strong> homes (batalla de Cambridge). Anglaterra s’incorpora a Fran\u00e7a i es divideix en vint-i-dos departaments francesos. El 1817<\/strong>, Pr\u00fassia \u00e9s esborrada del mapa i quatre anys m\u00e9s tard Napole\u00f3<\/strong> derrota un gran ex\u00e8rcit musulm\u00e0 a Palestina i ocupa Jerusalem. No acaben aqu\u00ed els \u00e8xits, perqu\u00e8 en una r\u00e0pida seq\u00fc\u00e8ncia conquereix \u00c0sia, estableix l’hegemonia sobre \u00c0frica i posa Am\u00e8rica sota control franc\u00e8s (a petici\u00f3 de tots els caps d’estat nord i sud-americans reunits en congr\u00e9s a Panam\u00e0 l’any 1827<\/strong>). El papa de Roma<\/strong> li  confereix el t\u00edtol de \u00abSa Toute-Puissance<\/strong>\u00bb<\/em>, i es torna a casar amb la seva estimada Josefina<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

\u00abAquests relats fant\u00e0stics<\/em>\u00bb, escriu Evans<\/strong>, \u00abs\u00f3n especialment atractius en moments d’ansietat pol\u00edtica i cultural, d\u2019 incertesa, de crisi o de decepci\u00f3<\/em>\u00bb. La fantasia delirant del bonapartista Geoffroy<\/strong>, o la m\u00e9s elegant contrafactualitat de Martorell<\/strong> ho posen efectivament de manifest.
<\/p>\n\n\n\n

Els exercicis d\u2019hist\u00f2ria i literatura contrafactuals, quan t\u00e9nen uns m\u00ednims de versemblan\u00e7a i rigor, poden ser interessants i suggerents. Un relat contrafactual, si no \u00e9s fruit de la pura fantasia, si planteja coses \u00abque haurien pogut ser rigorosament possibles<\/em>\u00bb, permet suggerir noves visions pel que fa als fets, fen\u00f2mens i processos que realment succe\u00efren. Permet ponderar m\u00e9s afinadament el pes relatiu de la conting\u00e8ncia i dels elements condicionants o determinants. Pot aportar una perspectiva \u00abmoral<\/em>\u00bb, que ajudi a establir judicis de valor sobre les decisions, responsabilitats i conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019all\u00f2 que realment va succeir. <\/p>\n\n\n\n

El problema es presenta quan la fantasia, en comptes de focalitzar-se en el passat per a descriure hist\u00f2ries contrafactuals, es projecta cap al futur per a inspirar pol\u00edtiques contrafactuals. Perqu\u00e8 all\u00f2 que \u00e9s v\u00e0lid per a l\u2019especulaci\u00f3 hist\u00f2rica i la creaci\u00f3 liter\u00e0ria no ho \u00e9s, en absolut, per a la pol\u00edtica. Les pol\u00edtiques contrafactuals, o b\u00e9 volen enganyar a la gent o b\u00e9 s\u00f3n pr\u00f2pies d\u2019il\u00b7luminats que ells mateixos s\u2019enganyen. S\u00f3n irremisiblement funestes i quan arriben a imposar-se solen tenir resultats  calamitosos.  Com diu Evans<\/strong> en el seu llibre, \u00abun cop deixes sortir el geni contrafactual de la ll\u00e0ntia, pot passar qualsevol cosa<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

P. S. –<\/strong> A Catalunya, on les pol\u00edtiques contrafactuals han estat i son freq\u00fcents, la hist\u00f2ria contrafactual ho \u00e9s menys. Victor Alba<\/strong> va publicar el llibre  1936-1976. Historia de la II Rep\u00fablica Espa\u00f1ola<\/a><\/em><\/strong> on el cop d\u2019Estat de 1936<\/strong> \u00e9s desarticulat per la Rep\u00fablica, Espanya \u00e9s enva\u00efda pels nazis, i el govern republic\u00e0 resisteix, primer des de Cadis i despr\u00e9s des de les Can\u00e0ries. Jaume Grau<\/strong> i la productora Mercuri<\/strong> van fer el documental \u00a1Viva la Rep\u00fablica!<\/a><\/em><\/strong>, que va emetre La Sexta<\/strong> i es pot veure a Youtube<\/strong><\/a>: la Rep\u00fablica sobreviu als colpistes de 1936<\/strong> i a la invasi\u00f3 alemanya del 1941<\/strong>; Serrat<\/strong> representa a Espanya a Eurovisi\u00f3 1968<\/strong> cantant \u00abLa, la, la<\/em>\u00bb en catal\u00e1; Juan Carlos Borb\u00f3n<\/strong> \u00e9s a Su\u00efssa presidint el COI; Franco<\/strong> mor exiliat a Nicar\u00e0gua, i despr\u00e9s de moltes vicissituds Aznar<\/strong> \u00e9s president de la Rep\u00fablica i Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> presideix el govern: cohabiten a la francesa.
<\/p>\n\n\n\n