{"id":3479,"date":"2011-02-15T13:51:43","date_gmt":"2011-02-15T11:51:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3479"},"modified":"2011-02-15T13:51:43","modified_gmt":"2011-02-15T11:51:43","slug":"josep-borrell-la-generacio-post-islamista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-borrell-la-generacio-post-islamista\/","title":{"rendered":"Josep Borrell: La generaci\u00f3 post-islamista"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La relaci\u00f3 entre Europa i el m\u00f3n musulm\u00e0 \u00e9s un dels principals temes d’estudi de l’Institut Universitari Europeu de Flor\u00e8ncia, el qual tinc l’honor de presidir. El passat dijous 10 de febrer vam enlla\u00e7ar via internet amb la pla\u00e7a Tahrir al Caire. Aix\u00ed vam poder contrastar en viu els punts de vista de professors i estudiants egipcis amb els dels europeus.<\/p>\n

En aquells moments s’esperava que Mubarak fes p\u00fablic el seu abandonament del poder. Obama ho havia anticipat ja, per\u00f2 tots els dirigents europeus, entre ells Zapatero i Barroso, seguien nedant i guardant la roba, fent vots per la democratitzaci\u00f3 i les reformes, per\u00f2 sense demanar en cap moment que se n\u2019an\u00e9s el vell fara\u00f3.<\/p>\n

Una de les q\u00fcestions dels nostres interlocutors de la pla\u00e7a Tahrir era precisament aquesta. \u00bfPer qu\u00e8 Europa ha continuat sent tan condescendent amb Mub\u00e0rak fins al final, sense atrevir-se a dir alt i fort que l’\u00fanica sortida pac\u00edfica, tot i plena d’interrogants, era la seva marxa?<\/p>\n

El desencant va ser enorme quan la not\u00edcia que va arribar no va ser que se n’anava, sin\u00f3 que es limitava a cedir alguns poders al seu vicepresident. Per\u00f2 en acabar el v\u00eddeodebat, la impressi\u00f3 era que l’Ex\u00e8rcit, d’acord amb els EUA, acabaria amb l’intent de Mubarak de seguir contra vent i marea, com aix\u00ed va ser.<\/p>\n

A l’Ex\u00e8rcit li correspondr\u00e0 ara mantenir l’ordre i pilotar l’evoluci\u00f3 cap a un altre sistema. A Egipte, encara m\u00e9s que a Tun\u00edsia, nom\u00e9s l’Ex\u00e8rcit pot complir aquesta funci\u00f3, encara que hi hagi grand\u00edssimes difer\u00e8ncies entre ambd\u00f3s casos.<\/p>\n

Durant anys els europeus hem jugat al discurs hip\u00f2crita de demanar democr\u00e0cia als nostres ve\u00efns mediterranis quan l’\u00fanic que realment ens interessava era que mantinguessin l’estabilitat i ens preservessin del tan temut perill islamista. Encara que fos al preu d’establir dictadures brutals i cleptoman\u00edaques.<\/p>\n

Ben Al\u00ed i Mubarak s’han mantingut gr\u00e0cies al suport dels europeus perqu\u00e8 els consider\u00e0vem, com a tantes dictadures \u00e0rabs, un dic de contenci\u00f3 de l’islamisme. Per\u00f2 si el partit de Ben Al\u00ed era membre de \u00a1la Internacional Socialista! El fet que ens haguem precipitat a expulsar-lo l’endem\u00e0 de la seva fugida no fa sin\u00f3 afegir el rid\u00edcul l\u2019oprobi.<\/p>\n

Ara la situaci\u00f3 es compara amb el que va passar el 1979 o 1989 – \u00c9s a dir, amb la revoluci\u00f3 que va desallotjar del poder el xa de l’Iran o amb l’enfonsament del sistema dictatorial que es mantenien als pa\u00efsos de l’Est d’Europa sota l’imperi sovi\u00e8tic. Els dubtes i els interrogants que s’obren s\u00f3n enormes, per\u00f2 crec que cap d’aquestes dues refer\u00e8ncies hist\u00f2riques \u00e9s v\u00e0lida.<\/p>\n

Aquest no \u00e9s el 1989 del Nord d’\u00c0frica. No hi ha un mur a enderrocar ni un imperi del qual aquestes societats puguin alliberar-se. El problema s\u00f3n elles mateixes. Cada cas \u00e9s ben particular i dubto molt que l’efecte d\u00f2mino afecti L\u00edbia, a S\u00edria o a l’Ar\u00e0bia Saudita. I ni tan sols al Marroc, encara que aquest pa\u00eds \u00e9s la baula m\u00e9s feble en termes socioecon\u00f2mics i hauria de ser la nostra primera preocupaci\u00f3.<\/p>\n

El model de la revoluci\u00f3 islamista de fa 30 anys tampoc t\u00e9 valor explicatiu. El risc no \u00e9s reproduir al Caire el que va passar a Teheran, amb la p\u00e8rdua de poder i influ\u00e8ncia que aix\u00f2 va representar per als EUA. Per\u00f2 tots els dictadors musulmans han sobreviscut fent-nos sentir aquest temor. I els hem comprat la p\u00f2lissa d’asseguran\u00e7a que ens oferien. Quan Bush va dir all\u00f2 de amb mi o amb els terroristes, Sarkozy ho va traduir a Tun\u00edsia dient que l’elecci\u00f3 era entre un dictador amic o un r\u00e8gim talib\u00e0 a prop de casa.<\/p>\n

Per\u00f2, per a la nostra sorpresa, la gran novetat \u00e9s que quan s’analitza qui s\u00f3n els protagonistes de les revoltes de Tun\u00edsia i Egipte est\u00e0 clar que estem davant d’una nova generaci\u00f3, la generaci\u00f3 postislamista.<\/p>\n

Els nostres interlocutors de la pla\u00e7a Tahrir no es reclamen de l’islam com els seus pares en els vuitanta, s\u00f3n pragm\u00e0tics i volen coses concretes, acabar amb la corrupci\u00f3, gaudir de la llibertat i del progr\u00e9s. No s\u00f3n seculars en el sentit europeu del terme, per\u00f2 treballen en un espai secularitzat pel desenvolupament de l’individualisme i dels mitjans de comunicaci\u00f3 social.<\/p>\n

La hist\u00f2ria est\u00e0 per escriure, per\u00f2 des de la caiguda del Mur de Berl\u00edn el 1989, la democr\u00e0cia havia progressat una mica bastant a tot arreu menys en el m\u00f3n \u00e0rab. I, de sobte, davant la sorpresa de les cancelleries europees, la joventut musulmana expulsa a pedrades als seus dictadors corromputs i brutals sense que els islamistes hagin jugat cap paper clau. Com diu el professor O. Roy, titular de la nostra C\u00e0tedra de Relacions Transmediterr\u00e0nies, als islamistes no se’ls ha vist ni se’ls espera a Egipte ni a Tun\u00edsia. M\u00e9s aviat estan al Pakistan i en els barris pobres d’Europa.<\/p>\n

L’ocasi\u00f3 \u00e9s bona per recon\u00e8ixer que la diplom\u00e0cia europea havia posat en sordina la defensa dels drets humans que diem practicar i defensar, en nom del “realisme”, els interessos econ\u00f2mics, l’estabilitat estrat\u00e8gica i un cert relativisme pol\u00edtic-cultural.<\/p>\n

Els nostres amics de la pla\u00e7a Tahrir ens diuen que cal anomenar dictador a un dictador, amb tanta m\u00e9s for\u00e7a com m\u00e9s clarament ho sigui.<\/p>\n

Per aix\u00f2 em deixa tan desconcertat que el mateix dia que Mubarak se\u2019n va, sense que els europeus li haguem demanat, Jos\u00e9 Bono, president del nostre Parlament, tingui a b\u00e9 anar a Guinea a saludar un dels dictadors m\u00e9s corruptes i cruels d\u2019\u00c0frica per assegurar-li que “hi ha m\u00e9s coses que ens uneixen que les que ens separen”.<\/p>\n

\u00bfDe deb\u00f2? Seria una tremenda tristesa … El que ens uneix a Obiang, a part d’un ja irrellevant passat colonial, \u00e9s nom\u00e9s l’esperan\u00e7a de compartir el seu past\u00eds petrolier. I si aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s important que el fossat pol\u00edtic que ens separa d’aquest menyspreable r\u00e8gim pol\u00edtic, \u00e9s que realment no hem apr\u00e8s res.<\/p>\n

P\u00fablico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La relaci\u00f3 entre Europa i el m\u00f3n musulm\u00e0 \u00e9s un dels principals temes d’estudi de l’Institut Universitari Europeu de Flor\u00e8ncia, el qual tinc l’honor de presidir. El passat dijous 10 de febrer vam enlla\u00e7ar via internet amb la pla\u00e7a Tahrir al Caire. Aix\u00ed vam poder contrastar en viu els punts de vista de professors i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[115],"class_list":["post-3479","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-internacional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3479"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3479\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3481,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3479\/revisions\/3481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}