{"id":34877,"date":"2024-05-24T18:08:10","date_gmt":"2024-05-24T16:08:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=34877"},"modified":"2024-05-24T18:18:27","modified_gmt":"2024-05-24T16:18:27","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-344-glucksmann-el-tamboret-i-la-democracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-344-glucksmann-el-tamboret-i-la-democracia\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/344 (Glucksmann, el tamboret i la democr\u00e0cia)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Glucksmann, el tamboret i la democr\u00e0cia a Europa<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>24 de maig de 2024<\/p>\n\n\n\n<p>A Fran\u00e7a, <strong>Rapha\u00ebl Glucksmann<\/strong> \u00e9s la sorpresa de la campanya de les europees. \u00c9s un <em>outsider<\/em> que est\u00e0 refent electoralment el partit socialista (sota m\u00ednims des de <strong>2017<\/strong>). A les enquestes, <strong>Glucksmann<\/strong> va pujant un punt per setmana, i se sit\u00faa frec a frec de <strong>Val\u00e9rie<\/strong> <strong>Hayer<\/strong>, la candidata macronista. <\/p>\n\n\n\n<p>Fa tres anys vaig llegir un llibre de <strong>Glucksmann<\/strong> (<strong><em><a href=\"https:\/\/www.babelio.com\/livres\/Glucksmann-Les-enfants-du-vide\/1073411\">Les enfants du vide<\/a><\/em><\/strong>)  i en vaig parlar a <em><strong><a href=\"https:\/\/www.arcadia-editorial.com\/llibres\/el-temps-esquerp\/\">El temps esquerp<\/a><\/strong><\/em>. \u00c9s un llibre ben escrit, ple de refer\u00e8ncies curioses. Em va interessar el s\u00edmil que <strong>Glucksmann<\/strong> establia entre una pintura de <strong>Caravaggio<\/strong> (\u00ab<em>Sant Mateu i l\u2019\u00e0ngel<\/em>\u00bb, que es troba a l\u2019esgl\u00e8sia de Sant Llu\u00eds dels francesos, a Roma) i la\u00a0 crisi actual de les democr\u00e0cies liberals.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>Aquest quadre \u00e9s, a primera vista, l&#8217;obra m\u00e9s endre\u00e7ada del pintor rebel<\/em>\u00bb, escriu <strong>Glucksmann<\/strong>: \u00ab<em>Tot \u00e9s&nbsp; al seu lloc. Tot est\u00e0 ben lligat. Tot \u00e9s elevat\u2026\u00bb.<\/em> <em>\u00abPer\u00f2 si observes l&#8217;escena amb atenci\u00f3\u00bb, <\/em>segueix, \u00ab<em>la impressi\u00f3 d\u2019harmonia i placidesa dona pas a&nbsp; la inquietud\u00bb.<\/em> <br><\/p>\n\n\n\n<p>T\u2019adones, en efecte, que el tamboret sobre el qual es recolza el genoll de <strong>Mateu<\/strong> es balanceja i que l\u2019evangelista pot caure en qualsevol moment, arrosegant-ho tot en la seva caiguda.\u00a0 <br><\/p>\n\n\n\n<p>Diu <strong>Glucksmann<\/strong>, amb tota la ra\u00f3,  que \u00ab<em>el tamboret capgira totalment el sentit de l&#8217;obra. <\/em> <em>L&#8217;harmonia nom\u00e9s era una il\u00b7lusi\u00f3. En la Creaci\u00f3, tot \u00e9s fr\u00e0gil i friable, fins i tot l&#8217;escena m\u00e9s sagrada\u00bb.\u00a0<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Afegeix que el quadre de <strong>Caravaggio<\/strong><em> \u00ab\u00e9s la imatge perfecta de la democr\u00e0cia liberal, un sistema pol\u00edtic que descansa, com el genoll de <strong>Mateu<\/strong>, sobre una base inestable. La seva mateixa f\u00f3rmula revela la contradicci\u00f3 estructural que l&#8217;anima. El nom &#8220;democr\u00e0cia&#8221; situa la primacia del col\u00b7lectiu sobre l&#8217;individual, santuaritza el que \u00e9s com\u00fa. En canvi l&#8217;adjectiu \u201cliberal\u201d forma part de la tradici\u00f3 filos\u00f2fica oposada i santifica l&#8217;individu per damunt de la comunitat (\u2026) \u00c9s l&#8217;oscil\u00b7laci\u00f3 permanent entre aquests dos pols oposats all\u00f2 que permet que les nostres societats siguin lliures i progressin\u00bb.\u00a0<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Diu <strong>Glucksmann<\/strong> que les nostres societats oscilen <em>\u00abentre dos extrems que s\u00f3n les dues cares sim\u00e8triques d&#8217;una mateixa mort: la utopia col\u00b7lectivista d&#8217;una banda, l&#8217;atomitzaci\u00f3 social de l&#8217;altra\u00bb<\/em>, i que cal trobar un nou equilibri. <em>&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha una m\u00e9s que probable dimensi\u00f3 biogr\u00e0fica en aquesta reflexi\u00f3: <strong>Glucksmann<\/strong> \u00e9s fill d\u2019un <em>nouveau philosophe<\/em> que f\u00e9u una oscil\u00b7laci\u00f3  extrema, descompassada,  del maoisme al suport a <strong>Sarkozy<\/strong>.  Per\u00f2, francament,&nbsp;<em> <\/em>la comparaci\u00f3 entre el tamboret de <strong>Mateu<\/strong> i l\u2019estat de les nostres democr\u00e0cies  est\u00e0 molt ben vista.&nbsp;<br><\/p>\n\n\n\n<p>No se n\u2019ha de treure, aclareix <strong>Glucksmann<\/strong>, una conclusi\u00f3 equivocada:  \u00ab<em>Captar i corregir el moviment del tamboret de <strong>Mateu<\/strong> pressuposa la recerca del &#8220;terme mitj\u00e0&#8221;.  Lluny de ser un centrisme tou, aquest &#8220;terme mitj\u00e0&#8221; pot esdevenir radical quan les circumst\u00e0ncies ho demanen<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"682\" height=\"1024\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/IMG_0956-682x1024.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-34886\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/IMG_0956-682x1024.jpeg 682w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/IMG_0956-200x300.jpeg 200w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/IMG_0956-768x1152.jpeg 768w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/IMG_0956-1024x1536.jpeg 1024w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/IMG_0956.jpeg 1333w\" sizes=\"auto, (max-width: 682px) 100vw, 682px\" \/><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Glucksmann, el tamboret i la democr\u00e0cia a Europa 24 de maig de 2024 A Fran\u00e7a, Rapha\u00ebl Glucksmann \u00e9s la sorpresa de la campanya de les europees. \u00c9s un outsider que est\u00e0 refent electoralment el partit socialista (sota m\u00ednims des de 2017). A les enquestes, Glucksmann va pujant un punt per setmana, i se sit\u00faa frec &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":34882,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,285,1],"tags":[],"class_list":["post-34877","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-europa","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34877","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34877"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34877\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34894,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34877\/revisions\/34894"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}