{"id":34706,"date":"2024-05-18T13:58:46","date_gmt":"2024-05-18T11:58:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=34706"},"modified":"2024-05-18T23:16:34","modified_gmt":"2024-05-18T21:16:34","slug":"34706-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/34706-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia \/ 342 (La matan\u00e7a dels innocents)"},"content":{"rendered":"\n

Temps fero\u00e7 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Temps esquerp, o temps fero\u00e7? La matan\u00e7a dels innocents contin\u00faa. Contin\u00faen morint a milers, a les guerres i a les pasteres.\u00a0 A difer\u00e8ncia del passat, ara ho veiem cada dia i en temps real, a les pantalles. Es protesta als campus i als carrers, per\u00f2 no ens enganyem: predomina la indifer\u00e8ncia, com en el passat, quan veure-ho no era tan f\u00e0cil.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\u00abAbout suffering they were never wrong, The Old Masters<\/em>\u00bb (\u00abSobre el patiment, mai no es van equivocar\/ els mestres antics<\/em>\u00bb), va escriure el poeta Auden<\/strong>, el 1938<\/strong>. Tornava d\u2019entreveure dues guerres, a Espanya i a Xina, pass\u00e0 uns dies a Brussel\u00b7les, visit\u00e0 un museu, i s\u2019entretigu\u00e9 davant de dos quadres atribu\u00efts als Brueghel <\/strong>(\u00abLa caiguda d\u2019\u00cdcar<\/em>\u00bb i \u00abLa matan\u00e7a dels innocents<\/em>\u00bb). \u00a0
<\/p>\n\n\n\n

Els esment\u00e0 en un poema, \u00abMus\u00e9e des Beaux-Arts<\/em>\u00bb (1<\/strong>), que avui t\u00e9 tanta actualitat com en aquells sinistres anys 30<\/strong>. \u00abSi es pot atribuir a la poesia (\u2026) un prop\u00f2sit ulterior, aquest consisteix a desencantar i desintoxicar, dient la veritat<\/em>\u00bb, deia Auden<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

A \u00abLa caiguda d\u2019\u00cdcar\u00bb, <\/em>que s\u2019havia atribu\u00eft, sembla que err\u00f2niament, \u00a0a algun dels Brueghel<\/strong>, el mite se sit\u00faa en un tranquil context quotidi\u00e0: un pag\u00e8s llaura, un pastor cuida el ramat, un pescador llan\u00e7a la canya, un vaixell segueix el seu curs; tots, del tot indiferents, com remarc\u00e0 Auden, <\/b>\u00a0a \u00abuna cosa esbalaidora\u00bb, <\/em>a \u00abun noi caient del cel<\/em>\u00bb. Tots, volgudament sords al crit i d\u2019\u00cdcar<\/strong>,\u00a0<\/strong>al clapoteig de les seves cames. Tots,\u00a0 abstrets de la trag\u00e8dia del noi que s\u2019est\u00e0 enfonsant i s\u2019ofega.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

L\u2019altre quadre que evoc\u00e0 Auden <\/strong>en el seu poema \u00e9s \u00abLa matan\u00e7a dels innocents\u00bb<\/em>, de Brueghel el Vell<\/strong>. Representa un episodi de l’evangeli de Sant Mateu<\/strong> (2,16-18<\/strong>): alertat pels Mags del naixement de Jes\u00fas<\/strong>, Herodes<\/strong>, rei dels jueus, \u00abes va irritar molt i va manar matar a tots els nens que hi havia a Betlem i tota la seva comarca, de dos anys per a baix\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

D\u2019entrada, el quadre de Brueghel<\/strong> enganya. A primer cop d\u2019ull, sembla el retrat entretingut i anecd\u00f2tic d\u2019un agitat poble flamenc al pic de l\u2019hivern. \u00c9s quan et vas fixant en els detalls que apareix l\u2019horror. Brueghel<\/strong> va representar la matan\u00e7a dels innocents com si fos un fet contemporani, com si succe\u00eds en un poblet del seu temps: la matan\u00e7a dels innocents \u00e9s perpetrada b\u00e0rbarament per soldats espanyols i lansquenets alemanys. El pintor evoc\u00e0 aix\u00ed el comportament de les tropes d’ocupaci\u00f3, en el preludi de la revolta contra el domini espanyol. \u00c9s un quadre de protesta, de den\u00fancia: Herodes<\/strong> \u00e9s Felip II<\/strong>, i el botx\u00ed \u00e9s el Duc d\u2019Alba<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

De fet, aquella pintura que Auden<\/strong> va veure a Brussel\u00b7les i evoc\u00e0 en el seu poema, \u00e9s una de les diverses r\u00e8pliques que es van fer de l\u2019original de Brueghel el Vell<\/strong>, que avui \u00e9s a la Gran Bretanya, a Hampton Court. Les c\u00f2pies, que es troben a museus de B\u00e8lgica, Alemanya i Rumania i algun altre pa\u00eds, s\u00f3n obra, sobretot, del seu fill, Brueghel el Jove<\/strong>.
<\/p>\n\n\n\n

Aquesta pintura i les seves r\u00e8pliques s\u00f3n un cas curios\u00edssim: paradoxalment, les c\u00f2pies s\u00f3n m\u00e9s aut\u00e8ntiques que l\u2019original, que va ser falsificat o, m\u00e9s exactament, molt adulterat, a la cort dels Habsburgs, que posse\u00efen la pintura i van voler  dissimular-ne l\u2019horror, fer-lo m\u00e9s passador, amagar-ne l\u2019autoria. Van transformar la matan\u00e7a dels innocents en una escena de saqueig. El resultat dels retoc afecta poc al conjunt del quadre, per\u00f2 el fa menys esfere\u00efdor i \u00abpol\u00edticament correcte<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Una dona asseguda a terra plorava, amb el fill mort a la falda. El nad\u00f3 fou substitu\u00eft per un farcell:
<\/p>\n\n\n\n