{"id":35031,"date":"2024-06-13T11:48:29","date_gmt":"2024-06-13T09:48:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=35031"},"modified":"2024-06-13T14:39:49","modified_gmt":"2024-06-13T12:39:49","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-349-el-bolet-del-proces-gaziel-i-la-malediccio-del-farao","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-349-el-bolet-del-proces-gaziel-i-la-malediccio-del-farao\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del d\u00eda\/349 (El bolet del Proc\u00e9s, Gaziel i la maledicci\u00f3 del fara\u00f3)"},"content":{"rendered":"\n

El bolet del Proc\u00e9s, Gaziel i  la maledicci\u00f3 del fara\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019octubre de 2018<\/strong>, el digital N\u00favol<\/em><\/strong> va publicar una entrevista<\/a> de Joan Burdeus<\/strong> a Jordi Graupera<\/strong><\/a> (aleshores candidat a l’alcaldia de Barcelona). Burdeus<\/strong> li preguntava: \u00abPer qu\u00e8 hauria de ser millor per al futur de Barcelona relligar-se amb la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria i la seva especificitat catalana en comptes d\u2019abra\u00e7ar un cosmopolitisme postidentitari?<\/em>\u00bb La resposta de Graupera <\/strong>comen\u00e7ava aix\u00ed: \u00abPer qu\u00e8 sabem que hi ha bolets verinosos i d\u2019altres comestibles amb all i julivert? Perqu\u00e8 alg\u00fa els va provar abans que nosaltres. Un dels nostres instruments de superviv\u00e8ncia m\u00e9s importants \u00e9s la transmissi\u00f3 de la cultura\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Graupera<\/strong> hauria d\u2019haver afegit: \u00ab\u2026 i la transmissi\u00f3 de la mem\u00f2ria<\/em>\u00bb. Sobretot de la mem\u00f2ria dels errors pol\u00edtics que a Catalunya s\u2019han com\u00e8s, tan repetits al llarg dels segles. Ho constatava Maria Vila, <\/strong>que va ser n\u00famero 2<\/strong> de Graupera<\/strong> en la seva llista electoral, en una entrevista<\/a> que Burdeus<\/strong> li va fer, tamb\u00e9 a N\u00favol<\/em><\/strong>: \u00abEls catalans sempre cometem els mateixos errors, c\u00edclicament<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Aquest comentari recorda el lament de Gaziel<\/a><\/strong>: \u00abLa historia de Catalunya \u00e9s una historia desoladora, amarga com cap altra, d\u2019un frac\u00e0s progressiu, constant, interminable\u2026\u00bb.  <\/em>Gaziel <\/strong>reflexion\u00e0 sobre les equivocacions reiterades de la hist\u00f2ria pol\u00edtica catalana i en va extreure unes conclusions desesperan\u00e7ades. Deplorava la \u00abmil\u00b7len\u00e0ria follia\u00bb<\/em> de Catalunya cada vegada que <\/em>aquesta tenia \u00ables cartes a les mans<\/em>\u00bb. Ara som en un d\u2019aquests moments i cometre nous errors pol\u00edtics tindria conseq\u00fc\u00e8ncies molt lamentables.<\/p>\n\n\n\n

Creia Gaziel<\/strong> que a Catalunya tenim una incapacitat cong\u00e8nita, inesborrable, que ens condemna a repetir errors pol\u00edtics c\u00edclicament. \u00c9s un parer fruit d\u2019una \u00e8poca, d\u2019una experi\u00e8ncia  concreta, d\u2019una biografia precisa. No l\u2019hauriem de considerar com la maledicci\u00f3 del fara\u00f3, com una condemna a perpetu\u00eftat. Per\u00f2 parteix d\u2019una constataci\u00f3 indiscutible:  a Catalunya els errors pol\u00edtics venen de lluny i han estat perseverants, fins avui mateix. La reflexi\u00f3 de Gaziel<\/strong> implicava la trista  previsi\u00f3  que  estem condemnats a repetir-los,  a seguir donant voltes a una s\u00ednia eterna. No \u00e9s estrany que el Proc\u00e9s reactualitz\u00e9s aquell pron\u00f2stic, i que s\u2019hagi evocat de nou aquests dies, vista la darrera sessi\u00f3 del Parlament. <\/p>\n\n\n\n

Hi ha dues interpretacions totalment antag\u00f2niques sobre les causes del Proc\u00e9s. Uns diuen que va esclatar quan Catalunya  qued\u00e0 alliberada del dic de contenci\u00f3 de l\u2019ambig\u00fcitat convergent. Maria Vila<\/strong> ho expressava aix\u00ed, en l\u2019entrevista a N\u00favol<\/em><\/strong> que he esmentat: \u00abPujol<\/em><\/strong> fa que el conflicte no esclati. I quan ell deixa de ser president, no \u00e9s casualitat que tot peti<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Altres sostenen la tesi sim\u00e8tricament\u00a0 contr\u00e0ria: el Proc\u00e9s \u00e9s el producte d\u2019un pla secret de Pujol<\/strong>, revelat en el document \u00abPrograma <\/em>2000<\/em><\/strong>\u00bb de 1990<\/strong>: \u00abCientos de millones de euros p\u00fablicos gastados en la construcci\u00f3n de la \u00abnaci\u00f3n catalana\u00bb para sembrar el camino a la independencia\u00bb, segons<\/em> OK Diario<\/em><\/strong>.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

En tot cas, a la  tardor de 2017<\/strong> es gener\u00e0 un bolet gegant\u00ed a Catalunya, el n\u00favol del qual va ser visible arreu:  el m\u00f3n ens mir\u00e0.  Aquell enorme bolet (\u00abl\u2019esdeveniment de m\u00e9s impacte en la pol\u00edtica catalana i espanyola des de la transici\u00f3\u00bb, <\/em>ha escrit \u00c0strid Barrio<\/strong><\/a>) no va sorgir en un tres i no res, a la impensada. No va ser el fruit d\u2019una generaci\u00f3 espont\u00e0nia, ni tampoc el resultat d\u2019una calculada  premeditaci\u00f3. Sorg\u00ed per la combinaci\u00f3 de diversos factors: un terreny idoni, convenientment adobat; l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019ancestrals micel\u00b7lis subterranis; l\u2019exasperada i tena\u00e7 dispersi\u00f3 d\u2019espores, clima propici, etc. \u00c9s a dir, si passem de la micologia a la pol\u00edtica: la combinaci\u00f3 d\u2019un contenci\u00f3s de segles a partir d\u2019uns fets diferencials establerts, d\u2019un franquisme catalan\u00f2fob, d\u2019 parell de d\u00e8cades de nacionalisme conservador a la Generalitat (disposant d\u2019in\u00e8dits mitjans de comunicaci\u00f3), de la involuci\u00f3 aznarista,  dels errors del Tripartit, de la fugida endavant convergent, de la sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut, de la irrupci\u00f3 de les xarxes socials, de l\u2019efic\u00e0cia activista de les entitats, de la reacci\u00f3 cega del govern Rajoy<\/strong>, etc.  En aquest garbuix de fets encavalcats, on han proliferat els errors,  definir una sola causa \u00e9s un exercici arriscat. <\/p>\n\n\n\n

La discussi\u00f3 sobre el Proc\u00e9s i les seves causes ha d\u2019aspirar, com diu \u00c0strid Barrio, <\/strong> a \u00abmer\u00e8ixer la veritat\u00bb:<\/em> a escatir-ne causes i raons.  Crec que far\u00edem b\u00e9 d\u2019adoptar la metodologia que usava l\u2019historiador Fernand<\/strong> Braudel<\/strong><\/a> <\/strong>en el seus grans estudis, usant la met\u00e0fora del mar per a distingir tres nivells: aig\u00fces profundes (persist\u00e8ncia i confrontaci\u00f3 de les identitats); corrents intermitges i movedisses (canvis econ\u00f2mics, socials, culturals);  onatge i escuma superficials  (conting\u00e8ncies, encerts i errors de la pol\u00edtica). <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s en la interrelaci\u00f3 d\u2019aquests nivells que es pot trobar la veritat sobre les causes i les conseq\u00fc\u00e8ncies del Proc\u00e9s, i evitar la repetici\u00f3 d\u2019errors.  No estem fatalment condemnats a seguir disparant-nos trets al peu, a cops d\u2019ast\u00facia, ni a donar voltes a la s\u00ednia eternament.  Les meditacions trasbalsades de Gaziel<\/strong>, que van ser escrites en moments molt traum\u00e0tics de la nostra vida col\u00b7lectiva, no les hem de considerar  una maledicci\u00f3 fara\u00f2nica. Les hem de llegir com una exhortaci\u00f3 al realisme i a la contenci\u00f3, com una crida a deslliurar-nos del retorn c\u00edclic dels errors del passat.<\/p>\n\n\n\n

P. S.-<\/strong> El risc d\u2019aquesta repetici\u00f3 c\u00edclica d\u2019errors no \u00e9s, evidentment, un patrimoni exclusiu nostre. Augmenta dram\u00e0ticament a Europa. \u00abLa nova configuraci\u00f3 del Parlament Europeu<\/em>\u00bb, escriu avui Marta Reb\u00f3n<\/strong><\/a>, \u00ab transmet cert vertigen i una sensaci\u00f3 de temps hist\u00f2ric circular<\/em>\u00bb. A Catalunya, diu,  \u00ab\u00e9s moment de nedar a contracorrent de les din\u00e0miques pol\u00edtiques que travessen Euro\u00adpa i construir un trencad\u00eds sense blocs atrinxerats\u00bb<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

El seu argument \u00e9s convincent: \u00abNo es pot continuar insistint en les urnes com a soluci\u00f3 quan aquestes acaben de llan\u00e7ar un crit dif\u00edcil d\u2019ignorar. I el clam ha arribat tant dels vots emesos com dels abstencionistes, no pocs d\u2019ells conscients de les conseq\u00fc\u00e8n\u00adcies de no anar al col\u00b7legi electoral. Paradoxalment, la millor manera de servir-nos que els partits tenen ara \u00e9s evitar, amb la f\u00f3rmula d\u2019investidura que es faci valdre, que els catalans hagin de tornar aviat a votar<\/em>\u00bb. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El bolet del Proc\u00e9s, Gaziel i  la maledicci\u00f3 del fara\u00f3 L\u2019octubre de 2018, el digital N\u00favol va publicar una entrevista de Joan Burdeus a Jordi Graupera (aleshores candidat a l’alcaldia de Barcelona). Burdeus li preguntava: \u00abPer qu\u00e8 hauria de ser millor per al futur de Barcelona relligar-se amb la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria i la seva …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":35037,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,285,1],"tags":[],"class_list":["post-35031","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35031","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35031"}],"version-history":[{"count":34,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35031\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35072,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35031\/revisions\/35072"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35037"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35031"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35031"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35031"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}