{"id":34931,"date":"2024-06-06T20:15:50","date_gmt":"2024-06-06T18:15:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=34931"},"modified":"2024-06-10T23:25:20","modified_gmt":"2024-06-10T21:25:20","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-346-david-madi-entre-mentides-fertils-i-secrets-feixucs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-346-david-madi-entre-mentides-fertils-i-secrets-feixucs\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/348: David Mad\u00ed, \u00abmentides f\u00e8rtils\u00bb, \u00absecrets feixucs\u00bb i Coca-Cola"},"content":{"rendered":"\n

David Mad\u00ed: \u00abmentides f\u00e8rtils\u00bb, \u00absecrets feixucs\u00bb i Coca-Cola<\/strong><\/p>\n\n\n\n

6 de juny de 2024<\/p>\n\n\n\n

El 20<\/strong> d\u2019octubre de 2006<\/strong>, si anaves a comprar el diari al quiosc et regalaven un DVD<\/strong> que duia per t\u00edtol \u00abConfidencial.cat<\/em><\/strong>\u00bb i com a subt\u00edtol \u00abQuan el preu d’una lluita pel poder \u00e9s un pa\u00eds<\/em><\/strong>\u00bb.  A la car\u00e0tula, un muntatge amb els retrats de Pasqual Maragall<\/strong>, Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira<\/strong> i Joan Saura<\/strong>, amb un aspecte de sinistres facinerosos inspirat en l\u2019anunci del film L.A. Confidential<\/strong><\/em>. En segon pla, a la penombra, Jos\u00e9 Montilla<\/strong>. T\u00edtols dels cap\u00edtols:  \u00abEl Govern repartit<\/em><\/strong>\u00bb, \u00abEl darrer tango a Perpiny\u00e0<\/strong><\/em>\u00bb, \u00abEl forat de la vergonya<\/strong><\/em>\u00bb, \u00abUna ombra en la obscuritat<\/em><\/strong>\u00bb (Montilla<\/strong>), \u00abL’esperan\u00e7a<\/em><\/strong>\u00bb (Artur Mas<\/strong>). Van ser un mili\u00f3 de c\u00f2pies repartides gratu\u00eftament gr\u00e0cies al babil\u00f2nic finan\u00e7ament de la Converg\u00e8ncia opulenta d\u2019aleshores, la del 3%<\/strong>. L\u2019impulsor d\u2019aquella campanya, una de les primeres de segell trumpista que es van fer a Europa, va ser David Mad\u00ed<\/strong>, aleshores la m\u00e0 dreta de Mas<\/strong> (i corresponsable de la seva   insensata fugida endavant). <\/p>\n\n\n\n

\u00abA Catalunya reapareix <\/em>David Mad\u00ed<\/em><\/strong>\u00bb, alertava abans d\u2019ahir<\/a> Enric Juliana<\/strong>. La reaparici\u00f3 es produeix en un moment d\u2019augment de la pressi\u00f3 que sobre ERC <\/strong> exerceixen els post i neoconvergents (Mas<\/strong>, Mad\u00ed<\/strong>, Llach<\/strong>, Com\u00edn<\/strong>, etc.), que intenten bloquejar tota possibilitat d\u2019investidura al Parlament, for\u00e7ar una repetici\u00f3 de les eleccions al Parlament, i fer una \u00abllista conjunta<\/em>\u00bb amb Puigdemont<\/strong> al davant (i amb una ERC<\/strong> subordinada, muda i a la g\u00e0bia). <\/p>\n\n\n\n

Ho va exposar fa pocs dies Artur Mas<\/strong> (\u00abel nostre <\/em>David Cameron<\/em><\/strong>\u00bb, segons Jordi Amat<\/strong>), en un article al diari Ara<\/strong><\/em><\/a>.  Si els nacionalistes tornessin a manar a Catalunya, hi deia Mas<\/strong>, \u00abdurant un m\u00ednim de tres anys, hi hauria estabilitat a Madrid i a Catalunya\u00bb<\/em>.  D\u2019aix\u00f2, David Mad\u00ed<\/strong>, en un llibre que acaba de publicar, en diu \u00abmentides f\u00e8rtils<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

 Aquest llibre (Mer\u00e8ixer la vict\u00f2ria<\/em><\/a>), confesso que l\u2019he llegit amb alguns prejudicis, que en part s\u2019han vist confirmats i en part desmentits. Mad\u00ed<\/strong> (que sense mod\u00e8stia es proclama \u00abun gran especialista de la Segona guerra mundial<\/em>\u00bb) va posar un llibre seu anterior, de 2007<\/strong>, sota l\u2019advocaci\u00f3 del general Patton, <\/strong>a qui atribu\u00efa  una dita bel\u00b7licosa i premonit\u00f2ria del Proc\u00e9s: \u00abCap bastard ha guanyat una guerra morint per la seva p\u00e0tria. Nom\u00e9s s\u2019han guanyat guerres fent que molts altres est\u00fapids bastards morin per la seva\u00bb<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Ara, amorosit (almenys liter\u00e0riament) pels anys, per les circumst\u00e0ncies de la vida i pels resultats del Proc\u00e9s (\u00abel balan\u00e7 de guanys i p\u00e8rdues del proc\u00e9s \u00e9s altament negatiu<\/em>\u00bb, afirma), Mad\u00ed<\/strong> ha prescindit del seu general predilecte i s\u2019ha aixoplugat en Churchill<\/strong>, posant en el frontispici del seu llibre una citaci\u00f3 seva:  <\/strong> \u00abEn la guerra, determinaci\u00f3. En la derrota, fermesa. En la vict\u00f2ria, generositat. En la pau, bona voluntat\u00bb. <\/em>Ens en podem felicitar. Mad\u00ed<\/strong> <\/em>progressa adequadament. <\/p>\n\n\n\n

En el llibre  <\/strong>planteja tres  alternatives a la  frustraci\u00f3  del Proc\u00e9s: \u201cNo fer res<\/em>\u201d, \u201cTornar-ho a fer<\/em>\u201d, o \u201cFer-ho diferent\u201d<\/em>. Descarta les dues primeres opcions: no fer res seria \u00abl’escenari m\u00e9s f\u00e1cil, perqu\u00e8 ens hi sabem moure perfectament\u00bb, <\/em>per\u00f2 seria pen\u00f2s; tamb\u00e9 ho seria \u00abtornar-ho a fer<\/em>\u00bb (perqu\u00e8 significaria, escriu molt gr\u00e0ficament, \u00abfer palanca amb un xurro<\/em>\u00bb). 
<\/p>\n\n\n\n

Resta la tercera alternativa: fer-ho diferent. \u00abL’alternativa a la via unilateral<\/em>\u00bb, proposa Mad\u00ed<\/strong>, \u00ab\u00e9s ser capa\u00e7os de jugar a fons les palanques de poder per enfortir Catalunya<\/em>\u00bb.  Es tracta d\u2019una nova versi\u00f3 del \u00abpeix al cove\u00bb<\/em>, aquesta vegada amb la promesa de peixos XXL<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Que es tracta d\u2019un esquema de restauraci\u00f3 neopujolista, Mad\u00ed<\/strong> no ho dissimula. De fet, el seu llibre \u00e9s una pe\u00e7a m\u00e9s d\u2019un intent en curs de rehabilitaci\u00f3 de  Jordi Pujol<\/strong>. Mad\u00ed <\/strong>hi aporta la seva particular ofrena floral: \u00abNo tinc cap dubte que la historia l\u2019absoldr\u00e0 i que ben aviat es produir\u00e0 un proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de la seva figura<\/em>\u00bb. Fins i tot,  exuberant, s\u2019apunta a  una eventual monumentalitzaci\u00f3 del patriarca: \u00abHa estat un gegant\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Ho <\/em>mira de justificar amb un argument de reson\u00e0ncies m\u00e9s nietzschianes que pr\u00f2piament churchil\u00b7lianes. Tracta d\u2019exonerar dels seus afers a l\u2019expresident, <\/strong>al seu fill Oriol<\/strong> (\u00abel millor de tots nosaltres<\/em>\u00bb) i a uns quants gegants m\u00e9s, afirmant  que \u00abde vegades per fer el b\u00e9 cal consentir el mal\u00bb<\/em> i que aquest \u00e9s \u00abel feixuc secret que coneixen tots els que saben qu\u00e8 \u00e9s el poder\u00bb. <\/em>

Mad\u00ed<\/strong> sembla dividir el m\u00f3n en tres grans categories: adinerats, encarregats i populatxo. Aquest darrer constitueix la majoria \u00abinfantil<\/em>\u00bb, que es deixa endur per les fantasies, i les dues primeres s\u00f3n la minoria \u00abadulta<\/em>\u00bb, que coneix els secrets entrellats del poder (els encarregats, a mitges).<\/p>\n\n\n\n

Els que modestament ens hem aproximat d\u2019una manera o altra als \u00e0mbits del poder tenim dret a pensar que aquest tipus d\u2019argumentaci\u00f3 sol ser una manera pedant i autoindulgent d’envernissar l’obsessi\u00f3 per manar, i de camuflar l\u2019execrable barreja de pol\u00edtica, negocis i corrupci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Vistos els resultats dels anys de convusi\u00f3 processista i contraprocessista, David<\/strong> Mad\u00ed<\/strong> i Artur Mas<\/strong> deixen enrere (o en silenci) l\u2019objectiu efervescent de la independ\u00e8ncia. Ara la fita proposada \u00e9s la reconstrucci\u00f3 d\u2019un \u00absistema catal\u00e0 de poder<\/em>\u00bb que  evidentment enyoren, i que Mad\u00ed <\/strong>recorda com una suma de \u00abpoder cultural, poder econ\u00f2mic, poder politic i poder institucional<\/em>\u00bb.

Aquell bingo l\u2019havia aconseguit el pujolisme, recordava Mad\u00ed <\/strong>en  el seu llibre de 2007<\/strong>, mitjan\u00e7ant un esquema tan polaritzador i totalitzador (per no usar un terme m\u00e9s brutal) que escruixeix, i que explica moltes coses dels desastres posteriors. Era, escrivia Mad\u00ed<\/strong>, \u00abl’equivalent de la f\u00f3rmula qu\u00edmica de la Coca-Cola<\/strong>: Catalunya = Pujol = CiU = catalanisme = Generalitat = prestigi de gesti\u00f3 = tots els catalans<\/strong>\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Enyorad\u00eds d\u2019aquella \u00e8poca, Mad\u00ed<\/strong> vol i dol. D\u2019una banda, voldria tornar-hi, i creu que aix\u00f2 requereix acabar amb el\u00a0 \u00abquinquenni fratricidia<\/em>\u00bb (la pugna insomne entre Junts<\/strong> i ERC<\/strong>), <\/strong>i imposar una \u00abllista conjunta<\/em>\u00bb sobiranista. Per\u00f2, al mateix temps, el cos li demana guerra. Li surt, incontinent, l\u2019instint de propietari. Li torna a la boca el regust de velles ranc\u00fanies ancestrals (com si fos un soci reviscut de l\u2019Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre<\/strong>); t\u00edrries contra els rabassaires, contra els peons i contra les criades rondinaires, que veu avui reencarnats, correlativament, en els rengles d\u2019 ERC<\/strong>, del PSC<\/strong> i dels Comuns<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

No pot superar, aix\u00ed, la temptaci\u00f3 d\u2019adre\u00e7ar pulles als mateixos dirigents d\u2019ERC<\/strong> que voldria seduir i recuperar com a aliats. En el seu llibre, Mad\u00ed<\/strong> pateix per \u00abl\u2019equilibri emocional<\/em>\u00bb d\u2019Oriol Junqueras<\/strong>,\u00a0 que amb la seva \u00abintel\u00b7lig\u00e8ncia vaticana<\/em> (\u2026) comparteix amb <\/em>Duran i Lleida<\/em><\/strong> una concepci\u00f3 molt semblant de la praxi pol\u00edtica<\/em>\u00bb.\u00a0 En una tensa discussi\u00f3 a la Generalitat,\u00a0comenta, Marta<\/strong> Rovira<\/strong> \u00abva intervenir (\u2026) amb alguna o altra ll\u00e0grima d’emoci\u00f3 melodram\u00e1tica, ning\u00fa sabia ben b\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 que dif\u00edcilment amagava la ra\u00f3 principal subjacent: no acceptarien una llista conjunta encap\u00e7alada per <\/em>Puigdemont<\/em><\/strong>\u00bb.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n cr\u00edtiques m\u00e9s moderades que les de fa anys, quan un Mad\u00ed <\/strong>m\u00e9s en forma penetrava en territoris m\u00e9s \u00edntims: \u00abLa dona de <\/em>Carod-Rovira<\/em><\/strong> feia saber als catalans que el seu marit era un magn\u00edfic amant. Quan ho vaig llegir, em va venir al cap una frase m\u00edtica de <\/em>Mikimoto<\/em><\/strong> sobre la mon\u00f2tona vida sexual de les tortugues\u00bb<\/em>. Per\u00f2 les seves desdenyoses pinzellades actuals, adre\u00e7ades als l\u00edders d\u2019ERC<\/strong>, no semblen el millor m\u00e8tode per a fer aliats.  <\/p>\n\n\n\n

La clau que explica aquesta contradicci\u00f3 es troba en aquest fragment del llibre de Mad\u00ed<\/strong>: \u00abLa dona del president <\/em>Pujol<\/em><\/strong>, <\/em>Marta Ferrusola,<\/em><\/strong> va ser molt criticada quan va afirmar en una entrevista que se sentia com si li haguessin entrat a casa, per\u00f2 certament va verbalizar una sensaci\u00f3 que compartia molta gent del pa\u00eds\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

La clau \u00e9s l\u2019instint del propietari, la idea patrimonial del pa\u00eds i de la Generalitat. Segueix invariable, i no \u00e9s exclusiva de Mad\u00ed<\/strong> sin\u00f3 d\u2019un grup que va viure molts anys creient que el pa\u00eds i la Generalitat era seus, que \u00abper fer el b\u00e9 calia consentir el mal<\/em>\u00bb, i que  l\u2019amor a la p\u00e0tria els eximia dels escr\u00fapols morals de la gent corrent.

Cal parar molta atenci\u00f3. Es proclamen adults, per\u00f2 no es pot excloure que facin nous disbarats, que haur\u00edem de pagar a escot. 
<\/p>\n\n\n\n

P. S. –<\/strong> N\u00faria Orriols<\/strong> ha entrevistat a Mad\u00ed<\/strong>  al diari Ara<\/em><\/strong><\/a>. Criden l\u2019atenci\u00f3 els comentaris dels lectors a l\u2018edici\u00f3 digital, la majoria molt cr\u00edtics. Aquest, per exemple, epigram\u00e0tic: \u00abJa estan enxufant relat en vena. \u00c9s igual quin. Tros de \u2018pijo\u2019\u00bb. <\/em> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

David Mad\u00ed: \u00abmentides f\u00e8rtils\u00bb, \u00absecrets feixucs\u00bb i Coca-Cola 6 de juny de 2024 El 20 d\u2019octubre de 2006, si anaves a comprar el diari al quiosc et regalaven un DVD que duia per t\u00edtol \u00abConfidencial.cat\u00bb i com a subt\u00edtol \u00abQuan el preu d’una lluita pel poder \u00e9s un pa\u00eds\u00bb.  A la car\u00e0tula, un muntatge amb …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":34937,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,32,1],"tags":[],"class_list":["post-34931","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34931","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34931"}],"version-history":[{"count":77,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34931\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35029,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34931\/revisions\/35029"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34937"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34931"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34931"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34931"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}